Tag Archives: Albert Guasch

Els homes de la primavera de Begues

Fotograma del documental "Els homes de la primavera".

Fotograma del documental “Els homes de la primavera”.

El projecte de documental sobre les Caramelles de Begues d’Albert Guasch va culminar divendres passat, 27 de març, amb l’estrena del film al Centre Cívic. Com en tots els documentals, la feina no s’acaba fins el moment de l’estrena, quan el públic veu l’obra per primera vegada i pot gaudir-ne i valorar-la. Cadascú hi pot dir la seva, però a la meva manera de veure el resultat global ha estat un èxit. Idea excel·lent, feina excel·lent i acollida excel·lent d’un projecte ple de riscos que Albert Guasch i els seus col·legues han sabut superar amb esforç i encert.

Es pot pensar que aquest no és un comentari imparcial, d’acord. Però si ho fos, crec que el contingut seria molt semblant. “Els homes de la primavera” no és només un documental sobre les caramelles de Begues, centenàries com explica el mateix film, sinó que també retrata, en el rerefons, el Begues actual. És un dels millors serveis que Albert Guasch podia fer a la cultura popular: explicar la tradició des de la realitat d’avui dia i de la que vindrà en el futur.

Així, a més centrar-se en les actituds i reflexions dels cinquanta homes que formen el Cor de Caramelles, el documental pica l’ull a qüestions ben actuals com les del model de poble dormitori, les pedreres, la silvipastura o el pla de mobilitat i els carrers d’una sola direcció. No són el tema central, però són presents en el documental en segon terme.

En primer terme hi ha el sentit de la tradició, les relacions entre les velles i les noves generacions, les relacions entre els autòctons (“pata negra cinco jotas”, com en diu el Candelo) i els nou vinguts, les relacions entre el cor d’homes i les dones i, fins i tot, les antigues relacions entre la gent local i els “senyors” de Barcelona.

“Els homes de la primavera”, en fi, és un reflex de l’interès d’Albert Guasch pel cinema, l’antropologia, els fets socials i el seu poble, que ha estat possible, sobretot, gràcies a la seva energia i a la dels col·legues que l’han acompanyat en l’aventura: Dídac Roger i Hugo Machado (fotografia), Quim Broquetas (so) i Gemma R. Cabello (muntatge).

Etiquetat , , , , , , , , ,

Arriba l’hora de la veritat per al documental de les caramelles

caramelles1

Quim Broquetas enregistra el so durant un assaig del cor.

caramelles2

Albert Guasch i Dídac Roger en un moment del rodatge (fotos Pau Martí).

El projecte de documental sobre les caramelles de Begues ja està en la recta final. Després d’hores i hores de rodatge, l’equip que lidera Albert Guasch ha començat ja el procés de postproducció i preveu acabar la feina cap a finals d’any, per poder estrenar el llargmetratge a finals de gener.

Paral·lelament, aquesta setmana han començat la recaptació de fons a través de la plataforma d’internet Verkami, amb l’objectiu de completar el finançament del projecte. Amb un pressupost molt ajustat, de 5.200 euros en total, en Guasch i companyia estan a punt de fer una sonada aportació a la divulgació de les caramelles i de la cultura popular de Begues: el valor afegit del documental superarà amb escreix la inversió d’aquests 5.200 euros.

Els primers 2.700 euros els van aportar l’Ajuntament de Begues (1.500) i la Generalitat (1.200) a través de l’Institut Ramon Muntaner. Els altres 2.500 esperen obtenir-los a través d’aportacions populars, és a dir, del micromecenatge, per mitjà de Verkami. En el moment de redactar aquest text, el dissabte 6 de setembre de 2014, més o menys a mitjanit, ja han aconseguit 325 euros de deu mecenes. La campanya de recaptació de fons encara durarà 38 dies més. L’objectiu que es proposen està perfectament al seu abast, però més val no adormir-se. És l’hora de la veritat.

Si aconsegueixen els diners, acabaran el documental, que tindrà una durada d’uns 70 minuts. De moment, ja se’n pot veure un tastet a YouTube. El vídeo no arriba ni als quatre minuts, però ja es veu que tot l’equip ha fet fins ara una gran feina. A banda del mateix Albert, que fa de productor i director, hi ha els responsables de la direcció de fotografia i operadors de càmera, Dídac Roger i Hugo Machado; els tècnics de so, Quim Broquetas i Àlex Pérez; la muntadora d’imatge, Gemma R. Cabello; l’ajudant de direcció, Berta Ros; les ajudants de producció Laia Vega, Núria Prunera i Joana Martí i el també ajudant de producció Dani Llenas. A més, amb ells ha col·laborat el fotògraf Pau Martí (de l’equip d’El Periódico), que ha fet les fotografies del rodatge, com les que il·lustren aquest text.

És el quart documental sobre Begues i la seva realitat en què Albert Guasch participa, després dels tres que va fer fa uns anys amb Rosa Sevillano i Sabem.com sobre el testimoni oral de la gent gran del poble (com el memorable Begues. Maleïda la guerra). I és una gran notícia que, ara, hagi volgut abocar l’experiència adquirida llavors, el coneixement directe del tema (és cantaire del Cor de Caramelles de Begues) i la preparació professional (és diplomat en cinematografia) en un nou projecte sobre Begues. Un nou documental que ens mostrarà l’evolució de l’Albert com a cineasta, però, sobretot, explicarà un tros de Begues i la seva gent als beguetans d’avui i a les generacions futures.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Les fotos de les caramelles. L’any del documental

Dídac Roger i Albert Guasch en un moment del rodatge (foto Pau Martí Moreno).

Dídac Roger i Albert Guasch en un moment del rodatge (foto Pau Martí Moreno).

Segurament ja les heu vist, però, si no, no us les perdeu. Fa un parell de setmanes, Pau Martí Moreno va publicar a facebook unes quantes fotografies de l’assaig del cor de caramelles de Begues del 14 de març passat. Són 22 instantànies “boníssimes”, com diu en Xavi Llenas en un comentari, que recullen diferents moments de l’assaig i del rodatge del documental que estan fent l’Albert Guasch i companyia. Ves per on, resulta que no solament tindrem cor de caramelles i documental, sinó també un gran reportatge fotogràfic. Perquè ara en Pau n’ha publicat vint-i-dues, però n’hi ha moltes més. L’Albert, el Pau i tots els col·legues que estan treballant en aquest projecte deixaran un llegat força valuós sobre Begues i les caramelles. Una bona manera de compartir-ho amb ells pot ser seguir les cantades del cor de caramelles que es faran aquest dissabte i diumenge, dies 19 i 20 d’abril.

Etiquetat , , , , ,

Begues 1931-1942: el regal de Víctor Mata i Marià Hispano

pigros

Víctor Mata i Marià Hispano acaben d’obsequiar-nos amb el llibre D’esperances i naufragis. Begues 1931-1942, del Centre d’Estudis Beguetans. Un títol poètic per a un repàs rigorós sobre una etapa intensa de la història de Begues i de Catalunya. Els dos autors han examinat les actes de les sessions dels plens de l’Ajuntament des de 1931, al començament de la Segona República, fins el 1942, als primers anys de la postguerra, i han posat a la  disposició dels lectors desenes de dades i d’informacions sobre aquell període. Si teniu interès en Begues i en la seva història, no us el podeu perdre. Sembla que el llibre estarà aviat a la venda al Patxarino.

Quan Albert Guasch i Rosa Sevillano van fer els tres documentals sobre el testimoni oral de la gent gran del poble –recordem el documental Begues. Maleïda la guerra, el 2009–, ja es va veure que havien trobat una mina. Ara, Mata i Hispano han complementat aquells records orals amb escreix, i ho han fet amb la precisió que només els arxius i els documents oficials poden garantir. I a més a més els han amanit, amb força encert, amb transcripcions d’alguns testimonis recollits per Albert Guasch el 2007 en el treball de recerca d’història oral que va fer al batxillerat.

El llibre acaba de sortir del forn (del forn Baratech, per cert) i no hem tingut temps d’acabar de llegir-lo, però ja hem pogut gaudir d’algunes “perles”… Per exemple, adonar-nos que l’any que ve la Cuca Fera farà 80 anys, o que abans de la guerra el “Casino de Begas” ja demanava coses (com ara l’exempció de l’arbitri municipal sobre permisos d’obres i construccions, el 1935), o que el carrer Ferran Muñoz es diu així des del 3 de maig de 1933, o que, en aquells temps, la societat de Begues era fortament masclista –com a tot arreu– i Josefa Roca Armengol en va patir les conseqüències en pell pròpia… Per si no n’hi hagués prou, les fotografies cedides per Jordi Guasch acaben d’arrodonir un treball força interessant. Si podeu, mireu la del pi gros, la de cal Dimas (a la pàg. 70) o la de la Rambla pels volts de 1930 (a la pàg. 87).

(foto: col·lecció privada de J. Guasch)

Etiquetat , , , , , ,