Monthly Archives: Març 2016

La premsa del Baix Llobregat no parla gaire d’Aigües de Barcelona

(foto elBaix.cat)

Una notícia amb poc ressò a la premsa de la comarca… (foto elBaix.cat)

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la societat mixta Aigües de Barcelona no va ser notícia per a la majoria de la premsa del Baix Llobregat. Avui, que se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, sembla oportú subratllar que només el periòdic digital elBaix.cat va publicar la notícia el 17 de març passat, com també ho va fer el Regió 7, que cobreix informativament l’actualitat del Baix Llobregat Nord.

Totes les altres capçaleres de la premsa comarcal, algunes de les quals tenen tant versió digital com impresa, no es van fer ressò de la notícia, tot i que Aigües de Barcelona compta amb grans infraestructures al Baix Llobregat, com ara la potabilitzadora de Sant Joan Despí o les depuradores del Prat i de Viladecans-Gavà. Igualment, el principal accionista d’Aigües de Barcelona, el grup Agbar, té el Museu de les Aigües a les històriques instal·lacions de Cornellà de Llobregat.

Molt probablement, tota aquesta qüestió es debatrà en la taula rodona sobre “El riu i la gestió de l’aigua al Baix Llobregat”, que es farà el pròxim 4 d’abril a Sant Joan Despí en el marc del congrés “El Baix Llobregat a debat“.

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , ,

La companyia d’aigües anul·lada pels tribunals té contracte amb l’ajuntament de Begues

Referència al contracte de Begues en la llista d'actius d'Aigües de Barcelona (foto JFB).

Referència al contracte de Begues en la llista d’actius d’Aigües de Barcelona (foto JFB).

L’anul·lació de la societat mixta Aigües de Barcelona ha caigut com una bomba en les institucions catalanes i en el món de les grans empreses. Com deveu saber, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els quals hi ha Begues.

Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup privat Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%) per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió del servei públic d’abastament d’aigua a Barcelona. Agbar havia prestat el servei durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la corresponent concessió.

La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però ara el Tribunal Superior de Justícia ha dit que no es va fer bé. Bàsicament, la sentència anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense un concurs públic, i a més a més els actius que Agbar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar (en altres paraules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al pretès 85%).

Entre els actius aportats per Agbar a la societat mixta hi ha el contracte amb l’Ajuntament de Begues, signat l’1 de juliol de 1993 per un període de 49 anys. És a dir, fins l’1 de juliol de 2042. L’objecte del contracte era la “concessió d’explotació, gestió, ampliació i millora del servei públic d’abastament d’aigua potable en el municipi de Begues”. Tot i que el contracte havia d’acabar el 2042, la creació de la societat mixta ara anul·lada va significar la prolongació de la concessió fins el 2047.

Què passarà ara? És difícil de saber, perquè la batalla legal, política i empresarial per aquest tema està tot just als començaments, però el que és segur és que els usuaris continuaran rebent el servei d’abastament d’aigua amb normalitat. Tant les administracions públiques com l’empresa implicada es preocuparan que aquest conflicte no perjudiqui la població.

Però l’Ajuntament de Begues potser hauria de donar ara les explicacions que no va donar el 2012, quan va aprovar la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona per part de l’Àrea Metropolitana i el grup Agbar. És a dir, quan va aprovar una decisió que ara els tribunals han declarat il·legal. En el portal de l’Ajuntament i en les actes dels plens municipals no hi ha ni una sola referència a aquesta qüestió, encara que va representar la prolongació de la concessió de l’abastament d’aigua per a tots els habitants de Begues, per art de màgia, fins el 2047. Sense informació pública ni concurs públic de cap mena. Per què o a canvi de què?

Etiquetat , , , , ,

Cops de colze per l’Hospital de Sant Llorenç

L'hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

L’hospital de Viladecans (foto catalunyapress.es)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El futur de l’hospital de Sant Llorenç de Viladecans s’ha convertit en un dels grans temes del discurs polític al delta del Llobregat (si no en el gran tema, en singular). Els dirigents polítics de la comarca i de més enllà fan mèrits i reclamen una llargament esperada modernització i ampliació que el posi al dia, després que la construcció dels hospitals de Sant Boi (Sant Joan de Déu) i de Sant Joan Despí (Moisès Broggi) el van deixar a la cuneta de les prioritats governamentals.

Ara sembla que la cosa va de veres, després que el juliol passat, a proposta d’Esquerra Republicana, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a dotar l’hospital de més recursos i a fer les obres d’ampliació d’una vegada. De tota manera, amb bon criteri, la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i la Junta de Personal no han afluixat la pressió, i tots els partits polítics s’hi han afegit, uns des de ja fa temps i uns altres més tard.

Aquesta setmana n’és un exemple. El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha visitat l’hospital, i divendres vinent sis diputats, en representació dels sis grups del Parlament, participaran en una taula rodona sobre aquest tema a l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso, de Viladecans mateix. En canvi, el nou conseller de Salut, Antoni Comín, encara no hi ha anat (almenys, que se sàpiga), i cada dia que passa creix el suspens per saber quin dia trepitjarà Sant Llorenç.

Què hauria de passar a partir d’ara? En primer lloc, s’ha d’acabar el projecte definitiu d’ampliació, que serà menys ambiciós que l’antic projecte de 2011, perquè l’oferta dels nous hospitals de Sant Boi i Sant Joan Despí ha rebaixat les necessitats a cobrir pel centre de Viladecans. Amb el projecte definitiu a la mà, el Govern de la Generalitat hauria de licitar les obres dins d’aquest 2016 i, si tot això es complís tal com està previst, l’ampliació s’acabaria el 2020, o el 2019 anant molt de pressa.

El projecte preveu augmentar moderadament la capacitat de l’hospital. Dels cinc quiròfans actuals es passarà a set en total. Dels 24 boxes d’urgències a 36. I dels 117 llits actuals a 154. Les obres es faran per fases, sense aturar el funcionament de l’hospital. Ara, la gran qüestió és si el centre comptarà amb els recursos necessaris per fer bé la feina mentre durin les obres o si haurà de continuar treballant amb els mitjans actuals, que, segons la Junta de Personal i segons l’opinió de molts usuaris, són totalment insuficients i l’aboquen al col·lapse…

De moment, la direcció del centre ja ha quantificat els recursos pressupostaris necessaris perquè l’hospital pugui funcionar sense les estretors actuals i atendre en condicions la població de 200.000 persones de l’àrea d’influència, Begues inclòs. Ara només falta que li facin cas.

P. D. Finalment, el conseller de Salut va visitar l’hospital el 28 d’abril de 2016. El nou portal de notícies Viladecans Digital explica la visita i diu que les obres d’ampliació es licitaran el 2017 i s’acabaran el 2020.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Tornen els Jocs Florals

El cartell dels Jocs Florals 2016.

El cartell dels Jocs Florals 2016.

 

 

 

 

 

Òmnium Cultural de Begues recupera els Jocs Florals, després de set anys de parèntesi. L’última edició, la tretzena, va ser el 2008 i la va organitzar l’Ajuntament. Ara Òmnium pren el relleu i torna a convocar el concurs literari, que tindrà dues modalitats (poesia i prosa) i tres categories (fins a 12 anys, fins a 16 i de 17 en endavant). Es concediran quatre premis per a cadascuna de les categories: dos de poesia i dos de prosa. Una iniciativa que pot dinamitzar força l’afició per la literatura i l’escriptura a Begues.

De tota manera, si es volen presentar originals ben fets, no hi ha gaire temps: la data límit per presentar-los és el 4 d’abril de 2016. Els organitzadors no han dit qui seran els membres del jurat, però sí que estarà “format per persones enteses en la matèria”. El gran dia serà el 23 d’abril, Sant Jordi, quan es farà públic el veredicte del jurat. Serà a les 12 h al Passeig de l’Església, en l’acte de lliurament de premis i de celebració de la diada. Tota la informació sobre el concurs i les bases de la convocatòria estan publicades a la pàgina de Facebook de l’Òmnium de Begues, aquí.

Etiquetat , , , ,

Majoria absoluta

L'Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

Etiquetat , , , , , , , ,
Anuncis