En un text anterior ja vam veure com, a Begues, les eleccions municipals han donat uns resultats cada vegada més plurals. I que aquest pluralisme electoral s’ha acabat transformant en una cosa semblant a la fragmentació. La diferència entre les dues coses és que el pluralisme enriqueix la política local, mentre que la fragmentació pot impedir que funcioni bé.
Hi ha un altre problema: l’abstenció. Fins el 1999, el percentatge d’abstenció a les eleccions municipals mai havia superat el 28%, però des d’aquell any sempre ha estat més gran. Un fenomen que s’ha produït més o menys a tot Catalunya, i no solament a les municipals, sinó a totes les cites electorals en general, però no és cap consol.
A Begues, a més a més, podria ser que hi hagués influït el ràpid creixement de la població a partir de finals del segle XX: l’augment del nombre d’habitants coincideix amb l’augment de l’abstenció. Hi ha moltes més persones amb dret a vot, i entre les que han arribat els últims anys potser n’hi ha que no se senten tan identificades amb el poble com les que hi han viscut sempre o durant la major part de la seva vida. Vés a saber.
El que sembla clar és que augmentar la participació en les eleccions municipals i evitar la fragmentació del vot en tantes opcions haurien de ser dos objectius importants en els pròxims anys. Només hi sé veure avantatges.
A Begues 
Dada que coincideix plenament amb l’actual arc del nostre Parlament (la CUP no existia, hi ha C’s en augment…) , ho entenc com una informació o dada, no trobo res a “agrair” o criticar a cap partit de Begues.
Es podria interpretar com una consequència de la desaparició de la clàssica “dreta o esquerra” que cada cop estan més properes, per cert.
Si vols dir que l’abstenció és un fenomen general, estic d’acord, Miquel. Ja ho dic en el comentari. Però això no vol dir que no se’n pugui fer una lectural local, que en certa manera és el que suggereixo.