Category Archives: General

Els jutjats no troben el culpable de l’explosió de gas del carrer Major

Juliol de 2015. El desenrunament del lloc de l’explosió es va fer de pressa (foto Alfred Dot)

El judici de l’explosió del carrer Major no ha servit, de moment, per trobar el responsable o responsables dels fets. A finals d’octubre, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va notificar a les parts afectades la sentència de la jutgessa, que no ha trobat proves concloents per culpar de l’explosió a Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, acusada per una de les famílies perjudicades per l’accident.

En el judici del mes de març passat, tant Gas Natural com l’acusació particular van presentar informes pericials amb conclusions divergents. La família Mitjans Gaspa, com a part perjudicada, va presentar l’informe sufragat per l’Ajuntament de Begues, segons el qual l’explosió de l’estiu de 2015 hauria estat de gas natural (distribuït a Begues per Nedgia). En canvi, els defensors van presentar un altre informe –al darrer moment, sense que l’acusació tingués gaire temps d’estudiar-lo– que atribuïa l’explosió al gas propà distribuït per Repsol i utilitzat per la Cabaña.

La jutgessa no s’ha volgut pronunciar a favor de cap de les dues tesis, amb l’argument de la manca de proves. Com ja vam explicar, després de l’explosió els investigadors van treballar amb limitacions perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, potser, es van eliminar proves de manera involuntària.

Amb tot, l’informe pericial de l’Ajuntament de Begues va ser concloent perquè les evidències físiques apuntaven clarament a una explosió de gas natural. A més a més, tant en els mesos anteriors com posteriors a l’accident es van produir, sospitosament, diferents incidències en la xarxa de distribució de gas del carrer Major i els voltants, com segurament consta en els registres de l’ajuntament.

Contra aquesta tesi només hi va haver l’informe de la defensa, carregat de tòpics i amb senyals de desconeixement de les característiques del carrer Major i de l’edifici de la Cabaña –segons el que vam escoltar durant el judici. De tota manera, ha estat suficient perquè la jutgessa no s’hagi volgut pronunciar ni en un sentit ni en un altre.

Els demandants tenen ara temps fins a finals de novembre per decidir si presenten recurs contra aquesta sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquests dies n’estan parlant amb altres famílies afectades, tot calculant els pros i contres de recórrer la sentència de la jutgessa Brotons. Quant a l’Ajuntament, més enllà d’assumir la despesa de l’informe pericial, fins avui no ha donat gaires senyals públics de saber què fer per aclarir aquells fets.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 d’objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Ha tornat la màgia del Jazz Camp

    Polina Porokhova davant del Petit Casal. A la guitarra, Steve Cardenas, i a la bateria Joey Baron. Michael Kanan i Doug Weiss també hi són (foto Alfred Dot).

Una vegada més (l’onzè any consecutiu) el Begues Jazz Camp ha aconseguit el doblet: la màxima densitat de jazzistes imaginable i la connexió de la gent de Begues amb el món del jazz, les dues coses durant una setmana sencera. La fórmula és la de sempre i ha funcionat: 1) l’empenta, entusiasme i encert dels organitzadors, Jordi Rossy, Roger Mas i DJ Foster, i els seus amics; 2) la resposta dels músics de jazz de tot arreu que, cada any, responen a la convocatòria; 3) Can Rigol, l’indret màgic que permet crear cada dia i cada nit l’ambient perfecte perquè tot surti rodó, i 4) el suport de Begues, començant per l’ajuntament, que ha fet possible la continuïtat d’aquest esdeveniment.

La fórmula es renova cada any amb petits tocs que la mantenen actualitzada, com el concert d’inauguració de diumenge, abans de començar el Jazz Camp, al Centre Cívic, o les actuacions de les 10 h de la nit al centre del poble, cada vegada més concorregudes… aquest any davant del Petit Casal (inaugurat el 1909!) També el marxandatge, com els vasos retornables que s’utilitzen en les nits de Can Rigol o, enguany per primera vegada, la samarreta commemorativa del Jazz Camp 2019.

Aquesta vegada el disseny dels vasos ha estat obra de la beguetana d’adopció Marta Mas Girones, que ha resumit en tres dibuixos les claus de l’èxit del Jazz Camp. Quant a la samarreta, al dors reprodueix els noms dels professors de l’edició 2019, tots nord-americans, menys un: Joey Baron (Richmond, EUA, 1955), bateria; Doug Weiss (Chicago, EUA, 1965), contrabaix; Bill McHenry (Blue Hill, EUA, 1972), saxo; Michael Kanan (Boston, EUA, endevineu l’any), piano; Steve Cardenas (Kansas City, EUA, Ídem.), guitarra; Deborah Carter, també nord-americana, vocalista, i Jordi Rossy, d’aquí, “full jazzman”.

Les nits de jazz d’aquesta setmana, ja sigui davant del Petit Casal o a Can Rigol, han respost al que tothom n’esperava: experiències úniques, irrepetibles i tan diverses com els protagonistes, músics o públic, han volgut que fossin. Només dos exemples entre mil: un, l’actuació del combo dels professors al menjador de Can Rigol, a les fosques, a la jam session de dimecres a la nit. Els llums dels cotxes que s’apropaven a Can Rigol, reflectits a la paret del menjador, contribuïen encara més a l’encant del moment… O la impactant actuació de la vocalista russa Polina Porokhova davant del Petit Casal, divendres a la nit.

Fins l’any que ve.

Els vasos del Jazz Camp d’enguany, amb dibuixos de Marta Mas (foto JFB).

Què es cou a l’abocador de la Vall de Joan?

Una vista dels treballs que es fan a l’abocador, al municipi de Begues, per prevenir la contaminació (foto Josep M. Comas)

Encara que l’abocador de Garraf, a la Vall de Joan, estigui clausurat des del 31 de desembre de 2006, continua i continuarà provocant problemes ambientals durant dècades. Els darrers mesos, els episodis aguts de contaminació lligats a l’abocador han provocat inquietud ciutadana en alguns casos i perjudicis directes a la població en altres, sobretot als municipis de Gavà, Begues, Sitges i Olivella.

El Centre d’Estudis Beguetans, i el Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, han organitzat una taula rodona per analitzar la situació actual de l’abocador i l’estat del riu subterrani de la Falconera, així com els treballs que s’estan fent a càrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per pal·liar els efectes de la contaminació.

La taula rodona es farà el 14 de juny, divendres vinent, a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues. Participaran en la sessió els experts Josep Maria Cervelló, geòleg especialista en carst, l’arqueòleg subaquàtic Pere Izquierdo, el geòleg Raúl Cano i la historiadora beguetana Elicinia Fierro, que farà de moderadora.  Al mateix lloc es podrà veure l’exposició “Lluites compartides. Abocador de Garraf”, d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat-Gavà.

Els organitzadors també han convidat a assistir a l’acte, en la fila zero, els alcaldes dels municipis afectats, els presidents dels consells comarcals del Baix Llobregat i el Garraf i els responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els Fòrums de l’Espluga proposen una Europa rebel

Aquest cap de setmana començarà la segona edició dels Fòrums de l’Espluga, amb el títol “Per una Europa rebel”. La intenció dels organitzadors és debatre sobre “el creixement de la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, analitzant la situació actual a Europa i la necessitat d’actuar contra l’autoritarisme endegant accions de desobediència civil pacífica”.

Set ponents prendran part en els col·loquis: Miquel Ramos, periodista i músic, coautor del projecte Crímenes de Odio; Núria Alabao, periodista i antropòloga, de la Fundació de los Comunes; Pau Martí, fotoperiodista expert en migracions i conflictes socials; Quique Badia, periodista del grup Ramon Barnils; Iolanda Maurici, activista antifeixista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme; Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra expert en moviments socials, i Jesús Rodríguez, periodista de la Directa.

Les sessions començaran demà, divendres, 31 de maig a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues, amb la projecció del documental “Pussy Riot: una pregaria punk”. Els dies 1 i 8 de juny es faran els col·loquis, que començaran a les 18.00 h a l’Ermita de Santa Eulàlia de Begues. El primer tractarà sobre “Europa, bressol del feixisme” i el segon sobre “Antifeixisme i desobediència civil pacífica”.

Els Fòrums de l’Espluga són una iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, sempre tenint present la lectura històrica dels fets socials. A més, els Fòrums de l’Espluga compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats.

Etiquetat , ,

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Etiquetat , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (2)

La piscina del Casino un dia de molta animació (foto clubdebegues.cat)

L’anecdotari de les municipals no pot passar per alt la polèmica de les darreres hores per una proposta electoral de Gent de Begues. Resulta que aquesta candidatura proposa crear una targeta per als usuaris de les instal·lacions esportives, que inclouria també les del Club de Begues, el “Casino”. Han fet córrer la proposta per WhatsApp i, quan ha arribat als directius del Club de Begues, aquests han fet un bot i han publicat un comunicat oficial dient que no és veritat. Sembla que temps enrere algú de Gent de Begues va comentar la proposta a l’anterior president del Club, que, per educació o pel que fos, va donar-los esperances. Ara la junta actual del Club se n’ha desmarcat del tot, fins veure el resultat de les eleccions, i Gent de Begues els ha acusat de falsedat a través de Facebook.

Tampoc podem callar la història d’Eustaquio Márquez Carrasco, el número 7 de la llista d’Ara Begues, que anys enrere va tenir una aparició fugaç en el programa de televisió “El diario de Patricia”, d’Antena 3, per explicar que tenia un guacamai femella a qui havia posat per nom Patxi i que sabia dir “hola qué passa”. Eustaquio va comprar el guacamai després d’haver aixafat un periquito que tenia a casa, sense adonar-se. Es veu que el periquito es va ficar al llit d’Eustaquio mentre ell i la dona dormien, i mira.

Ara bé, el candidat d’Ara Begues potser més popular és Salvador Aumedes, que va de suplent. És una persona polifacètica, expert en comunicació i a qui agrada molt cantar. Ho fa prou bé. Té una vintena de vídeos penjats a YouTube interpretant cançons conegudes, en diferents llocs, com a Begues mateix. La cap de llista, com ja vam explicar, és Ana Zafra, professora de l’Institut de Begues.

El grup de persones que ha impulsat la llista d’Ara Begues es reuneix sovint al bar Caliu, al començament del Camí Ral, fins al punt que això s’ha convertit en un dels seus senyals distintius. Res de nou en la història de Begues, perquè, com explica el llibre sobre Jaume Petit Ros publicat l’estiu passat, antigament això ja passava. Els grups polítics locals acostumaven a trobar-se al bar del Petit Casal (els de dretes) o al de Cal Pere Vell (els d’esquerres). Doncs això.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les municipals (1)

Pernils com els del candidat suplent de la llista del PP a Begues (foto morellaturistica.com)

Finalment, 166 persones es presenten com a candidates a les eleccions municipals del 26 de maig a Begues per ocupar els 13 llocs de regidor o regidora del consistori. En la campanya que acaba de començar hi ha més candidats que mai, més llistes que mai (10) i més dones que mai que es presenten com a caps de llista (6). És d’esperar que de tot això en surti un ajuntament ben plural, encara que també és possible que quedi molt fragmentat, que no és exactament el mateix.

D’acord amb el sistema que s’aplica a les eleccions locals, si hi hagués molta gent que anés a votar i la participació fos elevada, això perjudicaria les candidatures més petites, que els costaria més arribar al mínim necessari del 5% dels vots vàlids per obtenir representació. En aquest cas, el consistori que sortís de les eleccions seria representatiu, plural i amb grups municipals forts.

En canvi, si hi hagués una participació baixa, caldrien menys vots per arribar al 5% i segurament l’obtenció de regidors quedaria a l’abast de més candidatures. El consistori resultant seria igualment representatiu i plural, però també fragmentat, i els acords i el govern potser serien més difícils. Si tothom anés a votar, cosa impossible, el mínim necessari del 5% s’assoliria amb uns 255 vots. Però si es repetís la participació de fa quatre anys (61,9%), amb un centenar de vots menys ja es podria arribar al mínim.

Tot això s’aclarirà el 26 de maig a la nit. Mentrestant toca campanya, amb el punt àlgid del dissabte 18 de maig, en què l’associació juvenil 6tres9 té previst fer un debat electoral entre tots els caps de llista, però amb una fórmula diferent de la dels altres anys. Deu caps de llista són massa per fer un debat normal, àgil i interessant, i provaran una fórmula nova.

De tota manera, no és clar que tots els candidats participin al debat del 6tres9. Anys enrere ja hi va haver alguna candidatura que no hi va ser. Aquesta vegada, el Partit Popular ha presentat una llista fantasma, amb candidats que no són de Begues ni coneix ningú, i és probable que cap representant d’aquest partit faci acte de presència al debat del dia 18. De totes les persones de la llista, només hem identificat el suplent, Juan Bautista Milián Mestre, que viu a Morella, a Castelló. És un germà petit del periodista i polític Manolo Milián Mestre i va donar permís al PP perquè el posessin a les llistes. Juan Bautista té o ha tingut una empresa de compra i venda de pernil i carn salada i fumada, “cecina”, i si vingués al debat del 6tres9 estaria bé que en portés mostres per tastar.

Per cert, els dos regidors que el PP va obtenir fa quatre anys a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, són ara candidats de la llista de Vox a Viladecans: Fernando va de número 1 i la Fina de número 2. Llavors, a on aniran a parar els 400 o 500 vots que el PP treia abans a les eleccions locals de Begues? Pot ser que alguns despistats votin la llista fantasma, però el més probable és que vagin a altres candidatures com, per exemple Ciutadans, que s’hi presenta per primera vegada, o el PSC, que reapareix després d’uns quants anys de fer campana.

El número 2 de Ciutadans és Enrique Julià, president de l’associació de veïns de Begues Parc. Per tant, se’ls veu connectats amb un sector de la població. Un cas similar és el del PSC –que van ser els primers de tots a presentar els papers a la junta electoral–, amb Benito Navarro com a cap de llista, que és força popular al poble. La seva esposa té una botiga de bicicletes al carrer Major.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,