Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.