Les cases dels arquitectes del centre cívic

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

La inauguració ahir diumenge de la biblioteca de Begues a l’edifici del nou centre cívic ha estat tot un esdeveniment. Només cal passejar-se per les xarxes socials i veure el rastre que ha deixat l’acte d’ahir a twitter, facebook o instagram. Els comentaris són molt positius i tothom està content per la inauguració de la nova biblioteca.

L’edifici també agrada. Després d’uns primers temps en què els comentaris sobre l’obra eren de tota mena, ara sembla que l’opinió dels beguetans és cada vegada més favorable al projecte arquitectònic. Ja tindrem temps en el futur de valorar-lo segons l’ús que se’n faci, però ara que ja s’hi pot accedir lliurement, val la pena gaudir de la nova biblioteca, de l’edifici i observar les noves vistes i perspectives que ofereix.

Gràcies a les explicacions de Jordi Dolz he sabut que l’equip d’arquitectes que va projectar el centre cívic, Calderon-Folch-Sarsanedas, també és l’autor dels tres blocs de pisos de protecció oficial del Camí Ral promoguts per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). Segur que els heu vist i us han cridat l’atenció per les formes geomètriques i el color verd de les façanes.

Setmanes enrere, en una jornada de debat entre arquitectes i urbanistes sobre el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els tres blocs de Begues es van posar com a exemple d’adaptació a l’entorn. Recordo que l’arquitecta que va comentar el cas destacava la disposició dels edificis en la parcel·la llarga que ocupen. Tot i ser blocs de pisos, poc freqüents a Begues, els tres edificis estan prou separats com per evitar donar sensació de densitat, que, en el lloc on són (al final del casc urbà), no hauria tingut sentit. Podeu trobar més explicacions sobre el projecte al portal de l’equip d’arquitectes.

El prestigi de Calderon-Folch-Sarsanedas sembla notable. Precisament, són un dels equips que ara mateix estan representant a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Hi han presentat el projecte “Caldereria petita”, que van fer el 2001-2002 a Gelida i va consistir en la rehabilitació d’un habitatge entre mitgeres. A la Biennal hi ha un altre projecte, en aquest cas paisatgístic, relacionat amb Begues, però ja en parlarem un altre dia.

Tornant als arquitectes del centre cívic, el despatx Calderon-Folch-Sarsanedas es va fundar l’any 2000. L’any passat va rebre el premi Arquitectura Espanyola Internacional “Jove Arquitecte a l’Exterior” del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el Prix National Construction en Bois per l’Association des Maires de France.

Ells expliquen que fan una arquitectura “enfocada a garantir una millor qualitat de vida a les persones i a oferir una òptima solució per als requeriments dels clients i per a l’interès col·lectiu, des de la responsabilitat social i mediambiental”. I a Begues, per sort, en tenim dos exemples.

Repunta l’oferta de cases i pisos en venda i baixen els preus

L’oferta de cases i pisos en venda a Begues ha tornat a augmentar lleugerament, després de la baixada que vam observar fa tres mesos. L’augment es pot comprovar si comparem el nombre actual d’anuncis d’immobles en venda amb el que hi havia a començaments de la primavera: tots els portals immobiliaris que hem visitat publiquen ara més anuncis que llavors. De tota manera, no arriben a les xifres que hi havia a començaments de l’hivern passat, que va ser el moment de màxima oferta des que fem aquest seguiment.

L’actual repunt del nombre d’anuncis pot ser conseqüència del nivell d’activitat del mercat immobiliari. Des de fa uns mesos, sembla que hi ha més operacions de compra venda del que era habitual els últims anys, i això, després d’un lustre de demanda inexistent, hauria pogut animar molts propietaris a posar la casa o el pis en venda.

Aquest l’augment de l’oferta es produeix paral·lelament a una caiguda del preus. Els administradors de finques i APIs de Begues en coneixen molts casos. Per exemple, una de les cases més cares en venda, al barri de la Rectoria, té un preu de 1,5 milions d’euros segons el portal de Finques Begues, mentre que Solbegues ofereix exactament la mateixa casa per 100.000 euros menys, 1,4 milions. Un malentès que segur que té l’origen en la rebaixa del preu d’aquesta finca de la Rectoria, que té piscina i vistes al delta del Llobregat, i que segons el portal Habitaclia ha baixat dels 1,7 als 1,4 milions d’ara.

La casa més cara té una cabana de pedra seca al jardí

La cabana de casa Raichs (foto Joana Vidal)

La casa més cara de Begues té una cabana de pedra seca a dins del jardí. És la casa Raichs, a la urbanització de Can Amell, i està en venda per 1.950.000 euros, d’acord amb la informació que publiquen diferents portals de compra venda d’immobles (Joana Vidal, Segundamano o Yaencontré). En un dels portals, el de Joana Vidal, es pot veure la foto de la cabana, que potser va ser construïda expressament per encàrrec del primer propietari de la casa, l’empresari Rogeli Raichs.

Els Raichs eren els propietaris, conjuntament amb la família Boixareu, de l’empresa Bra de bateries de cuina, de Sant Boi de Llobregat, i van establir a Begues la segona residència. La casa actualment en venda està en una gran finca de 6.170 metres quadrats. Pel que fa a la cabana, sembla que va ser utilitzada com a lloc de jocs de la canalla de la casa i del veïnat. La probabilitat que no sigui una cabana original és alta, perquè té una finestra desproporcionadament gran en comparació amb les construccions de pedra seca catalogades pel Centre d’Estudis Beguetans, que quasi mai tenen finestres.

Una iniciativa per a sumar esforços

Un grup divers de dinou persones acabem de fer públic una mena de manifest per demanar a les forces polítiques d’esquerres de Begues que mirin d’ajuntar-se i presentar-se unides a les pròximes eleccions municipals, que es faran d’aquí a un any, encara no. Tothom qui vulgui s’hi pot sumar fàcilment a través del portal change.org.

La iniciativa vol recollir de manera desinteressada l’opinió de molta gent (és difícil saber si és una opinió generalitzada o no) que no veu tantes diferències polítiques, a nivell local, entre unes candidatures i unes altres, i que troba coses positives en les diferents propostes electorals. Un altre factor de pes és que, en una població amb tot just 4.500 electors, hi ha el risc que el vot quedi, no ja fragmentat, sinó esmicolat en porcions cada vegada més petites i que cap candidatura aconsegueixi un suport prou important com per formar un govern municipal sòlid.

Una evidència que això és així és la gràfica que publiquem a dalt, on es veu clarament que la candidatura guanyadora de les eleccions municipals a Begues cada vegada obté un suport electoral més petit. Ja ho vam explicar mesos enrere. Una altra evidència és la mateixa composició de l’actual govern municipal, quadripartit. Com també hem comentat altres vegades, això és legítim i és una expressió del pluralisme polític de Begues, però també té efectes adversos, perquè obliga els partits polítics a pactar per formar govern atenent bàsicament al nombre de regidors que han obtingut. Les propostes polítiques s’arraconen i emergeix l’aritmètica electoral com a factor decisiu.

Si almenys el sistema electoral permetés les llistes obertes i els electors poguessin votar els candidats i candidates que volguessin, independentment de la llista en què s’haguessin presentat, aquests efectes adversos quedarien molt atenuats. La fragmentació del vot es veuria compensada per una millora de la representativitat dels regidors electes. Però això encara no és possible.

L’actual situació, quasi extrema, coincideix amb un moment polític excepcional. La ciutadania s’ha tornat a apropar a la política i reclama canvis i millores en el sistema institucional i de partits polítics. Tot, o gairebé tot, està en qüestió. I a tot arreu. No creiem que Begues sigui una excepció. És un bon moment per impulsar noves idees i canvis que vagin a favor de la ciutadania, que és l’element central de la política. Millorar la transparència, millorar la participació ciutadana en les decisions col·lectives, més enllà del vot cada quatre anys. Millorar, en definitiva, el govern local.

Per què la gent de Begues hauria de renunciar a aquesta oportunitat? No cal renunciar-hi, ni cal fer estelles del sistema de partits polítics. Només cal preguntar-se què no acaba de rutllar, per què, i mirar de solucionar-ho. Segur que les diferents forces polítiques es fan aquestes reflexions, però de vegades l’statu quo i altres factors barren el pas a opcions tan sensates com pot ser, creiem, la del manifest que hem fet públic.

Les forces polítiques d’esquerres són, o haurien de ser, capaces de fer-ho. No gaire lluny d’aquí tenim exemples d’experiències actuals força interessants, com a Sant Vicenç dels Horts, on governa una candidatura àmplia, amb Esquerra Republicana com a pal de paller, encapçalada pel mateix Oriol Junqueras. O a Barcelona, on Iniciativa per Catalunya-Verds s’ha sumat de moment a la plataforma Guanyem Barcelona que impulsa Ada Colau. No es tracta de comparar Begues amb poblacions tan grans i tan diferents com Sant Vicenç dels Horts o Barcelona, però sí de veure que no hi ha res impossible si de veritat es volen sumar esforços i posar en primeríssim terme els interessos col·lectius.

En definitiva, amb el manifest que comentem hem volgut fer sentir la veu de tots aquells i aquelles que opinen que una candidatura unitària d’esquerres a les eleccions municipals seria una bona notícia per a Begues. Hi ha un any per posar-se d’acord en les polítiques que s’haurien de fer la pròxima legislatura. Millor ara, sense hipoteques, que després, quan només comptin els regidors que hagi obtingut cadascú.

L’Ajuntament no rectifica el pressupost, sinó que l’amplia un 25%

550.000 euros més per al nou Centre Cívic (foto Calderon Folch Sarsanedas Arquitectes)

L’Ajuntament de Begues ha augmentat un 25% el pressupost de 2014. Als 6,7 milions d’euros dels comptes aprovats el gener passat, ara hi acaba d’afegir 1,7 milions més de cop, de manera que el pressupost total de despeses i inversions d’aquest any ja arriba als 8 milions i mig d’euros.

Aquesta ampliació del pressupost, anomenada tècnicament “modificació de crèdit”, es va acordar quan tot just feia dos mesos de l’aprovació definitiva dels comptes de 2014 en el ple del 29 de gener. El Butlletí de Begues del mes de febrer (núm. 109) hi havia dedicat una pàgina sencera.

Més tard, en el ple del 2 d’abril (per tant, al cap de dos mesos), el consistori va aprovar inicialment la modificació d’aquell pressupost i el 28 de maig passat li va donar el vistiplau definitiu. El destí dels 1,7 milions d’euros addicionals està recollit fil per randa en un document signat el 13 de març passat pel regidor d’Hisenda, Jaume Olivella, d’Esquerra Republicana, que es pot consultar a través d’una notícia publicada el 15 d’abril en el web de l’ajuntament.

Així, per exemple, les principals despeses o inversions que s’afrontaran amb aquests diners són els 550.000 euros i escaig destinats al nou Centre Cívic: 187.000 euros d’obres (a banda de les quantitats ja invertides fins ara) i altres sumes per a l’espai escènic, el mobiliari, els equips informàtics i la integració paisatgística del nou centre amb la riera.

També es destinen quantitats importants a afrontar les obligacions derivades de les sentències sobre la Inmobiliaria Club de Begas i les quotes urbanístiques de Begues Parc, així com a la reurbanització del Camí Ral, la rehabilitació del Colmado i la reforma de la plaça Camilo Riu o el pas peatonal per millorar l’accessibilitat de Cal Vidu. El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds va suggerir sense èxit que no es destinessin tants diners a la integració paisatgística del Centre Cívic o a la reforma de Camilo Riu, i més, en canvi, als serveis socials, la biomassa, el clavegueram o el projecte de la cova de Can Sadurní.

Tota aquesta informació rectifica i amplia la que vam publicar ahir en aquest mateix blog, que malauradament tenia uns quants errors. Agraïm sincerament els comentaris de Jaume Olivella, que ens ho ha aclarit i ens ha facilitat l’accés a la informació que no vam saber localitzar en el web de l’Ajuntament, però que hi era.

En els comentaris, tot fent referència als 1,7 milions d’euros, Olivella també diu que “en d’altres exercicis d’altres legislatures s’han arribat a incorporar romanents molt superiors a aquesta quantitat”. Això, al nostre parer, obre un gran interrogant sobre el procediment d’aprovació anual dels pressupostos. Perquè… ¿cal dedicar gaire temps a fixar-se en el projecte de pressupost, compromès en gran part per les despeses corrents i les obligacions contretes, si al cap de dos mesos es pot augmentar un 25%, com ha passat aquest any?

L’Ajuntament rectifica el 25% del pressupost

L’Ajuntament de Begues (foto Fototeca.cat)

L’Ajuntament de Begues ha rectificat el destí de 1,7 milions d’euros del pressupost municipal de 2014, una decisió probablement sense precedents en la història del govern local d’aquesta població. Els 1,7 milions equivalen al 25% de tota la despesa prevista per l’ajuntament per aquest any.

El consistori té capacitat per aprovar una modificació d’aquestes característiques, però això no vol dir que es tracti d’una decisió normal i corrent. És una decisió extraordinària, sobretot perquè només ha trigat dos mesos a canviar el destí del 25% dels números que havia aprovat el 29 de gener passat.

El Butlletí de Begues núm. 109, el del mes de febrer, va dedicar una pàgina sencera a explicar els pressupostos municipals 2014, que s’acabaven d’aprovar a finals de gener. Doncs bé, el ple del 2 d’abril (és a dir, dos mesos després) ja va modificar inicialment aquells comptes i en la reunió del 28 de maig passat els va aprovar de manera definitiva.

De moment, l’ajuntament encara no ha donat gaire informació del canvi, tret del tràmit oficial d’informació pública en les dependències municipals, sense aprofitar els avantatges d’internet a l’hora d’informar la ciutadania. El Butlletí del mes de maig sí que recull una breu referència a la modificació inicial aprovada en el ple de l’abril, però no diu de quants diners es tracta ni per què es fa la modificació. Segur que aviat, quan el web de l’ajuntament publiqui el nou pressupost, es podrà veure quin destí espera ara als 1,7 milions d’euros, però de moment els números que hi ha publicats encara són els antics.