L’agost d’aquest any a Begues ha estat especial. Ha estat un mes marcat, poc o molt, per les conseqüències de l’explosió del 26 de juliol al carrer Major. Tot i la immensa sort que no hi hagués víctimes mortals, de víctimes n’hi va haver igualment, i per això l’administració ha posat en marxa mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades i la ciutadania ha engegat el moviment de solidaritat. Al mateix temps, començava el desenrunament dels edificis destruïts per l’explosió.
Demà, dia 26, es compleix un mes de l’explosió i acaba el termini perquè les persones que van patir danys a casa seva demanin els ajuts del govern espanyol per aquest concepte. Fins el passat dia 21 es podien demanar a través de l’Ajuntament de Begues i demà dimecres encara es poden demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. S’hi poden acollir les famílies afectades que no superin els 35.145,71 euros d’ingressos nets anuals, d’acord amb un barem esglaonat segons el nombre de membres de la família. A més a més, a partir de setembre es podran demanar unes ajudes semblants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’hi podran acollir les famílies afectades que no superin els 59.020,22 euros de renda familiar anual, d’acord amb un barem similar a l’anterior.
Al seu torn, la ciutadania no s’ha quedat en cap moment de braços creuats i ha iniciat un moviment solidari, amb la intenció de recaptar fons durant tot un any per ajudar els afectats. Arran d’una crida de Santi Barroso, Pilar Capellades i Mercè Vendrell, el 17 d’agost es va crear una comissió d’entitats que impulsarà diferents iniciatives amb aquest objectiu. La mateixa Mercè Vendrell presideix la comissió, que continuarà la tasca iniciada el 15 d’agost per Jordi Rossy i els seus companys amb un concert benèfic de jazz al centre cívic.
Tots aquests esforços necessiten, però, la contrapartida de la informació. Saber què va passar i per què, la valoració dels danys, etc. Mentre continuen les investigacions, l’interès de la gent sobre aquesta qüestió és evident, com pot comprovar qualsevol persona parant l’orella i escoltant les converses d’aquests dies al carrer, on les més diverses teories sobre l’explosió s’escampen com una taca d’oli.
Tot això és normal, com també és normal desitjar que la versió oficial no es faci esperar gaire. Segurament, el primer ple de l’ajuntament que es reuneixi després de l’explosió serà seguit amb atenció.