L’Ajuntament tindrà aviat les conclusions de la investigació sobre l’explosió del carrer Major

El desenrunament després de l’explosió (foto Alfred Dot)

Amb tota probabilitat, l’Ajuntament de Begues disposarà de manera imminent d’un extens informe tècnic sobre les causes de l’explosió del 26 de juliol de 2015 al carrer Major. Dos anys després d’aquells fets, sembla que els pèrits que han investigat l’explosió han enllestit la feina i presentaran aviat les conclusions al consistori.

Recordem que els Bombers i els Mossos d’Esquadra van elaborar sengles informes que no van poder aclarir com s’havia produït l’explosió. La revista Bombers.cat va informar-ne el març de 2016. La iniciativa d’alguns afectats d’encarregar una investigació privada va ser assumida posteriorment per l’Ajuntament, com va publicar el Butlletí de Begues el novembre de 2015 i com va reiterar el primer tinent d’alcalde, Joan Molina, en una carta a la La Vanguardia el juliol de 2016.

Tot i que no se saben encara els detalls de l’informe tècnic, una opinió generalitzada entre persones que coneixen el tema de prop és que l’estat de la xarxa de distribució de gas, que Gas Natural Fenosa va heretar d’Ilerda Gas SA –la primera companyia que va prestar el servei a Begues–, no estava en gaire bones condicions. Això, insistim, és únicament una opinió i serà l’informe el que confirmi o no si això és així, i si té alguna relació amb l’explosió que es va produir.

Una altra opinió també força generalitzada és que una hipotètica fuita de les bombones de gas propà del bar la Cabaña, que no van explotar, difícilment hauria pogut provocar una explosió de la magnitud de la que es va produir aquell 26 de juliol, en plena festa major. Igualment, aquesta hipòtesi s’haurà de confirmar o descartar segons quin sigui el resultat de la investigació. En qualsevol cas, el treball dels investigadors ha estat força complicat perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, probablement, va eliminar proves útils per a les investigacions.

En cas que l’informe concreti alguna tesi sobre l’origen de l’explosió, també es podran identificar les possibles responsabilitats, si n’hi ha, de les diferents parts relacionades amb els fets. Ilerda Gas SA és actualment una companyia inactiva –les últimes dades disponibles són de 2013– i Gas Natural Fenosa va heretar les seves activitats i els actius de distribució. Un segon actor que podria tenir relació amb l’afer és la companyia Repsol, proveïdora del gas propà de les bombones que es van trobar en els lloc dels fets. També hi ha, evidentment, la possibilitat –encara que sigui remota– que algú hagués manipulat les instal·lacions de distribució de gas. I finalment, l’autoritat responsable en matèria d’energia és “Indústria”, és a dir, l’actual Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Si les conclusions de l’informe fossin prou concloents, les famílies afectades per l’explosió tindrien l’opció de reclamar o no indemnitzacions als possibles responsables, per compensar els danys. De moment, tret d’alguns afectats que estaven coberts per alguna assegurança, sembla que la major part dels danys han quedat sense cobertura. Tant Gas Natural Fenosa com Repsol tenen assegurances contractades amb la companyia Mapfre, que és la segona més important del sector a l’estat espanyol, per si cal indemnitzar tercers.

D’altra banda, ni els ajuts del govern espanyol que es van demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona ni les que es van sol·licitar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no van donar cap resultat i no van arribar a cap dels afectats. Únicament la campanya popular de solidaritat va recaptar uns 5.000 euros, que es van lliurar a l’Ajuntament perquè els administrés.

L’Escola Sant Cristòfor bat el rècord històric d’alumnes

Gràfic amb l’evolució de la població escolar total de Begues. La línia vermella indica la tendència.

Els centres escolars de Begues recuperen la tendència a augmentar el nombre d’alumnes, tot i que molt moderadament: aquest començament de curs 2017/18 hi ha un total de 1.334 alumnes matriculats, set més que fa un any (+0,52%). La major part de l’increment l’aporta l’Escola Pública Sant Cristòfor, que amb 474 infants matriculats (11 més) bat el rècord històric d’alumnes.

Per donar cabuda a l’augment de l’alumnat, la directora de l’Escola Sant Cristòfor, Maite Català, explica que aquest any han fet obres i ara tenen una aula més. Els nivells amb més alumnes són 3r de Primària, amb 66 infants repartits en tres línies diferents, i 5è de Primària, amb 64 alumnes repartits també en tres línies. Els que estan més “estrets” a l’aula són segurament els de 1r de Primària, amb 54 alumnes repartits en dues línies. En opinió de la Maite, l’augment del nombre d’alumnes respon a l’arribada de noves famílies a Begues procedents d’altres municipis.

També augmenten els alumnes de l’Institut de Begues, però no gaire. Ara són 212, 4 més que l’any passat. El director, Antoni Joan Pons, explica que un 20% dels alumnes de l’Institut (és a dir, una quarantena) són d’Olesa de Bonesvalls, i l’altre 80% són de Begues mateix. Els nivells amb més matrícules són 2n i 3r d’ESO, amb 57 alumnes cadascun, repartits en dues línies. La novetat d’enguany és que aquest centre públic compta amb un professor més i ara ja n’hi ha 21 en total.

El centre amb més alumnat del poble és el Col·legi Sant Lluís/Parvulari Col·legi Bosch, “els padres”, amb el germà Jordi Belenguer al capdavant. Aquest curs hi ha 648 alumnes matriculats en total, un 37% dels quals (241) són d’altres poblacions de la comarca, sobretot del delta del Llobregat. Són unes xifres que no arriben a les de fa dos anys, el curs 2015/16, quan aquest centre de titularitat privada superava els 680 alumnes. De tota manera, pot ser que els pròxims anys la matrícula total torni a augmentar, si tenim en compte que, de moment, aquest any ja ho han fet els nivells d’Infantil i Primària.

Totes les edicions del Jazz Camp són especials. Aquesta també ho va ser

El saxo Seamus Blake (foto JFB)

La contrabaixista Magalí Datzira (foto Alfred Dot)

Sis saxos intepreten Albinoni (foto JFB)

Ara fa un mes arrencava la novena edició del Begues Jazz Camp, que va tornar a omplir de bona música de jazz les nits de la primera setmana d’agost. El públic no va fallar a cap dels concerts i jam sessions del Centre Cívic i de can Rigol, un fet que l’alma mater de l’invent, Jordi Rossy, no es cansa de destacar com un dels valors afegits d’aquest seminari internacional.

Aquesta vegada van repetir com a mestres els mateixos músics de l’any passat, els grans Chris Cheek, Peter Bernstein, Michael Kanan, Putter Smith, Jimmy Wormworth i Judy Niemack, als quals, per si no n’hi hagués prou, es va sumar fugaçment a mitja setmana el saxo canadenc Seamus Blake.

De les jam sessions nocturnes de can Rigol es pot esperar qualsevol cosa. Aquest any vam flipar amb els solos de Seamus Blake la nit de dimecres, la veu de la contrabaixista Magalí Datzira o l’Adagio d’Albinoni interpretat per sis saxofonistes, Chris Cheek entre ells, per dir només tres dels moltíssims moments que el Jazz Camp regala cada any a qui s’hi vulgui apropar. Una innovació d’aquest any va ser la mecànica de les jam sessions de la sala principal (el menjador de can Rigol), en què les peces no podien durar més de cinc minuts i cada formació només podia interpretar una peça…

En aquesta novena edició Roger Mas i Deejay Foster van portar el pes de l’organització la major part dels dies. Jordi Rossy es va haver d’absentar a mitja setmana per un compromís professional a Bèlgica. Una altra novetat d’aquest any ha estat la major implicació de l’Ajuntament en l’organització i el desenvolupament del Jazz Camp, sobretot a través del regidor Jordi Montaña i la segona tinenta d’alcaldia Laura Granados.

L’any que ve serà la desena edició del seminari. Hi ha temps per pensar si ha de ser o no una edició especial, però, ben mirat, totes les edicions del Jazz Camp són especials. O sigui que cap problema.