El saxo Seamus Blake (foto JFB)
La contrabaixista Magalí Datzira (foto Alfred Dot)
Sis saxos intepreten Albinoni (foto JFB)
Ara fa un mes arrencava la novena edició del Begues Jazz Camp, que va tornar a omplir de bona música de jazz les nits de la primera setmana d’agost. El públic no va fallar a cap dels concerts i jam sessions del Centre Cívic i de can Rigol, un fet que l’alma mater de l’invent, Jordi Rossy, no es cansa de destacar com un dels valors afegits d’aquest seminari internacional.
Aquesta vegada van repetir com a mestres els mateixos músics de l’any passat, els grans Chris Cheek, Peter Bernstein, Michael Kanan, Putter Smith, Jimmy Wormworth i Judy Niemack, als quals, per si no n’hi hagués prou, es va sumar fugaçment a mitja setmana el saxo canadenc Seamus Blake.
De les jam sessions nocturnes de can Rigol es pot esperar qualsevol cosa. Aquest any vam flipar amb els solos de Seamus Blake la nit de dimecres, la veu de la contrabaixista Magalí Datzira o l’Adagio d’Albinoni interpretat per sis saxofonistes, Chris Cheek entre ells, per dir només tres dels moltíssims moments que el Jazz Camp regala cada any a qui s’hi vulgui apropar. Una innovació d’aquest any va ser la mecànica de les jam sessions de la sala principal (el menjador de can Rigol), en què les peces no podien durar més de cinc minuts i cada formació només podia interpretar una peça…
En aquesta novena edició Roger Mas i Deejay Foster van portar el pes de l’organització la major part dels dies. Jordi Rossy es va haver d’absentar a mitja setmana per un compromís professional a Bèlgica. Una altra novetat d’aquest any ha estat la major implicació de l’Ajuntament en l’organització i el desenvolupament del Jazz Camp, sobretot a través del regidor Jordi Montaña i la segona tinenta d’alcaldia Laura Granados.
L’any que ve serà la desena edició del seminari. Hi ha temps per pensar si ha de ser o no una edició especial, però, ben mirat, totes les edicions del Jazz Camp són especials. O sigui que cap problema.
A Begues 