Salvar els arbres

Els plàtans de la Rectoria (foto Eusebi Sánchez Rivas)

Notícia del Setmanari del Baix Llobregat del 16-9-1977 (foto JFB)

Una campanya popular va aconseguir el 1977 salvar els arbres de la recta d’entrada a Begues per la Rectoria. La Diputació de Barcelona feia llavors les obres de la carretera i estava previst tallar els arbres per dos motius: per poder eixamplar la calçada i per seguretat. La campanya es va emmarcar en la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrés de Cultura Catalana. Amb l’embranzida de la mobilització per evitar la desaparició dels plàtans de la carretera, va néixer una Agrupació Ecològica de Begues d’una trajectòria més aviat efímera.

En qualsevol cas, els arbres es van salvar. Com tothom pot comprovar, es va optar per construir la carretera nova de manera paral·lela a l’antiga, que, d’aquesta manera, va conservar tots els arbres i el seu magnífic aspecte. Avui és un tram força tranquil, que s’utilitza bàsicament per accedir a la gasolinera o al barri de la Rectoria, i que guarneix l’entrada a Begues amb els colors de cada estació.

Ara ha saltat l’alarma a les xarxes socials per la possibilitat que el projecte de reurbanització del Camí Ral inclogui la desaparició de 36 plàtans del tram que s’ha de reurbanitzar (entre la Rambla i el carrer Indústria). Afortunadament, la gent de Begues va saber salvar els arbres de la Rectoria. Si els del Camí Ral ho mereixen, segur que també sabrà com salvar-los.

Els records del primer alcalde de la democràcia

(dibuix espacioseuropeos.com)

El primer alcalde de Begues elegit en unes eleccions democràtiques, Josep Tutusaus Viñas (de cal Palín), és un dels tretze alcaldes i alcaldesses entrevistats per al projecte “El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu”. Es tracta d’un projecte del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que, entre altres coses, recull la història oral a partir de records de persones vinculades a la lluita democràtica contra el franquisme, com en el cas dels alcaldes i alcaldesses elegits el 1979.

Tots els documents sonors i les transcripcions estan dipositats en l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. En el portal de la Xarxa d’Arxius Comarcals es poden escoltar alguns fragments de les entrevistes, com aquest tros de l’entrevista a Josep Tutusaus, on explica que va ser escollit per encapçalar la candidatura denominada Agrupació Electoral Independent, ACBL. L’entrevista li va fer José Fernández Segura el 4 de novembre de 2008.

Trenta-cinc anys després de les eleccions del 79, és curiós escoltar com el Palín explica les dues candidatures que es van presentar a Begues, especialment a l’hora de definir si la candidatura rival era o no d’esquerres…

Cap a la segona trobada de vehicles clàssics

Els Amics dels vehicles clàssics de Begues han agafat empenta. Després de la primera edició de l’any passat, enguany hi tornen i organitzen la segona trobada de vehicles clàssics, que es farà el diumenge 23 de novembre. El lloc és el mateix de l’any passat, el carrer Alp de la urbanització Bon Solei, al costat de les instal·lacions del Club de Begues.

La trobada començarà a les 10 h. Al cap d’una hora i mitja, els cotxes participants sortiran cap a Olesa de Bonesvalls i al cap de tres quarts d’hora tornaran al punt de sortida, on quedaran exposats fins a les dues de la tarda. Al mateix temps, al saló d’actes del Club de Begues hi haurà una exposició de motos i bicicletes clàssiques. Els organitzadors estan convençuts que a Begues i la rodalia hi ha moltes motos clàssiques que no surten prou del garatge, i volen animar els propietaris a treure-les almenys un dia i portar-les a la trobada.

Muntar tot això és una feinada, però els Amics dels vehicles clàssics tenen el suport de molta gent. De la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Begues, de l’Ajuntament d’Olesa de Bonesvalls, del mateix Club de Begues i d’un munt de comerços locals. Els farà falta si volen convertir de veritat aquesta trobada, com diuen, “en una de les trobades emblemàtiques en el calendari anual d’aquest tipus de concentracions”. Qui en vulgui informació la pot demanar a avcbegues@gmail.com.

2.585 vots, rècord històric

Estelada a la plaça Camilo Riu (foto Grallers de Torrelles)

Begues va batre un rècord històric el 9N. Els 2.585 vots emesos aquell dia superen en termes absoluts tots els referèndums que s’han fet a Begues des del restabliment de la democràcia (1977). En certa manera, és normal que sigui així, perquè el cens electoral ha anat augmentant tot al llarg dels anys i, per lògica, els referèndums més recents han congregat més votants que els d’anys enrere.

És difícil comparar el 9N amb els referèndums celebrats fins ara, perquè en la votació de diumenge passat no hi va haver cens electoral ni les mateixes condicions de les eleccions que es fan normalment. Tot i així, el rècord de votants del 9N a Begues no és només una curiositat estadística. És un fet políticament significatiu, com ha passat a quasi tota la resta de Catalunya.

I és significatiu perquè les condicions adverses en què es va celebrar haurien pogut traduir-se en una participació modesta. Les dues “prohibicions” consecutives del Tribunal Constitucional i les discussions sobre les conseqüències per a les persones que hi col·laboressin, eren factors prou poderosos com per allunyar a molts electors de les urnes. Probablement, en això confiaven el govern espanyol i les forces polítiques contràries al 9N (especialment el PP i Ciutadans), que van fomentar la confusió sobre la votació de diumenge passat tant com van poder.

En el gràfic que il·lustra aquest text es poden comparar els resultats de tots els referèndums que s’han fet a Begues amb els del 9N. Només falten els de la consulta popular sobre el canvi de comarca que es va fer anys enrere. Així, podem veure com el nombre de vots emesos el 9N (2.585) superen els del referèndum de l’Estatut de 2006 (2.285) i de la Constitució europea de 2005 (1.732), que, fins ara, eren els que havien congregat més votants en nombres absoluts.

Com que no hi ha cens, no és fàcil determinar el nivell de participació del 9N, però segurament està al voltant del 50%. Només cal veure quin cens hi havia en les passades eleccions europees (4.839 persones), al qual caldria afegir els joves de 16 a 18 anys i els estrangers no comunitaris. Això, segurament, donaria un total d’uns 5.000 electors i escaig, més o menys el doble de les persones que van anar a votar el 9N. Per tant: una participació aproximada del 50%, lleugerament inferior –en termes relatius– a les dels darrers referèndums, menys el de la Constitució Europea, en què la participació va caure fins el 44,6%.

Finalment, una altra curiositat: tot i el rècord absolut en nombre de vots, hi va haver menys vots en blanc que mai. Només 8 en total. Sembla que la gent ho tenia clar.