Avui, estrena de “Senglars”

Avui dimecres, 11 de març de 2020, a les 20 h, Albert Guasch estrena el documental “Senglars” al Centre Cívic de Begues. És el cinquè documental de l’Albert, després dels quatre que va fer anteriorment –tres dels quals amb Rosa Sevillano i Sabem.com–, però de fet és el segon en què aboca de manera més clara a la pantalla la seva personalitat i creativitat singulars, després d'”Els homes de la primavera”. Una part del finançament del documental l’ha pogut cobrir amb una campanya de crowdfunding a través de Verkami, que va recaptar 3.245 euros.

Tot i així, tot i la modèstia dels recursos, els resultats son espectaculars. Si un documental sobre la caça del porc senglar pot ser xocant, espereu-vos a veure “Senglars”. L’Albert Guasch diu que és “una descoberta d’una pràctica estesa a tota la península i desconeguda a la vegada per una majoria de població”. “Dues temporades de caça (2017-2018 i 2018-2019) i desenes d’hores de material audiovisual –explica en un text seu– esdevenen la font principal en la construcció de la pel·lícula, on es tracten qüestions com la proximitat de la realitat urbana als boscos de Begues, la interpretació de la natura dels propis caçadors, el debat propiciat entre els protagonistes entorn les controvèrsies de l’activitat i la mateixa descripció d’aquesta.”

La gran pregunta que es pot fer tothom és si el documental està a favor o en contra de la caça. L’Albert explica que “Senglars” “no és una crítica ni tampoc una defensa de la caça; pretén ser un exercici antropològic de descoberta i anàlisi d’una realitat social, un retrat en moviment dels caçadors de Begues”. Tot i així, tot i que l’acció passa a Begues i les muntanyes del voltant, no és una pel·lícula d’interès local, sinó gairebé universal. El documental més universal de l’Albert. Contràriament al cas d'”Els homes de la primavera”, el fet que les accions transcorrin a Begues és un factor secundari: el film arriba perfectament a tots els públics, i gairebé de tot arreu, almenys en l’àmbit de les cultures occidentals.

Etiquetat , , , , ,

Al·legat de deu entitats i partits a favor del soterrament de la línia d’alta tensió

La línia actual passa per l’avinguda Mediterrània de Begues (foto begues.cat)

Deu entitats i partits polítics de Begues, Torrelles de Llobregat i també d’àmbit català han presentat un escrit d’al·legacions conjunt en contra del projecte de Red Eléctrica Española (REE) per a la modificació del traçat de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans al seu pas pels termes d’Olesa de Bonesvalls i Begues. El document de les entitats porta data del 28 de gener de 2020 i es va presentar dies enrere al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, competent en la qüestió.

Signen les al·legacions els representants de Les Agulles-Ecologistes en Acció, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix, Begues en Comú i CUP Begues, a més d’Ecològic Fruits Montmany i de Miquel Márquez Aranda, en qualitat de propietari afectat.

Aquestes entitats consideren que “l’única opció admissible” per a la modificació de la línia d’alta tensió “és el soterrament”, perquè “no genera impactes ambientals, no malmet espais protegits”. Per tant, proposen “que es desestimin totes les alternatives aèries proposades al projecte de REE amb la col·laboració de l’equip de govern municipal [de Begues] i sol·licitem que es triï la opció del soterrament total com única opció viable”.

El document d’al·legacions és un treball minuciós de 23 pàgines i el podeu llegir sencer aquí. Primer parla d’aspectes relacionats amb la tramitació del projecte i l’exposició pública. A continuació, descriu l’àmbit afectat per les línies actuals i continua explicant que l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) d’abril de 2019 va demostrar que desplaçar les línies a un altre emplaçament és inviable i, per tant, s’han de soterrar. Després, analitza com s’hauria de fer el soterrament, fa una proposta concreta de traçat i, finalment, critica algunes mancances i biaixos del projecte de REE.

L’escrit acaba demanant que s’estudiï el soterrament amb el mateix traçat actual de les línies i que, si no és viable, s’estudiï el nou traçat proposat per les deu entitats. A banda d’alguna proposta relacionada amb altres línies que passen per Begues, demanen que es recuperi el compromís de l’Institut Català d’Energia (Icaen) –formulat anys enrere– de finançar una part de les obres de modificació de la línia d’alta tensió.

La qüestió del finançament serà probablement la que determinarà la solució final. Els signants del document recorden que, “segons les xifres proporcionades per l’EIA, soterrar és sols 4 cops més car que desplaçar”, però que els costos ambientals de limitar-se a desplaçar el traçat de la línia, com proposa REE, son enormes.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Preocupació a Bon Solei pels robatoris a les cases

Una casa de Bon Solei.

Els veïns de les urbanitzacions Bon Solei I i II de Begues han expressat aquesta setmana a l’ajuntament el malestar pels robatoris “que patim dins les nostres llars”, expliquen, “i que aquests darrers dos anys inclús s’han incrementat” (sic).

En una carta amb 54 signatures que van lliurar a començament de setmana a l’alcaldessa, Mercè Esteve, els veïns de Bon Solei afirmen que “els delinqüents actuen amb total impunitat malgrat els mitjans de seguretat: detectors, alarmes, càmeres, etc., doncs ja tenen calculat que quan la llar no està ocupada, el temps de reacció triga tant com per permetre el delicte”.

Una representació de Bon Solei, encapçalada per Luis Luengo, es va reunir amb l’alcaldessa, amb els responsables de la policia local i amb representants del Cos de Mossos d’Esquadra. Els veïns van demanar “les mesures de protecció necessàries a fi d’evitar o pal·liar al màxim la inseguretat i angoixa que patim els vilatans i que, malauradament, va en augment en detriment de la nostra seguretat.”

Durant la reunió es van debatre diferents mesures per mirar d’evitar o reduir el nombre de robatoris, i també es va posar en evidència que el nombre de denúncies de robatori o d’intent de robatori és relativament baix, en comparació amb la preocupació expressada pels veïns. La policia els va recomanar que denunciïn sempre els intents de robatori, encara que siguin frustrats.

Etiquetat , , , , ,

La llegenda de David i Goliat i l’informe dels pèrits sobre l’explosió de 2015

Fragment d’una pàgina de l’informe, amb totes les bombones de la Cabaña intactes després de l’explosió.

Finalment, la família Mitjans Gaspa –l’única de les perjudicades per l’explosió de 2015 a Begues que va presentar una demanda contra Gas Natural– ha renunciat a recórrer a l’Audiència Provincial en contra de la sentència del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, que va deixar el cas sense solucionar.

La desproporció entre les pèrdues que van patir en l’explosió –modestes, en comparació amb altres perjudicats– i les que haurien pogut sumar si perdien el judici, va fer desistir aquesta família de continuar amb el litigi. A més a més, entre les altres famílies perjudicades per l’accident també s’esmenta com a factor dissuasori el desequilibri de forces entre totes elles i Naturgy, l’antiga Gas Natural, que sospiten que podria tenir la responsabilitat de l’accident.

Naturgy és en aquests moments un grup multinacional amb la seu social al barri d’Apóstol Santiago de Madrid, que l’any 2018 va tenir uns ingressos totals de 24,3 milers de milions d’euros, uns beneficis bruts de 4 mil milions i unes pèrdues netes de 2,8 milers de milions. És materialment impossible per les famílies que van patir els efectes de l’explosió competir amb un grup d’aquestes característiques a l’hora d’afrontar les possibles despeses d’advocats.

Un altre aspecte a tenir en compte és la capacitat dels grans grups empresarials d’influir en les decisions judicials, que no es pot menystenir per més que la Justícia sigui independent. I es dona el cas que l’encara principal accionista de Naturgy, la Caixa, manté una relació intensa i cordial des de fa temps amb les institucions judicials.

El 2014, per exemple, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va signar un conveni amb la Caixa per finançar l’anomenada Aula Iberoamericana. Ja abans s’havien fet convenis de col·laboració semblants entre el CGPJ i la Caixa que, en nom de l’òrgan dels juristes, van signar persones com Ramon Camp, ex-diputat de CiU al Congrés, o Roser Bach, que el 2012 en va signar un a benefici de l’Escola Judicial quan ella n’era directora (abans que ho fos Gema Espinosa, esposa de Manuel Llarena).

Tot això no té res a veure amb Begues ni amb l’explosió de 2015, però és difícil que no et vingui al cap la llegenda bíblica de David i Goliat quan se sospesen decisions com la d’enfrontar-se a segons qui davant dels tribunals, sobretot quan ja hi ha hagut una primera sentència sense cap resultat.

El jutjat d’instrucció número 10 no va trobar proves per decidir sobre qui tenia la responsabilitat de l’explosió ni en un sentit ni en un altre, tot i el voluminós informe dels pèrits que va pagar l’Ajuntament de Begues i que us podeu descarregar des d’aquest enllaç, millor des d’un ordinador*. Recomanem que llegiu el resum i les conclusions, de la pàgina 63 a la 65, i també els informes del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil d’aleshores, Sadurní Vendrell fill, i de la secretària-interventora de l’ajuntament, Montserrat Ferrarons, on expliquen les 43 actuacions d’emergència que es van fer entre el 6 de febrer de 2008 i el 31 de març de 2016 per diferents incidents en la xarxa de distribució de gas.

*Si teniu algun problema per baixar-vos l’informe, deixeu-nos un comentari amb la vostra adreça de mail i us l’enviarem per correu electrònic. El vostre comentari restarà confidencial.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Els jutjats no troben el culpable de l’explosió de gas del carrer Major

Juliol de 2015. El desenrunament del lloc de l’explosió es va fer de pressa (foto Alfred Dot)

El judici de l’explosió del carrer Major no ha servit, de moment, per trobar el responsable o responsables dels fets. A finals d’octubre, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va notificar a les parts afectades la sentència de la jutgessa, que no ha trobat proves concloents per culpar de l’explosió a Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, acusada per una de les famílies perjudicades per l’accident.

En el judici del mes de març passat, tant Gas Natural com l’acusació particular van presentar informes pericials amb conclusions divergents. La família Mitjans Gaspa, com a part perjudicada, va presentar l’informe sufragat per l’Ajuntament de Begues, segons el qual l’explosió de l’estiu de 2015 hauria estat de gas natural (distribuït a Begues per Nedgia). En canvi, els defensors van presentar un altre informe –al darrer moment, sense que l’acusació tingués gaire temps d’estudiar-lo– que atribuïa l’explosió al gas propà distribuït per Repsol i utilitzat per la Cabaña.

La jutgessa no s’ha volgut pronunciar a favor de cap de les dues tesis, amb l’argument de la manca de proves. Com ja vam explicar, després de l’explosió els investigadors van treballar amb limitacions perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, potser, es van eliminar proves de manera involuntària.

Amb tot, l’informe pericial de l’Ajuntament de Begues va ser concloent perquè les evidències físiques apuntaven clarament a una explosió de gas natural. A més a més, tant en els mesos anteriors com posteriors a l’accident es van produir, sospitosament, diferents incidències en la xarxa de distribució de gas del carrer Major i els voltants, com segurament consta en els registres de l’ajuntament.

Contra aquesta tesi només hi va haver l’informe de la defensa, carregat de tòpics i amb senyals de desconeixement de les característiques del carrer Major i de l’edifici de la Cabaña –segons el que vam escoltar durant el judici. De tota manera, ha estat suficient perquè la jutgessa no s’hagi volgut pronunciar ni en un sentit ni en un altre.

Els demandants tenen ara temps fins a finals de novembre per decidir si presenten recurs contra aquesta sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquests dies n’estan parlant amb altres famílies afectades, tot calculant els pros i contres de recórrer la sentència de la jutgessa Brotons. Quant a l’Ajuntament, més enllà d’assumir la despesa de l’informe pericial, fins avui no ha donat gaires senyals públics de saber què fer per aclarir aquells fets.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Ha tornat la màgia del Jazz Camp

    Polina Porokhova davant del Petit Casal. A la guitarra, Steve Cardenas, i a la bateria Joey Baron. Michael Kanan i Doug Weiss també hi són (foto Alfred Dot).

Una vegada més (l’onzè any consecutiu) el Begues Jazz Camp ha aconseguit el doblet: la màxima densitat de jazzistes imaginable i la connexió de la gent de Begues amb el món del jazz, les dues coses durant una setmana sencera. La fórmula és la de sempre i ha funcionat: 1) l’empenta, entusiasme i encert dels organitzadors, Jordi Rossy, Roger Mas i DJ Foster, i els seus amics; 2) la resposta dels músics de jazz de tot arreu que, cada any, responen a la convocatòria; 3) Can Rigol, l’indret màgic que permet crear cada dia i cada nit l’ambient perfecte perquè tot surti rodó, i 4) el suport de Begues, començant per l’ajuntament, que ha fet possible la continuïtat d’aquest esdeveniment.

La fórmula es renova cada any amb petits tocs que la mantenen actualitzada, com el concert d’inauguració de diumenge, abans de començar el Jazz Camp, al Centre Cívic, o les actuacions de les 10 h de la nit al centre del poble, cada vegada més concorregudes… aquest any davant del Petit Casal (inaugurat el 1909!) També el marxandatge, com els vasos retornables que s’utilitzen en les nits de Can Rigol o, enguany per primera vegada, la samarreta commemorativa del Jazz Camp 2019.

Aquesta vegada el disseny dels vasos ha estat obra de la beguetana Marta Mas Girones, que ha resumit en tres dibuixos les claus de l’èxit del Jazz Camp. Quant a la samarreta, al dors reprodueix els noms dels professors de l’edició 2019, tots nord-americans, menys un: Joey Baron (Richmond, EUA, 1955), bateria; Doug Weiss (Chicago, EUA, 1965), contrabaix; Bill McHenry (Blue Hill, EUA, 1972), saxo; Michael Kanan (Boston, EUA, endevineu l’any), piano; Steve Cardenas (Kansas City, EUA, Ídem.), guitarra; Deborah Carter, també nord-americana, vocalista, i Jordi Rossy, d’aquí, “full jazzman”.

Les nits de jazz d’aquesta setmana, ja sigui davant del Petit Casal o a Can Rigol, han respost al que tothom n’esperava: experiències úniques, irrepetibles i tan diverses com els protagonistes, músics o públic, han volgut que fossin. Només dos exemples entre mil: un, l’actuació del combo dels professors al menjador de Can Rigol, a les fosques, a la jam session de dimecres a la nit. Els llums dels cotxes que s’apropaven a Can Rigol, reflectits a la paret del menjador, contribuïen encara més a l’encant del moment… O la impactant actuació de la vocalista russa Polina Porokhova davant del Petit Casal, divendres a la nit.

Fins l’any que ve.

Els vasos del Jazz Camp d’enguany, amb dibuixos de Marta Mas (foto JFB).

Què es cou a l’abocador de la Vall de Joan?

Una vista dels treballs que es fan a l’abocador, al municipi de Begues, per prevenir la contaminació (foto Josep M. Comas)

Encara que l’abocador de Garraf, a la Vall de Joan, estigui clausurat des del 31 de desembre de 2006, continua i continuarà provocant problemes ambientals durant dècades. Els darrers mesos, els episodis aguts de contaminació lligats a l’abocador han provocat inquietud ciutadana en alguns casos i perjudicis directes a la població en altres, sobretot als municipis de Gavà, Begues, Sitges i Olivella.

El Centre d’Estudis Beguetans, i el Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, han organitzat una taula rodona per analitzar la situació actual de l’abocador i l’estat del riu subterrani de la Falconera, així com els treballs que s’estan fent a càrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per pal·liar els efectes de la contaminació.

La taula rodona es farà el 14 de juny, divendres vinent, a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues. Participaran en la sessió els experts Josep Maria Cervelló, geòleg especialista en carst, l’arqueòleg subaquàtic Pere Izquierdo, el geòleg Raúl Cano i la historiadora beguetana Elicinia Fierro, que farà de moderadora.  Al mateix lloc es podrà veure l’exposició “Lluites compartides. Abocador de Garraf”, d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat-Gavà.

Els organitzadors també han convidat a assistir a l’acte, en la fila zero, els alcaldes dels municipis afectats, els presidents dels consells comarcals del Baix Llobregat i el Garraf i els responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Els Fòrums de l’Espluga proposen una Europa rebel

Aquest cap de setmana començarà la segona edició dels Fòrums de l’Espluga, amb el títol “Per una Europa rebel”. La intenció dels organitzadors és debatre sobre “el creixement de la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, analitzant la situació actual a Europa i la necessitat d’actuar contra l’autoritarisme endegant accions de desobediència civil pacífica”.

Set ponents prendran part en els col·loquis: Miquel Ramos, periodista i músic, coautor del projecte Crímenes de Odio; Núria Alabao, periodista i antropòloga, de la Fundació de los Comunes; Pau Martí, fotoperiodista expert en migracions i conflictes socials; Quique Badia, periodista del grup Ramon Barnils; Iolanda Maurici, activista antifeixista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme; Jordi Mir, professor de la Universitat Pompeu Fabra expert en moviments socials, i Jesús Rodríguez, periodista de la Directa.

Les sessions començaran demà, divendres, 31 de maig a les 18.30 h a l’Escorxador de Begues, amb la projecció del documental “Pussy Riot: una pregaria punk”. Els dies 1 i 8 de juny es faran els col·loquis, que començaran a les 18.00 h a l’Ermita de Santa Eulàlia de Begues. El primer tractarà sobre “Europa, bressol del feixisme” i el segon sobre “Antifeixisme i desobediència civil pacífica”.

Els Fòrums de l’Espluga són una iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, sempre tenint present la lectura històrica dels fets socials. A més, els Fòrums de l’Espluga compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats.

Etiquetat , ,

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,