S’apropa el referèndum

Jordi Valldeperas, secretari de la Taula del Baix Llobregat

 

 

Cada dia està més a prop el referèndum sobre la independència, que serà un dels moments més importants de la política catalana de tots els temps. Si les previsions del Govern de la Generalitat es mantenen, a finals de setembre o començament d’octubre es farà la votació. O no es farà. Però en tots dos casos les conseqüències seran de gran magnitud. Si es fa, perquè probablement guanyarà el sí (no confonguem un referèndum amb les enquestes d’opinió sobre la independència). I si no es fa, perquè la prohibició del referèndum tindria uns efectes comparables a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que precisament va desfermar el procés d’emancipació política de Catalunya. Per tant, en tots dos casos la tensió política està més que garantida.

Sovint hi ha persones que manifesten cansament pels gairebé set anys de procés. El cansament és comprensible perquè set anys són molts anys. A més, al món passen moltes altres coses que mereixen atenció. Hi ha problemes socials, econòmics i de tota mena que no es poden deixar de banda amb l’excusa de l’agenda política. Però que el procés centri l’atenció d’una bona part de la societat també és normal: costa d’imaginar un moment polític més complex i amb més transcendència que l’actual en la història recent del país.

Per això, per la transcendència del moment, molts sectors i entitats s’han adherit al Pacte nacional pel Referèndum per defensar la votació, “una eina privilegiada –diuen en el manifest– d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços”. Precisament, aquesta setmana s’ha presentat a Molins de Rei la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que té com a portaveu Genoveva Català i com a secretari Jordi Valldeperas, de la Taula de Begues.

Fins al moment, a Begues s’han adherit a la Taula pel Referèndum les entitats locals Òmnium Cultural, ANC, Centre d’Estudis Beguetans, BigBand Begues, Grup Sardanista de Begues, Cooperació en Acció i la colla castellera Els Encantats, i els partits PDeCAT, ERC, ICV, Gent de Begues i Tot x Begues. Aquesta vegada, el PP no ha donat la sorpresa, com l’altre dia amb l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Això s’anima: arriben els Fòrums de l’Espluga

 

Aquest cap de setmana s’estrena a Begues una nova oferta cívica i cultural: els Fòrums de l’Espluga. Es tracta d’un nou espai de debat i reflexió que, en el primer cicle (l’Europa dels murs), tractarà de les migracions arreu del món, de les situacions a què s’enfronten les persones migrants i de les conseqüències per als països d’acollida.

La primera sessió es farà demà, 6 de maig, de les 19 a les 21 h, en un espai singular, la terrassa natural que hi ha davant de l’entrada de la cova de Can Sadurní. El cicle tindrà tres sessions més els altres dissabtes d’aquest mes de maig, i hi participaran una dotzena de ponents de diferents disciplines, com ara Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; Ramon Lobo, periodista; Leila Lachawati, professora de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i activista hispano-siriana; Ignasi Calbó, coordinador del pla de Ciutat Refugi de Barcelona; Mikel Araguás, de SOS Racisme i Andalucía Acoge, o Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum.

Els Fòrums de l’Espluga són una nova iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, i en aquesta nova iniciativa tindran la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats del poble.

Les tres primeres sessions del cicle, com diem, es faran els dies 6, 13 i 20 de maig a la terrassa de la cova de Can Sadurní i l’última sessió es farà el 27 de maig al teatre Goula del Centre Cívic, de 18 a 20.30 h.

Etiquetat , , , ,

Homenatge del cor de Caramelles a Jordi Guasch i Lurdes Griñó

 

El cor de caramelles, al Pati, el 15 d’abril passat (foto Alfred Dot).

Aquest any en aquest pati / Un record hem de guardar / Per gent molt molt entranyable / Que fa poc ens van deixar.

Volem fer nostre homenatge / Dos persones de debò / La Lurdes i l’avi Jordi /Per tots dos el nostre plor.

(Copla del Cor de Caramelles de Begues, cantada el 15 d’abril de 2017 al Pati).

Etiquetat , ,

Compartir les memòries amb els beguetans

Les “Memòries” de Jordi Guasch (foto JFB).

Fa dies que hem deixat enrere l’hivern, però no tants com semblen pretendre les temperatures d’aquest abril a Begues. Al contrari. Encara que la primavera es fa notar, per a moltes persones les sensacions d’aquest hivern persistiran força temps, com els adéus de persones que han deixat petja. Ja el primer dia d’hivern, el 22 de desembre de 2016, moria Jordi Guasch Paucirerol, de Cal Forner.

Jordi Guasch va ser alcalde de Begues entre 1971 i 1979. Molts beguetans d’avui no van conèixer aquella etapa, perquè el poble ha crescut moltíssim des que en Guasch va abandonar la primera fila de la vida local, com a alcalde, fa 37 anys. Afortunadament, ell mateix es va entossudir a recollir les seves memòries i publicar-les, amb la col·laboració directa de la seva filla Assumpció Guasch Petit, perquè les generacions joves sabessin com era Begues abans, durant el segle XX.

En Guasch no va arribar a veure les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” ja publicades, perquè van sortir poc després de la seva defunció. En el llibre, l’autor explica com era el Begues dels seus avantpassats i com va anar canviant, tot al llarg dels anys, fins arribar al poble que coneixem avui. Així podem saber, per exemple, que el primer forn de pa que hi va haver estava situat on ara hi ha el Patxarino, que Joan Antoni Samaranch havia estiuejat a Begues de petit o que el primer projecte d’abocador d’escombraries el situava a Sant Climent de Llobregat i no a la Vall de Joan.

En qualsevol cas, a través de les pàgines de les “Memòries…”, Jordi Guasch explica sobretot la seva visió de moments importants, tant personals (la infantesa, la joventut, les activitats empresarials) com col·lectius (la guerra civil, la postguerra, l’etapa llarga a l’ajuntament), i relata als lectors, d’una manera directa i personal, com van ser d’absurdes la guerra i les seves conseqüències.

A més dels textos, el llibre inclou fotografies eloqüents sobre el passat de l’autor i del poble: el cor de caramelles infantil de 1936; la sortida d’una cursa de bicicletes el 1939, davant de Cal Pere Vell; Jordi Guasch amb l’uniforme del Frente de Juventudes i vestit de soldat… També inclou un arbre genealògic de la “família propera”, que confirma la sospita dels beguetans sobrevinguts que els mal anomenats “pota negra” són quasi tots parents. El capítol dedicat al seu pas per l’ajuntament, en fi, publica un document curiós amb tots els càrrecs polítics locals de les dues branques dels Guasch. D’una banda, la de Cal Forner: el seu pare Domingo, ell mateix i el seu fill Domènec. I d’una altra, Josep Sadurní Guasch (el Mas Roig), Ramon Guasch pare (el Sacaire) i Ramon Guasch fill (el Sacaire).

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Cap als 6.800 habitants

Els habitants de Begues augmenten més de pressa que els del Baix Llobregat (font: Idescat)

Els habitants de Begues augmenten més de pressa que els del Baix Llobregat (font: Idescat)

La població de Begues continua creixent. A poc a poc, però creixent. L’Institut d’Estadística de Catalunya va publicar fa pocs dies les dades actualitzades d’habitants a 1 de gener de 2016 per a tots els municipis (les dades es publiquen aproximadament amb un any de retard). En el cas de Begues, la nova xifra oficial és de 6.736 persones i és ben probable que d’aquí un any, quan es tornin a actualitzar les dades, comprovarem que ara mateix ja hi ha més de 6.800 habitants.

Com hem comentat més d’una vegada, la població de Begues no ha deixat de créixer ni un sol any, tot i els efectes que la crisi econòmica va tenir en la demografia de Catalunya i de la península ibèrica en general. No solament això, sinó que els últims anys els creixements relatius de Begues doblen els del Baix Llobregat i superen encara més els de Catalunya i de l’àmbit metropolità de Barcelona. En el gràfic que publiquem es veuen els percentatges de creixement anual de població des de 2011, i es comprova com la velocitat de creixement de Begues, tot i ser modesta, és la més elevada de les quatre.

Etiquetat , , , ,

Desinformació sobre seguretat ciutadana?

La Policia Local de Begues no difon avisos per WhatsApp (foto begues.cat)

Caserna de la Policia Local de Begues (foto Begues.cat)

La setmana abans de Nadal es van escampar per Begues un parell de missatges anònims de WhatsApp que avisaven del perill de robatoris al poble i que, fins i tot, donaven marques i matrícules dels cotxes sospitosos i detalls del perfil de les persones que els conduïen. Els missatges demanaven que s’avisés a la Policia Local si algú els veia.

Evidentment, a WhatsApp no hi ha missatges anònims en sentit estricte. Sempre són atribuïbles a la persona que els envia, però en aquest cas semblava evident que eren missatges reenviats i, per tant, l’autoria original s’havia perdut.

La Policia Local de Begues s’ha desvinculat d’aquests missatges i del seu contingut. En conversa telefònica amb l’agent que atén les trucades telefòniques, aquest matí mateix, ens han explicat que els dies que es van escampar els missatges, pels volts del 20 de desembre, van rebre moltes trucades de ciutadans interessats a saber què passava.

La informació que donen a les persones interessades és sempre la mateixa: la Policia Local de Begues no utilitza el WhatsApp per divulgar avisos ni recomanacions, sinó que ho fa únicament a través del portal de l’Ajuntament o del seu compte de twitter, @policiabegues. Per tant, no es poden considerar com a bones les dades dels missatges sobre robatoris que es van escampar aquells dies a través dels telèfons mòbils.

En qualsevol cas, aquest mes hi ha hagut més rumors del compte sobre robatoris i ocupacions de cases. Si aquests rumors fossin fonamentats, seria lògic que l’Ajuntament en donés informació de manera formal i transparent, sempre dins de la prudència lògica que convé tenir amb les notícies sobre seguretat ciutadana. El cert és que el portal de l’Ajuntament va publicar el 15 de desembre passat una nota titulada “Algunes recomanacions per prevenir els robatoris a la llar“, deien, “davant les vacances nadalenques”.

Etiquetat , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

A punt d’acabar-se el IV Fòrum Educatiu, s’apropa l’hora del balanç

Conxita Peral durant la seva intervenció en la sessió del Fòrum Educatiu de la setmana passada (foto Alfred Dot).

Conxita Peral en la sessió de la setmana passada del Fòrum Educatiu (foto Alfred Dot).

El quart Fòrum Educatiu de Begues està a punt d’acabar les sessions i aviat se’n podrà fer balanç. Demà divendres a les 19 h es farà l’última xerrada al Centre Cívic el Roure, com totes les altres sessions. El mestre i assessor en educació digital Jordi Jubany parlarà d’”Educar-nos en un món connectat”.

El Fòrum Educatiu es fa cada dos o tres anys i és una de les principals activitats del PEB, el Projecte Educatiu Begues, que va néixer el 2006 impulsat per l’Ajuntament i la Diputació. En tots aquests anys, les entitats i la ciutadania en general han tingut l’oportunitat de proposar i impulsar tota mena d’iniciatives perquè l’educació sigui un procés permanent a Begues. Un procés que arribi a tots els sectors de la població i a persones de totes les edats, amb l’objectiu de millorar la salut social.

Es pot ser més o menys entusiasta sobre el que el PEB ha aconseguit durant aquests deu anys, però la veritat és que ha deixat petja. Diferents iniciatives sorgides de la participació ciutadana en les activitats del PEB han quedat ja consolidades en la vida del poble, com ara la Mostra d’Entitats, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements o Ràdio Begues, per posar tres exemples.

També es pot veure el got mig buit, probablement amb motius. Un dels membres del grup impulsor, per exemple, es confessa “decebut per la resposta del poble” en les sessions del Fòrum Educatiu que acaba demà. “Les entitats brillen per la seva absència –diu–, i els polítics, deixant de banda els regidors i l’alcaldessa, vénen en comptagotes”.

És cert que les sessions del Fòrum, sense comptar la de demà, han tingut una valoració desigual entre els participants. Sembla que, en general, va agradar molt la conferència inaugural, de la doctora en psicologia Maria Jesús Comellas. En canvi, no va tenir tan bona crítica la sessió de la setmana passada sobre l’associacionisme. Amb alguna excepció, com la introducció de Conxita Peral, del grup impulsor. Segons explica la Sílvia Ruiz al seu perfil de Facebook, la Conxita, “amb poques paraules i precises va dir exactament el que també penso sobre el paper de les associacions i les entitats en el teixit municipal. Hem de parlar de quina veu han de tenir, quina capacitat de participació en la gestió i les decisions municipals, i de com tots (…) hem d’escoltar i reconèixer les seves propostes, més enllà d’afavorir que es relacionin entre elles i organitzin una festa o una sortida per omplir la nostra agenda de lleure.”

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Quasi trenta barraques de pedra seca restaurades

Restaurant la barraca de l'àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Tot restaurant la barraca de l’àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Si Begues pot presumir de tenir un patrimoni en pedra seca cada vegada més ben conservat, això és gràcies sobretot a la tasca del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), amb la necessària complicitat, és clar, dels propietaris de les barraques de vinya. Des que el CEB i la seva gent van començar a restaurar les barraques de pedra seca en mal estat, l’any 2007, ja n’han restaurat quasi una trentena. La darrera és la barraca de l’àvia Teresa, prop de Can Sadurní. Dissabte passat, 15 d’octubre, un grup de persones convocades pel mateix CEB i la Land Art Associació Catalunya (LAAC) van dedicar el matí a restituir les parts danyades de la barraca, que aviat estarà restaurada del tot.

L’objectiu de les dues entitats és no parar fins a restaurar-les totes. El cens que han elaborat arriba al centenar de barraques, moltes de les quals estan molt danyades pel pas del temps i la manca de manteniment. Perquè les barraques ja restaurades no es tornin a malmetre, el CEB i l’Ajuntament de Begues han acordat un conveni perquè l’entitat cultural se n’ocupi.

Etiquetat , , , , ,

La CUP s’estrena amb una jornada sobre les persones refugiades

14183676_10210229413512833_2689808490470697469_n

Aquest dissabte, 8 d’octubre, es farà a l’Escorxador una “Jornada solidària amb les persones en cerca de refugi”. No és la primera ni, segurament, serà l’última activitat que es faci a Begues sobre aquesta qüestió tan actual i punyent, però sí que és el primer acte públic organitzat per la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) a Begues, si la memòria no ens falla (i si falla, digueu-nos-ho).

Fins ara, els partidaris d’aquesta formació política a Begues havien posat algunes parades al carrer per divulgar les seves propostes, però l’organització d’un acte públic és un salt endavant que no passa desapercebut a ningú en el panorama polític local. Perquè la política local és l’àmbit d’actuació natural de la CUP. A veure.

Tornant a l’acte de dissabte, la periodista Laia Altarriba hi farà una intervenció a partir de les 12 h. Laia Altarriba és una jove veterana de l’activisme independentista. El febrer passat va viatjar a l’illa grega de Lesbos per ajudar i per conèixer de primera mà l’odissea dels milers de persones refugiades dels països en guerra que arriben a Europa fugint del desastre.

Un cop ha tornat, la Laia continua activa i denuncia que la Unió Europea no solament no ajuda les persones refugiades, sinó que “els alcem els murs perquè no entrin i els ho posem més difícil”. La paradoxa, explica, és que els països europeus també tenen responsabilitat en els conflictes armats dels quals les persones refugiades es veuen obligades a fugir: “hi participen amb el comerç d’armes i amb l’explotació de recursos naturals en alguns països”. Aquesta explotació dels recursos provoca sovint tensions i conflictes dels quals fugen milers de víctimes. Què cal fer? En parlaran dissabte a l’Escorxador.

Etiquetat , , , ,