El vídeo del Telenotícies Vespre sobre la polèmica de l’AMI (i 2)

Les declaracions de l’alcaldessa de Begues que va difondre el Telenotícies Vespre del dia de Sant Joan són només un fragment de la conversa que Mercè Esteve va tenir amb les periodistes de TV3, com és normal. Les peces del Telenotícies són breus i recullen només l’essencial de la informació.

A més del que va sortir en el Telenotícies, l’alcaldessa va explicar que  l’Ajuntament encara no ha fet arribar a la delegada del govern espanyol la resposta al requeriment sobre la quota de Begues a l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència.

“Ella ens diu -explica l’alcaldessa- que en el termini de 20 dies li fem arribar la resposta, és a dir, l’acord pel qual vam prendre aquesta decisió. Nosaltres, en aquests moments, estem complint tot el que ens diu la llei”. Mercè Esteve també diu que “li farem arribar el que ens està demanant, que és l’acord, un decret en el qual decidim pagar aquesta quota. A més a més, també li farem arribar la moció, que va ser aprovada per majoria, d’adhesió a l’AMI.”

I en un altre moment, en resposta a les periodistes, l’alcaldessa diu: “…si tenim previst fer alguna altra acció? Doncs sí. Ens agradaria, conjuntament amb la resta de l’equip de govern, adherir-nos a la sobirania fiscal i… bé, possiblement altres accions.”

Xafarderies a banda, seria interessant saber per què la delegació del govern espanyol ha elegit l’Ajuntament de Begues com a conillet d’Índies per combatre les iniciatives sobiranistes en el món municipal. Les respostes que se m’ocorren no em fan cap gràcia.

(imatge: TVC)

El vídeo del Telenotícies Vespre sobre la polèmica de l’AMI (1)

En aquest enllaç podeu veure el vídeo del Telenotícies Vespre del dia de Sant Joan sobre Begues i la polèmica de la delegada del govern amb els municipis de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència): Vídeo del TNVespre

(imatge: TVC)

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (1)

Els resultats de les eleccions municipals a Begues, de les nou eleccions que s’han fet des de 1979, han tendit a ser cada vegada més plurals, o més fragmentats, segons com es miri. De les dues candidatures que van obtenir representació a l’Ajuntament la primera vegada, el 1979, s’ha passat a sis candidatures en les dues últimes convocatòries electorals, els anys 2007 i 2011.

És normal, perquè Begues ha passat de tenir els 1.269 habitants de 1979, quan tot just estrenàvem democràcia, als 6.426 de 2011. A més a més, la població de Begues s’ha tornat cada vegada més i més diversa. El nombre de veïns nascuts a l’estranger, per exemple, ha augmentat del 5,6 per cent de 2007 fins al 9,4 per cent de 2011, segons les dades que es poden trobar al portal d’Idescat. No és res que no hagi passat a molts altres llocs de Catalunya.

Si mirem la gràfica del nombre de candidatures que han obtingut representació en les diferents eleccions, podem identificar tres períodes. El primer, amb una forta concentració del vot en poques candidatures (1979-83-87). El segon, més plural (1991-95-99). I el tercer, l’actual, amb un vot fragmentat (2003-07-11). És a dir, la democràcia a Begues, com a quasi a tot el sud d’Europa, s’ha fet cada vegada més rica o més complexa, com n’hi vulguem dir.

Però sembla que aquest procés estigui arribant al límit de les seves possibilitats. Amb l’actual sistema electoral, el pluralisme portat a l’extrem acaba provocant la pèrdua de representativitat de les diferents candidatures. Almenys això és el que ha passat a Begues, si ens fixem en la gràfica del percentatge de vots obtinguts per la candidatura guanyadora a les nou eleccions municipals que s’han fet fins ara. És cert que els governs de coalició corregeixen aquest efecte, però només des d’un punt de vista aritmètic, no polític. L’actual legislatura municipal a Begues n’és un exemple, i no cal entrar en detalls.

Si fos possible, s’hauria d’evitar que la fragmentació del vot portés cap a una situació de pluralisme estèril. No vull dir que aquesta sigui la situació actual, però, si la tendència continua com en els últims anys, és evident que la governabilitat de l’Ajuntament serà cada vegada més difícil. I amb això no s’hi pot jugar. Hi ha massa coses que depenen del bon funcionament d’un ajuntament.

Llavors? Mentre la llei electoral sigui la mateixa, l’ideal seria la formació de candidatures àmplies, més representatives, que evitessin la fragmentació però garantissin el pluralisme des del començament, des d’abans d’anar a votar. Candidatures sòlides, que fossin el resultat d’un procés de suma i de consens de sectors amplis, tan afins com es vulgui, però amplis. No cada vegada més petits.