Monthly Archives: Agost 2018

Mercè Pujadas: “Tenim dos o tres anys per fer un tomb al club”

Mercè Pujadas (imatge WhatsApp).

La nova junta directiva del Club de Begues, el “Casino”, ha quedat proclamada formalment aquesta setmana, després que només es va presentar una candidatura dins del termini fixat, com ja vam explicar. Hem fet una breu entrevista a la nova presidenta de l’entitat, Mercè Pujadas, la primera dona presidenta en la història del Casino, per a qui l’objectiu immediat és “recuperar la il·lusió”.

-Què voleu canviar del club?

-Primer de tot, recuperar la il·lusió. També és important obrir-lo al poble i que la gent ho vegi com una alternativa a considerar.

-Teniu alguna idea de com es fa tot això?

-En la nova junta ens hem organitzat per àrees. Hem parlat amb el personal del club, amb socis i amb persones que coneixen bé Begues, i ens hem repartit la feina. Al front de cada àrea hi ha gent il·lusionada, compromesa i competent, la majoria de la qual viu a Begues. Per tant, coneixen l’oferta que hi ha, les necessitats i les possibilitats. I saben el que el club pot oferir. No es tracta de fer una competència a les instal·lacions municipals, sinó de ser una alternativa a considerar i un complement. El Club de Begues és un espai ampli i tancat, que permet a les famílies gaudir de moments d’oci i esportius i d’activitats infantils.

-Us preocupa l’aspecte econòmic? La sostenibilitat de l’entitat i el finançament de les activitats?

-Aquesta preocupació hi serà sempre. S’ha d’intentar buscar l’equilibri. I aquest equilibri passa per fer una bona gestió i implicar a tots els socis. A banda de les activitats pels socis, també hi ha sales que es poden oferir a les escoles o a altres entitats del poble. S’ha de dinamitzar molt el club per aconseguir aquest equilibri tant necessari. Aquest és l’objectiu.

-Tot això seria suficient per compensar, en el futur, els ingressos anuals que aporta l’ajuntament, però que ja no hi seran a partir de 2020?

-És clar, a mitjà termini ja no s’hi podrà comptar. Tenim aquest temps, dos o tres anys, per fer un tomb al club. Crec que hi ha bones idees. Alguns de nosaltres hi hem passat molts bons moments i això és el que volem pels nostres fills i néts. Som conscients que les situacions van canviant: abans la majoria dels socis eren estiuejants i ara són gent que viu a Begues tot l’any. Crec que és important adaptar-nos aquesta nova realitat. I és per això que volem posar el club a disposició de persones i famílies que també ho puguin valorar.

A més de Mercè Pujadas, la nova junta està formada per Alejandro Gatell Gómez com a vicepresident, Eva Mas de les Valls Matas com a secretària, Eva Olivé de Fortuny com a tresorera i, com a vocals, Dalmau Amat Oller, Alicia Belsa Colina, Laia Beltrán Roldán, Joan Cabot Avellan, Teresa Cardiel Lavilla, Rosa María García Pérez, Ramon Gil de Luigi, José Miguel Jiménez Ortiz, José Ignacio Llobet Fenosa, Francesc Mármol Orti, Paloma Martínez Pérez, Maria del Mar Montero Ranchal, Antoni Sala Pérez, Inmaculada Salat Bertran, Oliver Saura Velasco i Emili Serra Coll.

De tots ells, José Ignacio Llobet és l’únic que ja formava part de la junta anterior. A més a més, ell i Ramon Gil són vocals del consell d’administració de la Inmobiliària Club de Begas, propietària de la finca de Bon Solei on hi ha el club. També destaquen els lligams d’Emili Serra, espós de Mercè Pujadas, i d’Eva Mas de les Valls, vinculada amb Can Romagosa.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Mercè Pujadas serà la primera dona presidenta del Club de Begues

Una actuació musical nocturna al xiringuito del “Casino” (foto albavilanova.com).

Amb tota probabilitat, Mercè Pujadas, de la Costeta, serà la nova presidenta del Club de Begues (el “Casino”), després que ahir dimarts es va tancar el termini per a la presentació de candidatures a la junta directiva d’aquesta entitat. Només s’hi ha presentat una llista, que ella encapçala. Si en els pròxims dies no sorgeix cap imprevist, la llista presentada es proclamarà com a nova junta directiva.

D’aquesta manera, Mercè Pujadas seria la primera dona que presidiria el “Casino” en els 83 anys d’història de l’entitat. Fundada el 5 de juny de 1935, el primer president va ser Emili Alsina i Celis, i el darrer –que acabarà el mandat quan la nova junta prengui possessió– Bruno Alesina Donada.

La nova junta directiva, totalment renovada, serà la més nombrosa de tots els temps. Tindrà vint membres, la meitat dones i l’altra meitat homes. La majoria dels membres de la futura nova junta viuen a Begues. Aquesta circumstància és un fet rellevant, atès que des de la seva fundació el “Casino” ha estat percebut quasi sempre com el club dels estiuejants.

La junta general de constitució de l’entitat, el 1935, va acordar que l’alcalde de Begues formés part de la junta com a vocal, com a “justificada deferència a la primera autoritat local de l’esmentat poble”, segons diu l’acta. En aquells moments, la vocalia la va ocupar l’alcalde d’aleshores, molt probablement Domènech Guasch Casals, “el forner”, pare de Jordi Guasch Paucirerol, que era present en la reunió fundacional, com també hi van ser Demetri Vendrell Nunné, de cal Demetrio, l’arquitecte Joan Baptista Serra i de Martínez o Joan Molins Ribot.

La nova junta afrontarà un període decisiu per al futur de l’entitat, que actualment rep de l’Ajuntament una quantitat de diners important cada any com a conseqüència d’unes sentències favorables a la Immobiliària Club de Begas SA (la propietària dels terrenys del club), per un litigi urbanístic. Quan, aviat, l’entitat deixi de rebre aquests ingressos, haurà de trobar unes altres fonts de finançament que n’assegurin la continuïtat.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

Els “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal

Gràfic publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació a internet, amb informació de les societats de Teixidó (font: ICIJ).

Els anomenats “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal i el relacionen amb David Teixidó Rodríguez, el director de la coneguda prova esportiva Ultra Trail Barcelona. Segons els “Paradise Papers”, Teixidó va ser el director i representant legal de dues societats offshore registrades a Malta, anomenades Net Tank Holdings Limited i Raff Limited. Totes dues es van registrar a Malta el mateix dia, el 14 d’octubre de 2009, però el 2016 ja constaven com a donades de baixa en el registre oficial maltès.

“Paradise Papers” és el nom amb què es coneix una filtració massiva de dades de 13,4 milions de documents procedents de dos despatxos d’advocats, de les illes Bermudes i de Singapur, i de 19 registres mercantils de països opacs a les administracions fiscals. Les dades les van publicar fa nou mesos el diari alemany Süddeutsche Zeitung, de Munich, i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). És la primera vegada que Begues apareix en una investigació d’aquestes característiques.

La filtració dona els noms de més de 120.000 persones i empreses, entre els quals el de Teixidó i de les dues societats offshore relacionades amb ell. Sortir als “Paradise Papers” o a investigacions anteriors com Bahamas Leaks, Offshore Leaks o els papers de Panamà no implica necessàriament que els propietaris de les societats offshore evadissin impostos, però aixeca sospites perquè, habitualment, el principal objectiu d’aquestes societats és l’anonimat dels propietaris per estalviar-se precisament el pagament d’impostos. A més del cas de Begues, els “Paradise Papers” en publiquen tres relacionats amb Gavà, set de Castelldefels o vuit de Sitges, per parlar només dels municipis més propers.

El 23 de juliol passat ens vam posar en contacte amb David Teixidó per conèixer la seva versió sobre tot això, però ens va dir que se n’anava de viatge i que ja en parlaríem al setembre. Les dades dels “Paradise Papers” són totes de 2016 i situen la residència de Teixidó a Begues, en una casa de la urbanització Bon Solei II, però actualment viu al Vallès. De tota manera, manté la vinculació amb Begues com a organitzador de la Ultra Trail Barcelona (UTBCN), que aquest any no s’ha celebrat a causa de “les obligacions laborals i algunes dificultats”, segons explica un comunicat del 12 de desembre de 2017. El mateix comunicat anuncia que la prova es tornarà a fer el 27 d’abril de 2019 a Begues, “amb un nou format de proves que inclourà nous recorreguts, noves distàncies i altres notables novetats.”

Segons els “Paradise Papers”, sembla que David Teixidó va compartir la propietat de Net Tank Holdings Limited i de Raff Limited amb altres persones, entre els quals Ernesto Pagès Lara, col·laborador seu a la societat Pasiona Consulting SL de Barcelona.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

All that Begues

Carles Benavent i Antonio Serrano, ahir al Goula. Jordi Rossy i Roger Mas no es veuen, però també hi són (foto Alfred Dot).

Antonio Serrano, un dels mestres de l’edició d’enguany del Begues Jazz Camp, va dir ahir en el concert de cloenda al Teatre Goula que no ens imaginem fins a quin punt Jordi Rossy –l’inspirador d’aquesta trobada anual– ha influït en molts músics de jazz d’avui dia. I també va dir que el Begues Jazz Camp és l’experiència educativa musical més important que es fa en molts quilòmetres a la rodona (crec recordar que va dir 200.000, però hagués pogut dir 2.000 i també hauria fet el fet).

Potser no ens ho imaginem, però sí que ho intuïm des de fa anys, per la manera com Rossy i els seus col·legues han aconseguit connectar la gent de Begues amb el jazz, independentment de si s’hi entén o no de música. Ahir es va acabar la desena edició del Jazz Camp i, segons tots els indicis, aquesta vegada tampoc ha decebut les expectatives dels participants en la trobada ni de la gent de Begues. Un any més ha estat una caixa de sorpreses amb regals inesperats per als qui estiguin disposats a rebre’ls. Com la descoberta del mateix Antonio Serrano, amb la seva harmònica, en els concerts d’inauguració i cloenda; o el violí de la malaguenya Cristina Pascual dijous davant de Can Pere Vell; o la guitarra de l’italià Enrico Le Noci, també dijous; o les cançons massa esporàdiques de Magalí Datzira…

Amb tot, és molt probable que aquesta edició sigui recordada durant molt de temps per la interpretació magistral, en el concert de cloenda d’ahir, d’un tema de Paco de Lucía per part d’un quartet inèdit: Carles Benavent (guitarra), Antonio Serrano (harmònica), Roger Mas (piano) i Jordi Rossy (bateria). Va ser un bon exemple de les coses que, per a molts de nosaltres, només passen un cop l’any durant el Begues Jazz Camp. Gràcies a l’Alfred Dot per les fotos.

Cristina Pascual (foto Alfred Dot).

Magalí Datzira (foto Alfred Dot).

Amb una partitura per tots dos n’hi ha prou (foto Alfred Dot).

Enrico Le Noci (foto Alfred Dot).

Etiquetat , , , , , , , , , ,