Tag Archives: Ajuntament de Begues

Totes les llistes de les municipals (i 9): Junts per Catalunya

Joan Molina, número dos de la llista de Junts per Catalunya

Mercè Esteve, cap de llista de Junts per Catalunya

Ha estat a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona que s’ha conegut la llista de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions municipals. Fins ara només se sabia el nom de la cap de llista, l’actual alcaldessa, Mercè Esteve Pi, de Can Pau dels Bous, i la resta només eren rumors, tret de la baixa de Laura Granados, regidora de Cultura i Patrimoni, Educació i Política Lingüística, que no es tornarà a presentar, com ella mateixa va explicar dies enrere a través de Twitter i Facebook.

En el números dos hi ha Joan Molina, primer tinent d’Alcaldia, regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Projectes, Medi Ambient, Serveis i Via Pública, considerat com l'”home fort” del govern municipal. Molina ha estat regidor de l’ajuntament en dos períodes, primer des de 1999 fins el 2007 i, després, des de 2011 fins a l’actualitat. És mestre industrial, treballa a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i presideix l’executiva local del PDeCAT.

La número tres és Maria Llauradó, regidora de Comunicació, Participació Ciutadana, Salut, Consum, Gent Gran i Solidaritat i Cooperació. Va néixer a Barcelona fa 48 anys i des de 2011 viu a Begues, tot i que la seva família hi estava ja vinculada durant tres generacions. Al llarg de més de vint anys, Llauradó s’ha dedicat al voluntariat en diferents associacions, ONG’s i clubs infantils, com ara l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

La llista sencera de Junts per Catalunya, d’acord amb el butlletí oficial, és aquesta:

1. MARIA MERCE ESTEVE PI
2. JOAN MOLINA MOLINA
3. MARIA GLORIA LLAURADO FORNT
4. JORDI MONTAÑA SERRES (TOTI)
5. ANA MARIA MENDEZ ACHELL
6. ALFONS DURAN MARTINEZ
7. NURIA PARES RAL
8. RAMON BENAIGES GRAU
9. ESTER MARCE IBAÑEZ
10. LLUIS BARÓ BELLO (Independiente)
11. SUSAGNA VERA ORTIGOSA (Independiente)
12. ENRIC ROCA PETIT
13. RAMON BARRIS LURBE (Independiente)

Suplents, RAMONA PALAU POU, JORDI BRULL BAIGET, IRENE GUEVARA TARIN, MARC PEDREÑO MARINE, ROSA MARIA VENDRELL AGÜERO, GERARDO GIMENEZ ANTOLIN, MONICA CERDAN CAPDEVILA, JOAN SERRA BARCELO (Independiente), ESTER AGUSTI AGUILAR, JAUME PETIT PETIT (Independiente).

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (7): Ciutadans

Enrique Julià, número 2 de la llista de Ciutadans a Begues

Ciutadans es presenta a aquestes eleccions municipals a Begues per primera vegada. Dies enrere ja vam avançar els tres primers noms de la llista, encapçalada per Teresa García, i fa poca estona hem conegut la candidatura sencera a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Amb tota probabilitat la candidatura de Ciutadans haurà de competir amb el Partit Popular i el PSC per l’espai de la dreta i el centre de caràcter unionista, que els últims anys ha crescut al mateix temps que creixia la població del municipi. Un dels noms de més pes de la llista és el d’Enrique Julià, el número dos, president de l’Associació de Veïns de Begues Parc.

Aquesta és la llista sencera, tal com l’acaba de publicar el butlletí oficial:

1. MARIA TERESA GARCIA GARCIA
2. JOSE ENRIQUE JULIA GARRABELLA
3. MANUEL HERNANDEZ SANCHEZ
4. VERONICA ROCIO COTAN GAUTHIER
5. EDUARD JARQUE MOLIAS (EDU)
6. CLAUDIA SCOPONI SALAS (Independiente)
7. JORGE VELASCO ROMAR
8. CRISTINA SANCHEZ CUETO
9. FRANCISCO GONZALEZ BARGUILLA
10. JUAN JOSE MEDINA MIRALLES
11. CARLOS JARQUE JARQUE
12. LIDIA ESCOLANO SORIANO
13. ISABEL FRIEDEL GARCIA (Independiente)
Suplent, JOAQUIN DE ANTONIO POMBO.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (6): Tot per Begues

Sadurní Vendrell fill, “Ni”, cap de llista de Tot per Begues

Tot per Begues es presenta a les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva. Encapçalat des del primer dia per Sadurní Vendrell Masip, de Can Sadurní, aquest partit local ha format part dels governs de coalició liderats per Convergència i Unió des de 2011. Sadurní Vendrell diu que Tot per Begues “és un partit independent, pensat per a gestionar el poble de Begues des de la modernitat i noves formes de gestionar”. “Aquest any 2019 presentarem novetats importants, una fórmula pensada i elaborada per a millorar el nostre municipi”, assegura.

En “Ni”, com l’anomena molta gent, és actualment el quart tinent d’Alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i Transport. Va néixer a Oviedo fa 47 anys i va ser regidor per primera vegada en la legislatura 1999-2003, en l’etapa de l’alcaldessa Joana Badell. Abans havia estat bomber voluntari de 1990 a 2001 i, després, va ser president del Club de Begues “Casino” (de 2003 a 2006), secretari de l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) i president de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç (entre 2012 i 2015).

Tot per Begues utilitza Facebook i Twitter per donar-se a conèixer, però les activitats del seu regidor tenen visibilitat sobretot a través del Butlletí de Begues, la publicació municipal, com passa amb els altres grups polítics de la coalició de govern. La llista sencera de Tot per Begues és la següent:

  1. Sadurní Vendrell Masip
  2. Consol Cantó Ramis
  3. Gabriel Maturano Guijarro
  4. Lola García Reina
  5. Junior Durban Hernández
  6. Cristina Paulí Guiral
  7. José Antonio Aragonés Gordillo
  8. Yolanda Martorell Tutusaus
  9. Miguel Ros Paucirerol
  10. Ingrid Rabinad Batlle
  11. Francesc Bascuñana Guinot
  12. María Carmen Font Agüera
  13. Jordi Vendrell Masip

Com a suplent, es presenta Montserrat Peropadre Marty.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (5): Gent de Begues

Andreu Azaustre, cap de llista de Gent de Begues.

Laia López, la número dos de la llista d’aquest partit local.

El partit local Gent de Begues, que va néixer en les eleccions locals de 2011 com una mena de marca blanca del PSC, es presenta a les pròximes eleccions municipals per tercera vegada, ara sense vincles amb el partit dels socialistes. En el vídeo de presentació de la candidatura de la seva pàgina web, expliquen que “per a nosaltres l’important és: Joves, Famílies, Poble”.

Gent de Begues ha governat en coalició amb Convergència i Unió i altres grups des de 2011, però no té garantida la continuïtat en el govern municipal a partir del 26 de maig. Dependrà evidentment dels resultats electorals. La principal novetat de la candidatura –que, com altres, també utilitza Facebook, Instagram i Twitter per a donar-se a conèixer–, és el cap de llista, que ja no serà Margarida Camprubí com en les dues eleccions anteriors, sinó Andreu Azaustre, l’actual regidor del partit.

Azaustre va néixer a Gavà fa 47 anys i en fa 9 que viu a Begues. És llicenciat en Dret i advocat multidisciplinari amb despatx propi. També té una empresa de serveis educatius, de lleure i animació i va fundar l’Associació Esportiva Begues-Futbol Sala Begues. Fa mig any, Azaustre va rellevar Margarida Camprubí al consistori, va accedir a la tercera tinença d’alcaldia i es va fer càrrec de la regidoria de Dona, Turisme i Serveis Socials, experiència que li ha donat l’oportunitat i la empenta per continuar treballant per donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Begues.

En segon lloc de la llista hi ha Laia López Colom, de 25 anys, nascuda a Begues, que actualment treballa com a enginyera d’explotació a Telefònica i cursa el grau de Tecnologies de Telecomunicacions. També és jugadora del Club de Bàsquet Begues. Margarida Camprubí es presenta simbòlicament en el lloc número 12, sense probabilitats de ser elegida.

Aquesta és la llista sencera:

  1. Andreu Azaustre López
  2. Laia López Colom
  3. Sergio Escobar Romano
  4. Vanessa Martínez Barbero
  5. Josep Fresno Bruach
  6. Aina Carvajal Pérez
  7. Cristian Ortiz Arenas
  8. Isabel Álvarez Romero
  9. Alberto Doblas Hernández
  10. Priscilla Carvajal Delgadillo
  11. José María Rubio Marín
  12. Margarida Camprubí Vendrell
  13. Daniel Arauco Torrico
Etiquetat , , , , , , , , , ,

140 candidats confirmats de moment a les eleccions locals, récord històric

    Foto de família dels candidats de la CUP, que es presenten per primera vegada a Begues.

Les eleccions municipals del 26 de maig a Begues seran amb tota probabilitat les més concorregudes de la història. A hores d’ara, quan només falten cinc dies perquè s’acabi el termini oficial per a presentar les llistes, ja hi ha almenys nou candidatures que han confirmat la intenció de presentar-s’hi. Mai tantes llistes havien optat a tenir representació en l’ajuntament de Begues: en les eleccions de 2011 se’n van presentar vuit, i sis van obtenir representació, i en les de 1995 se’n van presentar set i només tres van obtenir regidors.

Com que el consistori de Begues està format per 13 regidors, les candidatures estan formades també per 13 persones, més fins a tres suplents cadascuna. Per tant, unes 140 persones es presentaran a les pròximes eleccions locals de Begues formant part de les diferents candidatures.

A les formacions que ja s’havien presentat en les darreres convocatòries, aquesta vegada s’hi han afegit la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Ciutadans i una nova agrupació d’electors anomenada Ara Begues. Totes tres es presenten per primera vegada. També el PSC (Partit dels Socialistes), que no s’hi presentava des de 2007. El Partit Popular, que tenia representació a l’ajuntament des de 2007, encara no ha confirmat si s’hi presentarà. En les pròximes hores publicarem els noms de tots els candidats confirmats.

Etiquetat , , , , ,

Comença el primer judici promogut pels afectats de l’explosió contra Gas Natural

La jutgessa Patricia Brotons, en una entrevista al programa “Més 324” (foto CCMA).

Finalment ha començat el primer judici pel cas de l’explosió de Begues de juliol de 2015. El judici va començar ahir dimecres a la Ciutat de la Justícia, promogut per les germanes Mitjans Gaspa, una de les famílies afectades per l’explosió. Les demandants atribueixen la responsabilitat de l’explosió a l’empresa Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, basant-se en les conclusions del dictamen encarregat per l’Ajuntament de Begues.

De tota manera, ahir el judici es va haver d’interrompre al cap d’una hora d’haver començat perquè un dels autors del dictamen encarregat per l’ajuntament, Jesús-Manuel Quintela, es va trobar malament mentre esperava el torn per declarar. Davant la impossibilitat de prendre-li declaració, la jutgessa titular, Patricia Brotons, va interrompre la vista, que continuarà el pròxim 22 de març.

Fins aquell moment, havien declarat tres testimonis de la defensa. Tots tres van descartar que l’explosió fos de gas natural. Després d’assegurar que no tenien vincles ni interessos que condicionessin la seva declaració, van atribuir el sinistre al gas propà de les bombones de la Cabaña. Dos dels testimonis, Carlos Mota Provencio i Tomás Ortiz Hervás, són treballadors de l’empresa que distribueix el gas natural (Nedgia), i a més a més Mota és apoderat de l’empresa. El tercer, Vicente Pons Grau, va declarar per videoconferència des de València. Considerat com un testimoni “primordial” per l’advocada defensora, Pons és ex-director del cos de Bombers de València i té prestigi en el sector, però va mostrar un cert desconeixement de detalls importants del cas de Begues. Un quart testimoni, un dels mossos d’esquadra que van investigar l’explosió, va limitar-se a confirmar que no s’havien trobat indicis de criminalitat.

La inesperada interrupció de la vista permetrà que els advocats de l’acusació puguin estudiar a fons un informe pericial aportat per Nedgia set dies abans del judici, que és el mínim termini legal previst en aquests casos. Cal dir que els representants de la defensa han disposat d’un any sencer per analitzar el dictamen pericial de l’Ajuntament de Begues. Per tenir temps d’estudiar el nou informe aportat per la defensa, els representants de les germanes Mitjans Gaspa van demanar la suspensió de la vista, però la jutgessa ho va denegar en no haver-hi causa legal per a la suspensió.

La jutgessa que s’ocupa del cas, Patricia Brotons, té en aquests moments un paper destacat en la judicatura a Catalunya. A més de portar el jutjat de primera instància número 10 de Barcelona, és membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia i secretària de l’Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Va ser pionera a Espanya a anul·lar per abusiva la clàusula sòl d’un préstec hipotecari d’un banc (el Popular), emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga els bancs a tornar tots els diners cobrats de més als clients. Fa poc, va ser entrevistada al “Més 324” del canal 324.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La versió pendent de Jordi Guasch sobre l’afer de l’abocador

Signatures del Forner i del secretari de l’ajuntament, Sebastià Grau, en l’acord de ple que va autoritzar l’abocador el 1972.

L’alcalde de Begues entre 1971 i 1979, Jordi Guasch Paucirerol (1925-2016), el Forner, va deixar molts escrits sobre l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan, a banda de l’extensa documentació que hi deu haver dipositada a l’arxiu municipal. Els escrits personals que va deixar són encara inèdits, però la seva filla Assumpció explica que tenen la intenció de publicar-los algun dia, en una segona part de l’autobiografia del seu pare (“Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner des de 1881 a 2010“).

La qüestió de l’abocador, clausurat el desembre de 2006, ha tornat aquest cap de setmana als mitjans de comunicació perquè un jutge de Vilanova i la Geltrú està investigant la contaminació dels pous de la Plana Novella, probablement a causa de les filtracions de l’abocador. Tot indica que això serà un malson que ens perseguirà encara molts anys.

La investigació sobre la història de l’abocador, els seus efectes i les possibles responsabilitats que se’n derivin és inexcusable, i tant de bo els jutjats facin bé la feina. Però també és cert que, a nivell polític i social, fora dels jutjats, els criteris de 2019 no serveixen gaire per jutjar el que va passar el 1972, encara en el franquisme, quan l’ajuntament de Begues va autoritzar la instal·lació de l’abocador en el seu terme municipal.

Jutjar no, però saber sí. No podem demanar que les generacions que no hi eren llavors i les que vindran hagin d’arrossegar la hipoteca de l’abocador fins ben bé la segona meitat de segle, segons les previsions dels experts, sense saber què va passar i per què. O almenys sense tenir l’oportunitat de saber-ho.

Per això serà interessant conèixer algun dia els escrits inèdits de Jordi Guasch. I si pot ser, en cas que existeixin, els d’altres persones que també van intervenir directament en l’afer. De moment, no tenim gaire cosa, tret del que el Forner va explicar en la primera part de les memòries:

“En les negociacions per evitar que l’abocador es situés a tocar del terme municipal de Begues, de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives, i per la portada de l’aigua, vam haver de negociar amb l’Ajuntament de Gavà que devia tenir uns 10.000 habitants censats, amb l’Ajuntament de Barcelona, la companyia d’aigües i altres que també hi van intervenir com el Govern Civil. Nosaltres érem molt petits i ells, entre d’altres qüestions, ens enterraven en paperassa i el procés de negociació va ser complex, difícil i intricat.”

“Per aconseguir, amb molt poc marge de temps, que es derogués el permís d’ubicació a Sant Climent, que s’arribessin a realitzar els projectes corresponents a les compensacions negociades i resoldre els problemes que van anar-s’hi afegint, nosaltres vam haver de tenir una dedicació molt forta i difícil de traspassar a altres persones que no haguessin seguit el procés des del principi. Això feu que, pràcticament, no vaig tenir altra alternativa que intervenir en totes les negociacions i el temps es va anar allargant.”

“S’ha de reconèixer que l’afer de l’abocador de les deixalles de Barcelona ha estat una de les més complexes situacions a què s’ha hagut d’enfrontar l’Ajuntament de Begues en les darreres dècades. Els components de l’administració municipal ens vam veure obligats a aguditzar la capacitat pròpia i de coordinació, amb idees i actuacions per no caure en els propòsits i exigències d’estaments superiors que van jugar amb la seva prepotència per imposar llurs criteris de forma encoberta, però real.”

Continuarà.

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

L’olor de podrit sempre torna

Portada del llibre de Pau Pérez

Aquesta setmana ha fet deu anys que es va presentar el llibre “Olor de podrit, 1972-2006. El despropòsit del Garraf: l’abocador d’escombraries de Begues-Gavà”, en un acte a la Pedrera de Barcelona. El llibre el va escriure Pau Pérez de Pedro (geòleg i geògraf, espeleòleg i activista), induït per Ramon Folch, autor del pròleg, que de tant en tant li deia: “ho hauries d’escriure”.

“Olor de podrit” relata la història de l’abocador des del primer dia i també del naixement –inconscient aleshores– del moviment ecologista a Catalunya, encarnat en aquells moments pels espeleòlegs de l’Escola Catalana d’Espeleologia (ECE). És a dir, per Pau Pérez i els seus companys.

L’abocador, ara clausurat, està situat a la Vall de Joan, en els termes municipals de Begues i Gavà. De fet, el llibre recull una bona part de la història de Begues de tots aquests anys: des del moment que Jordi Guasch va oferir els terrenys per posar-hi l’abocador, passant pels tractes entre els ajuntaments de Begues i Barcelona, la col·laboració de la Societat General d’Aigües de Barcelona, les peripècies del projecte i les conseqüències catastròfiques que va tenir.

(Si no es té gaire informació de tot el que va passar, i si se’n té també, és interessant llegir el llibre, molt documentat. Però no és fàcil, perquè es tracta d’un títol exhaurit i del qual només hi ha un exemplar a la Biblioteca la Ginesta. Sort d’això i de l’opció del préstec interbibliotecari, que permet demanar fàcilment exemplars en préstec d’altres biblioteques del país.)

Encara que estigui clausurat i restaurat, l’abocador estarà sempre present al massís del Garraf. Ja sigui per la memòria del que ha passat tot al llarg del temps, com la mort de l’espeleòleg vilanoví Xavier Claramunt, aviat farà 40 anys, per una explosió de metà a l’avenc de les Terradelles de Begues, o perquè la contaminació continuarà viva durant dècades de manera inevitable.

Ara mateix, per exemple, la urbanització de la Plana Novella ho està pagant car. Des de sempre, els pocs habitants de la Plana Novella s’abastien d’aigua subterrània a través de pous, però a partir de 2015 van començar a detectar episodis de contaminació de l’aigua per culpa de les filtracions de l’abocador fins que, al final, van haver de tancar els pous.

Ara l’Ajuntament d’Olivella, el Govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona inverteixen un milió i mig d’euros de diner públic per portar l’aigua de la xarxa general fins a la Plana Novella. El que són les coses, l’adjudicatari de les obres és la companyia Sorea, propietat de la Societat General d’Aigües de Barcelona. La mateixa que va participar en els tractes fundacionals de l’abocador. En fi.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,
Anuncis