Hipòtesis sobre el que ha passat

Els resultats de CiU a les eleccions locals de diumenge a Begues han estat sorprenents. La candidatura encapçalada per Mercè Esteve ha guanyat 470 vots respecte a les eleccions de quatre anys enrere. Això és una millora de gairebé el 87%. Pel que fa a la segona força política, Esquerra Republicana, ha obtingut 274 vots més, que signifiquen un 96% de millora respecte a les eleccions de 2011.

Ni sumant tots els vots perduts per les altres candidatures n’hi ha prou per explicar la pujada de CiU i d’ERC. Al damunt, és improbable que els guanyadors hagin atret gaires antics votants del PP, per raons òbvies. O sigui que, per força, CiU i ERC han rebut molts vots de les opcions que aquesta vegada no s’han presentat a les eleccions, com SI, i dels electors que han participat a les municipals de Begues per primera vegada (ara el cens electoral té 343 electors més que el 2011).

L’altre factor sorprenent ha estat l’augment de l’abstenció en 306 vots. Sorprenent, perquè això és just el contrari del que ha passat en general a Catalunya, com ja vam assenyalar en el comentari anterior. En qualsevol cas, a banda de les qüestions aritmètiques, el més interessant és entendre per què hi ha hagut aquests desplaçaments de vots entre les dues últimes eleccions locals. Probablement, això ha estat per una suma de motius:

• El protagonisme polític del procés sobiranista, que ha aglutinat molts vots al voltant de les dues forces polítiques més vinculades al procés, tot deixant en segon terme altres consideracions sobre el govern local.

• L’experiència amarga de la fragmentació política que es va produir en les eleccions de fa quatre anys. Això potser ha atret molts “vots útils” cap a CiU i ha perjudicat els partits de caràcter local com GdB i TxB.

• La incapacitat de les esquerres de presentar una candidatura àmplia i plural, difícil d’entendre per a alguns sectors, pot haver provocat l’augment de l’abstenció.

Són només tres hipòtesis de treball, incertes i insuficients, per reflexionar sobre el que ha passat. Els interessos materials dels diferents sectors de la població i els factors personals també deuen haver influït en els resultats de les eleccions, però això ja és més difícil de teoritzar.

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Les explicacions sobre les obres de la Rectoria

L’església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’Ajuntament de Begues ha donat explicacions sobre les obres de l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria, després que aquesta setmana alguns mitjans de comunicació comarcals haguessin publicat els dubtes del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG sobre el tema.

La informació de l’Ajuntament inclou un informe dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, que diu que les obres de millora que s’acaben de fer a l’església són correctes i estima que les restes de l’anterior temple romànic no han patit danys a causa de les obres. Del text, a més, sembla deduir-se que els treballs no necessitaven l’autorització prèvia del Departament de Cultura, tot i que això no ho diu de manera explícita.

L’Ajuntament també ha publicat un plànol de la planta de l’església vella de Sant Cristòfol, amb la hipòtesi del lloc on hi ha el mur de l’antic temple romànic contigu a l’absis de l’església. El croquis no va signat, però amb tota probabilitat l’han fet els serveis municipals. La hipòtesi d’aquest document sobre les restes romàniques s’assembla molt a la versió del CEB i el CIPAG, però no hi coincideix del tot. Les diferències són petites però importants.

Sigui com sigui, és molt positiu que l’Ajuntament hagi sortit al pas de les informacions que s’havien publicat sobre aquesta qüestió. La transparència s’assembla molt a això: donar tota la informació quan la ciutadania la reclama. Però potser hauria estat millor encara donar les explicacions abans que les entitats beguetanes fessin pública la seva protesta, contrariades pel silenci del govern local.

El CIPAG ha revelat a través de facebook els escrits que les entitats van presentar a l’alcaldessa de Begues el 10 d’abril i a la Generalitat el 27 d’abril. A partir del 4 de maig l’afer es va fer públic a través d’internet i el 8 de maig, finalment, Ajuntament i Generalitat han donat explicacions. El president del CIPAG, Manuel Edo, també ha fet a facebook unes consideracions interessants sobre tot plegat.

Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

38 anys de castells a Begues?

La Colla Joves Xiquets de Valls (foto JFB).

La colla castellera Els Encantats farà aviat tres anys i ho celebrarà aquest estiu amb una diada de primera categoria. El pròxim 23 de maig ho explicaran en un acte a l’Escorxador, però a hores d’ara no és cap secret que volen inscriure Begues en la llista de “places de nou”, és a dir, les places castelleres on s’ha aconseguit carregar o descarregar un castell de nou pisos. I ho faran amb l’ajuda de la Colla Joves Xiquets de Valls i dels Castellers de Barcelona.

Mentre esperem que expliquin els detalls del projecte, hem comprovat que ara fa 38 anys exactes que es fan castells a Begues, almenys segons la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres. Segons aquesta font, el primer de maig de 1977 es va fer la primera diada castellera a Begues. Aquell dia, els Castellers de la Roca van descarregar quatre castells: un tres de sis, un quatre de sis i dos pilars de quatre. Aquella colla va tenir una vida efímera, de 1974 a 1979, i ja no se’ls va tornar a veure per aquí, però van tenir l’honor d’estrenar els castells a Begues i, ara que els Encantats s’estan esforçant per promoure l’afició, val la pena recordar-ho.

A banda de la informació que proporciona la base de dades de la Coordinadora, estaria bé recollir més detalls o fotografies d’aquella primera diada, ara ja històrica. O sigui que, si algú en té, pot deixar un comentari en aquest blog o enviar un missatge als Encantants:

elsencantats.begues@gmail.com.

Igualment, no es pot descartar que abans de 1977 hi hagués hagut alguna altra actuació castellera a Begues, però de moment no n’hem trobat cap constància documental. La base de dades que hem consultat recull informació des de 1926 fins a l’actualitat i no hi ha rastre de castells a Begues fins fa 38 anys. Si algú sap d’alguna diada anterior, que avisi!