Un escó al Parlament i un problema a Begues

L’hemicicle (foto Carles Ribes, El Pais)

A les 10 h del matí d’avui, divendres 12 de març de 2021, es constituirà el Parlament de Catalunya i començarà la XII legislatura després del franquisme. Per primera vegada a la història –si en Víctor Mata no ens desmenteix– hi haurà una diputada de Begues asseguda a l’hemicicle: Mercè Esteve Pi, alcaldessa aviat farà deu anys, adscrita a partir d’ara al grup parlamentari de Junts per Catalunya.

Des del punt de vista local, diem, és una novetat històrica. No hi ha precedents coneguts de beguetans que s’hagin dedicat a fer carrera al Parlament. Evidentment, Joaquim Molins no compta: va ser diputat per Convergència i Unió de 1988 a 1993, però encara que estimés molt Begues era barceloní de fet i de dret (també va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona). I el cas de Ramon Guasch, el polític local amb més trajectòria, tampoc. No va ser mai diputat, tot i que el 2009, quan era alcalde, va protagonitzar una compareixença en la comissió parlamentària d’Afers Institucionals, que llavors preparava la llei de Consultes Populars. Hi va anar per explicar la consulta celebrada el 1989 a Begues sobre el canvi de comarca.

Els grups parlamentaris no han tingut temps de decidir com s’organitzaran i, per tant, encara no se sap si Mercè Esteve tindrà alguna responsabilitat al Parlament, més enllà de l’escó de diputada. No és una qüestió només de dedicació o de rang, sinó que també té conseqüències en la retribució de la seva tasca com a parlamentària. Fins que no tinguem aquesta informació és prematur especular sobre quant cobrarà per les responsabilitats que exerceix, que és una de les primeres xafarderies que ens venen al cap a tots plegats en aquests casos.

Al Parlament de Catalunya és molt normal que hi hagi diputats i diputades que també són alcaldes, afortunadament, perquè és molt útil que a la Cambra hi hagi persones amb experiència en l’administració local: “que trepitgin de peus a terra”, que es diu vulgarment. De fet, és molt útil que hi hagi persones amb experiència en general, cosa que no passa sempre. I en sentit invers també és positiu: és molt útil que els alcaldes i alcaldesses enriqueixin la seva experiència amb l’activitat parlamentària i tot el que això comporta.

Per tant, en sentit estricte, la novetat històrica que l’alcaldessa de Begues s’assegui en un escó del Parlament no és una mala notícia, sinó al contrari. Caldrà fer balanç quan hagi passat un temps prudencial i se’n vegin les conseqüències. De moment es pot fer balanç de la seva gestió al front de l’ajuntament fins ara, i una dada és que el maig de 2019 va guanyar les eleccions locals i, per tant, les urnes la van aprovar.

Des de llavors han passat coses que no sabem com valorarà la ciutadania, quan sigui l’hora. En el plat favorable de la balança potser hi haurà la gestió de la pandèmia a nivell local. Amb encerts i errors, l’ajuntament ha fet el que ha sabut i ha pogut contra la crisi sanitària més important que es recorda, i no sembla que la gent li vulgui exigir més responsabilitats de les que li corresponen.

Però l’altre plat de la balança ja comença a pesar, i força, per la sensació que Mercè Esteve i el seu equip governen l’ajuntament com si haguessin obtingut la majoria absoluta en les eleccions, un error que se’ls podria girar en contra com un bumerang. També per l’incident del juny de 2020, que no havia passat mai abans, quan tots els grups de l’oposició van abandonar el ple municipal per qüestions potser més relacionades amb la bona educació que amb la política. I sobretot, hi ha la concentració de protesta del 21 de febrer passat de la plataforma Àgora contra l’increment d’impostos municipals, una decisió –apujar impostos– que sembla com a mínim insòlita i poc prudent en aquests moments. No es recorda una manifestació com aquesta, per un conflicte local, des de les protestes pels camions de les pedreres, fa molts anys. Totes aquestes coses han passat abans que l’alcaldessa fos diputada, no tenen res a veure amb la seva nova tasca com a parlamentària i tenen aspecte de problema important.

El risc de contagi cau de “molt alt” a “mitjà” i s’atura per ara la propagació de l’epidèmia

Sala d’espera del CAP Pou Torre (foto Ajuntament de Begues)

El risc de contagi ha caigut dràsticament els darrers dies a Begues, fins al punt que avui dimecres l’índex de risc és de 84* (ahir 245,01), considerat “mitjà”. Recordem que durant quasi tot el mes d’agost el risc a Begues ha estat “molt alt” i ha arribat a superar l’índex 1.000 en algun moment.

De fet, Begues ha estat durant molts dies la població amb un risc de contagi més elevat de tot el Baix Llobregat. Això ja no passa en aquests moments, però el risc no s’ha allunyat gaire, perquè ara el municipi amb una situació més preocupant és Gavà, amb un índex de 496,76. A més, l’evolució de l’epidèmia en una població amb el nombre d’habitants de Begues pot ser inestable i volàtil, perquè uns quants casos diagnosticats poden representar canvis bruscos en els indicadors que la mesuren.

També ha baixat molt a Begues la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7), que ara és del 0,75 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Segons les dades oficials publicades avui –que fan referència al que passava fa tres dies–, en l’última setmana el CAP Pou Torre només havia diagnosticat amb PCR dos casos de COVID-19. L’ajuntament ha tornat a recordar que l’esforç individual “és la clau per frenar la propagació de la COVID-19”, i que això vol dir fer servir mascareta, mantenir la distància física amb les altres persones i rentar-se les mans sovint.

* (Amb les dades actualitzades a les 18:17 h d’avui mateix, l’índex de risc ha baixat a 76,21 i la rho7 a 0,68)

La propagació de l’epidèmia s’alenteix

La propagagió de l’epidèmia de COVID-19 a Begues ha disminuït de velocitat els darrers dies, tot i que el municipi continua sent el que té el risc de contagi més elevat de tota la comarca segons les darreres dades publicades. La veritat és que les últimes dades disponibles en aquests moments corresponen a dijous passat, dia 13 d’agost, però ja llavors hi havia indicis que s’estava frenant la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment (rho7).

En aquells moments la taxa rho7 era de l’1,56, després d’haver estat força dies per damunt del 2. Això vol dir que cada malalt de coronavirus transmetia la malaltia a 1,5 persones més, per comptes de les 2 i escaig dels dies anteriors. No és un gran canvi, però sí en la bona direcció. De fet, encara que Begues tingui l’índex de risc de contagi més alt del Baix Llobregat (747,16), aquest indicador també ha millorat respecte als dies anteriors, que va arribar a superar l’índex 1.000. Totes aquestes dades les reproduïm del portal 324, com les altres vegades.

L’ajuntament tampoc ha donat més dades des de dijous dia 13, en què va publicar un comunicat amb el títol “El brot de COVID-19 a Begues tendeix a estabilitzar-se però el risc de contagi segueix sent molt alt”. En canvi, sí que ha divulgat avui a través de Facebook un nou comunicat sobre la situació que, entre altres coses, diu que “les mesures de prevenció individual i col·lectiva estan donant fruits i per això cal mantenir-les.”

Avui mateix, per exemple, el Casino ha tornat a obrir les portes als socis després d’uns quants dies de tancament per indicació del CAP Pou Torre. També avui el Departament de Salut ha prorrogat quinze dies més les mesures especials que aplica a diferents municipis del Baix Llobregat –com, per exemple, Viladecans, Gavà o Castelldefels–, però no ha inclòs Begues entre les poblacions afectades, senyal que les autoritats sanitàries no consideren necessàries mesures addicionals a les actuals.

Begues té ara el màxim risc de contagi del Baix Llobregat

Captura de pantalla del 324 amb les dades de Begues.

Begues és en aquests moments el municipi del Baix Llobregat amb un índex de creixement potencial de brot de COVID-19, o índex de risc, més elevat del Baix Llobregat. Segons el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Begues té un índex de risc de 851,06.

Recordem que, encara no fa deu dies, diumenge dia 2 d’agost, l’índex era de 56,35, considerat baix, i l’endemà dilluns, dia 3, ja va passar a ser de 221,39, molt alt. Des de llavors, aquest indicador ha continuat augmentant fins al punt que, avui, Begues té el risc més alt de la comarca. El següent municipi amb més risc és Sant Climent de Llobregat (724,26) i després ve Molins de Rei (710,10).

De tota manera, la situació evoluciona molt de pressa i no s’hauria de descartar una estabilització en les pròximes hores. Hi ha alguns motius per pensar d’aquesta manera. Primer, aquests indicadors –que publica diàriament el portal 324— estan calculats amb dades de fins a tres dies abans, de manera que avui mateix la situació ja ha d’haver canviat en un sentit o en un altre. Ho sabrem aviat. Segon, la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment –l’anomenat “rho7”– ha baixat respecte als dies anteriors i ara és del 2,01. Això vol dir que l’epidèmia continua creixent, però no tan de pessa com ho feia dies enrere.

Tercer, l’Ajuntament de Begues i el CAP Pou Torre han fet els darrers dies una campanya intensa de comunicació perquè la gent prengui totes les mesures de precaució necessàries per frenar l’epidèmia. Una de les recomanacions que s’han esforçat més a fer és que els casos positius detectats (30 fins al moment) compleixin l’aïllament domiciliari que hagi prescrit el metge. Es veu que, en alguns casos, això no passava. És probable que aquesta campanya de sensibilització hagi fet efecte. Potser per això la transmissió de la malaltia ha perdut velocitat.

En el marc d’aquesta campanya, ahir l’ajuntament va explicar a través de Twitter i Facebook que ja s’ha assolit la xifra de 30 casos diagnosticats amb PCR els últims catorze dies. 27 d’aquests 30 casos –segons les dades de la UPC– es van diagnosticar els darrers set dies, en la que fins ara es pot considerar la setmana “horribilis” del COVID-19 a Begues.

El risc de contagi continua empitjorant i l’ajuntament recomana l’aïllament domiciliari

El comitè d’emergència, en una reunió del juny passat (foto Ajuntament de Begues).

Les dades publicades avui al portal 324 sobre l’evolució del COVID-19 a Begues han tornat a empitjorar. L’índex de risc és en aquests moments de 301.90 (considerat com a “molt alt”) i la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment és de 2.14 (vol dir que cada persona contagiada n’infecta dues més com a mínim).

No és una situació gaire diferent a la d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però sí que és més preocupant que la que hi havia la setmana passada, quan Begues semblava una bassa d’oli. Tot i així, fins al moment el departament de Salut no ha inclòs Begues entre les municipis de l’AMB afectats per la resolució 1960/2020, de 31 de juliol, que recomanava mesures severes per combatre la propagació de l’epidèmia.

Aquesta mateixa tarda, l’ajuntament ha publicat a Twitter i a Facebook una crida amb el títol “Ajuda’ns a frenar l’expansió comunitària del virus a Begues”. La crida recorda que “l‘aïllament domiciliari és fonamental” i explica que “si presentes símptomes, si estàs esperant resultat de PCR, si has donat positiu, segueix les indicacions del metge o metgessa”.

També aquesta setmana, l’ajuntament ha explicat que el dispositiu d’emergència sanitària continuarà actiu durant tot l’agost. “El comitè de seguiment de la pandèmia a Begues manté el seu operatiu activat per fer front a qualsevol situació derivada de la COVID-19”, segons una notícia del web de l’ajuntament. El comitè d’emergència es va crear el mes de març i està format per l’alcaldessa, els regidors i regidores titulars de les diferents àrees municipals i, entre altres, els serveis tècnics de Prevenció de Riscos, Policia Local, Serveis Socials i Secretaria.

L’índex de risc de brot de COVID-19 a Begues és ara mateix “molt alt”

El portal de l’ajuntament divulga les recomanacions i les accions que es porten a terme per combatre la pandèmia.

Les dades d’incidència de la pandèmia de COVID-19 a Begues han empitjorat els darrers dies, fins al punt que en aquests moments el risc de brot de la malaltia és “molt alt”. De l’índex de 56,35 que hi havia diumenge, vam passar a un índex de 221,39 ahir dilluns, com es pot comprovar en el portal del 324. L’ajuntament va informar del canvi de situació ahir mateix per la tarda a través de Twitter i Facebook i va recordar les mesures de precaució que cal adoptar per evitar nous contagis.

“El Departament de Salut –diu l’ajuntament– ens dona trasllat de les dades de seguiment de vigilància epidemiològica de la COVID-19 a Begues. Amb dades actualitzades d’avui –en referència a ahir, dilluns–, en l’última setmana s’han detectat 9 possibles casos, un elevat increment respecte la setmana anterior, quan només es va detectar 1 possible cas.”

“Segons aquesta mateixa informació –continua l’ajuntament–, a dia d’avui hi ha a Begues 6 persones positives en actiu. Ens confirmen que a totes elles se’ls ha aplicat el protocol corresponent (tractament, aïllament, control de contactes)”. “Per tot plegat –afegeix– ens recomanen que seguim sempre les dades confirmades des de vigilància epidemiològica, que són les que us traslladem per aquesta via. En els propers dies encara poden aparèixer nous casos per l’efecte de la tendència general a la nostra Regió Sanitària (metropolitana sud).”

“El CAP Pou Torre ens informa que en la majoria dels casos es detecta la coincidència de trobades familiars recents i mobilitat amb poblacions de l’entorn. És per tot plegat que hem d’insistir en la necessitat d’extremar precaucions i d’aplicar les mesures individuals de prevenció com a millor via per controlar possibles brots: ús de mascareta, higiene de mans i reduir al màxim els contactes externs al nucli habitual”. Les informacions de l’ajuntament acaben recordant que, davant de qualsevol símptoma, cal posar-se en contacte amb l’administració a través del 061, del CAP Pou Torre o de l’aplicació “La Meva Salut” per a dispositius mòbils.

Puntualitzacions de l’ajuntament sobre els contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec

L’any passat Rubatec va fer manteniment de les instal·lacions tèrmiques del Centre Cívic (foto eliseupaisatgista.cat).

L’Ajuntament de Begues ha puntualitzat “algunes de les afirmacions” del text que vam publicar el 3 de juliol sobre les adjudicacions de contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec. Per tal d’evitar “males interpretacions” i de “vetllar per la veracitat de qualsevol afirmació que posi en entredit la correcta administració de recursos públics que fa aquest ajuntament”, el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Joan Molina, ens ha adreçat un ofici i un informe tècnic –aquest signat pel cap de Serveis Territorials– tot aclarint la “informació poc contrastada” que vam publicar. Les frases que posem entre cometes corresponen a fragments textuals de l’ofici o de l’informe.

Així, l’informe tècnic explica que aquestes dues empreses son les adjudicatàries dels serveis d’abastament d’aigua potable i de clavegueram i aigües pluvials, la primera, i de manteniment i conservació de les instal·lacions tècniques del municipi la segona.

En el primer cas, segons l’informe, des de 2012 la condició d’adjudicatari del servei d’abastament d’aigua implica que la mateixa companyia s’ha d’ocupar dels treballs que hi tenen relació (almenys als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquest imperatiu –també d’acord amb l’informe– no existeix en el cas del servei de clavegueram, tot i que l’ajuntament de Begues pot adjudicar igualment els contractes a Aigües de Barcelona, com ha fet.

En el segon cas, l’ajuntament adjudica a Rubatec “tots els treballs extres que sorgeixen en les tasques quotidianes de manteniment”, d’acord amb els preus que aquesta empresa va oferir al seu dia en el concurs públic, que va guanyar, per prestar el servei de manteniment de les instal·lacions tècniques.

Des d’A BEGUES volem agrair l’esforç de transparència de l’ajuntament i que hagi afegit informació al nostre text del 3 de juliol, que es basava en les dades oficials publicades en el portal de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb aquestes dades, cap dels deu contractes adjudicats al grup Aigües de Barcelona a què fèiem referència va ser com a conseqüència explícita de la condició d’adjudicatari del servei d’aigua potable, sinó per altres motius: ser “l’opció més eficient i eficaç”, “la millor solució”, “només hi ha una empresa que pot respondre adequadament”, “el coneixement que té aquesta empresa de la xarxa”, “la relació qualitat-preu” o “és la concessionària del servei de clavegueram”. En tots deu casos, l’única oferta va ser la d’Aigües de Barcelona. L’ajuntament només va convidar aquesta empresa a presentar-ne.

En el cas de Rubatec, les coses son semblants. Els vuit contractes que vam examinar corresponen també a vuit invitacions expresses de l’ajuntament, només a aquesta empresa, perquè presentés una oferta. Les adjudicacions es van fer per “la relació qualitat-preu”, perquè disposa “de l’experiència i mitjans tècnics i humans” o perquè “ja ha efectuat altres tasques per l’ajuntament”, etc., arguments tots legítims que, des d’aquí, només reproduïm.

Els contractes “a dit” d’Aigües de Barcelona i de Rubatec

Dos treballadors de Rubatec a Esplugues de Llobregat (foto @Ecocontador)

En l’últim any i mig, l’Ajuntament de Begues ha adjudicat “a dit” deu contractes al grup Aigües de Barcelona, per un import global d’uns 80.000 euros. Son tots contractes menors –el més important és per valor d’uns 20.000 euros– i el fet que siguin atorgats a dit no és gens inusual. De fet, l’Ajuntament de Begues utilitza aquest procediment de manera habitual quan es tracta de contractar serveis o subministraments puntuals a una empresa especialitzada que pràcticament és l’única que pot fer la feina.

La contractació a dit és més àgil que la convocatòria d’un concurs públic o d’un procediment negociat amb un mínim de tres ofertes diferents. És un pim-pam. De tota manera, la llista de coses que segons l’Ajuntament de Begues només pot fer el grup Aigües de Barcelona, i que justifiquen la seva contractació directa, és curiosa: obres de canalitzacions i clavegueram, neteja de les terres a l’interior del pont del Camí Ral, escomeses d’una font del Begues Parc i de Cal Purrós, reparació d’unes reixes, condicionament i neteja de la riera de Can Sadurní, etc.

Aigües de Barcelona és un dels grans proveïdors de l’Ajuntament de Begues, i no per aquests contractes menors, evidentment, sinó perquè s’ocupa de l’abastament d’aigua potable de la població des de començaments dels anys 80 del segle passat i, des de temps més recents, de la gestió del sanejament. Les circumstàncies de la seva “elecció” com a companyia proveïdora són conegudes –tenen relació amb la creació de l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan–, però no amb detall. Algun dia.

Si sembla sorprenent que Aigües de Barcelona sigui l’única que sap fer les coses que diu l’ajuntament, el mateix passa amb altres contractistes, com ara Rubatec SA, que en els últims dos anys ha estat contractada vuit vegades pel consistori de Begues, per un import total de més de 80.000 euros. La gran majoria de treballs que ha fet Rubatec tenen relació amb els sistemes d’enllumenat públic, però també n’ha fet algun semblant als que fa Aigües de Barcelona.

Rubatec és una empresa privada –amb una participació minoritària del grup constructor Rubau–, però té una relació estreta amb Aigües de Barcelona, de la qual és sòcia i també proveïdora en diferents activitats. Si sumem els contractes que l’ajuntament ha adjudicat a dit a Aigües de Barcelona i a Rubatec, l’import supera els 160.000 euros en total en els darrers dos anys. Perquè resulta que saben fer treballs d’obres, instal·lacions i manteniment que ningú més sap fer.

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Primera Pasqua sense caramelles després de vint-i-tants anys

Preparatius abans de cantar a cal Vidu, en una imatge de 2011. Com es pot observar, llavors ja es mantenien les distàncies, fins i tot sense coronavirus (foto Jordi Dolz).

Aquesta serà la primera Pasqua sense caramelles a Begues després de vint anys i escaig ininterromputs de cantades. O això és, almenys, el que recorden els membres més veterans del Cor de Caramelles, confinats aquests dies cadascun a casa seva, com tothom, per la crisi del coronavirus.

En condicions normals, demà dissabte en havent dinat haurien començat les cantades al Pati, per acabar al vespre a l’Ajuntament després de tota una tarda de cançons, porró i bunyols pels barris de Begues. Però aquest any no podrà ser i aquests dies els cantaires mostren els efectes de la síndrome d’abstinència a través de WhatsApp, que és com es mostren les coses durant el confinament.

El director del cor, Carles Martí, recorda que “jo vaig començar el 1978 i es van fer cada any fins al 83 com a mínim. Després van venir unes eleccions municipals i el Jaume Rabell [Marti] va dir que aquell any millor que no”. “A partir d’aleshores –explica– es van fer cada dos anys, més o menys, i després de la mort del Jaume Rabell, el 1997, s’han fet sempre cada any.”

Així, pendents de poder remenar arxius quan es pugui, sembla que les cantades s’han fet ininterrompudament durant 23 anys, tot i que l’actual formació del cor de caramelles, com explica Carles Martí, es va posar en marxa el 1978, és a dir, fa 42 anys. Va ser un dissabte 21 de gener quan es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar part del cor al Club de Futbol, i llavors va començar tot, sota la direcció d’en Carles (que, de moment, continua) i d’en Xavier Isbert. En Joan Ventura recorda que, entre les cançons que van cantar aquell primer any, hi havia “L’Empordà”, de Joan Maragall i Enric Morera.