Monthly Archives: Novembre 2013

95 cotxes i 30 motos en la trobada de clàssics

Imatge
 

José Ignacio Llobet, Carlos Sanrama i Alberto Giner se’n van sortir amb la trobada de vehicles clàssics de diumenge passat, 24 de novembre, amb l’ajuda de Tallers Begues, Tallers JJ i l’Ajuntament. Esperaven una quarantena de cotxes i una desena de motos, i n’hi van participar més del doble: 95 cotxes i 30 motos. Un èxit.

Entre els cotxes que van fer més quilòmetres per participar en la trobada hi havia un Citroën Stromberg de 1940 i un Ford Anglia de 1948, propietat de Josep Calvó i Joaquim Turró respectivament. Tots dos van sortir de l’Esquirol, a Osona, a les 7 h del matí, a una temperatura de 0 graus, i van fer 120 km fins a Begues a una mitjana de 60 km/h. Uns altres van arribar procedents de Manresa o Balaguer.I entre les motos, la més antiga que va participar en la trobada va ser una Lube 250 NSU de 1953, tot i que n’hi havia més de la mateixa dècada: les Guzzi, una Ossa Palillos i una Montesa Brio…

(Foto: Santi Llobet)

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

Diumenge amb cotxes clàssics i esquelets

IMG_21801724273747

El 24 de novembre de 2013 serà un diumenge atapeït a Begues. Mentre a l’Escorxador s’estarà fent una xerrada sobre les noves troballes arqueològiques del jaciment de Can Sadurní (a les 11 h), al carrer Alp (davant del Casino, el Club de Begues) hi haurà la primera concentració de vehicles clàssics, organitzada pels Amics dels vehicles clàssics de Begues, que començarà a les 10 h.

Sembla que la trobada de cotxes farà patxoca. De moment hi ha confirmada la participació d’uns 40 models, una dotzena dels quals són de Begues mateix. Entre els participants hi haurà bastants Seat (600, 850, 124, 1430…), uns quants Ford (Escort, Anglia…), minis… i també un Citroën Stromberg, un Triumph, un MG Midget i alguns cotxes americans (Camaro, Barracuda…) A les 11.30 h, tots els cotxes faran una sortida fins a Olesa de Bonesvalls i després tornaran. Al mateix temps, a dins del Casino hi haurà una exposició de motos clàssiques.

En fi, no gaire lluny, cap a migdia, es farà una visita a la Cova de Can Sadurní per veure les restes arqueològiques, especialment les troballes fetes durant la campanya d’excavacions d’aquest estiu: quatre esquelets d’una antiguitat de 6.400 anys. Caldrà organitzar-se.

(foto: Adrià Feriche)

Etiquetat , ,

La mateixa companyia d’aigües fins el… 2047

aixeta_oberta

Si sou abonats de la companyia d’aigües, Aigües de Barcelona, amb l’última factura haureu rebut una carta del nou director general de l’empresa, l’Ignacio Escudero. La carta explica moltes coses, però no la més important, almenys des del meu punt de vista: que serem clients de la companyia fins el 2047, com a mínim.

En la carta, Escudero ve a dir que la Societat General d’Aigües i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han creat una nova empresa mixta que, de fet, és la mateixa de sempre, Aigües de Barcelona, però amb una nova personalitat jurídica i amb l’Àrea Metropolitana com a accionista. Aquesta “nova” empresa prestarà el servei de distribució d’aigua i sanejament a quasi tots els municipis de l’Àrea Metropolitana, Begues inclòs, fins el 2047.

L’Àrea Metropolitana, amb l’acord de tots els ajuntaments, va aprovar-ho el 21 de maig passat. No deixa de ser sorprenent que una decisió d’aquest tipus, que ens afectarà a tots durant les tres pròximes dècades i escaig, s’hagi explicat tan poc (la carta que vam rebre amb la factura no compta). Al capdavall, la distribució d’aigua és un negoci i estaria bé que s’informés als clients que no podran canviar de proveidor fins el 2047… o mai!

Sabeu per què a Begues la companyia que fa la distribució de l’aigua potable és Aigües de Barcelona? He trobat un text meu del novembre de 1979, publicat al diari Avui, que ho explicava (sigueu comprensius):

“Els tractes de l’ajuntament de Begues amb l’ajuntament de Barcelona, que van començar l’any 1972, responien a la necessitat de Barcelona de trobar un lloc on posar les escombraries de la ciutat i a la pressa dels urbanitzadors perquè se solucionés aviat la manca d’aigua a Begues. El 1974 hi hagué un acord entre l’ajuntament de Barcelona, el de Begues i la Societat General d’Aigües, en virtut del qual Barcelona pagava a la Societat d’Aigües l’import de les obres per a portar l’aigua de Barcelona a Begues. A canvi, Begues cedia els terrenys de la vall de Joan per a instal·lar-hi l’abocador. A més a més, s’acordà que el consistori barceloní “interessaria” la diputació provincial en les obres de reparació de la carretera de Gavà a Begues. Com a conseqüència de tot això, Begues té ara aigua i una carretera més ràpida que l’antiga, però la destrossa ecològica que han significat tant l’abocador com les obres de la carretera és irreparable. També els terrenys de Begues s’han apujat de preu.”

(imatge: argentonacomunicacio.cat)

Etiquetat , , , , ,

Dues barraques i una serp

ImatgeImatge

No sé si arribem a ser conscients del que representa la feina de la gent del Centre d’Estudis Beguetans per preservar les construccions de pedra seca. Ja fa dos anys, en Jordi Dolz parlava de la fragilitat d’aquest patrimoni cultural en el seu blog. Poc a poc, uns quants indrets de l’entorn de Begues han anat recuperant elements del paisatge que havien desaparegut per l’efecte del temps i de l’oblit, com per exemple les barraques de vinya. La gent del centre d’estudis ho està fent possible de la millor manera: amb il·lusió i convicció per comptes de diners, amb el consens dels propietaris, amb respecte per les formes tradicionals i l’entorn…

Avui 10 de novembre de 2013 hem pogut comprovar-ho en l’acte d’inauguració de les barraques de vinya del Tabacu i de l’Avi de mas Roig, totes dues a prop de can Rigol. Bé, d’inauguració no, de reinauguració, perquè les dues barraques han estat reconstruïdes sobre les restes de les barraques originals. Han organitzat l’acte (el “happening”, com n’han dit) el mateix centre d’estudis i la Land Art Associació Catalunya, amb performance de l’artista Laia Estruch i Mata inclosa.

Les dues barraques reconstruïdes, a més a més, han quedat “unides” per una serp gegantina feta de branques de pi que, si l’atractiu de les barraques de vinya no fós ja suficient, es mereix un passeig a peu per anar-la a veure. En les fotografies de dalt, en Víctor Mata, del centre d’estudis, tot explicant el projecte davant de la barraca del Tabacu, i un detall de la pedra de la barraca de l’Avi de mas Roig.

(fotos: JFB)

Etiquetat , , , , , ,

El llibreter de Begues

Imatge

A Begues no hi ha llibreria, però hi ha llibreter. En Jordi Vicente, del barri de cal Vidu, ha estat durant 30 anys al front de la llibreria “Els nou rals”, de Viladecans, i durant tot aquest temps força gent de Begues li ha comprat els llibres. Com segurament ja sabeu, “Els nou rals” va tancar fa poc a causa de la crisi, de les dificultats a què s’enfronten les llibreries tradicionals i de la desertització comercial del casc antic de Viladecans, que l’ajuntament de la població no ha sabut aturar.

Però no hi ha res impossible, i “Els nou rals” tornarà a obrir a partir del matí de dissabte que ve, 9 de novembre de 2013. Un nou equip, format per l’Anna Bordas, la Rosa Agustí i en Ricard Caba, i també pel mateix Jordi Vicente (tots quatre a la foto de dalt), afrontarà amb noves forces el repte de continuar l’aventura. Els impulsors de la iniciativa han constituït una cooperativa per fer possible aquesta nova etapa de la llibreria, que continuarà sent així un dels pals de paller de la cultura a Viladecans.

El nou equip ha tingut l’encert de no deixar passar gaire temps des del final de l’anterior etapa i la reobertura. La gran comunitat d’amics d'”Els nou rals” encara té ben present l’èxit del “cash mob” que es va fer la primavera passada, en un darrer intent d’evitar el tancament. Ara, tots ells podran sentir-se partíceps de la bona notícia que “Els nou rals” torna a obrir, i l’Anna, la Rosa, en Ricard i en Jordi veuran que molta gent els agraeix que ho facin possible.

(foto: Els nou rals)

Etiquetat , , , , , ,

Què fem amb l’aigua?

Sense títol

El consum domèstic d’aigua a Begues ha millorat considerablement els últims anys, tot i que continua sent una de les poblacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més consum per habitant. De fet, el 2007, l’any de la sequera, Begues va arribar gairebé als 175 litres per capita i dia segons les dades oficials, més que qualsevol altra població de l’àrea metropolitana.

A partir de llavors hi va haver una reacció molt evident i el consum va baixar any rere any (tret de 2009, en què va repuntar), fins arribar el 2012 als 136,6 litres per habitant i dia. Això representa un descens del 21,5% en cinc anys, molt més del 7% que ha baixat de mitjana a l’àrea metropolitana.

Ara Begues ja no és el municipi amb més consum, sinó el quart, després de Cervelló, Sant Cugat del Vallès i Corbera de Llobregat. Durant uns anys havia estat el segon de la llista, darrera de Sant Cugat, però a partir de 2011 l’Àrea Metropolitana va incorporar les dades de Cervelló i Corbera, que encara són pitjors que Begues en aquest aspecte.

Tot i la millora d’un 21,5% en cinc anys, queda molta cosa per fer, perquè el consum mitjà metropolità és de 105,8 litres per persona i dia, gairebé 30 litres menys que a Begues. Per quin motiu a Begues es consumeixen, cada dia del món, 30 litres més per persona que en els altres llocs? Tenint en compte les característiques de la població, l’única explicació que se’ns ocorre és que els jardins i els horts casolans “es beuen” diàriament bona part d’aquests 30 litres d’aigua per capita.

Si l’explicació fos aquesta, no creiem que s’hagués de renunciar a jardins i hortets, sinó de continuar aplicant mesures d’estalvi i d’eficiència per baixar encara més el consum d’aigua i apropar-se als 105,8 litres de la mitjana metropolitana o, millor encara, als 100 litres que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Un altre dia ja parlarem del preu.

Etiquetat , , , ,
Anuncis