Sobre el preu de l’aigua

Pel que fa al preu de l’aigua, el cas de Begues no és gaire diferent del de la immensa majoria dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Hem comparat factures de l’aigua de Barcelona i de Begues i, a primer cop d’ull, no s’hi veuen gaires diferències. Però si n’hi haguéssin, no seria gaire senzill detectar-les, perquè són factures més aviat difícils d’entendre. En tot cas, el més probable és que l’increment del preu de l’aigua dels últims anys hagi estat molt semblant als diferents municipis metropolitans.

A tot Catalunya, almenys, el preu mitjà de l’aigua que paguen els consumidors s’ha apujat molt els darrers cinc anys. Concretament, un 50%, d’acord amb les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua: si el 2008 el preu mitjà era de 1,3 euros el metre cúbic, el 2013 ja és de 1,9 euros, i el 2014 tornarà a pujar (aquestes xifres inclouen la tarifa de l’aigua, el cànon de l’aigua i l’IVA, però no la taxa de clavegueram).

Ahir dissabte, 30 de novembre, la Plataforma Aigua és Vida va publicar la infografia que il·lustra aquest text. La reproduïm perquè fa un esforç per explicar com es distribueixen els ingressos que la companyia d’aigües obté a través dels rebuts dels usuaris. Si Aigües de Barcelona fes aquest mateix exercici, segur que la infografia no explicaria les mateixes coses o no les explicaria de la mateixa manera, sense que això vulgui dir que diria mentides. Senzillament, el cicle integral de l’aigua és una qüestió complexa des del punt de vista econòmic i els aspectes financers encara la compliquen més. Per això, és fàcil que se’n puguin donar versions diferents segons el punt de vista de cadascú.

El que és un disbarat és dir que l’aigua hauria de ser gratis o que podria ser-ho. El servei de distribució d’aigua potable és un servei públic que ha de garantir que cada llar disposi d’aigua de qualitat i en quantitats suficients. Si, a més a més, el rebut ha de pagar el cost del cicle integral (és a dir, no solament el que costa fer arribar l’aigua potable a les llars, sinó el que costa recollir les aigües brutes i depurar-les per tornar-les al medi), ja es veu que pensar en la gratuïtat és un deliri. No fa gaires dies, un full que algú va deixar a la bústia de casa encara afirmava que a Begues hi podia haver aigua gratis. Pot ser que sigui ignorància, però em sembla que més aviat és una falta de respecte.