Ha tornat la màgia del Jazz Camp

    Polina Porokhova davant del Petit Casal. A la guitarra, Steve Cardenas, i a la bateria Joey Baron. Michael Kanan i Doug Weiss també hi són (foto Alfred Dot).

Una vegada més (l’onzè any consecutiu) el Begues Jazz Camp ha aconseguit el doblet: la màxima densitat de jazzistes imaginable i la connexió de la gent de Begues amb el món del jazz, les dues coses durant una setmana sencera. La fórmula és la de sempre i ha funcionat: 1) l’empenta, entusiasme i encert dels organitzadors, Jordi Rossy, Roger Mas i DJ Foster, i els seus amics; 2) la resposta dels músics de jazz de tot arreu que, cada any, responen a la convocatòria; 3) Can Rigol, l’indret màgic que permet crear cada dia i cada nit l’ambient perfecte perquè tot surti rodó, i 4) el suport de Begues, començant per l’ajuntament, que ha fet possible la continuïtat d’aquest esdeveniment.

La fórmula es renova cada any amb petits tocs que la mantenen actualitzada, com el concert d’inauguració de diumenge, abans de començar el Jazz Camp, al Centre Cívic, o les actuacions de les 10 h de la nit al centre del poble, cada vegada més concorregudes… aquest any davant del Petit Casal (inaugurat el 1909!) També el marxandatge, com els vasos retornables que s’utilitzen en les nits de Can Rigol o, enguany per primera vegada, la samarreta commemorativa del Jazz Camp 2019.

Aquesta vegada el disseny dels vasos ha estat obra de la beguetana d’adopció Marta Mas Girones, que ha resumit en tres dibuixos les claus de l’èxit del Jazz Camp. Quant a la samarreta, al dors reprodueix els noms dels professors de l’edició 2019, tots nord-americans, menys un: Joey Baron (Richmond, EUA, 1955), bateria; Doug Weiss (Chicago, EUA, 1965), contrabaix; Bill McHenry (Blue Hill, EUA, 1972), saxo; Michael Kanan (Boston, EUA, endevineu l’any), piano; Steve Cardenas (Kansas City, EUA, Ídem.), guitarra; Deborah Carter, també nord-americana, vocalista, i Jordi Rossy, d’aquí, “full jazzman”.

Les nits de jazz d’aquesta setmana, ja sigui davant del Petit Casal o a Can Rigol, han respost al que tothom n’esperava: experiències úniques, irrepetibles i tan diverses com els protagonistes, músics o públic, han volgut que fossin. Només dos exemples entre mil: un, l’actuació del combo dels professors al menjador de Can Rigol, a les fosques, a la jam session de dimecres a la nit. Els llums dels cotxes que s’apropaven a Can Rigol, reflectits a la paret del menjador, contribuïen encara més a l’encant del moment… O la impactant actuació de la vocalista russa Polina Porokhova davant del Petit Casal, divendres a la nit.

Fins l’any que ve.

Els vasos del Jazz Camp d’enguany, amb dibuixos de Marta Mas (foto JFB).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: