El jazz camp encara ressona

Felix Rossy interpretant un interludi amb la trompeta al menjador de Can Rigol. Al fons, Jordi Rossy (foto Calaix Dejazztre).

Felix Rossy i la seva trompeta a Can Rigol. Al fons, Jordi Rossy (foto Calaix Dejazztre).

El Begues Jazz Camp encara ressona. Per sisè any consecutiu, Jordi Rossy i companyia van congregar del 4 al 9 d’agost, a Can Rigol, un grup de músics consagrats i una setantena llarga d'”alumnes” delerosos d’aprendre dels mestres, interpretar música de jazz i escoltar concerts a totes hores.

Jordi Rossy està molt content. Es van omplir totes les places previstes al seminari i els concerts nocturns oberts al públic van atraure molta gent de Begues, que ja no es conforma només amb el tradicional concert dels mestres de dissabte i aprofita l’oportunitat que representa el Jazz Camp, amb jam sessions totes les nits, de dilluns a divendres. A les nits de Can Rigol hi poden haver fins a tres concerts simultanis, tots tres de franc: el del menjador, que és el més concorregut; el de la cabana de fusta, més íntim, i el de la “cambra fosca”, només per a uns pocs…

En Rossy diu que tot plegat fa que el Jazz Camp no sigui únicament un curs de jazz. “Sense Can Rigol no es podria fer”, assegura. “El lloc és ideal perquè permet fer música les 24 hores sense molestar els veïns, combinar les estones de seminari amb moments més relaxats a la piscina…” També explica que els participants valoren molt la possibilitat de tocar els diferents instruments (el piano de cua, el piano de paret, la bateria, el contrabaix…) i les jam sessions, que els permeten actuar cada nit davant del públic. I al seu torn, el públic gaudeix d’una vivència única amb total llibertat: “entrar al concert del menjador, sortir al bar a l’aire lliure, anar a la cabana de fusta…”

Aquest any, els mestres no s’han pogut allotjar a l’Hotelet a causa del canvi d’ús d’aquest establiment. Però l’Anna Polo, a qui en Rossy està força agraït, va trobar un lloc adequat perquè els mestres poguessin estar-s’hi amb comoditat tota la setmana. La majoria dels alumnes es van allotjar, com sempre, a Can Rigol, que per a Rossy ofereix totes les garanties per l’experiència de Mercè Guasch i Joan Òdena en aquestes qüestions.

La majoria dels setanta alumnes i escaig procedien de diferents llocs de Catalunya, però també n’hi havia d’altres llocs d’Espanya a més d’anglesos, grecs, portuguesos, un parell de noies suïsses, un alemany, un suec… Definitivament, a Begues no hi ha cap altra trobada com aquesta en tot l’any.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: