Monthly Archives: Octubre 2017

Aneu al passeig de l’Església a treure quartos

Pantalla de telèfon mòbil amb el missatge de WhatsApp de la Crida per la Democràcia.

El 6 d’octubre passat vam publicat el text “No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos“, on donàvem el nostre parer sobre el trasllat dels domicilis socials de CaixaBank i el Banc Sabadell, les dues entitats bancàries amb oficina a Begues, totes dues al passeig de l’Església. L’endemà, 7 d’octubre, vam publicar “Gas Natural, la SGAB i la ‘french connection’“, que parlava de les empreses d’altres sectors que havien anunciat trasllats similars.

Per dir de manera resumida el que ja vam explicar llavors, els bancs tenen arguments tècnics reals per adoptar les decisions de trasllat, però en canvi les altres empreses que traslladen la seu no en tenen. Encara que siguin propietàries, filials o participades per bancs, no en tenen. O no en tenen tants, perquè és cert que la situació política pot tenir efectes en els negocis d’aquestes empreses, ja sigui a causa d’un boicot comercial o d’altres reaccions dels clients, però es tracta d’un efecte efímer i, probablement, molt més suau que els que les mateixes empreses han patit en èpoques de crisi. Per tant, les empreses que traslladen el domicili social i que no són bancs, a la nostra manera de veure, exageren i prenen partit.

Dit això, aquesta nit la Crida per la Democràcia ha proposat una “acció directa pacífica” per demostrar la força de la mobilització ciutadana, que consisteix que demà divendres, 20 d’octubre, de 8 a 9 h del matí, els ciutadans vagin a un dels cinc principals bancs i facin una retirada de diners en efectiu. La Crida per la Democràcia no proposa aquesta acció exactament com a protesta per la “fuita d’empreses”, però sí que diu que “si ets client de Banc Sabadell o CaixaBank, expressa el teu desacord amb la decisió de traslladar la seu social fora de Catalunya”.

Tot i que ja hem explicat la nostra opinió sobre aquest tema, entenem la proposta de la Crida per la Democràcia com una acció important per deixar constància de la voluntat ciutadana i, per això, ens hi adherim. Per tant, demà, “aneu al passeig de l’Església a treure quartos”.

Anuncis
Etiquetat , , , ,

Gas Natural, la SGAB i la “french connection”

Emmanuel Macron, l’aliat europeu més incondicional de Rajoy (foto @EmmanuelMacron)

Després dels casos del Banc Sabadell i CaixaBank, algunes empreses més han anunciat que traslladaran el domicili social fora de Catalunya. Si en tornem a parlar avui és perquè els arguments que donàvem ahir per explicar el trasllat dels bancs no serveixen per a les altres empreses, que han al·legat raons de seguretat jurídica. I aquesta explicació és, com a mínim, feble i poc creïble.

Vegem-ho. Dues de les empreses que han anunciat el trasllat a Madrid són Gas Natural Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Cap de les dues té activitats directes a Begues, però sí que en tenen empreses filials seves. Concretament, Gas Natural Distribución (propietat 100% de Gas Natural Fenosa) i Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA (propietat de la SGAB en un 70%), que s’ocupen, respectivament, de la distribució de gas natural i de la distribució d’aigua. Tots dos són serveis públics que es presten en règim de monopoli i tots dos d’acord amb l’administració local (és a dir, l’Ajuntament).

És difícil de creure que els trasllats a Madrid del domicili de Gas Natural Fenosa i la SGAB es facin “a causa de la inseguretat jurídica”. Tal com es desenvolupa el procés independentista a Catalunya, de manera democràtica i pacífica, i amb la voluntat de continuar a la Unió Europea, pensar que les activitats d’aquestes empreses corren alguna mena de risc jurídic són ganes d’arrenglerar-se amb les tesis del govern espanyol sense matisos. O cedir a les pressions a les quals les ha sotmès, com ha opinat Oriol Junqueras.

No cal recórrer al que diu la llei de transitorietat jurídica del Parlament (perquè encara no sabem si aquesta llei es podrà aplicar) per veure que la independència no hauria de comportar riscos jurídics per a aquestes empreses. N’hi ha prou amb recórrer al sentit comú per entendre que els usuaris del gas i l’aigua ho continuaran sent en qualsevol supòsit, sigui Catalunya independent o no ho sigui, i que el servei es continuarà prestant en règim de monopoli. No s’entén, per tant, què poden témer aquestes empreses, que tenen l’activitat absolutament lligada al territori i a la societat a la qual serveixen, tant sí com no*.

Potser l’explicació la podem trobar si mirem qui són Gas Natural Fenosa i SGAB. Què els fa tan espantadissos? O què els fa seguir les tesis del govern Rajoy? Que cadascú tregui les seves conclusions a partir d’aquestes dades, o de les que vulgui: Gas Natural Fenosa és propietat de Criteria Caixa en un 24,4% i aquesta participació permet a Criteria tenir el control de la societat gasista. En altres paraules, Criteria “mana” a Gas Natural Fenosa. La propietària de Criteria és la Fundació Bancària la Caixa, i tant Criteria com la Fundació han anunciat el trasllat del domicili a Palma. Gas Natural Fenosa, Criteria Caixa i la Fundació estan totes tres presidides per Isidre Fainé.

D’altra banda, la SGAB és propietat del grup Suez Environnement Company al 100%. Suez té la seu a París i està sota control del govern francès a través del principal accionista, el grup Engie. Si aquests dies heu seguit l’actualitat, haureu vist com el primer ministre francès, Emmanuel Macron, és l’aliat més incondicional que té Mariano Rajoy, en tota la Unió Europea, en el conflicte entre Espanya i Catalunya. Doncs es dóna la circumstància que Criteria Caixa és el segon accionista de Suez i, per tant, soci d’Engie. Isidre Fainé també seu al consell d’administració de Suez. “French connection”.

*Després de llegir aquest article i l’anterior, algú m’ha preguntat per què les empreses del sector financer s’han traslladat al País Valencià o les Illes, mentre que Gas Natural Fenosa i SGAB han anat a Madrid. Segurament no hi ha un sol motiu, però sí que hi ha un argument comercial poderós: un client enfadat amb el banc pot tancar el compte corrent i anar-se’n a la competència, mentre que els clients de l’aigua són captius i els del gas gairebé.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,

1 d’octubre: rècord històric de votants i victòria irrebatible del sí*

Aquests dies els esdeveniments es produeixen cada vegada més de pressa i costa pensar amb serenitat en tot el que està succeint. Per això, abans que l’actualitat ens faci girar el full de l’1 d’octubre, val la pena aturar-nos un moment per analitzar els resultats del referèndum a Begues i veure si en podem treure conclusions.

D’entrada, constatem la curiositat estadística que el referèndum de diumenge passat va tenir la xifra de votants més alta de tots els que s’han fet a Begues: 2.875 persones, més que mai (i 100 més del que diuen les dades publicades per l’ajuntament). Aquest rècord és possible perquè ara el cens electoral de Begues també és el més elevat de la història, a causa de l’augment de la població. Però no per això la dada és menys significativa, com veurem més endavant. Hi ha el precedent de la consulta del 9N de 2014, en què van votar 2.585 persones, i també va ser la xifra més alta fins llavors, però no és fàcil comparar els resultats de l’1 d’octubre amb el 9N, perquè en la consulta del 2014 no hi havia cens electoral i, per tant, no sabem quin va ser el percentatge de participació i d’abstenció.

En canvi, sí que podem comparar l’1 d’octubre amb els altres dos referèndums del segle XXI: el de la Constitució Europea el 2005 i el de l’Estatut d’Autonomia el 2006. I la conclusió és que la participació en el referèndum de diumenge passat a Begues és del tot representativa, perquè va votar el 55,5% del cens, quasi el mateix percentatge que el 2006 (56,5%) i molt més que el 2005 (44,6%). I això que les condicions de l’1 d’octubre, amb tota mena d’entrebancs, prohibicions i amenaces del govern espanyol, no van ser ni de bon tros les de 2005 i 2006, quan els referèndums es van celebrar amb tota tranquil·litat i amb les tan evocades garanties.

El resultat de la votació és encara més inequívoc: Begues ha votat que sí a la independència, amb 2.580 vots afirmatius, un 89,7% de tots els vots emesos, i 187 vots negatius (6,5%). És difícil discutir la contundència del sí amb l’argument que la majoria de persones contràries al referèndum, o a la indepèndència, no van anar a votar, perquè ja hem vist que la participació de l’1 d’octubre va ser la normal de tots els referèndums que s’han fet aquest segle.

És cert que, en condicions normals, com el 2005 o 2006, aquesta vegada probablement hi hauria hagut més participació, però això no hauria canviat la victòria del sí: en el supòsit –impossible– que les 2.120 persones del cens que es van abstenir haguessin anat totes a votar que no, el sí hauria guanyat igualment (agafeu la calculadora i comproveu-ho). No es pot dir més clarament quina és la voluntat democràtica de la majoria dels beguetans.

*Cal afegir una consideració important a aquest text, de la qual vam ser conscients després d’escriure’l i publicar-lo: el referèndum de l’1 d’octubre es va fer a partir del cens universal, que permetia als votants dipositar la papereta a l’urna en qualsevol col·legi electoral. Encara que no s’han publicat dades oficials sobre els efectes d’aquest sistema, sabem que a Begues hi van votar persones procedents d’altres municipis. Per tant, els percentatges de participació o de vots afirmatius i negatius no són comparables al cent per cent amb els d’altres convocatòries. Tot i així, no rectifiquem el text inicial perquè, probablement, aquest factor va tenir uns efectes molt limitats.

 

 

Etiquetat , , , ,
Anuncis