Monthly Archives: Agost 2019

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 d’objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Ha tornat la màgia del Jazz Camp

    Polina Porokhova davant del Petit Casal. A la guitarra, Steve Cardenas, i a la bateria Joey Baron. Michael Kanan i Doug Weiss també hi són (foto Alfred Dot).

Una vegada més (l’onzè any consecutiu) el Begues Jazz Camp ha aconseguit el doblet: la màxima densitat de jazzistes imaginable i la connexió de la gent de Begues amb el món del jazz, les dues coses durant una setmana sencera. La fórmula és la de sempre i ha funcionat: 1) l’empenta, entusiasme i encert dels organitzadors, Jordi Rossy, Roger Mas i DJ Foster, i els seus amics; 2) la resposta dels músics de jazz de tot arreu que, cada any, responen a la convocatòria; 3) Can Rigol, l’indret màgic que permet crear cada dia i cada nit l’ambient perfecte perquè tot surti rodó, i 4) el suport de Begues, començant per l’ajuntament, que ha fet possible la continuïtat d’aquest esdeveniment.

La fórmula es renova cada any amb petits tocs que la mantenen actualitzada, com el concert d’inauguració de diumenge, abans de començar el Jazz Camp, al Centre Cívic, o les actuacions de les 10 h de la nit al centre del poble, cada vegada més concorregudes… aquest any davant del Petit Casal (inaugurat el 1909!) També el marxandatge, com els vasos retornables que s’utilitzen en les nits de Can Rigol o, enguany per primera vegada, la samarreta commemorativa del Jazz Camp 2019.

Aquesta vegada el disseny dels vasos ha estat obra de la beguetana d’adopció Marta Mas Girones, que ha resumit en tres dibuixos les claus de l’èxit del Jazz Camp. Quant a la samarreta, al dors reprodueix els noms dels professors de l’edició 2019, tots nord-americans, menys un: Joey Baron (Richmond, EUA, 1955), bateria; Doug Weiss (Chicago, EUA, 1965), contrabaix; Bill McHenry (Blue Hill, EUA, 1972), saxo; Michael Kanan (Boston, EUA, endevineu l’any), piano; Steve Cardenas (Kansas City, EUA, Ídem.), guitarra; Deborah Carter, també nord-americana, vocalista, i Jordi Rossy, d’aquí, “full jazzman”.

Les nits de jazz d’aquesta setmana, ja sigui davant del Petit Casal o a Can Rigol, han respost al que tothom n’esperava: experiències úniques, irrepetibles i tan diverses com els protagonistes, músics o públic, han volgut que fossin. Només dos exemples entre mil: un, l’actuació del combo dels professors al menjador de Can Rigol, a les fosques, a la jam session de dimecres a la nit. Els llums dels cotxes que s’apropaven a Can Rigol, reflectits a la paret del menjador, contribuïen encara més a l’encant del moment… O la impactant actuació de la vocalista russa Polina Porokhova davant del Petit Casal, divendres a la nit.

Fins l’any que ve.

Els vasos del Jazz Camp d’enguany, amb dibuixos de Marta Mas (foto JFB).