Monthly Archives: Març 2014

Presències i absències a Pallejà

forcadell

Carme Forcadell a l’acte de Pallejà (foto El Punt Avui).

El 28 de març de 2014 serà recordat al Baix Llobregat com la data que partits polítics, sindicats i entitats ciutadanes de la comarca es van ajuntar en un acte unitari a Pallejà per reivindicar el dret a decidir. L’acte de presentació de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat va reunir a la sala Pal·ladius pallejanenca ni més ni menys que els líders comarcals de CiU (Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació), ICV (Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat) i ERC (Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’Esquerra).

Si la coincidència dels tres polítics en un mateix míting ja és insòlita, encara ho és més que també hi siguin els caps de Comissions Obreres i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Pepe Álvarez, i les presidentes d’Òmnium Cultural i l’ANC, Muriel Casals i Carme Forcadell respectivament. El dret a decidir, per tant, ha aconseguit el que no havia aconseguit fins avui cap altra causa al Baix Llobregat: mobilitzar les forces representatives de la comarca amb un objectiu comú.

Per trobar una ocasió semblant potser ens hauríem de remuntar a 37 anys enrere, quan l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques van commemorar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. De tota manera, a banda de l’esperit unitari dels dos actes i del fet que tinguessin lloc al Baix Llobregat, no es poden fer gaires més paral·lelismes entre les dues manifestacions. Primer perquè l’acte de Sant Boi del 76 va ser l’acte únic i central de tot Catalunya d’aquella diada, i després perquè en l’acte de Pallejà hi va haver una gran i clamorosa absència, la dels socialistes catalans, que sí que van participar en l’acte del 76.

Constatem, de tota manera, la distància que va de Sant Boi a Pallejà. El 1976, reivindicació unitària de la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. I 37 anys després, reivindicació del dret a decidir. Una reivindicació que també vol ser unitària sense aconseguir-ho del tot, encara que s’hi apropa més del que sembla. Es pot comprovar si es repassa la llista d’entitats de tota la comarca adherides a la nova Taula pel Dret a Decidir.

En el cas de Begues, per exemple, hi ha el mateix Ajuntament i les entitats 6TRES9 Grup Joves, AMPA SES Begues, ADF Puig Vicenç, Artesans de Begues, Big Band Begues, Centre d’Estudis Beguetans, CIPAG (Investigació Prehistòria i Arqueologia Garraf), Cor de Caramelles, Cuca Fera, El Colomar, Els Encantats de Begues, Garbes i Rostolls, Geganters de Begues, Grup Sardanista de Begues, Jazz Begues i Més que Ritme. I els partits polítics ICV, CiU, ERC, Gent de Begues i Tot per Begues.

Més o menys el mateix passa a molts altres municipis de la comarca, de manera que l’absència del PSC esdevé al mateix temps pintoresca i dolorosa. Pintoresca perquè molts dels seus votants i simpatitzants estan vinculats d’una manera o una altra a la Taula, i dolorosa perquè l’absència socialista (el partit que presideix la majoria dels ajuntaments grans de la comarca) debilita innecessàriament un moviment democràtic, pacífic, de progrés i de futur que, en aquests moments, és el que aglutina més il·lusions al país.

Anuncis
Etiquetat , , , , ,

Baixa el nombre de cases i pisos en venda

casesvenda

Ens hem retardat quatre dies a l’hora de publicar el seguiment trimestral dels portals immobiliaris, però l’espera ha valgut la pena, perquè hi ha novetats: per primera vegada des que fem el seguiment (fa mig any), l’oferta de cases i pisos en venda a Begues ha baixat de manera significativa. Els sis portals que hem mirat, tots sis, publiquen ara menys anuncis d’immobles en venda que la tardor o l’hivern passats.

Encara hi ha moltes cases i pisos en venda, però el nombre d’anuncis ha baixat de manera evident. Per tant, no sembla arriscat deduir que els últims mesos s’han tancat més operacions de compra-venda del que era habitual darrerament. Per exemple, el portal Segundamano publicava fa tres mesos 267 anuncis de cases i pisos a Begues, i ara només en publica 200. La diferència és considerable. Amb els altres portals passa més o menys el mateix, com es veu si comparem el quadre que publiquem amb els de fa tres mesos o mig any, encara que les diferències disminueixen a mesura que el nombre d’anuncis publicats és més petit.

Com que les dades dels diferents portals no es poden sumar, perquè hi ha cases que s’anuncien a més d’un portal, hem buscat al portal Goolzoom, que és un agregador, quants pisos en venda hi ha en aquests moments a Begues. El resultat és 71, dos menys dels 73 que hi havia hagut els últims sis mesos. Per tant, abans de treure conclusions precipitades, més val esperar tres mesos més (fins el 22 de juny) per veure si és veritat que el mercat immobiliari a Begues s’ha animat.

Per acabar, una curiositat: han sortit a la venda tres lofts de 270 metres quadrats cadascun, per 200.000 euros (també cadascun), en una nau industrial del carrer Onze de Setembre. Són els tres primers lofts de Begues?

Etiquetat , ,

Unes caramelles de cine

1948211_525607550885590_1748493035_n

La pantalla de l’ordinador de l’Albert (foto Said Lujan)

El 2014, quan fa trenta-sis anys que Begues va decidir recuperar les caramelles, serà l’any del documental. Divendres passat, 28 de febrer, a les 10 de la nit, a l’Hostal del Bosc, començaven al mateix temps el primer assaig d’enguany del cor de caramelles i el rodatge del documental sobre aquesta manifestació de la cultura popular que dirigeix i produeix Albert Guasch Luján, Said Lujan.

Avui mateix l’Albert ha penjat al seu perfil de facebook la foto que reproduïm, amb el següent comentari: “Ordenant material de divendres i preparant següent assaig/rodatge”. És una foto de la pantalla de l’ordinador on l’Albert està endreçant les imatges enregistrades durant l’assaig. En una finestreta s’hi endevina la figura del mestre, d’esquenes a la càmera, davant seu un teclat i més enllà, asseguts, els 44 cantaires que van participar en l’assaig.

El rodatge del documental durarà tota la temporada, per recollir totes les situacions que es produeixen al voltant de la tradició de les caramelles. Segons explica l’Albert, el cor de caramelles de Begues fa més de vuitanta anys que existeix. De tota manera, la tradició es va interrompre durant el franquisme i es va reprendre el 1978. El dissabte 21 de gener d’aquell any, al Club de Futbol, a les 10 de la nit, es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar el cor (homes, per descomptat).

Dirigien la primera formació dos nois de Barcelona, en Carles Martí (que continua al peu del canó) i en Xavier Isbert. Entre les cançons que van preparar per aquell any hi havia “L’Empordà”, “Els Segadors” (que en aquells temps era èxit assegurat), un vals i les indispensables cobles.

Veient les lletres de les cobles, escrites pels mateixos cantaires, ja es veu que van començar fort (penseu que encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques): “L’ajuntament representa / el conjunt dels electors / i els estaments econòmics / haurien de ser-hi tots. / Així donant bon exemple / el consistori actual / quasi tots són propietaris / però això és un fet casual.”

Etiquetat , , , , , ,
Anuncis