Monthly Archives: Juliol 2013

Senglar medieval

Imatge

Ara que ja s’ha acabat la festa major, voldria compartir amb vosaltres un dels records que ens han quedat dels dies de gresca: el mercat i el sopar medieval de dissabte, dia 27 de juliol. Sobretot, tota la feinada de les persones que van participar o col·laborar en l’organització i, també, el senglar cuinat a l’estil medieval que ens vam cruspir tots els golafres que no vam poder resistir la temptació, sense que el preu (dos euros la ració) fos cap obstacle.

És el segon any consecutiu que en Ramon Guasch, de cal Sacaire, supera el repte de fer la carn de senglar estofada com es feia antigament. Aquest any li va quedar sublim. Un reconeixement, per tant, al Ramon Guasch, als que el van ajudar i, també, per descomptat, al Ramon Ferrer, de cal Jepis, proveïdor de la carn de senglar.

Ben mirat, és una manera de col·laborar a l’equilibri de la fauna de Begues i del massís del Garraf. La proliferació de senglars els últims anys perjudica els conreus… no sé si podrem esperar al pròxim mercat medieval.

(foto: JFB)

Anuncis
Etiquetat , , , ,

Garbes i Rostolls: dues cançons més a la faixa

Havanerus_TF_5623_Garbes i Rostolls_Gava

Els Garbes i Rostolls fan avui jornada intensiva. Per la tarda, assaig, i per la nit l’actuació de la festa major de Begues. No cal dir-ho, però per si de cas recordem que serà a les 22 h. I tampoc cal dir que hi haurà cremat de rom i, al final, els focs d’artifici, però també ho diem per si de cas.

Avui els Garbes i Rostolls tenen previst cantar per primera vegada a Begues dues cançons del seu repertori, “Aigua Gelida” i “La barca xica”. Els origens del grup es remunten als temps que Jaume Rabell, Marti, encara bategava. El grup, d’havaneres i cançons de taverna, va sorgir llavors, però no va ser fins el 1999 que s’hi van posar seriosament, per dir-ho d’alguna manera. Gràcies a això avui els tornarem a escoltar, sembla que per tercera vegada, en la cantada tradicional a l’esplanada de la piscina.

Per cert: acompanyem aquest text amb una foto força representativa del grup. És de Toni Foixench, feta el 23 de febrer passat a Gavà.

(foto: Toni Foixench)

Etiquetat ,

El viatge del trivial des de Montreal fins a Begues

Trivialpursuit

La gent del Centre d’Estudis Beguetans ja ho té quasi tot a punt per a la nova edició del Trivial de Begues, que es farà demà dissabte, 20 de juliol, a partir de dos quarts de set de la tarda, a l’Escorxador. Tothom qui vulgui participar en el joc s’hi podrà apuntar, en grups de tres persones, a partir de dos quarts de sis allà mateix.

Veig a la Viquipèdia que el trivial no és un joc gaire antic. Se’l van inventar dos periodistes quebequesos a Montreal, el 1979. Abans de batejar-lo amb el nom anglès de Trivial Pursuit (que vol dir, més o menys, “recerca trivial”), al Quebec n’hi van dir Quelques arpents de pièges i a França Remue-méninges. El llançament comercial es va fer el 1982 i, dos anys després, ja va ser un èxit de vendes rotund als Estats Units, des d’on va escampar-se per quasi tot el món.

El Trivial de Begues és una de les moltes versions que han sorgit d’aquell joc. Té unes 2.000 preguntes que els organitzadors van revisant de manera permanent i, a més a més, cada any n’afegeixen unes trenta de noves, moltes de les quals fan referència a l’actualitat.

Etiquetat , ,

Eleccions municipals: pluralisme o fragmentació? (2)

abstenció

En un text anterior ja vam veure com, a Begues, les eleccions municipals han donat uns resultats cada vegada més plurals. I que aquest pluralisme electoral s’ha acabat transformant en una cosa semblant a la fragmentació. La diferència entre les dues coses és que el pluralisme enriqueix la política local, mentre que la fragmentació pot impedir que funcioni bé.

Hi ha un altre problema: l’abstenció. Fins el 1999, el percentatge d’abstenció a les eleccions municipals mai havia superat el 28%, però des d’aquell any sempre ha estat més gran. Un fenomen que s’ha produït més o menys a tot Catalunya, i no solament a les municipals, sinó a totes les cites electorals en general, però no és cap consol.

A Begues, a més a més, podria ser que hi hagués influït el ràpid creixement de la població a partir de finals del segle XX: l’augment del nombre d’habitants coincideix amb l’augment de l’abstenció. Hi ha moltes més persones amb dret a vot, i entre les que han arribat els últims anys potser n’hi ha que no se senten tan identificades amb el poble com les que hi han viscut sempre o durant la major part de la seva vida. Vés a saber.

El que sembla clar és que augmentar la participació en les eleccions municipals i evitar la fragmentació del vot en tantes opcions haurien de ser dos objectius importants en els pròxims anys. Només hi sé veure avantatges.

Etiquetat

A caminar: 13 km sense gaires desnivells

Imatge

Els organitzadors de la caminada popular de Begues ja han esbombat l’itinerari d’aquest any. Es farà aquest diumenge, 13 de juliol, per la tarda. El recorregut farà uns 13 quilòmetres i no tindrà gaires desnivells, o sigui que serà apte per a tots els públics. La previsió del temps és que diumenge hi hagi sol i núvols, amb una probabilitat de pluges molt baixa (així, jo també faig previsions). Aquell dia les temperatures oscil·laran entre els 17 graus de mínima i els 29 de màxima.

L’any que ve ja en farà quinze que en Carles Matí i companyia organitzen la caminada de festa major, els últims anys amb la col·laboració del Centre Excursionista de Begues. Per tant, ja han dissenyat tots els recorreguts haguts i per haver. Això és el que expliquen aquesta vegada: “Enguany la caminada no tindrà gaires desnivells, però comptarà amb l‛atractiu de fer una bona part del seu recorregut seguint la Riera de Begues. Sortirem de l‛Avinguda de Sitges en direcció a Can Rigol, poc després tombarem a la dreta per un corriol que ens portarà a la pista de La Massana. Després de passar per aquesta masia seguirem el GR 92. Passades unes vinyes iniciarem el retorn seguint uns 3 km per dins del curs de la Riera de Begues fins a prop de les instal·lacions de les barbacoes. El camí seguirà cap a la depuradora, el Pou del Glaç i passant per la masia de Can Termens tornarem cap el punt de sortida.”

(foto: josepcastillo.blogspot.com)

Etiquetat , , , , , , , ,

Era com aquesta?

2012-09-11 19.42.32

No, era més petita. El 2 de juliol de 2013 a la matinada, algú va serrar el pal de bandera de la Creu del Joncar, a Begues, i es va emportar la bandera estelada que hi havia penjada. Ja és la segona vegada que se l’emporten. A més a més, els últims temps diu que ja han cremat tres vegades la bandera espanyola de la façana de l’Ajuntament.

Si això no és una “guerra de banderes”, s’hi assembla molt. S’hauria de trobar una sortida a aquesta situació, perquè les guerres, encara que siguin incruentes, tenen riscos.

(foto: JFB)

Etiquetat

Begues 1931-1942: el regal de Víctor Mata i Marià Hispano

pigros

Víctor Mata i Marià Hispano acaben d’obsequiar-nos amb el llibre D’esperances i naufragis. Begues 1931-1942, del Centre d’Estudis Beguetans. Un títol poètic per a un repàs rigorós sobre una etapa intensa de la història de Begues i de Catalunya. Els dos autors han examinat les actes de les sessions dels plens de l’Ajuntament des de 1931, al començament de la Segona República, fins el 1942, als primers anys de la postguerra, i han posat a la  disposició dels lectors desenes de dades i d’informacions sobre aquell període. Si teniu interès en Begues i en la seva història, no us el podeu perdre. Sembla que el llibre estarà aviat a la venda al Patxarino.

Quan Albert Guasch i Rosa Sevillano van fer els tres documentals sobre el testimoni oral de la gent gran del poble –recordem el documental Begues. Maleïda la guerra, el 2009–, ja es va veure que havien trobat una mina. Ara, Mata i Hispano han complementat aquells records orals amb escreix, i ho han fet amb la precisió que només els arxius i els documents oficials poden garantir. I a més a més els han amanit, amb força encert, amb transcripcions d’alguns testimonis recollits per Albert Guasch el 2007 en el treball de recerca d’història oral que va fer al batxillerat.

El llibre acaba de sortir del forn (del forn Baratech, per cert) i no hem tingut temps d’acabar de llegir-lo, però ja hem pogut gaudir d’algunes “perles”… Per exemple, adonar-nos que l’any que ve la Cuca Fera farà 80 anys, o que abans de la guerra el “Casino de Begas” ja demanava coses (com ara l’exempció de l’arbitri municipal sobre permisos d’obres i construccions, el 1935), o que el carrer Ferran Muñoz es diu així des del 3 de maig de 1933, o que, en aquells temps, la societat de Begues era fortament masclista –com a tot arreu– i Josefa Roca Armengol en va patir les conseqüències en pell pròpia… Per si no n’hi hagués prou, les fotografies cedides per Jordi Guasch acaben d’arrodonir un treball força interessant. Si podeu, mireu la del pi gros, la de cal Dimas (a la pàg. 70) o la de la Rambla pels volts de 1930 (a la pàg. 87).

(foto: col·lecció privada de J. Guasch)

Etiquetat , , , , , ,
Anuncis