L’ajuntament troba que la riera de can Figueres és “un pas fonamental”

Les cabres, passant per la riera de can Figueres el 10 de març passat (foto JFB).

El projecte de l’Ajuntament de Begues per cobrir un tram de la riera de can Figueres, just abans de creuar el Camí Ral, “representa un evident guany social” i regularitzaria “un pas fonamental entre el carrer Saragossa i el Camí Ral”. Aquests són, almenys, dos dels principals arguments que dóna la memòria del projecte. Tenint en compte que el cost de l’obra seria només d’uns 122.000 euros, a primer cop d’ull els arguments semblen prou poderosos perquè el projecte vagi endavant.

Però en realitat és difícil veure quins són els guanys socials i el caràcter fonamental que els redactors del projecte li han atribuït. En primer lloc, no es té constància de cap petició ciutadana perquè es cobreixi la riera en aquell tram. Els veïns del lloc són els primers sorpresos que l’ajuntament s’hagi empescat el projecte, que ells no troben necessari tot i que els autors argumentin que facilitaria “la comunicació amb el centre del nucli urbà i l’accés als serveis generals com l’Ajuntament, correus, bancs…”

Evidentment, els veïns d’aquell tram de la riera de can Figueres no serien els únics destinataris de l’obra, que es posaria al servei de tota la població per poder accedir al Camí Ral a través del carrer Saragossa, cosa que ara només es pot fer a peu. Però el fet que no hi hagi hagut cap petició ciutadana en aquest sentit vol dir, probablement, que ningú troba a faltar aquesta connexió, ja que d’accessos al Camí Ral n’hi ha d’altres, i no gaire lluny. Per tant, les dificultats per anar als serveis municipals, correus o bancs semblen inexistents.

La riera de can Figueres, a més a més, és una riera, com el seu nom indica, amb les funcions que tenen les rieres. És una de les que travessa el cas urbà de Begues en estat natural i, per tant, fa de corredor verd entre els espais naturals d’una banda i altra del Camí Ral. Hi ha altres rieres que també travessen el poble, que es van canalitzar o desviar temps enrere i que tenen un aspecte molt diferent, poc atractiu i gens natural. Serveixen perquè circuli l’aigua, però no es pot dir que facin de corredor verd, com la de can Figueres. Fa pocs dies vam comprovar com un dels ramats de cabres del poble travessava el Camí Ral per aquell lloc.

Una altra de les funcions d’aquell tram de la riera és la connexió a peu entre el Camí Ral i el carrer Saragossa, una connexió que el projecte qualifica de “pedestre i sense les més mínimes condicions”. Pedestre sí, perquè s’hi ha de passar a peu. I les condicions són les habituals de les ribes de les rieres, amb pedres i herbes, com és normal en els entorns naturals. Gràcies a la feina dels serveis municipals, darrerament el pas està normalment net d’herbes i s’hi pot passar sense problemes. Segur que una actuació més decidida, però sense necessitat d’invertir-hi milers d’euros, encara milloraria més les condicions del pas.

En fi. El Centre d’Estudis Beguetans ha presentat unes al·legacions molt sensates que expliquen força bé per què sembla innecessari aquest projecte.

 

L’informe de l’explosió diu que no va ser responsabilitat de la Cabaña

La màquina de rostir pollastres de la Cabaña va donar pistes als experts sobre la causa de l’explosió (foto Alfred Dot).

L’explosió del carrer Major de Begues de l’estiu de 2015 es va ocasionar “per una acumulació de gas” a l’interior de la Cabaña, l’establiment de pollastres a l’ast que llavors estava a la casa del número 34-B. L’acumulació de gas, juntament amb “l’existència d’oxigen i la generació d’una espurna d’origen elèctric dels compressors de la nevera i/o arcó frigorífic”, va produir la gran explosió nocturna del 26 de juliol, que, afortunadament, només va causar danys materials. Aquesta és una de les conclusions del dictamen pericial sobre aquells fets encarregat per l’Ajuntament de Begues, però no és l’única ni, potser, la més important.

Així, el dictamen afirma de manera taxativa que “l’acumulació de gas en l’interior del local era gas natural” i que “no era gas propà”, el combustible que utilitzava normalment la Cabaña. L’informe diu que “les bombones de gas (…) es van trobar molt a prop de la seva situació original abans de l’explosió (…) No presentaven desperfectes, i a més a més, les 8 bombones de gas propà de reserva es van trobar completament plenes i amb els precintes intactes.”

La Cabaña tenia una connexió a la xarxa de gas natural, que en aquell lloc passa per sota del carrer Major, però no la feia servir ni tenia el servei contractat. El gas es va escapar de la xarxa –”una fuita de gas natural”, conclou l’informe– i, com que el terreny és permeable, es va dirigir cap a al local, l’espai buit més pròxim, i s’hi va acumular. Els experts que han redactat l’informe van trobar indicis característics d’una explosió d’aquest tipus de gas, com ara l’ona expansiva, de 170 metres de radi, i l’altura a la qual es va produir, per damunt dels 1,5 metres. “El gas natural té una densitat inferior a l’aire –diu l’informe–, per la qual cosa té tendència a acumular-se en la part alta, mentre que el propà, amb més densitat que l’aire, s’acumula en la part baixa”. La posició en què es va trobar la màquina de rostir els pollastres, bolcada entre la runa amb la part frontal a terra, és un altre dels senyals que confirmen aquesta tesi en opinió dels experts.

L’informe dels pèrits és extens, amb 65 pàgines i amb molts documents annexos. L’Ajuntament l’ha posat a disposició de les persones interessades, com ja va informar en aquesta notícia a través del portal municipal, però encara no ha explicat si farà alguna actuació per determinar les responsabilitats de l’accident i demanar una reparació dels danys i perjudicis de les famílies perjudicades. En canvi, sembla que les companyies d’assegurances dels afectats sí que presentaran una demanda judicial, segons asseguren fonts ben informades.

La xarxa de gas de Begues

Una de les dades rellevants de l’informe fa referència a l’estat i l’ús de la xarxa de distribució de gas natural de Begues. “S’ha pogut comprovar que la xarxa de gas natural de la població –diu l’informe pericial–, malgrat que compta amb les autoritzacions administratives corresponents, presenta nombroses deficiències en el traçat, amb una canalització de gas enterrada en el carrer Major 34-B (la Cabaña) a una profunditat de 40 cm respecte de la rasant del paviment del carrer, quan la profunditat mínima segons la normativa vigent és de 80 cm”. En el moment dels fets, “l’esmentat ramal de subministrament de gas enterrat sota el paviment del carrer Major 34-B estava amb càrrega, és a dir, amb gas a l’interior”.

La implantació de la xarxa de distribució de gas a Begues es va produir durant els mandats de l’alcaldessa Joana Badell, a partir de 2003, quan la companyia Ilerda Gas SA va obtenir la corresponent autorització de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant el projecte (25 de juliol de 2003). Les obres no es van fer fins més tard, després que la companyia va plantejar unes modificacions que van ser autoritzades el 9 de febrer de 2006. El gas distribuït per Ilerda Gas SA era GLP, que vol dir “gas liquat del petroli”, semblant al propà.

Anys després, ja durant el mandat de l’alcaldessa Mercè Esteve, Gas Natural Distribución va assumir el negoci d’Ilerda Gas SA amb l’objectiu de distribuir gas natural a Begues a través de la mateixa xarxa, sense fer-hi cap modificació. Per això, va demanar permís a la Generalitat de Catalunya el 16 de juliol de 2013 i va obtenir-lo el 6 de maig de 2015. Mesos abans, el 29 de setembre de 2014, Gas Natural Distribución ja va informar a l’Ajuntament de Begues del canvi de combustible. És a dir, de la substitució del GLP pel gas natural.