Voteu en gran

És imminent l’instant en què milions de ciutadans d’aquest país, individualment davant l’urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D’aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d’emancipació nacional basat en l’exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l’inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l’atenció sobre els símptomes preocupants que s’han aguditzat al llarg d’aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s’ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d’aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d’una campanya que hauria d’haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l’estat s’han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d’un projecte d’emancipació s’hi ha contraposat l’amenaça d’una suposada venjança orquestrada per l’estat espanyol a nivell internacional. Contra l’acció d’un sí, la immobilitat d’un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.

(Editorial conjunt de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals)

Les “carpetes” d’urbanisme i l’Hotelet

El ple de l’ajuntament tractarà la qüestió de l’Hotelet (foto lhotelet.com).

Si alguna disciplina té un paper clau en la definició del model de poble a Begues, aquesta és sens dubte l’urbanisme. Però sovint entendre l’urbanisme no és senzill, perquè demana uns coneixements científics, tècnics i legals que no sempre estan a l’abast de tothom. Si els experts i l’administració no fan un esforç per explicar la gestió urbanística a la ciutadania, i de manera planera, és probable que decisions importants per a la col·lectivitat passin desapercebudes per a molta gent, i no per falta d’interès, sinó de coneixement o d’informació.

Per això són d’agrair textos com La gestió de l’urbanisme municipal als darrers quatre anys (2011-2015), de l’arquitecte Jordi Dolz, publicat dies enrere al portal d’Esquerra Republicana de Begues. Qui es vulgui posar al dia de les “carpetes” de l’Ajuntament de Begues pendents d’aprovació en matèria d’urbanisme, les trobarà totes resumides en aquest text, on Dolz aprofita per demanar més difusió de la gestió política de l’urbanisme i més transparència.

Un dels casos que comenta Jordi Dolz és la modificació de l’ús de l’Hotelet, al carrer Gimeno Navarro 10. Aquest cas és vox populi perquè s’arrossega des de fa ben bé un any i mig, però encara no està tancat. La societat mercantil Ctkendad, amb seu social a Granollers, va promoure l’ampliació de l’ús de l’Hotelet, ara residencial, amb l’ús sanitari-assistencial. L’objectiu era convertir-lo en un centre residencial d’assistència a persones drogodependents i donar-los tractament mèdic, psicològic i social.

No sembla que aquesta sigui una qüestió de gran transcendència per al model de poble, francament, però en canvi sí que és un dels temes més controvertits dels que esperen solució. Precisament, Jordi Dolz explica que el 31 de juliol passat algú va presentar una denúncia a l’Ajuntament “on s’argumenta que hi ha evidències que s’està exercint una activitat sòcio-assistencial sense que es tinguin aprovats definitivament tots els permisos i autoritzacions reglamentades”.

El primer ple de l’ajuntament que es farà des de llavors serà el pròxim 16 de setembre i tractarà aquesta qüestió. Les persones interessades podran saber per on van els trets. A més a més, també serà el primer ple des de l’explosió del carrer Major, un afer del màxim interès, amb moltes conseqüències humanes i socials. I potser també urbanístiques.

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”