Tag Archives: Ajuntament de Begues

Els contractes “a dit” d’Aigües de Barcelona i de Rubatec

Dos treballadors de Rubatec a Esplugues de Llobregat (foto @Ecocontador)

En l’últim any i mig, l’Ajuntament de Begues ha adjudicat “a dit” deu contractes al grup Aigües de Barcelona, per un import global d’uns 80.000 euros. Son tots contractes menors –el més important és per valor d’uns 20.000 euros– i el fet que siguin atorgats a dit no és gens inusual. De fet, l’Ajuntament de Begues utilitza aquest procediment de manera habitual quan es tracta de contractar serveis o subministraments puntuals a una empresa especialitzada que pràcticament és l’única que pot fer la feina.

La contractació a dit és més àgil que la convocatòria d’un concurs públic o d’un procediment negociat amb un mínim de tres ofertes diferents. És un pim-pam. De tota manera, la llista de coses que segons l’Ajuntament de Begues només pot fer el grup Aigües de Barcelona, i que justifiquen la seva contractació directa, és curiosa: obres de canalitzacions i clavegueram, neteja de les terres a l’interior del pont del Camí Ral, escomeses d’una font del Begues Parc i de Cal Purrós, reparació d’unes reixes, condicionament i neteja de la riera de Can Sadurní, etc.

Aigües de Barcelona és un dels grans proveïdors de l’Ajuntament de Begues, i no per aquests contractes menors, evidentment, sinó perquè s’ocupa de l’abastament d’aigua potable de la població des de començaments dels anys 80 del segle passat i, des de temps més recents, de la gestió del sanejament. Les circumstàncies de la seva “elecció” com a companyia proveïdora són conegudes –tenen relació amb la creació de l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan–, però no amb detall. Algun dia.

Si sembla sorprenent que Aigües de Barcelona sigui l’única que sap fer les coses que diu l’ajuntament, el mateix passa amb altres contractistes, com ara Rubatec SA, que en els últims dos anys ha estat contractada vuit vegades pel consistori de Begues, per un import total de més de 80.000 euros. La gran majoria de treballs que ha fet Rubatec tenen relació amb els sistemes d’enllumenat públic, però també n’ha fet algun semblant als que fa Aigües de Barcelona.

Rubatec és una empresa privada –amb una participació minoritària del grup constructor Rubau–, però té una relació estreta amb Aigües de Barcelona, de la qual és sòcia i també proveïdora en diferents activitats. Si sumem els contractes que l’ajuntament ha adjudicat a dit a Aigües de Barcelona i a Rubatec, l’import supera els 160.000 euros en total en els darrers dos anys. Perquè resulta que saben fer treballs d’obres, instal·lacions i manteniment que ningú més sap fer.

Etiquetat , , , , , , , ,

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Primera Pasqua sense caramelles després de vint-i-tants anys

Preparatius abans de cantar a cal Vidu, en una imatge de 2011. Com es pot observar, llavors ja es mantenien les distàncies, fins i tot sense coronavirus (foto Jordi Dolz).

Aquesta serà la primera Pasqua sense caramelles a Begues després de vint anys i escaig ininterromputs de cantades. O això és, almenys, el que recorden els membres més veterans del Cor de Caramelles, confinats aquests dies cadascun a casa seva, com tothom, per la crisi del coronavirus.

En condicions normals, demà dissabte en havent dinat haurien començat les cantades al Pati, per acabar al vespre a l’Ajuntament després de tota una tarda de cançons, porró i bunyols pels barris de Begues. Però aquest any no podrà ser i aquests dies els cantaires mostren els efectes de la síndrome d’abstinència a través de WhatsApp, que és com es mostren les coses durant el confinament.

El director del cor, Carles Martí, recorda que “jo vaig començar el 1978 i es van fer cada any fins al 83 com a mínim. Després van venir unes eleccions municipals i el Jaume Rabell [Marti] va dir que aquell any millor que no”. “A partir d’aleshores –explica– es van fer cada dos anys, més o menys, i després de la mort del Jaume Rabell, el 1997, s’han fet sempre cada any.”

Així, pendents de poder remenar arxius quan es pugui, sembla que les cantades s’han fet ininterrompudament durant 23 anys, tot i que l’actual formació del cor de caramelles, com explica Carles Martí, es va posar en marxa el 1978, és a dir, fa 42 anys. Va ser un dissabte 21 de gener quan es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar part del cor al Club de Futbol, i llavors va començar tot, sota la direcció d’en Carles (que, de moment, continua) i d’en Xavier Isbert. En Joan Ventura recorda que, entre les cançons que van cantar aquell primer any, hi havia “L’Empordà”, de Joan Maragall i Enric Morera.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Molta gent disposada a ajudar aquests dies de confinament

El 6tres9 fa campanya per captar voluntaris.

La crisi del coronavirus mou aquests dies actituds de solidaritat entre les persones, sobretot a favor d’aquelles que tenen dificultats per mantenir les activitats més bàsiques o regulars que fan que la vida vagi endavant.

A Begues això s’ha concretat en diferents iniciatives ciutadanes, algunes d’organitzades i moltes d’espontànies, a més de les que impulsa l’ajuntament (de les quals informa regularment a través de les xarxes socials i del web).

Fa deu dies, per exemple, l’Associació de Joves 6tres9 va posar en marxa la xarxa d’ajuda local Cuidem-nos Begues, “per la gent que pugui necessitar-la degut a la situació causada pel COVID-19”, segons expliquen en aquest formulari que han posat en circulació per reclutar voluntaris.

El Juan (el Tapisser de Begues) fent mascaretes al seu taller.

En aquests moments ja tenen una cinquantena de persones disposades a fer coses que facin falta. Demà dimecres, dues persones voluntàries, degudament equipades amb mascaretes i guants, faran el repartiment d’aliments de Cáritas a les famílies de Begues que reben aquest servei, perquè no hagin de sortir de casa. La setmana passada ja ho van fer.

A més d’aquestes activitats regulars, la xarxa impulsada pel 6tres9 ha servit, per exemple, per ajudar una persona gran a instal·lar al mòbil una app per fer videotrucades. Altres accions de suport mutu es produeixen també espontàniament entre veïns, i és molt habitual que unes persones vagin a comprar menjar per altres que no poden sortir de casa, com ens han explicat, posem per cas, al barri de la Salut de Cal Vidu.

Una de les activitats amb més èxit ha estat la fabricació casolana de mascaretes, de la qual s’han fet ressò tant la Policia Local des del compte de Twitter, com l’ajuntament des del seu: El Tapisser de Begues ha donat als serveis d’emergències municipals un centenar de mascaretes provisionals, que ha confeccionat seguint els protocols de seguretat, i fa un parell de dies la Rosa Isabel també va fer arribar a la Policia Local una bossa amb mascaretes que està confeccionant a casa seva.

Etiquetat , , , , , , , ,

Preocupació a Bon Solei pels robatoris a les cases

Una casa de Bon Solei.

Els veïns de les urbanitzacions Bon Solei I i II de Begues han expressat aquesta setmana a l’ajuntament el malestar pels robatoris “que patim dins les nostres llars”, expliquen, “i que aquests darrers dos anys inclús s’han incrementat” (sic).

En una carta amb 54 signatures que van lliurar a començament de setmana a l’alcaldessa, Mercè Esteve, els veïns de Bon Solei afirmen que “els delinqüents actuen amb total impunitat malgrat els mitjans de seguretat: detectors, alarmes, càmeres, etc., doncs ja tenen calculat que quan la llar no està ocupada, el temps de reacció triga tant com per permetre el delicte”.

Una representació de Bon Solei, encapçalada per Luis Luengo, es va reunir amb l’alcaldessa, amb els responsables de la policia local i amb representants del Cos de Mossos d’Esquadra. Els veïns van demanar “les mesures de protecció necessàries a fi d’evitar o pal·liar al màxim la inseguretat i angoixa que patim els vilatans i que, malauradament, va en augment en detriment de la nostra seguretat.”

Durant la reunió es van debatre diferents mesures per mirar d’evitar o reduir el nombre de robatoris, i també es va posar en evidència que el nombre de denúncies de robatori o d’intent de robatori és relativament baix, en comparació amb la preocupació expressada pels veïns. La policia els va recomanar que denunciïn sempre els intents de robatori, encara que siguin frustrats.

Etiquetat , , , , ,

La llegenda de David i Goliat i l’informe dels pèrits sobre l’explosió de 2015

Fragment d’una pàgina de l’informe, amb totes les bombones de la Cabaña intactes després de l’explosió.

Finalment, la família Mitjans Gaspa –l’única de les perjudicades per l’explosió de 2015 a Begues que va presentar una demanda contra Gas Natural– ha renunciat a recórrer a l’Audiència Provincial en contra de la sentència del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona, que va deixar el cas sense solucionar.

La desproporció entre les pèrdues que van patir en l’explosió –modestes, en comparació amb altres perjudicats– i les que haurien pogut sumar si perdien el judici, va fer desistir aquesta família de continuar amb el litigi. A més a més, entre les altres famílies perjudicades per l’accident també s’esmenta com a factor dissuasori el desequilibri de forces entre totes elles i Naturgy, l’antiga Gas Natural, que sospiten que podria tenir la responsabilitat de l’accident.

Naturgy és en aquests moments un grup multinacional amb la seu social al barri d’Apóstol Santiago de Madrid, que l’any 2018 va tenir uns ingressos totals de 24,3 milers de milions d’euros, uns beneficis bruts de 4 mil milions i unes pèrdues netes de 2,8 milers de milions. És materialment impossible per les famílies que van patir els efectes de l’explosió competir amb un grup d’aquestes característiques a l’hora d’afrontar les possibles despeses d’advocats.

Un altre aspecte a tenir en compte és la capacitat dels grans grups empresarials d’influir en les decisions judicials, que no es pot menystenir per més que la Justícia sigui independent. I es dona el cas que l’encara principal accionista de Naturgy, la Caixa, manté una relació intensa i cordial des de fa temps amb les institucions judicials.

El 2014, per exemple, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va signar un conveni amb la Caixa per finançar l’anomenada Aula Iberoamericana. Ja abans s’havien fet convenis de col·laboració semblants entre el CGPJ i la Caixa que, en nom de l’òrgan dels juristes, van signar persones com Ramon Camp, ex-diputat de CiU al Congrés, o Roser Bach, que el 2012 en va signar un a benefici de l’Escola Judicial quan ella n’era directora (abans que ho fos Gema Espinosa, esposa de Manuel Llarena).

Tot això no té res a veure amb Begues ni amb l’explosió de 2015, però és difícil que no et vingui al cap la llegenda bíblica de David i Goliat quan se sospesen decisions com la d’enfrontar-se a segons qui davant dels tribunals, sobretot quan ja hi ha hagut una primera sentència sense cap resultat.

El jutjat d’instrucció número 10 no va trobar proves per decidir sobre qui tenia la responsabilitat de l’explosió ni en un sentit ni en un altre, tot i el voluminós informe dels pèrits que va pagar l’Ajuntament de Begues i que us podeu descarregar des d’aquest enllaç, millor des d’un ordinador*. Recomanem que llegiu el resum i les conclusions, de la pàgina 63 a la 65, i també els informes del regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil d’aleshores, Sadurní Vendrell fill, i de la secretària-interventora de l’ajuntament, Montserrat Ferrarons, on expliquen les 43 actuacions d’emergència que es van fer entre el 6 de febrer de 2008 i el 31 de març de 2016 per diferents incidents en la xarxa de distribució de gas.

*Si teniu algun problema per baixar-vos l’informe, deixeu-nos un comentari amb la vostra adreça de mail i us l’enviarem per correu electrònic. El vostre comentari restarà confidencial.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Els jutjats no troben el culpable de l’explosió de gas del carrer Major

Juliol de 2015. El desenrunament del lloc de l’explosió es va fer de pressa (foto Alfred Dot)

El judici de l’explosió del carrer Major no ha servit, de moment, per trobar el responsable o responsables dels fets. A finals d’octubre, el jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona va notificar a les parts afectades la sentència de la jutgessa, que no ha trobat proves concloents per culpar de l’explosió a Nedgia, la distribuïdora del grup Gas Natural, acusada per una de les famílies perjudicades per l’accident.

En el judici del mes de març passat, tant Gas Natural com l’acusació particular van presentar informes pericials amb conclusions divergents. La família Mitjans Gaspa, com a part perjudicada, va presentar l’informe sufragat per l’Ajuntament de Begues, segons el qual l’explosió de l’estiu de 2015 hauria estat de gas natural (distribuït a Begues per Nedgia). En canvi, els defensors van presentar un altre informe –al darrer moment, sense que l’acusació tingués gaire temps d’estudiar-lo– que atribuïa l’explosió al gas propà distribuït per Repsol i utilitzat per la Cabaña.

La jutgessa no s’ha volgut pronunciar a favor de cap de les dues tesis, amb l’argument de la manca de proves. Com ja vam explicar, després de l’explosió els investigadors van treballar amb limitacions perquè el desenrunament i neteja dels solars afectats es va fer de pressa i, potser, es van eliminar proves de manera involuntària.

Amb tot, l’informe pericial de l’Ajuntament de Begues va ser concloent perquè les evidències físiques apuntaven clarament a una explosió de gas natural. A més a més, tant en els mesos anteriors com posteriors a l’accident es van produir, sospitosament, diferents incidències en la xarxa de distribució de gas del carrer Major i els voltants, com segurament consta en els registres de l’ajuntament.

Contra aquesta tesi només hi va haver l’informe de la defensa, carregat de tòpics i amb senyals de desconeixement de les característiques del carrer Major i de l’edifici de la Cabaña –segons el que vam escoltar durant el judici. De tota manera, ha estat suficient perquè la jutgessa no s’hagi volgut pronunciar ni en un sentit ni en un altre.

Els demandants tenen ara temps fins a finals de novembre per decidir si presenten recurs contra aquesta sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona. Aquests dies n’estan parlant amb altres famílies afectades, tot calculant els pros i contres de recórrer la sentència de la jutgessa Brotons. Quant a l’Ajuntament, més enllà d’assumir la despesa de l’informe pericial, fins avui no ha donat gaires senyals públics de saber què fer per aclarir aquells fets.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

El debat electoral de l’associació 6tres9, aquest dissabte al Goula

El cartell del debat electoral de dissabte.

L’Associació de Joves 6tres9 s’ha tornat a posar les piles i, per quarta vegada consecutiva, ha organitzat el tradicional debat electoral entre els diferents candidats i candidates a les eleccions locals. Com vam avançar, el debat es farà dissabte vinent, 18 de maig, a les 18 h al Centre Cívic. Segons els organitzadors, totes les candidatures han confirmat la participació en l’acte excepte el PP, com ja era previsible.

Fa dotze anys que l’entitat juvenil organitza debats electorals i cada vegada s’ha adaptat a circumstàncies canviants com, per exemple, l’absència d’alguna candidatura en el debat o l’increment del nombre de llistes que es presenten a les eleccions. Aquesta vegada hi ha més candidatures que mai i, per això, el debat es farà amb un sistema diferent dels anteriors, per fer-lo més àgil i digerible per al públic, que podria quedar estabornit si els nou participants expliquessin tot el que porten al pap. De moment, l’associació ja ha publicat un vídeo, que podeu veure en aquest enllaç, amb les propostes sobre habitatge explicades pels diferents caps de llista.

Aquest serà el primer i l’únic debat entre els candidats abans del 26M. Per tant, es tracta d’un autèntic servei públic que la 6tres9 ofereix a la ciutadania de Begues, que podrà contrastar en pla d’igualtat les diferents propostes, lluny de les frivolitats i ocurrències de la campanya. L’associació juvenil, a més, ha expressat la voluntat de continuar en aquesta línia amb un missatge de Twitter: “Creiem que cada cop és més important la participació de la ciutadania en espais de transparència, formació, informació, anàlisi, debat i presa de decisions: un model de governança que surti de la lògica quadriennal.”

Pel que fa als mitjans de comunicació de l’ajuntament, Ràdio Begues ha posat a disposició de les candidatures uns espais gratuïts de propaganda electoral que només han utilitzat sis de les 10 llistes que es presenten. Podeu escoltar-los aquí, després de fer clic a “reproducir” o al símbol de play. El Butlletí de Begues, ni això. No hi ha dubte que, en aquest aspecte, els mitjans de comunicació municipals s’han quedat curts, com sempre, i han tornat a desaprofitar l’oportunitat de posar-se al servei del debat electoral. A aquestes altures de la pel·lícula ja caldria començar a pensar que han de ser un instrument de transparència i de qualitat democràtica, a més de fer propaganda del govern local de torn.

Etiquetat , , , , , , , ,