L’olor de podrit sempre torna

Portada del llibre de Pau Pérez

Aquesta setmana ha fet deu anys que es va presentar el llibre “Olor de podrit, 1972-2006. El despropòsit del Garraf: l’abocador d’escombraries de Begues-Gavà”, en un acte a la Pedrera de Barcelona. El llibre el va escriure Pau Pérez de Pedro (geòleg i geògraf, espeleòleg i activista), induït per Ramon Folch, autor del pròleg, que de tant en tant li deia: “ho hauries d’escriure”.

“Olor de podrit” relata la història de l’abocador des del primer dia i també del naixement –inconscient aleshores– del moviment ecologista a Catalunya, encarnat en aquells moments pels espeleòlegs de l’Escola Catalana d’Espeleologia (ECE). És a dir, per Pau Pérez i els seus companys.

L’abocador, ara clausurat, està situat a la Vall de Joan, en els termes municipals de Begues i Gavà. De fet, el llibre recull una bona part de la història de Begues de tots aquests anys: des del moment que Jordi Guasch va oferir els terrenys per posar-hi l’abocador, passant pels tractes entre els ajuntaments de Begues i Barcelona, la col·laboració de la Societat General d’Aigües de Barcelona, les peripècies del projecte i les conseqüències catastròfiques que va tenir.

(Si no es té gaire informació de tot el que va passar, i si se’n té també, és interessant llegir el llibre, molt documentat. Però no és fàcil, perquè es tracta d’un títol exhaurit i del qual només hi ha un exemplar a la Biblioteca la Ginesta. Sort d’això i de l’opció del préstec interbibliotecari, que permet demanar fàcilment exemplars en préstec d’altres biblioteques del país.)

Encara que estigui clausurat i restaurat, l’abocador estarà sempre present al massís del Garraf. Ja sigui per la memòria del que ha passat tot al llarg del temps, com la mort de l’espeleòleg vilanoví Xavier Claramunt, aviat farà 40 anys, per una explosió de metà a l’avenc de les Terradelles de Begues, o perquè la contaminació continuarà viva durant dècades de manera inevitable.

Ara mateix, per exemple, la urbanització de la Plana Novella ho està pagant car. Des de sempre, els pocs habitants de la Plana Novella s’abastien d’aigua subterrània a través de pous, però a partir de 2015 van començar a detectar episodis de contaminació de l’aigua per culpa de les filtracions de l’abocador fins que, al final, van haver de tancar els pous.

Ara l’Ajuntament d’Olivella, el Govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona inverteixen un milió i mig d’euros de diner públic per portar l’aigua de la xarxa general fins a la Plana Novella. El que són les coses, l’adjudicatari de les obres és la companyia Sorea, propietat de la Societat General d’Aigües de Barcelona. La mateixa que va participar en els tractes fundacionals de l’abocador. En fi.

El creixement demogràfic de Begues multiplica per tres el del Baix Llobregat

Les dades anuals de població revelen que la població de Begues augmenta molt més de pressa que la població de la comarca. L’Idescat acaba de publicar la nova xifra oficial d’habitants de Begues, que és de 6.961 persones l’1 de gener del 2018, i això representa un creixement anual de l’1,91% respecte a l’any anterior (dues vegades més que el Baix Llobregat, que va augmentar d’habitants un 0,63%).

Si el 2018 s’hagués mantingut el mateix ritme de creixement –cosa que no sabrem fins l’any que ve–, en aquests moments la xifra d’habitants ja superaria les 7.000 persones. De fet, com ja hem explicat altres vegades, el nombre d’habitants de Begues no ha parat d’augmentar any rere any, fins i tot en els moments més difícils de la crisi econòmica, com va ser l’any 2013.

En el gràfic que acompanya aquest text es veu que el ritme de creixement de la població és més intents que el de la comarca i que els de l’Àrea Metropolitana i de tot Catalunya. Així s’ha arribat als més que probables 7.000 habitants, més dels que hi ha hagut mai al poble, i que situen la població de Begues molt per damunt d’algunes capitals de comarca rurals com ara Tremp, Sort, Gandesa, Falset o les Borges Blanques, per exemple.