Category Archives: General

Què es cou a l’abocador de la Vall de Joan?

Una vista dels treballs que es fan a l’abocador, al municipi de Begues, per prevenir la contaminació (foto Josep M. Comas)

Encara que l’abocador de Garraf, a la Vall de Joan, estigui clausurat des del 31 de desembre de 2006, continua i continuarà provocant problemes ambientals durant dècades. Els darrers mesos, els episodis aguts de contaminació lligats a l’abocador han provocat inquietud ciutadana en alguns casos i perjudicis directes a la població en altres, sobretot als municipis de Gavà, Begues, Sitges i Olivella.

El Centre d’Estudis Beguetans, i el Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, han organitzat una taula rodona per analitzar la situació actual de l’abocador i l’estat del riu subterrani de la Falconera, així com els treballs que s’estan fent a càrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per pal·liar els efectes de la contaminació.

La taula rodona es farà el 14 de juny, divendres vinent, a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues. Participaran en la sessió els experts Josep Maria Cervelló, geòleg especialista en carst, l’arqueòleg subaquàtic Pere Izquierdo, el geòleg Raúl Cano i la historiadora beguetana Elicinia Fierro, que farà de moderadora.  Al mateix lloc es podrà veure l’exposició “Lluites compartides. Abocador de Garraf”, d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat-Gavà.

Els organitzadors també han convidat a assistir a l’acte, en la fila zero, els alcaldes dels municipis afectats, els presidents dels consells comarcals del Baix Llobregat i el Garraf i els responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Anuncis

Els Fòrums de l’Espluga proposen una Europa rebel

Aquest cap de setmana començarà la segona edició dels Fòrums de l’Espluga, amb el títol “Per una Europa rebel”. La intenció dels organitzadors és debatre sobre “el creixement de la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, analitzant la situació actual a Europa i la necessitat d’actuar contra l’autoritarisme endegant accions de desobediència civil pacífica”.

Set ponents prendran part en els col·loquis: Miquel Ramos, periodista i músic, coautor del projecte Crímenes de Odio; Núria Alabao, periodista i antropòloga, de la Fundació de los Comunes; Pau Martí, fotoperiodista expert en migracions i conflictes socials; Quique Badia, periodista del grup Ramon Barnils; Iolanda Maurici, activista antifeixista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme; Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra expert en moviments socials, i Jesús Rodríguez, periodista de la Directa.

Les sessions començaran demà, divendres, 31 de maig a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues, amb la projecció del documental “Pussy Riot: una pregaria punk”. Els dies 1 i 8 de juny es faran els col·loquis, que començaran a les 18.00 h a l’Ermita de Santa Eulàlia de Begues. El primer tractarà sobre “Europa, bressol del feixisme” i el segon sobre “Antifeixisme i desobediència civil pacífica”.

Els Fòrums de l’Espluga són una iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, sempre tenint present la lectura històrica dels fets socials. A més, els Fòrums de l’Espluga compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats.

Etiquetat , ,

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Etiquetat , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (2)

La piscina del Casino un dia de molta animació (foto clubdebegues.cat)

L’anecdotari de les municipals no pot passar per alt la polèmica de les darreres hores per una proposta electoral de Gent de Begues. Resulta que aquesta candidatura proposa crear una targeta per als usuaris de les instal·lacions esportives, que inclouria també les del Club de Begues, el “Casino”. Han fet córrer la proposta per WhatsApp i, quan ha arribat als directius del Club de Begues, aquests han fet un bot i han publicat un comunicat oficial dient que no és veritat. Sembla que temps enrere algú de Gent de Begues va comentar la proposta a l’anterior president del Club, que, per educació o pel que fos, va donar-los esperances. Ara la junta actual del Club se n’ha desmarcat del tot, fins veure el resultat de les eleccions, i Gent de Begues els ha acusat de falsedat a través de Facebook.

Tampoc podem callar la història d’Eustaquio Márquez Carrasco, el número 7 de la llista d’Ara Begues, que anys enrere va tenir una aparició fugaç en el programa de televisió “El diario de Patricia”, d’Antena 3, per explicar que tenia un guacamai femella a qui havia posat per nom Patxi i que sabia dir “hola qué passa”. Eustaquio va comprar el guacamai després d’haver aixafat un periquito que tenia a casa, sense adonar-se. Es veu que el periquito es va ficar al llit d’Eustaquio mentre ell i la dona dormien, i mira.

Ara bé, el candidat d’Ara Begues potser més popular és Salvador Aumedes, que va de suplent. És una persona polifacètica, expert en comunicació i a qui agrada molt cantar. Ho fa prou bé. Té una vintena de vídeos penjats a YouTube interpretant cançons conegudes, en diferents llocs, com a Begues mateix. La cap de llista, com ja vam explicar, és Ana Zafra, professora de l’Institut de Begues.

El grup de persones que ha impulsat la llista d’Ara Begues es reuneix sovint al bar Caliu, al començament del Camí Ral, fins al punt que això s’ha convertit en un dels seus senyals distintius. Res de nou en la història de Begues, perquè, com explica el llibre sobre Jaume Petit Ros publicat l’estiu passat, antigament això ja passava. Els grups polítics locals acostumaven a trobar-se al bar del Petit Casal (els de dretes) o al de Cal Pere Vell (els d’esquerres). Doncs això.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (i 9): Junts per Catalunya

Joan Molina, número dos de la llista de Junts per Catalunya

Mercè Esteve, cap de llista de Junts per Catalunya

Ha estat a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona que s’ha conegut la llista de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions municipals. Fins ara només se sabia el nom de la cap de llista, l’actual alcaldessa, Mercè Esteve Pi, de Can Pau dels Bous, i la resta només eren rumors, tret de la baixa de Laura Granados, regidora de Cultura i Patrimoni, Educació i Política Lingüística, que no es tornarà a presentar, com ella mateixa va explicar dies enrere a través de Twitter i Facebook.

En el números dos hi ha Joan Molina, primer tinent d’Alcaldia, regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Projectes, Medi Ambient, Serveis i Via Pública, considerat com l'”home fort” del govern municipal. Molina ha estat regidor de l’ajuntament en dos períodes, primer des de 1999 fins el 2007 i, després, des de 2011 fins a l’actualitat. És mestre industrial, treballa a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i presideix l’executiva local del PDeCAT.

La número tres és Maria Llauradó, regidora de Comunicació, Participació Ciutadana, Salut, Consum, Gent Gran i Solidaritat i Cooperació. Va néixer a Barcelona fa 48 anys i des de 2011 viu a Begues, tot i que la seva família hi estava ja vinculada durant tres generacions. Al llarg de més de vint anys, Llauradó s’ha dedicat al voluntariat en diferents associacions, ONG’s i clubs infantils, com ara l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

La llista sencera de Junts per Catalunya, d’acord amb el butlletí oficial, és aquesta:

1. MARIA MERCE ESTEVE PI
2. JOAN MOLINA MOLINA
3. MARIA GLORIA LLAURADO FORNT
4. JORDI MONTAÑA SERRES (TOTI)
5. ANA MARIA MENDEZ ACHELL
6. ALFONS DURAN MARTINEZ
7. NURIA PARES RAL
8. RAMON BENAIGES GRAU
9. ESTER MARCE IBAÑEZ
10. LLUIS BARÓ BELLO (Independiente)
11. SUSAGNA VERA ORTIGOSA (Independiente)
12. ENRIC ROCA PETIT
13. RAMON BARRIS LURBE (Independiente)

Suplents, RAMONA PALAU POU, JORDI BRULL BAIGET, IRENE GUEVARA TARIN, MARC PEDREÑO MARINE, ROSA MARIA VENDRELL AGÜERO, GERARDO GIMENEZ ANTOLIN, MONICA CERDAN CAPDEVILA, JOAN SERRA BARCELO (Independiente), ESTER AGUSTI AGUILAR, JAUME PETIT PETIT (Independiente).

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (8): Partit dels Socialistes

Benito Navarro, cap de llista del PSC a Begues

El PSC reapareix a les eleccions municipals de Begues després d’uns quants anys sense presentar-s’hi, o de fer-ho, el 2011, a través de la marca blanca Gent de Begues. La candidatura del PSC i les pugnes internes que hi va haver per formar-la han protagonitzat, en clau d’humor, una de les cobles de les Caramelles d’aquesta Setmana Santa. El resultat que pugui obtenir aquest partit és, a hores d’ara, una incògnita, tot i que en general es preveu que pot fer un bon paper sobretot per la popularitat del seu cap de llista, l’empresari Benito Navarro.

Navarro va néixer a Barcelona i té 54 anys d’edat. És propietari d’una pime al sector de la construcció i també treballa des de fa anys a la botiga de bicicletes de la seva esposa, la Neus, al carrer Major de Begues. En segon lloc de la llista hi ha Teresa Larraz Doménech, nascuda a Grañén (Osca), de 47 anys, treballadora bancària, i com a número tres Manuel Elósegui Borràs, molt jove, de 19 anys, estudiant de Ciències Polítiques i Dret nascut a Cambridge, a l’estat de Massachusetts, als Estats Units.

La llista sencera, com l’acaba de publicar el butlletí oficial, és aquesta:
1. BENITO NAVARRO REBELLES
2. TERESA LARRAZ DOMENECH
3. MANUEL ELÓSEGUI BORRÁS
4. ANGELA GÜELL TRIGUER0S (Independiente)
5. JOSÉ LUIS GRIÑÁN JIMÉNEZ
6. ERIKA DOPICO LÓPEZ
7. PAU COSIALLS MASSA (Independiente)
8. LORENA NAVARRO JIMÉNEZ
9. CLEMENTE ROSELL MULLOR (Independiente)
10. MARIA TERESA LÓPEZ SANTANA
11. JOSÉ ANTONIO VILARRASA SUÑER (Independiente)
12. RAQUEL AGUSTÍ VENDRELL
13. JOSÉ MIGUEL HERMINIO JIMÉNEZ ORTIZ
Suplents, MARIA NEUS JIMÉNEZ CAPELLADES, ALEJANDRO ESTRUCH MANJON i Mª ISABEL NAVARRO REBELLES.
Etiquetat , , , , , , , , , ,
Anuncis