Tag Archives: Albert Guasch Luján

Avui, estrena de “Senglars”

Avui dimecres, 11 de març de 2020, a les 20 h, Albert Guasch estrena el documental “Senglars” al Centre Cívic de Begues. És el cinquè documental de l’Albert, després dels quatre que va fer anteriorment –tres dels quals amb Rosa Sevillano i Sabem.com–, però de fet és el segon en què aboca de manera més clara a la pantalla la seva personalitat i creativitat singulars, després d'”Els homes de la primavera”. Una part del finançament del documental l’ha pogut cobrir amb una campanya de crowdfunding a través de Verkami, que va recaptar 3.245 euros.

Tot i així, tot i la modèstia dels recursos, els resultats son espectaculars. Si un documental sobre la caça del porc senglar pot ser xocant, espereu-vos a veure “Senglars”. L’Albert Guasch diu que és “una descoberta d’una pràctica estesa a tota la península i desconeguda a la vegada per una majoria de població”. “Dues temporades de caça (2017-2018 i 2018-2019) i desenes d’hores de material audiovisual –explica en un text seu– esdevenen la font principal en la construcció de la pel·lícula, on es tracten qüestions com la proximitat de la realitat urbana als boscos de Begues, la interpretació de la natura dels propis caçadors, el debat propiciat entre els protagonistes entorn les controvèrsies de l’activitat i la mateixa descripció d’aquesta.”

La gran pregunta que es pot fer tothom és si el documental està a favor o en contra de la caça. L’Albert explica que “Senglars” “no és una crítica ni tampoc una defensa de la caça; pretén ser un exercici antropològic de descoberta i anàlisi d’una realitat social, un retrat en moviment dels caçadors de Begues”. Tot i així, tot i que l’acció passa a Begues i les muntanyes del voltant, no és una pel·lícula d’interès local, sinó gairebé universal. El documental més universal de l’Albert. Contràriament al cas d'”Els homes de la primavera”, el fet que les accions transcorrin a Begues és un factor secundari: el film arriba perfectament a tots els públics, i gairebé de tot arreu, almenys en l’àmbit de les cultures occidentals.

Etiquetat , , , , ,

Unes caramelles de cine

1948211_525607550885590_1748493035_n

La pantalla de l’ordinador de l’Albert (foto Said Lujan)

El 2014, quan fa trenta-sis anys que Begues va decidir recuperar les caramelles, serà l’any del documental. Divendres passat, 28 de febrer, a les 10 de la nit, a l’Hostal del Bosc, començaven al mateix temps el primer assaig d’enguany del cor de caramelles i el rodatge del documental sobre aquesta manifestació de la cultura popular que dirigeix i produeix Albert Guasch Luján, Said Lujan.

Avui mateix l’Albert ha penjat al seu perfil de facebook la foto que reproduïm, amb el següent comentari: “Ordenant material de divendres i preparant següent assaig/rodatge”. És una foto de la pantalla de l’ordinador on l’Albert està endreçant les imatges enregistrades durant l’assaig. En una finestreta s’hi endevina la figura del mestre, d’esquenes a la càmera, davant seu un teclat i més enllà, asseguts, els 44 cantaires que van participar en l’assaig.

El rodatge del documental durarà tota la temporada, per recollir totes les situacions que es produeixen al voltant de la tradició de les caramelles. Segons explica l’Albert, el cor de caramelles de Begues fa més de vuitanta anys que existeix. De tota manera, la tradició es va interrompre durant el franquisme i es va reprendre el 1978. El dissabte 21 de gener d’aquell any, al Club de Futbol, a les 10 de la nit, es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar el cor (homes, per descomptat).

Dirigien la primera formació dos nois de Barcelona, en Carles Martí (que continua al peu del canó) i en Xavier Isbert. Entre les cançons que van preparar per aquell any hi havia “L’Empordà”, “Els Segadors” (que en aquells temps era èxit assegurat), un vals i les indispensables cobles.

Veient les lletres de les cobles, escrites pels mateixos cantaires, ja es veu que van començar fort (penseu que encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques): “L’ajuntament representa / el conjunt dels electors / i els estaments econòmics / haurien de ser-hi tots. / Així donant bon exemple / el consistori actual / quasi tots són propietaris / però això és un fet casual.”

Etiquetat , , , , , ,