Silenci del PP sobre els escindits de Begues

Fernando Moya i Fina Redondo en una foto recent a Terrassa (foto @twitter).

El Partit Popular (PP) no ha volgut fer mullader per la marxa dels dos regidors que tenien a Begues, Fernando Moya i Fina Redondo, que a començament de febrer van deixar el partit i es van integrar en l’organització de Vox a Viladecans. Una portaveu del PP s’ha limitat a dir que “aquestes dues persones es van donar de baixa del partit i se’n van endur l’acta de regidors; per tant, ja no tenen vinculació amb el PP”.

Encara ha estat més concís el líder dels populars a la comarca, Manuel Reyes, de Castelldefels: “sobre aquest tema poc puc explicar-te”. El cas és que en el ple municipal de Begues del 6 de febrer passat, l’alcaldessa va “donar compte de la consideració com a regidors no adscrits d’aquesta corporació dels Srs. Josefa Redondo y Fernando Moya“, a petició dels mateixos interessats, que no van donar cap més explicació. Per tant, encara que hagin deixat el PP, tots dos continuen sent regidors de Begues: Fina Redondo ho és des de 2007 i Fernando Moya des de 2015.

Els dos regidors ja van protagonitzar una curiosa anècdota el 2017, quan es van inscriure a l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), una plataforma de diputats, senadors, alcaldes, regidors i eurodiputats que defensen el procés sobiranista. Quan es va saber, van fer un comunicat tot negant que s’haguessin tornat de la ceba i dient que s’hi havien apuntat “per error”, pensant-se que s’inscrivien a “l’IdCat, encarregat de gestionar la identitat digital a Internet”.

A punt d’acabar-se el IV Fòrum Educatiu, s’apropa l’hora del balanç

Conxita Peral en la sessió de la setmana passada del Fòrum Educatiu (foto Alfred Dot).

El quart Fòrum Educatiu de Begues està a punt d’acabar les sessions i aviat se’n podrà fer balanç. Demà divendres a les 19 h es farà l’última xerrada al Centre Cívic el Roure, com totes les altres sessions. El mestre i assessor en educació digital Jordi Jubany parlarà d’”Educar-nos en un món connectat”.

El Fòrum Educatiu es fa cada dos o tres anys i és una de les principals activitats del PEB, el Projecte Educatiu Begues, que va néixer el 2006 impulsat per l’Ajuntament i la Diputació. En tots aquests anys, les entitats i la ciutadania en general han tingut l’oportunitat de proposar i impulsar tota mena d’iniciatives perquè l’educació sigui un procés permanent a Begues. Un procés que arribi a tots els sectors de la població i a persones de totes les edats, amb l’objectiu de millorar la salut social.

Es pot ser més o menys entusiasta sobre el que el PEB ha aconseguit durant aquests deu anys, però la veritat és que ha deixat petja. Diferents iniciatives sorgides de la participació ciutadana en les activitats del PEB han quedat ja consolidades en la vida del poble, com ara la Mostra d’Entitats, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements o Ràdio Begues, per posar tres exemples.

També es pot veure el got mig buit, probablement amb motius. Un dels membres del grup impulsor, per exemple, es confessa “decebut per la resposta del poble” en les sessions del Fòrum Educatiu que acaba demà. “Les entitats brillen per la seva absència –diu–, i els polítics, deixant de banda els regidors i l’alcaldessa, vénen en comptagotes”.

És cert que les sessions del Fòrum, sense comptar la de demà, han tingut una valoració desigual entre els participants. Sembla que, en general, va agradar molt la conferència inaugural, de la doctora en psicologia Maria Jesús Comellas. En canvi, no va tenir tan bona crítica la sessió de la setmana passada sobre l’associacionisme. Amb alguna excepció, com la introducció de Conxita Peral, del grup impulsor. Segons explica la Sílvia Ruiz al seu perfil de Facebook, la Conxita, “amb poques paraules i precises va dir exactament el que també penso sobre el paper de les associacions i les entitats en el teixit municipal. Hem de parlar de quina veu han de tenir, quina capacitat de participació en la gestió i les decisions municipals, i de com tots (…) hem d’escoltar i reconèixer les seves propostes, més enllà d’afavorir que es relacionin entre elles i organitzin una festa o una sortida per omplir la nostra agenda de lleure.”

Majoria absoluta

L’Ajuntament de Begues (foto begues.cat)

El pacte entre Convergència i Unió, Gent de Begues i Tot per Begues va assegurar el suport de la majoria absoluta del consistori al govern de Mercè Esteve durant el mandat actual. Una situació amb molts avantatges per a l’equip de govern, que té garantida l’aprovació de totes les propostes que faci durant quatre anys. Amb un horitzó d’estabilitat com aquest, es pot fer molta feina. Només una ruptura del pacte per part de Gent de Begues o Tot per Begues podria complicar les coses, però això no li passa pel cap a ningú.

A més de fer molta feina, cosa que en principi és positiva, amb la majoria absoluta es pot caure en la temptació de governar sense donar gaires explicacions i rebaixar les pràctiques democràtiques al mínim imprescindible. Això no és tan positiu i hi ha indicis que el govern de Begues pot haver caigut en aquesta temptació.

Per exemple, a començament d’any l’equip de govern va portar al ple de l’Ajuntament l’aprovació del pressupost de 2016, sense haver-ne donat prèviament ni el més mínim detall a la ciutadania. Ni una sola paraula al butlletí, o al portal d’internet, o a twitter o a facebook. Zero. Només l’ordre del dia del ple corresponent, penjat a internet, anunciava pocs dies abans el debat i votació del projecte. Allò podria haver estat un error o una badada, però els fets indiquen més aviat que el govern de Begues ha optat per la democràcia de baixa intensitat.

Es veu en el decret de constitució de la nova Comissió del Manteniment del Patrimoni i Estètica, que, tot i que es tracta d’una comissió consultiva, exclou els representants de l’oposició. En canvi, incorpora a tres tècnics municipals que, si no hi fossin, no passaria res, perquè precisament treballen a l’Ajuntament (és a dir, entre altres coses, es dediquen professionalment a assessorar l’alcaldia i l’equip de govern sempre que fa falta). Per acabar-ho d’adobar, incorpora a un representant del Centre d’Estudis Beguetans en uns termes gairebé ofensius.

En fi, recórrer a la majoria absoluta per tirar pel dret és temptador, però si se n’abusa la cosa pot acabar malament, perquè es deteriora el funcionament de les institucions democràtiques. I al damunt, la majoria absoluta s’acaba perdent tard o d’hora. La democràcia, la transparència i el fair play surten més a compte.

L’explosió del carrer Major a través dels comunicats oficials

Agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major després de l’esfondrament (foto Alfred Dot)

Avui ha fet deu dies de l’explosió del carrer Major, que va deixar la població de Begues quasi en estat de xoc. Mai sabrem quantes persones van tornar a néixer aquella matinada del 26 de juliol. Com va dir l’alcaldessa al seu escrit de l’Alcaldia Oberta, “hem de pensar ‘quina sort hem tingut'”.

Hem recollit els diferents comunicats sobre l’explosió publicats fins ara pels estaments oficials, com l’Ajuntament, per tal de reconstruir els fets des del 26 de juliol fins avui. La primera conclusió és una obvietat: a hores d’ara no se sap, o no s’ha fet pública, quina va ser la causa de l’explosió. No cal dir que aquesta és una informació que tothom espera amb el màxim interès.

L’altra cosa que es posa en evidència rellegint els comunicats és un cert desconcert sobre el nombre de ferits i afectats, comprensible tenint en compte com va anar tot plegat. En els primers comunicats, el mateix dia 26, els Bombers de la Generalitat deien que hi havia hagut 13 ferits lleus i l’Ajuntament deia que n’hi havia hagut 11 en el títol del comunicat, tot i que en el text especificava que la xifra total era de 13, 11 dels quals hospitalitzats. Al cap d’uns quants dies, el 30 de juliol, la Diputació parlava únicament d’11 ferits.

També hi ha algun ball de xifres, encara més comprensible, sobre el nombre de cases afectades, però segur que quan tot hagi passat algú farà un informe minuciós, oficial, perquè aquells fets i les conseqüències que han tingut quedin aclarits. De moment, aquests són els comunicats que s’han publicat fins ara:

26-07-2015, 11.38 h, Els Bombers de la Generalitat han treballat aquesta matinada en l’esfondrament d’un habitatge amb 13 ferits a Begues (Baix Llobregat)

26-07-2015, Una explosió de gas deixa onze persones ferides lleus

27-07-2015, Comença el retorn a les seves llars d’afectats per l’explosió del carrer Major

27-07-2015, El govern municipal estableix les prioritats en garantir l’atenció als afectats per l’explosió i trobar habitatge provisional a les famílies que no poden tornar a les seves llars

29-07-2015, L’Ajuntament inicia la recerca de recursos per als afectats per l’explosió

29-07-2015, Reprèn l’activitat la farmàcia del municipi

29-07-2015, L’Ajuntament de Begues obre un número de compte per tal de recollir un fons solidari amb els afectats per l’explosió

30/07/2015, 12.26 h, La Diputació de Barcelona col·labora amb l’Ajuntament de Begues en el suport als afectats per l’explosió de gas

31-07-2015, L’Ajuntament tramita amb diferents administracions l’obtenció de recursos extraordinaris per als afectats de l’explosió

03-08-2015, En marxa la campanya per donar a conèixer el fons solidari amb les víctimes de l’explosió del carrer Major

03-08-2015, A l’espera de l’inici dels enderrocs al carrer Major

04-08-2015, Comença l’enderroc dels edificis afectats per l’explosió

04-08-2015, Totes les famílies que han perdut la llar per l’explosió ja disposen d’habitatge

Les explicacions sobre les obres de la Rectoria

L’església vella de Sant Cristòfol el 1916 (foto CEB).

L’Ajuntament de Begues ha donat explicacions sobre les obres de l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria, després que aquesta setmana alguns mitjans de comunicació comarcals haguessin publicat els dubtes del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG sobre el tema.

La informació de l’Ajuntament inclou un informe dels serveis territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, que diu que les obres de millora que s’acaben de fer a l’església són correctes i estima que les restes de l’anterior temple romànic no han patit danys a causa de les obres. Del text, a més, sembla deduir-se que els treballs no necessitaven l’autorització prèvia del Departament de Cultura, tot i que això no ho diu de manera explícita.

L’Ajuntament també ha publicat un plànol de la planta de l’església vella de Sant Cristòfol, amb la hipòtesi del lloc on hi ha el mur de l’antic temple romànic contigu a l’absis de l’església. El croquis no va signat, però amb tota probabilitat l’han fet els serveis municipals. La hipòtesi d’aquest document sobre les restes romàniques s’assembla molt a la versió del CEB i el CIPAG, però no hi coincideix del tot. Les diferències són petites però importants.

Sigui com sigui, és molt positiu que l’Ajuntament hagi sortit al pas de les informacions que s’havien publicat sobre aquesta qüestió. La transparència s’assembla molt a això: donar tota la informació quan la ciutadania la reclama. Però potser hauria estat millor encara donar les explicacions abans que les entitats beguetanes fessin pública la seva protesta, contrariades pel silenci del govern local.

El CIPAG ha revelat a través de facebook els escrits que les entitats van presentar a l’alcaldessa de Begues el 10 d’abril i a la Generalitat el 27 d’abril. A partir del 4 de maig l’afer es va fer públic a través d’internet i el 8 de maig, finalment, Ajuntament i Generalitat han donat explicacions. El president del CIPAG, Manuel Edo, també ha fet a facebook unes consideracions interessants sobre tot plegat.

El vídeo del Telenotícies Vespre sobre la polèmica de l’AMI (i 2)

Les declaracions de l’alcaldessa de Begues que va difondre el Telenotícies Vespre del dia de Sant Joan són només un fragment de la conversa que Mercè Esteve va tenir amb les periodistes de TV3, com és normal. Les peces del Telenotícies són breus i recullen només l’essencial de la informació.

A més del que va sortir en el Telenotícies, l’alcaldessa va explicar que  l’Ajuntament encara no ha fet arribar a la delegada del govern espanyol la resposta al requeriment sobre la quota de Begues a l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència.

“Ella ens diu -explica l’alcaldessa- que en el termini de 20 dies li fem arribar la resposta, és a dir, l’acord pel qual vam prendre aquesta decisió. Nosaltres, en aquests moments, estem complint tot el que ens diu la llei”. Mercè Esteve també diu que “li farem arribar el que ens està demanant, que és l’acord, un decret en el qual decidim pagar aquesta quota. A més a més, també li farem arribar la moció, que va ser aprovada per majoria, d’adhesió a l’AMI.”

I en un altre moment, en resposta a les periodistes, l’alcaldessa diu: “…si tenim previst fer alguna altra acció? Doncs sí. Ens agradaria, conjuntament amb la resta de l’equip de govern, adherir-nos a la sobirania fiscal i… bé, possiblement altres accions.”

Xafarderies a banda, seria interessant saber per què la delegació del govern espanyol ha elegit l’Ajuntament de Begues com a conillet d’Índies per combatre les iniciatives sobiranistes en el món municipal. Les respostes que se m’ocorren no em fan cap gràcia.

(imatge: TVC)

El vídeo del Telenotícies Vespre sobre la polèmica de l’AMI (1)

En aquest enllaç podeu veure el vídeo del Telenotícies Vespre del dia de Sant Joan sobre Begues i la polèmica de la delegada del govern amb els municipis de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència): Vídeo del TNVespre

(imatge: TVC)