Tag Archives: Ajuntament de Begues

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 d’objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Etiquetat , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (i 9): Junts per Catalunya

Joan Molina, número dos de la llista de Junts per Catalunya

Mercè Esteve, cap de llista de Junts per Catalunya

Ha estat a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona que s’ha conegut la llista de Junts per Catalunya a les pròximes eleccions municipals. Fins ara només se sabia el nom de la cap de llista, l’actual alcaldessa, Mercè Esteve Pi, de Can Pau dels Bous, i la resta només eren rumors, tret de la baixa de Laura Granados, regidora de Cultura i Patrimoni, Educació i Política Lingüística, que no es tornarà a presentar, com ella mateixa va explicar dies enrere a través de Twitter i Facebook.

En el números dos hi ha Joan Molina, primer tinent d’Alcaldia, regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obres i Projectes, Medi Ambient, Serveis i Via Pública, considerat com l'”home fort” del govern municipal. Molina ha estat regidor de l’ajuntament en dos períodes, primer des de 1999 fins el 2007 i, després, des de 2011 fins a l’actualitat. És mestre industrial, treballa a l’empresa pública Aigües Ter Llobregat i presideix l’executiva local del PDeCAT.

La número tres és Maria Llauradó, regidora de Comunicació, Participació Ciutadana, Salut, Consum, Gent Gran i Solidaritat i Cooperació. Va néixer a Barcelona fa 48 anys i des de 2011 viu a Begues, tot i que la seva família hi estava ja vinculada durant tres generacions. Al llarg de més de vint anys, Llauradó s’ha dedicat al voluntariat en diferents associacions, ONG’s i clubs infantils, com ara l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac.

La llista sencera de Junts per Catalunya, d’acord amb el butlletí oficial, és aquesta:

1. MARIA MERCE ESTEVE PI
2. JOAN MOLINA MOLINA
3. MARIA GLORIA LLAURADO FORNT
4. JORDI MONTAÑA SERRES (TOTI)
5. ANA MARIA MENDEZ ACHELL
6. ALFONS DURAN MARTINEZ
7. NURIA PARES RAL
8. RAMON BENAIGES GRAU
9. ESTER MARCE IBAÑEZ
10. LLUIS BARÓ BELLO (Independiente)
11. SUSAGNA VERA ORTIGOSA (Independiente)
12. ENRIC ROCA PETIT
13. RAMON BARRIS LURBE (Independiente)

Suplents, RAMONA PALAU POU, JORDI BRULL BAIGET, IRENE GUEVARA TARIN, MARC PEDREÑO MARINE, ROSA MARIA VENDRELL AGÜERO, GERARDO GIMENEZ ANTOLIN, MONICA CERDAN CAPDEVILA, JOAN SERRA BARCELO (Independiente), ESTER AGUSTI AGUILAR, JAUME PETIT PETIT (Independiente).

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (7): Ciutadans

Enrique Julià, número 2 de la llista de Ciutadans a Begues

Ciutadans es presenta a aquestes eleccions municipals a Begues per primera vegada. Dies enrere ja vam avançar els tres primers noms de la llista, encapçalada per Teresa García, i fa poca estona hem conegut la candidatura sencera a través del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Amb tota probabilitat la candidatura de Ciutadans haurà de competir amb el Partit Popular i el PSC per l’espai de la dreta i el centre de caràcter unionista, que els últims anys ha crescut al mateix temps que creixia la població del municipi. Un dels noms de més pes de la llista és el d’Enrique Julià, el número dos, president de l’Associació de Veïns de Begues Parc.

Aquesta és la llista sencera, tal com l’acaba de publicar el butlletí oficial:

1. MARIA TERESA GARCIA GARCIA
2. JOSE ENRIQUE JULIA GARRABELLA
3. MANUEL HERNANDEZ SANCHEZ
4. VERONICA ROCIO COTAN GAUTHIER
5. EDUARD JARQUE MOLIAS (EDU)
6. CLAUDIA SCOPONI SALAS (Independiente)
7. JORGE VELASCO ROMAR
8. CRISTINA SANCHEZ CUETO
9. FRANCISCO GONZALEZ BARGUILLA
10. JUAN JOSE MEDINA MIRALLES
11. CARLOS JARQUE JARQUE
12. LIDIA ESCOLANO SORIANO
13. ISABEL FRIEDEL GARCIA (Independiente)
Suplent, JOAQUIN DE ANTONIO POMBO.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (6): Tot per Begues

Sadurní Vendrell fill, “Ni”, cap de llista de Tot per Begues

Tot per Begues es presenta a les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva. Encapçalat des del primer dia per Sadurní Vendrell Masip, de Can Sadurní, aquest partit local ha format part dels governs de coalició liderats per Convergència i Unió des de 2011. Sadurní Vendrell diu que Tot per Begues “és un partit independent, pensat per a gestionar el poble de Begues des de la modernitat i noves formes de gestionar”. “Aquest any 2019 presentarem novetats importants, una fórmula pensada i elaborada per a millorar el nostre municipi”, assegura.

En “Ni”, com l’anomena molta gent, és actualment el quart tinent d’Alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i Transport. Va néixer a Oviedo fa 47 anys i va ser regidor per primera vegada en la legislatura 1999-2003, en l’etapa de l’alcaldessa Joana Badell. Abans havia estat bomber voluntari de 1990 a 2001 i, després, va ser president del Club de Begues “Casino” (de 2003 a 2006), secretari de l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) i president de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç (entre 2012 i 2015).

Tot per Begues utilitza Facebook i Twitter per donar-se a conèixer, però les activitats del seu regidor tenen visibilitat sobretot a través del Butlletí de Begues, la publicació municipal, com passa amb els altres grups polítics de la coalició de govern. La llista sencera de Tot per Begues és la següent:

  1. Sadurní Vendrell Masip
  2. Consol Cantó Ramis
  3. Gabriel Maturano Guijarro
  4. Lola García Reina
  5. Junior Durban Hernández
  6. Cristina Paulí Guiral
  7. José Antonio Aragonés Gordillo
  8. Yolanda Martorell Tutusaus
  9. Miguel Ros Paucirerol
  10. Ingrid Rabinad Batlle
  11. Francesc Bascuñana Guinot
  12. María Carmen Font Agüera
  13. Jordi Vendrell Masip

Com a suplent, es presenta Montserrat Peropadre Marty.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (5): Gent de Begues

Andreu Azaustre, cap de llista de Gent de Begues.

Laia López, la número dos de la llista d’aquest partit local.

El partit local Gent de Begues, que va néixer en les eleccions locals de 2011 com una mena de marca blanca del PSC, es presenta a les pròximes eleccions municipals per tercera vegada, ara sense vincles amb el partit dels socialistes. En el vídeo de presentació de la candidatura de la seva pàgina web, expliquen que “per a nosaltres l’important és: Joves, Famílies, Poble”.

Gent de Begues ha governat en coalició amb Convergència i Unió i altres grups des de 2011, però no té garantida la continuïtat en el govern municipal a partir del 26 de maig. Dependrà evidentment dels resultats electorals. La principal novetat de la candidatura –que, com altres, també utilitza Facebook, Instagram i Twitter per a donar-se a conèixer–, és el cap de llista, que ja no serà Margarida Camprubí com en les dues eleccions anteriors, sinó Andreu Azaustre, l’actual regidor del partit.

Azaustre va néixer a Gavà fa 47 anys i en fa 9 que viu a Begues. És llicenciat en Dret i advocat multidisciplinari amb despatx propi. També té una empresa de serveis educatius, de lleure i animació i va fundar l’Associació Esportiva Begues-Futbol Sala Begues. Fa mig any, Azaustre va rellevar Margarida Camprubí al consistori, va accedir a la tercera tinença d’alcaldia i es va fer càrrec de la regidoria de Dona, Turisme i Serveis Socials, experiència que li ha donat l’oportunitat i la empenta per continuar treballant per donar resposta a les necessitats de la ciutadania de Begues.

En segon lloc de la llista hi ha Laia López Colom, de 25 anys, nascuda a Begues, que actualment treballa com a enginyera d’explotació a Telefònica i cursa el grau de Tecnologies de Telecomunicacions. També és jugadora del Club de Bàsquet Begues. El número tres és Sergio Escobar, de 47 anys, nascut a Barcelona, format a Esade i a la Salle i fundador d’una empresa que es dedica a proporcionar idees tecnològiques a negocis.

Margarida Camprubí es presenta simbòlicament en el lloc número 12, sense probabilitats de ser elegida. Aquesta és la llista sencera:

  1. Andreu Azaustre López
  2. Laia López Colom
  3. Sergio Escobar Romano
  4. Vanessa Martínez Barbero
  5. Josep Fresno Bruach
  6. Aina Carvajal Pérez
  7. Cristian Ortiz Arenas
  8. Isabel Álvarez Romero
  9. Alberto Doblas Hernández
  10. Priscilla Carvajal Delgadillo
  11. José María Rubio Marín
  12. Margarida Camprubí Vendrell
  13. Daniel Arauco Torrico
Etiquetat , , , , , , , , , ,

140 candidats confirmats de moment a les eleccions locals, récord històric

    Foto de família dels candidats de la CUP, que es presenten per primera vegada a Begues.

Les eleccions municipals del 26 de maig a Begues seran amb tota probabilitat les més concorregudes de la història. A hores d’ara, quan només falten cinc dies perquè s’acabi el termini oficial per a presentar les llistes, ja hi ha almenys nou candidatures que han confirmat la intenció de presentar-s’hi. Mai tantes llistes havien optat a tenir representació en l’ajuntament de Begues: en les eleccions de 2011 se’n van presentar vuit, i sis van obtenir representació, i en les de 1995 se’n van presentar set i només tres van obtenir regidors.

Com que el consistori de Begues està format per 13 regidors, les candidatures estan formades també per 13 persones, més fins a tres suplents cadascuna. Per tant, unes 140 persones es presentaran a les pròximes eleccions locals de Begues formant part de les diferents candidatures.

A les formacions que ja s’havien presentat en les darreres convocatòries, aquesta vegada s’hi han afegit la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Ciutadans i una nova agrupació d’electors anomenada Ara Begues. Totes tres es presenten per primera vegada. També el PSC (Partit dels Socialistes), que no s’hi presentava des de 2007. El Partit Popular, que tenia representació a l’ajuntament des de 2007, encara no ha confirmat si s’hi presentarà. En les pròximes hores publicarem els noms de tots els candidats confirmats.

Etiquetat , , , , ,

Comença el primer judici promogut pels afectats de l’explosió contra Gas Natural

La jutgessa Patricia Brotons, en una entrevista al programa “Més 324” (foto CCMA).

Finalment ha començat el primer judici pel cas de l’explosió de Begues de juliol de 2015. El judici va començar ahir dimecres a la Ciutat de la Justícia, promogut per les germanes Mitjans Gaspa, una de les famílies afectades per l’explosió. Les demandants atribueixen la responsabilitat de l’explosió a l’empresa Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, basant-se en les conclusions del dictamen encarregat per l’Ajuntament de Begues.

De tota manera, ahir el judici es va haver d’interrompre al cap d’una hora d’haver començat perquè un dels autors del dictamen encarregat per l’ajuntament, Jesús-Manuel Quintela, es va trobar malament mentre esperava el torn per declarar. Davant la impossibilitat de prendre-li declaració, la jutgessa titular, Patricia Brotons, va interrompre la vista, que continuarà el pròxim 22 de març.

Fins aquell moment, havien declarat tres testimonis de la defensa. Tots tres van descartar que l’explosió fos de gas natural. Després d’assegurar que no tenien vincles ni interessos que condicionessin la seva declaració, van atribuir el sinistre al gas propà de les bombones de la Cabaña. Dos dels testimonis, Carlos Mota Provencio i Tomás Ortiz Hervás, són treballadors de l’empresa que distribueix el gas natural (Nedgia), i a més a més Mota és apoderat de l’empresa. El tercer, Vicente Pons Grau, va declarar per videoconferència des de València. Considerat com un testimoni “primordial” per l’advocada defensora, Pons és ex-director del cos de Bombers de València i té prestigi en el sector, però va mostrar un cert desconeixement de detalls importants del cas de Begues. Un quart testimoni, un dels mossos d’esquadra que van investigar l’explosió, va limitar-se a confirmar que no s’havien trobat indicis de criminalitat.

La inesperada interrupció de la vista permetrà que els advocats de l’acusació puguin estudiar a fons un informe pericial aportat per Nedgia set dies abans del judici, que és el mínim termini legal previst en aquests casos. Cal dir que els representants de la defensa han disposat d’un any sencer per analitzar el dictamen pericial de l’Ajuntament de Begues. Per tenir temps d’estudiar el nou informe aportat per la defensa, els representants de les germanes Mitjans Gaspa van demanar la suspensió de la vista, però la jutgessa ho va denegar en no haver-hi causa legal per a la suspensió.

La jutgessa que s’ocupa del cas, Patricia Brotons, té en aquests moments un paper destacat en la judicatura a Catalunya. A més de portar el jutjat de primera instància número 10 de Barcelona, és membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia i secretària de l’Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Va ser pionera a Espanya a anul·lar per abusiva la clàusula sòl d’un préstec hipotecari d’un banc (el Popular), emparant-se en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obliga els bancs a tornar tots els diners cobrats de més als clients. Fa poc, va ser entrevistada al “Més 324” del canal 324.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,