Torna la cervesa de Begues, l'”Encantada”

A l’esquerra, Daniel Fermun, amb l'”Encantada”, i a la dreta Miquel Piris (foto cervezartesana.es).

Els primers 800 litres de la cervesa “Encantada”,  elaborada a partir dels ingredients que es trobaven al massís del Garraf durant el període neolític, ja han sortit al mercat. Ahir al vespre es va fer la presentació “mundial” de l'”Encantada” a la cerveseria Biercab de Barcelona, a la part baixa del carrer Muntaner. Aquesta nova cervesa està inspirada en les restes de la cervesa més antiga d’Europa, descobertes pel col·lectiu CIPAG a la cova de Can Sadurní de Begues, i és obra del cerveser artesà Daniel Fernández, més conegut com Daniel Fermun.

La renascuda cervesa de Begues té força personalitat. Està feta amb ingredients com ara marialluïsa, fruites del bosc, malt d’ordi, mel i artemisa, que li donen un color rogenc i un gust afruitat i tirant a dolç. Daniel Fermun diu que a Begues tindrem l’oportunitat de provar-la aviat, perquè se’n farà una presentació cap a finals d’agost. També podrem veure les etiquetes de les botelles, que ahir encara no estaven a punt.

Daniel Fermun i els seus col·laboradors han vinculat el seu projecte a les excavacions de la cova de Can Sadurní, que han contribuït a finançar amb 4.000 euros (2.000 l’any passat i 2.000 aquest any). A partir d’ara, es proposen continuar les aportacions a un ritme d’1 euro per cada litre de cervesa que venguin.

L'”Encantada” no va estar sola en la presentació, perquè va compartir l’acte amb la primera cervesa elaborada pel mallorquí Miquel Piris, periodista i promotor actiu de la cervesa artesana. La cervesa d’en Piris es diu “Belgian Rye Fruit APA Citra Mango” i està feta amb malts d’ordi i sègol, llúpol, mango i llevat. També boníssima.

Caminada i aniversari nocturns

El delta des de les Agulles, una nit de lluna plena. Una vista semblant a la que veuran aquesta nit els participants en la caminada, si no hi ha núvols (foto Pep de Cal Pau).

Per primera vegada a la història, la caminada popular de festa major es farà de nit. Aquesta nit. Els organitzadors, Carles Martí, Joan Guasch, Centre Excursionista i companyia, volen celebrar d’aquesta manera el quinzè aniversari de la caminada, aprofitant que aquests dies tenim lluna plena.

Si els comptes estan ben fets, la primera caminada va ser al juliol de 1999. Llavors ja va ser un èxit de resposta popular, que s’ha mantingut sempre, en totes les edicions. Fins la d’avui, que també promet molt. Escric de memòria, però recordo que els primers anys la caminada tenia almenys dues categories, la competitiva i la “dominguera”. Els participants que s’estimaven més prendre-s’ho com una cursa, ho podien fer, i els que volien passejar també.

Els organitzadors han tingut l’encert de canviar sempre d’itinerari, de manera que el recorregut de la caminada és un dels principals al·licients per apuntar-s’hi, a banda dels aspectes populars o esportius. Després d’unes primeres caminades organitzades només per Carles Martí i uns quants amics, fa uns anys s’hi va afegir també el Centre Excursionista de Begues. De fet, durant aquests quinze anys han col·laborat moltes i moltes persones en l’organització de les diferents edicions, un dels factors clau perquè una iniciativa com aquesta tingui continuïtat.

Almenys una vegada també hi van col·laborar els Timbalers de Begues, que amb el seu so ofegaven els renecs dels participants mentre remuntaven el camí, cap a Begues, després que el recorregut els hagués portat fins a les immediacions de Torrelletes. L’any passat, fins a tres quilòmetres de l’itinerari van transcórrer per la riera de Begues, on les pedres de riu van obligar els participants a fer el doble de l’esforç normal per avançar… Sort dels talls de síndria a l’arribada.

Segons la informació dels organitzadors, avui la caminada serà més suau, cosa d’agrair si tenim en compte que començarà a les nou del vespre (davant de l’Ajuntament). Coincidirà amb la final del Mundial de futbol entre Alemanya i Argentina i amb una actuació de la Coral Montau a Pallejà, i això potser farà que alguns participants habituals s’ho perdin, però tot i així les previsions són d’una alta participació.

En aquest enllaç trobareu tota la informació que vulgueu sobre els horaris, l’itinerari i la celebració dels quinze anys de caminada, amb coca i cava, que es farà al cim de la Desfeta, un dels miradors naturals del massís de Garraf sobre el delta del Llobregat. Alerta, que caldrà portar un llum frontal o una llanterna. Ànims als participants i gràcies als organitzadors.

Biennal de Venècia i retallades al Garraf, més que una coincidència desafortunada

Una de les fotos que mostren la rehabilitació de la Vall de Joan a l’exposició de Venècia (foto IRL)

És una llàstima que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hagi anunciat que refarà el projecte de rehabilitació de l’antic abocador del Garraf, a la Vall de Joan, justament ara, quan aquest projecte és un dels que representen a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia.

L’AMB vol reduir el pressupost del projecte de rehabilitació en 10 milions d’euros i deixar-lo en 20 milions, per comptes dels 30 previstos. Fins ara s’ha rehabilitat ja una zona de 20 hectàrees, corresponents al municipi de Gavà, però encara queden més de 40 hectàrees per recuperar, situades al municipi de Begues.

El grup Les Agulles–Ecologistes en Acció de Gavà ja va avisar fa mes i mig que “s’està incomplint el projecte de restauració de l’abocador de la Vall de Joan per manca de pressupost” i va reclamar a l’AMB i al Govern que posin els mitjans necessaris per finalitzar els treballs. El projecte no solament preveu la restauració paisatgística de la vall, sinó també el segellat per evitar que els residus de l’antic abocador contaminin el subsòl i, de retruc, el delta del Llobregat i el mar.

Precisament, com dèiem, el projecte de rehabilitació de l’abocador forma part de l’exposició “Arquitectures Empeltades”, presentat per l’Institut Ramon Llull en la Biennal de Venècia. L’exposició, segons la informació oficial, “vol mostrar els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana, mostrant exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur”.

El contrast entre el missatge que hem portat a la Biennal de Venècia i el que explica el grup Les Agulles–Ecologistes en Acció, i que l’AMB reconeix, és evident. Però, per mi, el pitjor no és aquesta coincidència desafortunada, sinó el fet que al cap de quaranta anys les coses es continuïn fent malament a l’abocador del Garraf.

Està clar que ara el problema és pressupostari, perquè no hi ha diners per a fer el projecte tal com s’havia concebut. Però les coses es van començar a fer malament ja fa quaranta anys. Des de llavors, les administracions han desaprofitat etapes de bonança econòmica i fins i tot d’abundància per prevenir les filtracions, complir les promeses i rehabilitar els terrenys de l’abocador en els terminis i amb la qualitat previstos.