Tag Archives: Ajuntament de Barcelona

Un escó al Parlament i un problema a Begues

L’hemicicle (foto Carles Ribes, El Pais)

A les 10 h del matí d’avui, divendres 12 de març de 2021, es constituirà el Parlament de Catalunya i començarà la XII legislatura després del franquisme. Per primera vegada a la història –si en Víctor Mata no ens desmenteix– hi haurà una diputada de Begues asseguda a l’hemicicle: Mercè Esteve Pi, alcaldessa aviat farà deu anys, adscrita a partir d’ara al grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Des del punt de vista local, diem, és una novetat històrica. No hi ha precedents coneguts de beguetans que s’hagin dedicat a fer carrera al Parlament. Evidentment, Joaquim Molins no compta: va ser diputat per Convergència i Unió de 1988 a 1993, però encara que estimés molt Begues era barceloní de fet i de dret (també va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona). I el cas de Ramon Guasch, el polític local amb més trajectòria, tampoc. No va ser mai diputat, tot i que el 2009, quan era alcalde, va protagonitzar una compareixença en la comissió parlamentària d’Afers Institucionals, que llavors preparava la llei de Consultes Populars. Hi va anar per explicar la consulta celebrada el 1989 a Begues sobre el canvi de comarca.

Els grups parlamentaris no han tingut temps de decidir com s’organitzaran i, per tant, encara no se sap si Mercè Esteve tindrà alguna responsabilitat al Parlament, més enllà de l’escó de diputada. No és una qüestió només de dedicació o de rang, sinó que també té conseqüències en la retribució de la seva tasca com a parlamentària. Fins que no tinguem aquesta informació és prematur especular sobre quant cobrarà per les responsabilitats que exerceix, que és una de les primeres xafarderies que ens venen al cap a tots plegats en aquests casos.

Al Parlament de Catalunya és molt normal que hi hagi diputats i diputades que també són alcaldes, afortunadament, perquè és molt útil que a la Cambra hi hagi persones amb experiència en l’administració local: “que trepitgin de peus a terra”, que es diu vulgarment. De fet, és molt útil que hi hagi persones amb experiència en general, cosa que no passa sempre. I en sentit invers també és positiu: és molt útil que els alcaldes i alcaldesses enriqueixin la seva experiència amb l’activitat parlamentària i tot el que això comporta.

Per tant, en sentit estricte, la novetat històrica que l’alcaldessa de Begues s’assegui en un escó del Parlament no és una mala notícia, sinó al contrari. Caldrà fer balanç quan hagi passat un temps prudencial i se’n vegin les conseqüències. De moment es pot fer balanç de la seva gestió al front de l’ajuntament fins ara, i una dada és que el maig de 2019 va guanyar les eleccions locals i, per tant, les urnes la van aprovar.

Des de llavors han passat coses que no sabem com valorarà la ciutadania, quan sigui l’hora. En el plat favorable de la balança potser hi haurà la gestió de la pandèmia a nivell local. Amb encerts i errors, l’ajuntament ha fet el que ha sabut i ha pogut contra la crisi sanitària més important que es recorda, i no sembla que la gent li vulgui exigir més responsabilitats de les que li corresponen.

Però l’altre plat de la balança ja comença a pesar, i força, per la sensació que Mercè Esteve i el seu equip governen l’ajuntament com si haguessin obtingut la majoria absoluta en les eleccions, un error que se’ls podria girar en contra com un bumerang. També per l’incident del juny de 2020, que no havia passat mai abans, quan tots els grups de l’oposició van abandonar el ple municipal per qüestions potser més relacionades amb la bona educació que amb la política. I sobretot, hi ha la concentració de protesta del 21 de febrer passat de la plataforma Àgora contra l’increment d’impostos municipals, una decisió –apujar impostos– que sembla com a mínim insòlita i poc prudent en aquests moments. No es recorda una manifestació com aquesta, per un conflicte local, des de les protestes pels camions de les pedreres, fa molts anys. Totes aquestes coses han passat abans que l’alcaldessa fos diputada, no tenen res a veure amb la seva nova tasca com a parlamentària i tenen aspecte de problema important.

Etiquetat , , , , , , , , ,

L’olor de podrit sempre torna

Portada del llibre de Pau Pérez

Aquesta setmana ha fet deu anys que es va presentar el llibre “Olor de podrit, 1972-2006. El despropòsit del Garraf: l’abocador d’escombraries de Begues-Gavà”, en un acte a la Pedrera de Barcelona. El llibre el va escriure Pau Pérez de Pedro (geòleg i geògraf, espeleòleg i activista), induït per Ramon Folch, autor del pròleg, que de tant en tant li deia: “ho hauries d’escriure”.

“Olor de podrit” relata la història de l’abocador des del primer dia i també del naixement –inconscient aleshores– del moviment ecologista a Catalunya, encarnat en aquells moments pels espeleòlegs de l’Escola Catalana d’Espeleologia (ECE). És a dir, per Pau Pérez i els seus companys.

L’abocador, ara clausurat, està situat a la Vall de Joan, en els termes municipals de Begues i Gavà. De fet, el llibre recull una bona part de la història de Begues de tots aquests anys: des del moment que Jordi Guasch va oferir els terrenys per posar-hi l’abocador, passant pels tractes entre els ajuntaments de Begues i Barcelona, la col·laboració de la Societat General d’Aigües de Barcelona, les peripècies del projecte i les conseqüències catastròfiques que va tenir.

(Si no es té gaire informació de tot el que va passar, i si se’n té també, és interessant llegir el llibre, molt documentat. Però no és fàcil, perquè es tracta d’un títol exhaurit i del qual només hi ha un exemplar a la Biblioteca la Ginesta. Sort d’això i de l’opció del préstec interbibliotecari, que permet demanar fàcilment exemplars en préstec d’altres biblioteques del país.)

Encara que estigui clausurat i restaurat, l’abocador estarà sempre present al massís del Garraf. Ja sigui per la memòria del que ha passat tot al llarg del temps, com la mort de l’espeleòleg vilanoví Xavier Claramunt, aviat farà 40 anys, per una explosió de metà a l’avenc de les Terradelles de Begues, o perquè la contaminació continuarà viva durant dècades de manera inevitable.

Ara mateix, per exemple, la urbanització de la Plana Novella ho està pagant car. Des de sempre, els pocs habitants de la Plana Novella s’abastien d’aigua subterrània a través de pous, però a partir de 2015 van començar a detectar episodis de contaminació de l’aigua per culpa de les filtracions de l’abocador fins que, al final, van haver de tancar els pous.

Ara l’Ajuntament d’Olivella, el Govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona inverteixen un milió i mig d’euros de diner públic per portar l’aigua de la xarxa general fins a la Plana Novella. El que són les coses, l’adjudicatari de les obres és la companyia Sorea, propietat de la Societat General d’Aigües de Barcelona. La mateixa que va participar en els tractes fundacionals de l’abocador. En fi.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

La mateixa companyia d’aigües fins el… 2047

aixeta_oberta

Si sou abonats de la companyia d’aigües, Aigües de Barcelona, amb l’última factura haureu rebut una carta del nou director general de l’empresa, l’Ignacio Escudero. La carta explica moltes coses, però no la més important, almenys des del meu punt de vista: que serem clients de la companyia fins el 2047, com a mínim.

En la carta, Escudero ve a dir que la Societat General d’Aigües i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han creat una nova empresa mixta que, de fet, és la mateixa de sempre, Aigües de Barcelona, però amb una nova personalitat jurídica i amb l’Àrea Metropolitana com a accionista. Aquesta “nova” empresa prestarà el servei de distribució d’aigua i sanejament a quasi tots els municipis de l’Àrea Metropolitana, Begues inclòs, fins el 2047.

L’Àrea Metropolitana, amb l’acord de tots els ajuntaments, va aprovar-ho el 21 de maig passat. No deixa de ser sorprenent que una decisió d’aquest tipus, que ens afectarà a tots durant les tres pròximes dècades i escaig, s’hagi explicat tan poc (la carta que vam rebre amb la factura no compta). Al capdavall, la distribució d’aigua és un negoci i estaria bé que s’informés als clients que no podran canviar de proveidor fins el 2047… o mai!

Sabeu per què a Begues la companyia que fa la distribució de l’aigua potable és Aigües de Barcelona? He trobat un text meu del novembre de 1979, publicat al diari Avui, que ho explicava (sigueu comprensius):

“Els tractes de l’ajuntament de Begues amb l’ajuntament de Barcelona, que van començar l’any 1972, responien a la necessitat de Barcelona de trobar un lloc on posar les escombraries de la ciutat i a la pressa dels urbanitzadors perquè se solucionés aviat la manca d’aigua a Begues. El 1974 hi hagué un acord entre l’ajuntament de Barcelona, el de Begues i la Societat General d’Aigües, en virtut del qual Barcelona pagava a la Societat d’Aigües l’import de les obres per a portar l’aigua de Barcelona a Begues. A canvi, Begues cedia els terrenys de la vall de Joan per a instal·lar-hi l’abocador. A més a més, s’acordà que el consistori barceloní “interessaria” la diputació provincial en les obres de reparació de la carretera de Gavà a Begues. Com a conseqüència de tot això, Begues té ara aigua i una carretera més ràpida que l’antiga, però la destrossa ecològica que han significat tant l’abocador com les obres de la carretera és irreparable. També els terrenys de Begues s’han apujat de preu.”

(imatge: argentonacomunicacio.cat)

Etiquetat , , , , ,