Tag Archives: Alemanya

#Begues al mapa d’Europa

el roure

El Centre cívic (foto tombarlaigua.blogspot.com.es)

La nominació del projecte del Centre cívic per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe és una gran notícia. Primer de tot, per als autors, Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes, que obtenen així un reconeixement més a la seva feina i a la seva trajectòria.

Però també és una gran notícia per a Begues, que durant tot el procés de selecció de les 420 obres nominades ha estat present (encara que sigui indirectament) en les reunions de treball dels experts internacionals, de les associacions de l’Architects’ Council of Europe, dels col·legis d’arquitectes de tot Espanya i del Comitè Assessor del Premi.

Ara el projecte està damunt la taula del jurat, que triarà les obres guanyadores a finals d’aquest mes de gener. El jurat el formen set experts internacionals: sis europeus i un xinès. Només hi ha un membre del jurat d’aquí, l’arquitecta catalana Margarita Jover. Els altres membres europeus són d’Alemanya, Àustria, Anglaterra, Dinamarca i Itàlia. En el supòsit que algun d’ells no conegués Begues, ara ja en tindrà almenys una referència, i força positiva.

Crec que els que no hi entenem d’arquitectura no ens haguéssim imaginat mai que aquest art seria un element de prestigi i de projecció exterior de Begues d’alt nivell internacional. I això que els últims anys hi ha hagut persones que han contribuït força a la divulgació i la revalorització de l’arquitectura beguetana, com ara Jordi Dolz (vegeu, per exemple, el text i les fotos de l’arquitectura pública del segle XXI en el seu blog), l’arquitecte municipal Xavier Teixidor (recordo la conferència “Begues noucentista? Arquitectura per a l’estiueig”) o l’alcaldessa Joana Badell (entre 1995 i 2007). Benvinguda, per tant, la nominació del Centre cívic per al premi Mies van der Rohe.

Trobo força interessant que Begues vagi projectant una imatge exterior de qualitat, en el sentit menys pretensiós de la paraula, vinculada a “nous” factors com ara l’arquitectura, l’arqueologia (gràcies a Manel Edo i a l’equip de les excavacions de la cova de Can Sadurní) o el jazz (amb Jordi Rossy i la trobada anual a Can Rigol), per exemple. Que conviuen perfectament amb els factors tradicionals de la cultura popular, la natura i el paisatge i la qualitat de vida en general. Sembla que tenim model.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,