De l’Artesà del Prat al Goula de Begues, salvant les distàncies

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

El teatre Goula, a finals dels anys 70 del segle passat, ja tancat (foto JFB).

Al Prat de Llobregat, centenars de persones s’han ajuntat en la plataforma Salvem l’Artesà, per oposar-se a l’enderrocament del teatre del Centre Artesà. L’ajuntament hi vol fer una nova sala teatral, amb tots els avantatges d’un edifici de nova construcció. L’Artesà, de 1919, és l’edifici modernista més important del Prat. El teatre està tancat des del 1988, però forma part de la història social, cultural i ciutadana dels pratencs i, per això, sectors actius de la població s’oposen a l’enderrocament i propugnen la reforma de l’edifici a través d’un procés de participació ciutadana.

No he pogut evitar que aquesta història em recordés el cas de l’antic teatre Goula de Begues. Això sí, salvant totes les distàncies, perquè és evident que ni Begues és el Prat ni l’antic Goula era l’Artesà. De tota manera, els dos edificis eren contemporanis i és probable que, en el seu temps, el Goula signifiqués per als beguetans una cosa propera al que l’Artesà va ser per als pratencs.

Quan l’enderrocament del Goula ja era irreversible, fa un any i escaig, a Begues van sorgir tímidament algunes veus que, des de la nostàlgia, es queixaven que el teatre es tirés a terra i que no s’hagués decidit reformar-lo i donar-li algun ús públic. Era una reacció normal si ho mirem des de la sensibilitat pel patrimoni cultural i popular, però arribava tard, molt tard. Durant anys i anys l’afecte ciutadà pel Goula havia estat adormit i no s’havia traduït en cap iniciativa rellevant, que jo sàpiga.

Per tant, el que havia de passar va passar i l’enderroc del Goula va tirar endavant. Però la campanya del Prat ens fa pensar que, si poguéssim fer marxa enrere en el temps, potser podríem dedicar uns quants esforços a debatre en públic el destí de l’antic teatre, estudiar-lo, fer números (o explicar més els que es van fer) i, finalment, si no hi hagués cap més solució, tirar-lo a terra amb tota la convicció. No ho vam fer així i ara és normal que les idees ens trontollin quan veiem que, encertadament o no, on hi havia el vell teatre hi tenim, de fet, unes quantes places d’aparcament.

Si voleu saber alguna cosa més del Goula, podeu llegir el que van publicar Jordi Dolz i Rosa Sevillano als seus blogs.

Anuncis
Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: