Tag Archives: Aigües de Barcelona

La companyia d’aigües anul·lada pels tribunals té contracte amb l’ajuntament de Begues

Referència al contracte de Begues en la llista d'actius d'Aigües de Barcelona (foto JFB).

Referència al contracte de Begues en la llista d’actius d’Aigües de Barcelona (foto JFB).

L’anul·lació de la societat mixta Aigües de Barcelona ha caigut com una bomba en les institucions catalanes i en el món de les grans empreses. Com deveu saber, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els quals hi ha Begues.

Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup privat Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%) per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió del servei públic d’abastament d’aigua a Barcelona. Agbar havia prestat el servei durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la corresponent concessió.

La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però ara el Tribunal Superior de Justícia ha dit que no es va fer bé. Bàsicament, la sentència anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense un concurs públic, i a més a més els actius que Agbar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar (en altres paraules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al pretès 85%).

Entre els actius aportats per Agbar a la societat mixta hi ha el contracte amb l’Ajuntament de Begues, signat l’1 de juliol de 1993 per un període de 49 anys. És a dir, fins l’1 de juliol de 2042. L’objecte del contracte era la “concessió d’explotació, gestió, ampliació i millora del servei públic d’abastament d’aigua potable en el municipi de Begues”. Tot i que el contracte havia d’acabar el 2042, la creació de la societat mixta ara anul·lada va significar la prolongació de la concessió fins el 2047.

Què passarà ara? És difícil de saber, perquè la batalla legal, política i empresarial per aquest tema està tot just als començaments, però el que és segur és que els usuaris continuaran rebent el servei d’abastament d’aigua amb normalitat. Tant les administracions públiques com l’empresa implicada es preocuparan que aquest conflicte no perjudiqui la població.

Però l’Ajuntament de Begues potser hauria de donar ara les explicacions que no va donar el 2012, quan va aprovar la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona per part de l’Àrea Metropolitana i el grup Agbar. És a dir, quan va aprovar una decisió que ara els tribunals han declarat il·legal. En el portal de l’Ajuntament i en les actes dels plens municipals no hi ha ni una sola referència a aquesta qüestió, encara que va representar la prolongació de la concessió de l’abastament d’aigua per a tots els habitants de Begues, per art de màgia, fins el 2047. Sense informació pública ni concurs públic de cap mena. Per què o a canvi de què?

Etiquetat , , , , ,

Torna a millorar el consum d’aigua

consum d'aigua

El consum d’aigua de Begues ha tornat a millorar per cinquè any consecutiu. Segons les darreres dades oficials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el 2014 el consum d’aigua va ser de 121 litres, encara no, per persona i dia. Això vol dir quasi 7 litres menys que l’any anterior. La millora és evident, tot i que el consum de Begues continua lluny de la mitjana metropolitana, de 102,3 litres per persona i dia (la línia de color taronja del gràfic de dalt).

En el gràfic podem observar com el consum de Begues (la línia de color blau) s’apropa cada vegada més a la mitjana de l’àrea metropolitana. Però difícilment l’atraparà, tenint en compte les característiques de la població, en què molts habitatges compten amb jardí i la superfície agrícola és prou important. Tots dos factors tensionen a l’alça el consum d’aigua.

De tota manera, ni la ciutadania ni l’administració es poden permetre el luxe de relaxar-se en aquest aspecte. La reducció del consum hauria de continuar, per molt difícil que sembli. A les conques internes de Catalunya, la disponibilitat d’aigua és molt escassa comparada amb les necessitats que hi ha, i Begues forma part del sistema com tothom: si aquí el consum supera la mitjana, algú altre s’haurà de conformar amb menys.

Per això van ser una bona notícia les obres que es van fer en la xarxa de distribució d’aigua a diferents carrers del centre de Begues. Les obres les va fer setmanes enrere la constructora Acsa Sorigué i van anar a càrrec de la companyia concessionària del servei, Aigües de Barcelona. Segons la informació divulgada per l’ajuntament, les obres van consistir “en la substitució de les canonades d’uralita per unes altres de polietilè, un nou material que suposa una millora del servei”. Tot i que no s’ha divulgat gaire més informació, pot ser que aquest canvi eviti possibles fuites de la xarxa i que això es reflecteixi, tard o d’hora, en noves millores de les estadístiques de consum d’aigua.

 

Etiquetat , , , ,

Sobre el preu de l’aigua

Image

Pel que fa al preu de l’aigua, el cas de Begues no és gaire diferent del de la immensa majoria dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Hem comparat factures de l’aigua de Barcelona i de Begues i, a primer cop d’ull, no s’hi veuen gaires diferències. Però si n’hi haguéssin, no seria gaire senzill detectar-les, perquè són factures més aviat difícils d’entendre. En tot cas, el més probable és que l’increment del preu de l’aigua dels últims anys hagi estat molt semblant als diferents municipis metropolitans.

A tot Catalunya, almenys, el preu mitjà de l’aigua que paguen els consumidors s’ha apujat molt els darrers cinc anys. Concretament, un 50%, d’acord amb les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua: si el 2008 el preu mitjà era de 1,3 euros el metre cúbic, el 2013 ja és de 1,9 euros, i el 2014 tornarà a pujar (aquestes xifres inclouen la tarifa de l’aigua, el cànon de l’aigua i l’IVA, però no la taxa de clavegueram).

Ahir dissabte, 30 de novembre, la Plataforma Aigua és Vida va publicar la infografia que il·lustra aquest text. La reproduïm perquè fa un esforç per explicar com es distribueixen els ingressos que la companyia d’aigües obté a través dels rebuts dels usuaris. Si Aigües de Barcelona fes aquest mateix exercici, segur que la infografia no explicaria les mateixes coses o no les explicaria de la mateixa manera, sense que això vulgui dir que diria mentides. Senzillament, el cicle integral de l’aigua és una qüestió complexa des del punt de vista econòmic i els aspectes financers encara la compliquen més. Per això, és fàcil que se’n puguin donar versions diferents segons el punt de vista de cadascú.

El que és un disbarat és dir que l’aigua hauria de ser gratis o que podria ser-ho. El servei de distribució d’aigua potable és un servei públic que ha de garantir que cada llar disposi d’aigua de qualitat i en quantitats suficients. Si, a més a més, el rebut ha de pagar el cost del cicle integral (és a dir, no solament el que costa fer arribar l’aigua potable a les llars, sinó el que costa recollir les aigües brutes i depurar-les per tornar-les al medi), ja es veu que pensar en la gratuïtat és un deliri. No fa gaires dies, un full que algú va deixar a la bústia de casa encara afirmava que a Begues hi podia haver aigua gratis. Pot ser que sigui ignorància, però em sembla que més aviat és una falta de respecte.

Etiquetat , , ,

La mateixa companyia d’aigües fins el… 2047

aixeta_oberta

Si sou abonats de la companyia d’aigües, Aigües de Barcelona, amb l’última factura haureu rebut una carta del nou director general de l’empresa, l’Ignacio Escudero. La carta explica moltes coses, però no la més important, almenys des del meu punt de vista: que serem clients de la companyia fins el 2047, com a mínim.

En la carta, Escudero ve a dir que la Societat General d’Aigües i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han creat una nova empresa mixta que, de fet, és la mateixa de sempre, Aigües de Barcelona, però amb una nova personalitat jurídica i amb l’Àrea Metropolitana com a accionista. Aquesta “nova” empresa prestarà el servei de distribució d’aigua i sanejament a quasi tots els municipis de l’Àrea Metropolitana, Begues inclòs, fins el 2047.

L’Àrea Metropolitana, amb l’acord de tots els ajuntaments, va aprovar-ho el 21 de maig passat. No deixa de ser sorprenent que una decisió d’aquest tipus, que ens afectarà a tots durant les tres pròximes dècades i escaig, s’hagi explicat tan poc (la carta que vam rebre amb la factura no compta). Al capdavall, la distribució d’aigua és un negoci i estaria bé que s’informés als clients que no podran canviar de proveidor fins el 2047… o mai!

Sabeu per què a Begues la companyia que fa la distribució de l’aigua potable és Aigües de Barcelona? He trobat un text meu del novembre de 1979, publicat al diari Avui, que ho explicava (sigueu comprensius):

“Els tractes de l’ajuntament de Begues amb l’ajuntament de Barcelona, que van començar l’any 1972, responien a la necessitat de Barcelona de trobar un lloc on posar les escombraries de la ciutat i a la pressa dels urbanitzadors perquè se solucionés aviat la manca d’aigua a Begues. El 1974 hi hagué un acord entre l’ajuntament de Barcelona, el de Begues i la Societat General d’Aigües, en virtut del qual Barcelona pagava a la Societat d’Aigües l’import de les obres per a portar l’aigua de Barcelona a Begues. A canvi, Begues cedia els terrenys de la vall de Joan per a instal·lar-hi l’abocador. A més a més, s’acordà que el consistori barceloní “interessaria” la diputació provincial en les obres de reparació de la carretera de Gavà a Begues. Com a conseqüència de tot això, Begues té ara aigua i una carretera més ràpida que l’antiga, però la destrossa ecològica que han significat tant l’abocador com les obres de la carretera és irreparable. També els terrenys de Begues s’han apujat de preu.”

(imatge: argentonacomunicacio.cat)

Etiquetat , , , , ,