Els contractes “a dit” d’Aigües de Barcelona i de Rubatec

Dos treballadors de Rubatec a Esplugues de Llobregat (foto @Ecocontador)

En l’últim any i mig, l’Ajuntament de Begues ha adjudicat “a dit” deu contractes al grup Aigües de Barcelona, per un import global d’uns 80.000 euros. Son tots contractes menors –el més important és per valor d’uns 20.000 euros– i el fet que siguin atorgats a dit no és gens inusual. De fet, l’Ajuntament de Begues utilitza aquest procediment de manera habitual quan es tracta de contractar serveis o subministraments puntuals a una empresa especialitzada que pràcticament és l’única que pot fer la feina.

La contractació a dit és més àgil que la convocatòria d’un concurs públic o d’un procediment negociat amb un mínim de tres ofertes diferents. És un pim-pam. De tota manera, la llista de coses que segons l’Ajuntament de Begues només pot fer el grup Aigües de Barcelona, i que justifiquen la seva contractació directa, és curiosa: obres de canalitzacions i clavegueram, neteja de les terres a l’interior del pont del Camí Ral, escomeses d’una font del Begues Parc i de Cal Purrós, reparació d’unes reixes, condicionament i neteja de la riera de Can Sadurní, etc.

Aigües de Barcelona és un dels grans proveïdors de l’Ajuntament de Begues, i no per aquests contractes menors, evidentment, sinó perquè s’ocupa de l’abastament d’aigua potable de la població des de començaments dels anys 80 del segle passat i, des de temps més recents, de la gestió del sanejament. Les circumstàncies de la seva “elecció” com a companyia proveïdora són conegudes –tenen relació amb la creació de l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan–, però no amb detall. Algun dia.

Si sembla sorprenent que Aigües de Barcelona sigui l’única que sap fer les coses que diu l’ajuntament, el mateix passa amb altres contractistes, com ara Rubatec SA, que en els últims dos anys ha estat contractada vuit vegades pel consistori de Begues, per un import total de més de 80.000 euros. La gran majoria de treballs que ha fet Rubatec tenen relació amb els sistemes d’enllumenat públic, però també n’ha fet algun semblant als que fa Aigües de Barcelona.

Rubatec és una empresa privada –amb una participació minoritària del grup constructor Rubau–, però té una relació estreta amb Aigües de Barcelona, de la qual és sòcia i també proveïdora en diferents activitats. Si sumem els contractes que l’ajuntament ha adjudicat a dit a Aigües de Barcelona i a Rubatec, l’import supera els 160.000 euros en total en els darrers dos anys. Perquè resulta que saben fer treballs d’obres, instal·lacions i manteniment que ningú més sap fer.

Etiquetat , , , , , , , ,

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

“La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important”, diu Josep Maria Cervelló

Un tram de la carretera de Begues a Garraf, el passat 21 d’abril (foto WhatsApp)

La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important i, si es tornessin a produir unes pluges intenses com les de dies enrere, podríem tornar a veure grans esllavissades. Per tant, la comunicació per carretera amb Gavà es podria tornar a interrompre, a no ser que s’haguessin pogut adoptar abans mesures eficaces per evitar-ho.

En aquesta entrevista, Josep Maria Cervelló, llicenciat en Ciències Geològiques i bon coneixedor del massís del Garraf, vinculat al CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal), ens explica quines poden haver estat les causes de les esllavissades dels últims dies, d’una magnitud poc habitual.

-Josep Maria Cervelló, per què es poden haver produït les esllavissades de la carretera de Begues, tantes i totes alhora?

-La carretera de Begues a Gavà, especialment el tram que va de l’antic Petit Canigó a Bruguers, té un gran desnivell. Puja quasi 200 m en 3 km de carretera i s’enfila per un relleu molt escarpat, amb roques dures a la part superior, conglomerats vermells d’Eramprunyà i les calcàries de la Desfeta, que donen cingles molt verticals. Entremig hi ha materials més tous, argilosos sobretot, de color molt vermell.

Cobrint les torrenteres i resseguint el peu d’aquests cingles, hi ha materials no consolidats de blocs de tota mida en una matriu argilosa. Unes pluges intenses com les d’aquests dies, amb 200 l/m2 acumulats, xopen aquests materials porosos i poc consolidats i s’organitzen escolaments en forma de colades de fang amb blocs i vegetació.

Veient alguna foto, sembla que el corrent de fang era prou viscós per arrossegar grans blocs de roca sobre la carretera. Després, en alguns llocs la pluja va rentar els sediments més fins, que van marxar més lluny i van quedar sobre la carretera els blocs dispersos.

-Aquesta carretera té més de quaranta anys i no recordem una situació com aquesta. Per què no havia passat abans?

-La carretera de Begues a Gavà té un risc geològic important pel que fa a moviments en massa en cas de pluges importants i caigudes de roca, ja que les cingleres presenten una gran fracturació en forma d’esquerdes verticals, especialment en els conglomerats vermells i també a les calcàries. Unes pluges com les darreres, se sumen als efectes de la llevantada “Glòria” que vam patir no fa gaire i el potencial de risc s’acumula.

-Es pot tornar a produir?

-Sempre es podrà tornar a produir, pel tipus d’encaix de la carretera en el relleu, encara que sembla que les circumstàncies actuals han estat per una acumulació extraordinària, però no improbable, d’esdeveniments meteorològics.

-Què es pot fer per evitar-ho?

-Cal evitar la mobilitat dels sediments menys consolidats. La vegetació i sobretot un bosc d’alzines i roures és un bon fixador d’aquests materials. Caldrà veure en quin estat estan els fronts rocosos que hi ha immediatament al damunt de la carretera i si cal fixar-los en algun punt. També és útil el mallat o petits murs al costat de muntanya als marges de la carretera. En el cas de plantejar fer un mur, la millor solució seria fer-lo de pedra seca, tecnologia tradicional a les nostres muntanyes, adient amb el paisatge i més segura en cas de topada de vehicles perquè dissipa més l’energia que no pas un rígid mur de formigó.

Etiquetat , , , , , , , ,

Primera Pasqua sense caramelles després de vint-i-tants anys

Preparatius abans de cantar a cal Vidu, en una imatge de 2011. Com es pot observar, llavors ja es mantenien les distàncies, fins i tot sense coronavirus (foto Jordi Dolz).

Aquesta serà la primera Pasqua sense caramelles a Begues després de vint anys i escaig ininterromputs de cantades. O això és, almenys, el que recorden els membres més veterans del Cor de Caramelles, confinats aquests dies cadascun a casa seva, com tothom, per la crisi del coronavirus.

En condicions normals, demà dissabte en havent dinat haurien començat les cantades al Pati, per acabar al vespre a l’Ajuntament després de tota una tarda de cançons, porró i bunyols pels barris de Begues. Però aquest any no podrà ser i aquests dies els cantaires mostren els efectes de la síndrome d’abstinència a través de WhatsApp, que és com es mostren les coses durant el confinament.

El director del cor, Carles Martí, recorda que “jo vaig començar el 1978 i es van fer cada any fins al 83 com a mínim. Després van venir unes eleccions municipals i el Jaume Rabell [Marti] va dir que aquell any millor que no”. “A partir d’aleshores –explica– es van fer cada dos anys, més o menys, i després de la mort del Jaume Rabell, el 1997, s’han fet sempre cada any.”

Així, pendents de poder remenar arxius quan es pugui, sembla que les cantades s’han fet ininterrompudament durant 23 anys, tot i que l’actual formació del cor de caramelles, com explica Carles Martí, es va posar en marxa el 1978, és a dir, fa 42 anys. Va ser un dissabte 21 de gener quan es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar part del cor al Club de Futbol, i llavors va començar tot, sota la direcció d’en Carles (que, de moment, continua) i d’en Xavier Isbert. En Joan Ventura recorda que, entre les cançons que van cantar aquell primer any, hi havia “L’Empordà”, de Joan Maragall i Enric Morera.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Molta gent disposada a ajudar aquests dies de confinament

El 6tres9 fa campanya per captar voluntaris.

La crisi del coronavirus mou aquests dies actituds de solidaritat entre les persones, sobretot a favor d’aquelles que tenen dificultats per mantenir les activitats més bàsiques o regulars que fan que la vida vagi endavant.

A Begues això s’ha concretat en diferents iniciatives ciutadanes, algunes d’organitzades i moltes d’espontànies, a més de les que impulsa l’ajuntament (de les quals informa regularment a través de les xarxes socials i del web).

Fa deu dies, per exemple, l’Associació de Joves 6tres9 va posar en marxa la xarxa d’ajuda local Cuidem-nos Begues, “per la gent que pugui necessitar-la degut a la situació causada pel COVID-19”, segons expliquen en aquest formulari que han posat en circulació per reclutar voluntaris.

El Juan (el Tapisser de Begues) fent mascaretes al seu taller.

En aquests moments ja tenen una cinquantena de persones disposades a fer coses que facin falta. Demà dimecres, dues persones voluntàries, degudament equipades amb mascaretes i guants, faran el repartiment d’aliments de Cáritas a les famílies de Begues que reben aquest servei, perquè no hagin de sortir de casa. La setmana passada ja ho van fer.

A més d’aquestes activitats regulars, la xarxa impulsada pel 6tres9 ha servit, per exemple, per ajudar una persona gran a instal·lar al mòbil una app per fer videotrucades. Altres accions de suport mutu es produeixen també espontàniament entre veïns, i és molt habitual que unes persones vagin a comprar menjar per altres que no poden sortir de casa, com ens han explicat, posem per cas, al barri de la Salut de Cal Vidu.

Una de les activitats amb més èxit ha estat la fabricació casolana de mascaretes, de la qual s’han fet ressò tant la Policia Local des del compte de Twitter, com l’ajuntament des del seu: El Tapisser de Begues ha donat als serveis d’emergències municipals un centenar de mascaretes provisionals, que ha confeccionat seguint els protocols de seguretat, i fa un parell de dies la Rosa Isabel també va fer arribar a la Policia Local una bossa amb mascaretes que està confeccionant a casa seva.

Etiquetat , , , , , , , ,

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama una moratòria urbanística

 

D’esquerra a dreta, Jaume Grau, Sílvia Ruiz, Isis Santpere i Angel Losada, avui a la Colònia Güell.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que s’ha presentat avui a la Colònia Güell, reclama a les administracions una moratòria urbanística de, almenys, dos anys, i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat, que considera amenaçat de mort per l’especulació urbanística.

A través del portal sosbaixllobregat.cat s’anirà informant de la iniciativa a partir d’ara i es convidarà a més entitats de tota la comarca a sumar-s’hi. Les vint-i-vuit entitats que signen el manifest calculen que l’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca (510 dels quals a Begues) i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat.

En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat i l’absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”, i acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts.”

Les entitats i col·lectius de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’han inspirat en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i volen representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca (entre les entitats adherides hi ha l’Ateneu Assembleari Begues i el Centre d’Estudis Beguetans). Com a resultat de la moratòria i el procés participatiu que reclamen, es proposen “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Fins al moment, els grups vinculats a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han presentat propostes i al·legacions a plans i projectes urbanístics i d’infraestructures com el Pla Director Urbanístic Metropolità, els diferents plans de Sant Boi de Llobregat (com el Pla Llevant-la Parellada o el Pla Director del Verd Urbà) o la modificació de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans a Begues. Aquest dissabte se sumaran a la manifestació a Gavà contra el Pla de Ponent i, en el futur, a les accions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Avui, estrena de “Senglars”

Avui dimecres, 11 de març de 2020, a les 20 h, Albert Guasch estrena el documental “Senglars” al Centre Cívic de Begues. És el cinquè documental de l’Albert, després dels quatre que va fer anteriorment –tres dels quals amb Rosa Sevillano i Sabem.com–, però de fet és el segon en què aboca de manera més clara a la pantalla la seva personalitat i creativitat singulars, després d'”Els homes de la primavera”. Una part del finançament del documental l’ha pogut cobrir amb una campanya de crowdfunding a través de Verkami, que va recaptar 3.245 euros.

Tot i així, tot i la modèstia dels recursos, els resultats son espectaculars. Si un documental sobre la caça del porc senglar pot ser xocant, espereu-vos a veure “Senglars”. L’Albert Guasch diu que és “una descoberta d’una pràctica estesa a tota la península i desconeguda a la vegada per una majoria de població”. “Dues temporades de caça (2017-2018 i 2018-2019) i desenes d’hores de material audiovisual –explica en un text seu– esdevenen la font principal en la construcció de la pel·lícula, on es tracten qüestions com la proximitat de la realitat urbana als boscos de Begues, la interpretació de la natura dels propis caçadors, el debat propiciat entre els protagonistes entorn les controvèrsies de l’activitat i la mateixa descripció d’aquesta.”

La gran pregunta que es pot fer tothom és si el documental està a favor o en contra de la caça. L’Albert explica que “Senglars” “no és una crítica ni tampoc una defensa de la caça; pretén ser un exercici antropològic de descoberta i anàlisi d’una realitat social, un retrat en moviment dels caçadors de Begues”. Tot i així, tot i que l’acció passa a Begues i les muntanyes del voltant, no és una pel·lícula d’interès local, sinó gairebé universal. El documental més universal de l’Albert. Contràriament al cas d'”Els homes de la primavera”, el fet que les accions transcorrin a Begues és un factor secundari: el film arriba perfectament a tots els públics, i gairebé de tot arreu, almenys en l’àmbit de les cultures occidentals.

Etiquetat , , , , ,

Al·legat de deu entitats i partits a favor del soterrament de la línia d’alta tensió

La línia actual passa per l’avinguda Mediterrània de Begues (foto begues.cat)

Deu entitats i partits polítics de Begues, Torrelles de Llobregat i també d’àmbit català han presentat un escrit d’al·legacions conjunt en contra del projecte de Red Eléctrica Española (REE) per a la modificació del traçat de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans al seu pas pels termes d’Olesa de Bonesvalls i Begues. El document de les entitats porta data del 28 de gener de 2020 i es va presentar dies enrere al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, competent en la qüestió.

Signen les al·legacions els representants de Les Agulles-Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix, Begues en Comú i CUP Begues, a més d’Ecològic Fruits Montmany i de Miquel Márquez Aranda, en qualitat de propietari afectat.

Aquestes entitats consideren que “l’única opció admissible” per a la modificació de la línia d’alta tensió “és el soterrament”, perquè “no genera impactes ambientals, no malmet espais protegits”. Per tant, proposen “que es desestimin totes les alternatives aèries proposades al projecte de REE amb la col·laboració de l’equip de govern municipal [de Begues] i sol·licitem que es triï la opció del soterrament total com única opció viable”.

El document d’al·legacions és un treball minuciós de 23 pàgines i el podeu llegir sencer aquí. Primer parla d’aspectes relacionats amb la tramitació del projecte i l’exposició pública. A continuació, descriu l’àmbit afectat per les línies actuals i continua explicant que l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’abril de 2019 va demostrar que desplaçar les línies a un altre emplaçament és inviable i, per tant, s’han de soterrar. Després, analitza com s’hauria de fer el soterrament, fa una proposta concreta de traçat i, finalment, critica algunes mancances i biaixos del projecte de REE.

L’escrit acaba demanant que s’estudiï el soterrament amb el mateix traçat actual de les línies i que, si no és viable, s’estudiï el nou traçat proposat per les deu entitats. A banda d’alguna proposta relacionada amb altres línies que passen per Begues, demanen que es recuperi el compromís de l’Institut Català d’Energia (Icaen) –formulat anys enrere– de finançar una part de les obres de modificació de la línia d’alta tensió.

La qüestió del finançament serà probablement la que determinarà la solució final. Els signants del document recorden que, “segons les xifres proporcionades per l’EIA, soterrar és sols 4 cops més car que desplaçar”, però que els costos ambientals de limitar-se a desplaçar el traçat de la línia, com proposa REE, son enormes.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Preocupació a Bon Solei pels robatoris a les cases

Una casa de Bon Solei.

Els veïns de les urbanitzacions Bon Solei I i II de Begues han expressat aquesta setmana a l’ajuntament el malestar pels robatoris “que patim dins les nostres llars”, expliquen, “i que aquests darrers dos anys inclús s’han incrementat” (sic).

En una carta amb 54 signatures que van lliurar a començament de setmana a l’alcaldessa, Mercè Esteve, els veïns de Bon Solei afirmen que “els delinqüents actuen amb total impunitat malgrat els mitjans de seguretat: detectors, alarmes, càmeres, etc., doncs ja tenen calculat que quan la llar no està ocupada, el temps de reacció triga tant com per permetre el delicte”.

Una representació de Bon Solei, encapçalada per Luis Luengo, es va reunir amb l’alcaldessa, amb els responsables de la policia local i amb representants del Cos de Mossos d’Esquadra. Els veïns van demanar “les mesures de protecció necessàries a fi d’evitar o pal·liar al màxim la inseguretat i angoixa que patim els vilatans i que, malauradament, va en augment en detriment de la nostra seguretat.”

Durant la reunió es van debatre diferents mesures per mirar d’evitar o reduir el nombre de robatoris, i també es va posar en evidència que el nombre de denúncies de robatori o d’intent de robatori és relativament baix, en comparació amb la preocupació expressada pels veïns. La policia els va recomanar que denunciïn sempre els intents de robatori, encara que siguin frustrats.

Etiquetat , , , , ,

La llegenda de David i Goliat i l’informe dels pèrits sobre l’explosió de 2015

Fragment d’una pàgina de l’informe, amb totes les bombones de la Cabaña intactes després de l’explosió.

Finalment, la família Mitjans Gaspa –l’única de les perjudicades per l’explosió de 2015 a Begues que va presentar una demanda contra Gas Natural– ha renunciat a recórrer a l’Audiència Provincial en contra de la sentència del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, que va deixar el cas sense solucionar.

La desproporció entre les pèrdues que van patir en l’explosió –modestes, en comparació amb altres perjudicats– i les que haurien pogut sumar si perdien el judici, va fer desistir aquesta família de continuar amb el litigi. A més a més, entre les altres famílies perjudicades per l’accident també s’esmenta com a factor dissuasori el desequilibri de forces entre totes elles i Naturgy, l’antiga Gas Natural, que sospiten que podria tenir la responsabilitat de l’accident.

Naturgy és en aquests moments un grup multinacional amb la seu social al barri d’Apóstol Santiago de Madrid, que l’any 2018 va tenir uns ingressos totals de 24,3 milers de milions d’euros, uns beneficis bruts de 4 mil milions i unes pèrdues netes de 2,8 milers de milions. És materialment impossible per les famílies que van patir els efectes de l’explosió competir amb un grup d’aquestes característiques a l’hora d’afrontar les possibles despeses d’advocats.

Un altre aspecte a tenir en compte és la capacitat dels grans grups empresarials d’influir en les decisions judicials, que no es pot menystenir per més que la Justícia sigui independent. I es dona el cas que l’encara principal accionista de Naturgy, la Caixa, manté una relació intensa i cordial des de fa temps amb les institucions judicials.

El 2014, per exemple, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va signar un conveni amb la Caixa per finançar l’anomenada Aula Iberoamericana. Ja abans s’havien fet convenis de col·laboració semblants entre el CGPJ i la Caixa que, en nom de l’òrgan dels juristes, van signar persones com Ramon Camp, ex-diputat de CiU al Congrés, o Roser Bach, que el 2012 en va signar un a benefici de l’Escola Judicial quan ella n’era directora (abans que ho fos Gema Espinosa, esposa de Manuel Llarena).

Tot això no té res a veure amb Begues ni amb l’explosió de 2015, però és difícil que no et vingui al cap la llegenda bíblica de David i Goliat quan se sospesen decisions com la d’enfrontar-se a segons qui davant dels tribunals, sobretot quan ja hi ha hagut una primera sentència sense cap resultat.

El jutjat d’instrucció número 10 no va trobar proves per decidir sobre qui tenia la responsabilitat de l’explosió ni en un sentit ni en un altre, tot i el voluminós informe dels pèrits que va pagar l’Ajuntament de Begues i que us podeu descarregar des d’aquest enllaç, millor des d’un ordinador*. Recomanem que llegiu el resum i les conclusions, de la pàgina 63 a la 65, i també els informes del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil d’aleshores, Sadurní Vendrell fill, i de la secretària-interventora de l’ajuntament, Montserrat Ferrarons, on expliquen les 43 actuacions d’emergència que es van fer entre el 6 de febrer de 2008 i el 31 de març de 2016 per diferents incidents en la xarxa de distribució de gas.

*Si teniu algun problema per baixar-vos l’informe, deixeu-nos un comentari amb la vostra adreça de mail i us l’enviarem per correu electrònic. El vostre comentari restarà confidencial.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,