Monthly Archives: Desembre 2013

Com més crisi, més habitants a Begues

chart

Durant els anys de la crisi econòmica, és a dir, des de 2007, la població de Begues ha augmentat any rere any. Això es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, que es pot “descarregar” del portal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (amb els errors tipogràfics inclosos). El recompte de 2012, que és l’últim publicat, dóna un total de 6.520 habitants, amb un 6,4% de població estrangera.

Si ens fixem només en els anys de la crisi, de 2007 a 2012, Begues ha augmentat un 10,5% d’habitants en total (venen a ser uns 125 habitants més cada any de mitjana). Això vol dir que la població de Begues ha crescut el doble que el Baix Llobregat (+4,5%) o que Catalunya (+4,9%) durant el mateix període. No sé si tothom té aquesta percepció, però almenys això és el que diuen les estadístiques oficials.

En canvi, la població estrangera de Begues sí que ha baixat. Si el 2009 va arribar al 8,24% del total, el 2012 havia reculat fins el 6,4%, més o menys el nivell que hi havia al començament de la crisi. Precisament, aquest descens és un fenomen que tothom atribueix a la crisi econòmica (“molts immigrants han tornat al país d’origen…”) En canvi, a què hem d’atribuir l’augment global de la població de Begues durant aquests anys?

En fi, quan es facin públiques les dades oficials de 2013 sabrem almenys si el creixement de la població de Begues ha continuat els últims dotze mesos, o si, en canvi, ja s’ha aturat. Per les dades que s’han fet públiques fins ara, és difícil endevinar-ho: el 2013 el Baix Llobregat ha continuat augmentant de població, mentre que, en canvi, el total de Catalunya ha baixat per primera vegada en molts anys.

Anuncis
Etiquetat ,

…i el concurs de la biomassa

biomassa0000

Estelles de fusta del bosc com les que s’utilitzen com a biomassa (foto Jordi Pons)

A propòsit de la biomassa, l’Ajuntament de Begues ha convocat un concurs públic per a contractar el servei que subministra la calefacció i l’aigua calenta als edificis municipals. El contracte inclou la gestió del centre de producció i acopi de biomassa (situat en el bosc de Mas Ferrer), la gestió dels boscos del municipi, el subministrament d’estelles a les calderes dels edificis municipals i el manteniment d’aquestes calderes.

Ara l’empresa que se n’encarrega és la UTE (unió temporal d’empreses) formada per tres empresaris locals: Antoni Esteve Ventura, explotador forestal; Besernet SL, de serveis de neteja, i Rafael Surribas Vendrell (de cal Dimas), que fa manteniment d’instal·lacions. Tots tres van guanyar conjuntament el primer concurs, que es va fer el 2010 per un període de dos anys més un altre de pròrroga. Com que aquell contracte s’acaba ara, l’ajuntament ha convocat un nou concurs, però sembla difícil que s’hi presentin gaires candidats.

El concurs es va convocar el 12 de desembre i el termini per a presentar les ofertes s’acaba ja aquest 24 de desembre. Per tant, no hi ha hagut gaires dies per a preparar tota la documentació, sobretot tenint en compte que els candidats s’hi juguen més que en el concurs de 2010: dels dos anys amb pròrroga d’un any del contracte anterior, s’ha passat als quatre anys amb pròrroga de dos anys. És a dir, l’empresa guanyadora del concurs, si ho fa bé, podria prestar el servei durant sis anys seguits.

En fi, tant per l’experiència en l’activitat, com pel termini tan ajustat per presentar les ofertes, com per altres factors, els actuals gestors del servei semblen força ben posicionats per aconseguir el contracte i continuar com a encarregats del tema fins a finals de 2019. En qualsevol cas, evidentment, no es pot dir res fins veure quins candidats es presenten a la convocatòria.

Etiquetat , , , , , ,

L’encert de la biomassa…

1482931_630315613680770_275268252_n

Producció d’estella en una asserradora del Solsonès (imatge TV3)

L’escàndol provocat per la subhasta trimestral del mercat elèctric ha posat en evidència que el preu de l’electricitat està fregant el límit del que és econòmica i socialment acceptable. Des d’organitzacions de consumidors fins a patronals, tots els sectors perjudicats per l’augment del preu de l’electricitat donen senyals d’haver acabat la paciència. Fins i tot el PP ha posat el crit al cel, cosa significativa siguin quin siguin els motius del per què ho ha fet.

Però no és només el preu de l’electricitat. Els preus de totes les energies generades a partir dels combustibles fòssils (petroli i gas natural) també han pujat molt i sembla que ho continuaran fent.

Tot plegat posa de relleu fins a quin punt va estar encertat l’ajuntament de Begues quan, el 2009, en l’etapa de Ramon Guasch a l’alcaldia, va apostar per la biomassa com a font d’energia per a la calefacció i l’aigua calenta dels edificis municipals. Llavors es va presentar com una manera d’aprofitar els recursos dels boscos del municipi, objectiu que continua sent una part fonamental del projecte, però en aquests moments la biomassa és també una alternativa clara a les altres opcions energètiques.

L’energia generada en les calderes de biomassa és força més barata que la generada per altres fonts energètiques, amb l’avantatge que es tracta d’una energia renovable al 100%. Mentre el petroli o el gas són recursos limitats, la biomassa forestal és inesgotable si es gestionen bé els boscos. I no és, o no hauria de ser, gens contaminant.

A Begues, els edificis municipals que compten amb calefacció i aigua calenta generada amb la biomassa són la llar d’infants, l’Escola Sant Cristòfor, la piscina municipal i els vestidors del camp de futbol. I aviat també hi haurà el nou Centre Cívic. Si fa ben poc l’experiència de Begues era de les pioneres, ara aquesta opció s’està estenent molt de pressa. El 2012, a tot Catalunya, el consum d’estella forestal com a biomassa va augmentar un 75% i va arribar a les 61.300 tones en total.

Etiquetat , , , , , , ,

Begues, encara en venda

pisos

El nombre de cases i pisos en venda a Begues ha pujat lleugerament en els últims tres mesos, almenys si hem de fer cas dels anuncis que publiquen els portals d’internet especialitzats. En alguns casos, els portals que hem consultat publiquen, més o menys, el mateix nombre d’anuncis que el 22 de setembre passat, i en altres casos en publiquen uns quants més.

Això es veu tot comparant el quadre que publiquem ara amb el que vam publicar llavors. Els sis portals consultats (Segundamano, Yaencontre, Habitaclia, Joana Vidal, Sol Begues i Finques Begues) tenen ara en oferta un nombre molt similar d’immobles que el setembre, tret del cas de Segundamano, que per comptes dels 214 anuncis que publicava el 22 de setembre, ara en publica 267.

A més, també han augmentat, encara que no tant, el nombre d’anuncis publicats per Habitaclia i Finques Begues, mentre que els altres portals es mantenen aproximadament en les mateixes xifres de fa tres mesos.

A partir d’aquestes dades, pot semblar arriscat deduir que cada vegada hi ha més cases en venda a Begues. Moltes ofertes s’anuncien en més d’un portal i, per tant, l’augment del nombre d’anuncis pot ser simplement conseqüència d’una major activitat promocional dels propietaris. Però encara menys podem deduir el contrari.

Un setè portal, el Goolzoom.com, que geolocalitza els pisos en venda, publica 73 anuncis de pisos de Begues, el mateix nombre del setembre passat. Exactament el mateix. Segons aquest lloc web, el preu mitjà dels pisos en venda que hi ha a Begues és ara mateix de 228.185 euros, que equivalen a 2.316 euros per metre quadrat.

El 22 de març, d’aquí a tres mesos, tornarem a mirar què ha passat.

Etiquetat , ,

La carretera que tenim

carretera 2041

La carretera durant les obres de 1977 (foto JFB).

Ja sabíem que la sinistralitat a la carretera de Gavà a Begues era elevada. Aquest any, els conductors que hi circulen habitualment s’han trobat unes quantes vegades amb accidents de cotxes i camions, com el del 12 de desembre passat al revolt del “Burrito”. El que no sabíem era que fos el pitjor tram de carretera de Catalunya des d’aquest punt de vista, com diu l’estudi EuroRAP publicat aquesta setmana.

L’estudi arriba a aquesta conclusió després d’analitzar les estadístiques del trienni 2010-2012. No es pot dir que el 2013 sigui encara pitjor perquè no tenim les dades, però de moment la sensació és que la situació no ha millorat.

L’actual traçat de la carretera és, bàsicament, resultat de les obres de finals dels anys 70, quan la Diputació de Barcelona va remodelar la carretera antiga. Les obres formaven part de les compensacions a Begues per la instal·lació de l’abocador de brossa de Barcelona a la Vall de Joan. Després de llavors, s’hi han anat fent millores.

Ara fa exactament 36 anys, la carretera estava totalment empantanegada per les obres, que havien començat l’1 de desembre de 1976 i havien d’acabar-se al cap d’un any exacte. Però els treballs van ser molt lents i el termini no es va complir. Llavors, l’Ajuntament de Begues i les entitats del poble van “fer pressió” a la diputació perquè les obres s’enllestissin. El Club de Futbol, l’entitat Begues Festiu, el Col·legi Sant Lluís, l’Associació de Pares d’Alumnes d’aquest col·legi i l’empresa Granja Petit Canigó SA (els cotxes de línia) van enviar cartes de protesta a l’ajuntament (llavors l’alcalde era Jordi Guasch), que les va reenviar a la diputació.

No creiem que aquella mobilització serveixi de model per als temps actuals, però és evident que a Begues ningú vol que hi continuï havent tants accidents a la carretera.

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Com afectarà Begues el nou pla director urbanístic?

20131202_workshopPDU_intro.JPG

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana (foto AMB).

La sensació que vivim una època de canvis crucials no és cap miratge. És ben real. Unes persones potser ho percebran d’una manera i unes altres d’una altra, però tothom està d’acord que ens trobem enmig d’un procés accelerat de canvis polítics, econòmics i socials de grans proporcions.

El més normal en aquesta situació és sentir-se desorientat i no tenir respostes a les moltes preguntes que se’ns plantegen. Per això són d’agrair les certeses i els “fulls de ruta” que ens permeten ordenar les idees i adoptar decisions per continuar avançant.

En els pròxims mesos, el debat sobre el procés sobiranista continuarà sent molt intens. El pacte dels partits polítics pro-dret a decidir sobre la data i la pregunta del referèndum ha esvaït incerteses, però n’ha introduït de noves. La part positiva és que permet avançar cap a un horitzó més ben definit que abans. La negativa seria que deixéssim en segon terme altres qüestions que també afecten directament el nostre futur.

Una d’aquestes qüestions corre el risc de passar desapercebuda, i per això la comento. Els 36 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre els quals el de Begues, acaben de començar la redacció del nou Pla Director d’Urbanisme (PDU) metropolità. S’han proposat tenir a punt l’avanç del pla el maig de 2015, precisament abans de les pròximes eleccions municipals.

El pla actual, el pla general metropolità, és de 1976. Vol dir que haurà estat vigent aproximadament uns 40 anys, durant els quals ha ordenat l’urbanisme de tot el territori metropolità. El resultat és la realitat actual, que en el cas de Begues és la que coneixem.

Vistos els antecedents, no és aventurat afirmar que el nou PDU podria definir l’urbanisme de l’Àrea Metropolitana fins el 2055 més o menys. Per tant, tots els municipis s’hi juguen molt. I Begues potser més que altres, perquè té un territori molt extens que fins ara ha aconseguit preservar un equilibri envejable.

Tot i que en la fase final de la redacció es preveu un procés participatiu, seria temerari no preocupar-se des d’ara mateix de com afectarà els nostres pobles i ciutats el futur PDU. Prou que ho fa, per exemple, l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que el 2 de desembre passat va donar el tret de sortida a la redacció del pla com a vicepresident executiu de l’AMB.

Quan hi hagi les pròximes eleccions municipals ja estarà tot dat i beneït. Són els alcaldes i regidors actuals els qui se n’han d’ocupar. No badem.

Etiquetat , , ,

Sobre el preu de l’aigua

Image

Pel que fa al preu de l’aigua, el cas de Begues no és gaire diferent del de la immensa majoria dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Hem comparat factures de l’aigua de Barcelona i de Begues i, a primer cop d’ull, no s’hi veuen gaires diferències. Però si n’hi haguéssin, no seria gaire senzill detectar-les, perquè són factures més aviat difícils d’entendre. En tot cas, el més probable és que l’increment del preu de l’aigua dels últims anys hagi estat molt semblant als diferents municipis metropolitans.

A tot Catalunya, almenys, el preu mitjà de l’aigua que paguen els consumidors s’ha apujat molt els darrers cinc anys. Concretament, un 50%, d’acord amb les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua: si el 2008 el preu mitjà era de 1,3 euros el metre cúbic, el 2013 ja és de 1,9 euros, i el 2014 tornarà a pujar (aquestes xifres inclouen la tarifa de l’aigua, el cànon de l’aigua i l’IVA, però no la taxa de clavegueram).

Ahir dissabte, 30 de novembre, la Plataforma Aigua és Vida va publicar la infografia que il·lustra aquest text. La reproduïm perquè fa un esforç per explicar com es distribueixen els ingressos que la companyia d’aigües obté a través dels rebuts dels usuaris. Si Aigües de Barcelona fes aquest mateix exercici, segur que la infografia no explicaria les mateixes coses o no les explicaria de la mateixa manera, sense que això vulgui dir que diria mentides. Senzillament, el cicle integral de l’aigua és una qüestió complexa des del punt de vista econòmic i els aspectes financers encara la compliquen més. Per això, és fàcil que se’n puguin donar versions diferents segons el punt de vista de cadascú.

El que és un disbarat és dir que l’aigua hauria de ser gratis o que podria ser-ho. El servei de distribució d’aigua potable és un servei públic que ha de garantir que cada llar disposi d’aigua de qualitat i en quantitats suficients. Si, a més a més, el rebut ha de pagar el cost del cicle integral (és a dir, no solament el que costa fer arribar l’aigua potable a les llars, sinó el que costa recollir les aigües brutes i depurar-les per tornar-les al medi), ja es veu que pensar en la gratuïtat és un deliri. No fa gaires dies, un full que algú va deixar a la bústia de casa encara afirmava que a Begues hi podia haver aigua gratis. Pot ser que sigui ignorància, però em sembla que més aviat és una falta de respecte.

Etiquetat , , ,
Anuncis