Monthly Archives: Juliol 2018

Solos d’harmònica per començar la desena edició del Jazz Camp

D’esquerra a dreta, Roger Mas, Antonio Serrano, Peter Bernstein, Deejay Foster i Jordi Rossy, ahir a la nit a la terrassa del Centre Cívic (foto Alfred Dot).

Avui comença a Can Rigol la desena edició del Begues Jazz Camp, que un any més farà que a Begues hi hagi la major concentració de músics de jazz per metre quadrat durant tota la setmana. Ahir a la nit ja hi va haver el concert d’inauguració a la terrassa del Centre Cívic, amb els tres alma mater del Jazz Camp, Jordi Rossy (bateria), Deejay Foster (contrabaix) i Roger Mas (teclat), a més dels habituals Cris Cheek (“Cristóbal Mejilla”, com diu Rossy, al saxo) i Peter Bernstein (guitarra).

La novetat –almenys per a nosaltres– va ser Antonio Serrano, músic madrileny virtuós de l’harmònica que aquest any s’incorpora al Begues Jazz Camp com a professor i que ahir a la nit va oferir alguns dels solos més memorables del concert. El guitarrista Carles Benavent, de la Collada, i dos músics més vinculats a Begues (Enrique Oliver, saxo, i Voro Garcia, trompeta) es van sumar també a la nit de jazz, “fora de cartell”.

Aquesta desena edició significa definitivament la consolidació del Jazz Camp, després que l’any passat va estar a punt de ser el darrer a causa del gran esforç organitzatiu que representa. El renovat suport de l’Ajuntament ha permès mantenir l’esdeveniment i garantir-ne la continuïtat. A més d’Antonio Serrano, aquest any s’incorporen al quadre de professors la vocalista Deborah J. Carter, nord-americana resident a Sant Sebastià; el baixista novaiorquès Doug Weiss i el bateria Victor Lewis, també nord-americà.

 

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Petit estalvi d’aigua d’1 litre per persona i dia el 2017

Sembla que els habitants de Begues han recuperat la senda de l’estalvi d’aigua, després de dos anys seguits (2015 i 2016) d’augment del consum. El 2017 el consum d’aigua per capita i dia va ser de 128,27 litres, quasi un litre menys que l’any anterior.

La dada encara queda lluny de la mitjana dels municipis metropolitans, que el mateix any va ser de 105,20 litres. A més a més, és probable que a Begues hi hagi una part de consum d’aigua que no es compta i que no surt a les estadístiques (la dels pous i cisternes sense comptador). En altres paraules, és possible que el consum real a Begues sigui lleugerament superior al que diuen les dades oficials.

De tota manera, la sèrie històrica publicada l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és contundent i certifica que els darrers deu anys el consum d’aigua per capita a Begues ha baixat un 26,23%, des d’uns desbordats 174,19 litres al dia fins als 128,27 de 2017. Aquest important esforç d’estalvi es va concentrar sobretot entre el 2007 i el 2014, que van demostrar que és possible baixar el consum sense que s’ensorri el món. Recordem que Begues havia arribat a tenir el màxim consum per capita de l’àrea metropolitana, mentre que ara hi ha tres municipis encara pitjors (Sant Cugat, Cervelló i Tiana).

Les dades de 2017 fan pensar que potser hem entrat en un nou cicle de millora. Les pluges de 2018 han permès estalviar molta aigua de reg i seria sorprenent que enguany tornés a augmentar el consum mesurat per les estadístiques, com va passar el 2015 i el 2016. Ara la qüestió és preguntar-se què cal fer per retallar els 23 litres per habitant i dia de diferència entre el consum de Begues i la mitjana metropolitana.

Anuncis