Tag Archives: Alfred Dot

All that Begues

Carles Benavent i Antonio Serrano, ahir al Goula. Jordi Rossy i Roger Mas no es veuen, però també hi són (foto Alfred Dot).

Antonio Serrano, un dels mestres de l’edició d’enguany del Begues Jazz Camp, va dir ahir en el concert de cloenda al Teatre Goula que no ens imaginem fins a quin punt Jordi Rossy –l’inspirador d’aquesta trobada anual– ha influït en molts músics de jazz d’avui dia. I també va dir que el Begues Jazz Camp és l’experiència educativa musical més important que es fa en molts quilòmetres a la rodona (crec recordar que va dir 200.000, però hagués pogut dir 2.000 i també hauria fet el fet).

Potser no ens ho imaginem, però sí que ho intuïm des de fa anys, per la manera com Rossy i els seus col·legues han aconseguit connectar la gent de Begues amb el jazz, independentment de si s’hi entén o no de música. Ahir es va acabar la desena edició del Jazz Camp i, segons tots els indicis, aquesta vegada tampoc ha decebut les expectatives dels participants en la trobada ni de la gent de Begues. Un any més ha estat una caixa de sorpreses amb regals inesperats per als qui estiguin disposats a rebre’ls. Com la descoberta del mateix Antonio Serrano, amb la seva harmònica, en els concerts d’inauguració i cloenda; o el violí de la malaguenya Cristina Pascual dijous davant de Can Pere Vell; o la guitarra de l’italià Enrico Le Noci, també dijous; o les cançons massa esporàdiques de Magalí Datzira…

Amb tot, és molt probable que aquesta edició sigui recordada durant molt de temps per la interpretació magistral, en el concert de cloenda d’ahir, d’un tema de Paco de Lucía per part d’un quartet inèdit: Carles Benavent (guitarra), Antonio Serrano (harmònica), Roger Mas (piano) i Jordi Rossy (bateria). Va ser un bon exemple de les coses que, per a molts de nosaltres, només passen un cop l’any durant el Begues Jazz Camp. Gràcies a l’Alfred Dot per les fotos.

Cristina Pascual (foto Alfred Dot).

Magalí Datzira (foto Alfred Dot).

Amb una partitura per tots dos n’hi ha prou (foto Alfred Dot).

Enrico Le Noci (foto Alfred Dot).

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Solos d’harmònica per començar la desena edició del Jazz Camp

D’esquerra a dreta, Roger Mas, Antonio Serrano, Peter Bernstein, Deejay Foster i Jordi Rossy, ahir a la nit a la terrassa del Centre Cívic (foto Alfred Dot).

Avui comença a Can Rigol la desena edició del Begues Jazz Camp, que un any més farà que a Begues hi hagi la major concentració de músics de jazz per metre quadrat durant tota la setmana. Ahir a la nit ja hi va haver el concert d’inauguració a la terrassa del Centre Cívic, amb els tres alma mater del Jazz Camp, Jordi Rossy (bateria), Deejay Foster (contrabaix) i Roger Mas (teclat), a més dels habituals Cris Cheek (“Cristóbal Mejilla”, com diu Rossy, al saxo) i Peter Bernstein (guitarra).

La novetat –almenys per a nosaltres– va ser Antonio Serrano, músic madrileny virtuós de l’harmònica que aquest any s’incorpora al Begues Jazz Camp com a professor i que ahir a la nit va oferir alguns dels solos més memorables del concert. El guitarrista Carles Benavent, de la Collada, i dos músics més vinculats a Begues (Enrique Oliver, saxo, i Voro Garcia, trompeta) es van sumar també a la nit de jazz, “fora de cartell”.

Aquesta desena edició significa definitivament la consolidació del Jazz Camp, després que l’any passat va estar a punt de ser el darrer a causa del gran esforç organitzatiu que representa. El renovat suport de l’Ajuntament ha permès mantenir l’esdeveniment i garantir-ne la continuïtat. A més d’Antonio Serrano, aquest any s’incorporen al quadre de professors la vocalista Deborah J. Carter, nord-americana resident a Sant Sebastià; el baixista novaiorquès Doug Weiss i el bateria Victor Lewis, també nord-americà.

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les edicions del Jazz Camp són especials. Aquesta també ho va ser

El saxo Seamus Blake (foto JFB)

La contrabaixista Magalí Datzira (foto Alfred Dot)

Sis saxos intepreten Albinoni (foto JFB)

Ara fa un mes arrencava la novena edició del Begues Jazz Camp, que va tornar a omplir de bona música de jazz les nits de la primera setmana d’agost. El públic no va fallar a cap dels concerts i jam sessions del Centre Cívic i de can Rigol, un fet que l’alma mater de l’invent, Jordi Rossy, no es cansa de destacar com un dels valors afegits d’aquest seminari internacional.

Aquesta vegada van repetir com a mestres els mateixos músics de l’any passat, els grans Chris Cheek, Peter Bernstein, Michael Kanan, Putter Smith, Jimmy Wormworth i Judy Niemack, als quals, per si no n’hi hagués prou, es va sumar fugaçment a mitja setmana el saxo canadenc Seamus Blake.

De les jam sessions nocturnes de can Rigol es pot esperar qualsevol cosa. Aquest any vam flipar amb els solos de Seamus Blake la nit de dimecres, la veu de la contrabaixista Magalí Datzira o l’Adagio d’Albinoni interpretat per sis saxofonistes, Chris Cheek entre ells, per dir només tres dels moltíssims moments que el Jazz Camp regala cada any a qui s’hi vulgui apropar. Una innovació d’aquest any va ser la mecànica de les jam sessions de la sala principal (el menjador de can Rigol), en què les peces no podien durar més de cinc minuts i cada formació només podia interpretar una peça…

En aquesta novena edició Roger Mas i Deejay Foster van portar el pes de l’organització la major part dels dies. Jordi Rossy es va haver d’absentar a mitja setmana per un compromís professional a Bèlgica. Una altra novetat d’aquest any ha estat la major implicació de l’Ajuntament en l’organització i el desenvolupament del Jazz Camp, sobretot a través del regidor Jordi Montaña i la segona tinenta d’alcaldia Laura Granados.

L’any que ve serà la desena edició del seminari. Hi ha temps per pensar si ha de ser o no una edició especial, però, ben mirat, totes les edicions del Jazz Camp són especials. O sigui que cap problema.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

A punt d’acabar-se el IV Fòrum Educatiu, s’apropa l’hora del balanç

Conxita Peral durant la seva intervenció en la sessió del Fòrum Educatiu de la setmana passada (foto Alfred Dot).

Conxita Peral en la sessió de la setmana passada del Fòrum Educatiu (foto Alfred Dot).

El quart Fòrum Educatiu de Begues està a punt d’acabar les sessions i aviat se’n podrà fer balanç. Demà divendres a les 19 h es farà l’última xerrada al Centre Cívic el Roure, com totes les altres sessions. El mestre i assessor en educació digital Jordi Jubany parlarà d’”Educar-nos en un món connectat”.

El Fòrum Educatiu es fa cada dos o tres anys i és una de les principals activitats del PEB, el Projecte Educatiu Begues, que va néixer el 2006 impulsat per l’Ajuntament i la Diputació. En tots aquests anys, les entitats i la ciutadania en general han tingut l’oportunitat de proposar i impulsar tota mena d’iniciatives perquè l’educació sigui un procés permanent a Begues. Un procés que arribi a tots els sectors de la població i a persones de totes les edats, amb l’objectiu de millorar la salut social.

Es pot ser més o menys entusiasta sobre el que el PEB ha aconseguit durant aquests deu anys, però la veritat és que ha deixat petja. Diferents iniciatives sorgides de la participació ciutadana en les activitats del PEB han quedat ja consolidades en la vida del poble, com ara la Mostra d’Entitats, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements o Ràdio Begues, per posar tres exemples.

També es pot veure el got mig buit, probablement amb motius. Un dels membres del grup impulsor, per exemple, es confessa “decebut per la resposta del poble” en les sessions del Fòrum Educatiu que acaba demà. “Les entitats brillen per la seva absència –diu–, i els polítics, deixant de banda els regidors i l’alcaldessa, vénen en comptagotes”.

És cert que les sessions del Fòrum, sense comptar la de demà, han tingut una valoració desigual entre els participants. Sembla que, en general, va agradar molt la conferència inaugural, de la doctora en psicologia Maria Jesús Comellas. En canvi, no va tenir tan bona crítica la sessió de la setmana passada sobre l’associacionisme. Amb alguna excepció, com la introducció de Conxita Peral, del grup impulsor. Segons explica la Sílvia Ruiz al seu perfil de Facebook, la Conxita, “amb poques paraules i precises va dir exactament el que també penso sobre el paper de les associacions i les entitats en el teixit municipal. Hem de parlar de quina veu han de tenir, quina capacitat de participació en la gestió i les decisions municipals, i de com tots (…) hem d’escoltar i reconèixer les seves propostes, més enllà d’afavorir que es relacionin entre elles i organitzin una festa o una sortida per omplir la nostra agenda de lleure.”

Etiquetat , , , , , , , , , , , , ,

Quasi trenta barraques de pedra seca restaurades

Restaurant la barraca de l'àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Tot restaurant la barraca de l’àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Si Begues pot presumir de tenir un patrimoni en pedra seca cada vegada més ben conservat, això és gràcies sobretot a la tasca del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), amb la necessària complicitat, és clar, dels propietaris de les barraques de vinya. Des que el CEB i la seva gent van començar a restaurar les barraques de pedra seca en mal estat, l’any 2007, ja n’han restaurat quasi una trentena. La darrera és la barraca de l’àvia Teresa, prop de Can Sadurní. Dissabte passat, 15 d’octubre, un grup de persones convocades pel mateix CEB i la Land Art Associació Catalunya (LAAC) van dedicar el matí a restituir les parts danyades de la barraca, que aviat estarà restaurada del tot.

L’objectiu de les dues entitats és no parar fins a restaurar-les totes. El cens que han elaborat arriba al centenar de barraques, moltes de les quals estan molt danyades pel pas del temps i la manca de manteniment. Perquè les barraques ja restaurades no es tornin a malmetre, el CEB i l’Ajuntament de Begues han acordat un conveni perquè l’entitat cultural se n’ocupi.

Etiquetat , , , , ,

Gràcies, Jordi Rossy, and thanks to you, “Tootie”

Felix Rossy, Ben Street i

Felix Rossy, Ben Street i “Tootie ” Heath a l’auditori del centre cívic (foto Alfred Dot)

Un any més (i ja van set), Jordi Rossy i els seus amics han tornat a portar el millor jazz a Begues i han millorat els èxits de les anteriors edicions. Com el mateix Rossy va explicar en el concert dels mestres, dissabte a la nit, aquest any han hagut de rebutjar inscripcions al seminari per no superar la vuitantena d’alumnes i mantenir el Begues Jazz Camp tal com és i a Can Rigol. “Sense Can Rigol no hi ha Begues Jazz Camp”, diu sempre en Rossy.

A banda del que representa per als amants del jazz que s’hi concentren, el Jazz Camp és un esdeveniment únic que molta gent de Begues viu cada any amb intensitat durant sis nits d’agost. Les jam sessions a Can Rigol a partir de mitjanit, obertes a tothom, són un luxe difícil de descriure. I aquest any els concerts a l’aire lliure al centre cívic, a les deu de la nit, han fet encara més intensa la complicitat dels beguetans amb aquesta trobada musical.

El concert dels mestres a l’auditori del nou centre cívic, amb la participació del veterà Albert “Tottie” Heath a la bateria, va ser la gran traca final. És impressionant llegir què diu d’ell l’Encyclopedia of Jazz Musicians. Heath forma part de la història del jazz i a Begues hem tingut el privilegi de veure’l en acció al nou auditori, al costat de Rossy i els altres mestres del Jazz Camp (Ben Street, Lage Lund i Michael Kanan, amb la col.laboració de Carme Canela).

Definitivament, Rossy ha sabut organitzar una trobada especialitzada i, al mateix temps, oberta a tot Begues. Totes dues coses ben fetes. Una trobada en què els veterans encomanen l’experiència i la passió pel jazz als més joves i en què tothom hi surt guanyant. El solo final del concert de dissabte, amb el jove Felix Rossy (de 21 anys) a la trompeta, acompanyat pels grans Ben Street, baixista, i “Tootie” Heath (de 80 anys), a la bateria, va ser una magnífica metàfora de tot plegat.

Etiquetat , , , , , , , , ,

L’explosió del carrer Major a través dels comunicats oficials

Un agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major despres de l'esfondrament (foto Alfred Dot)

Agent de la policia local fent una foto de les cases dels números 36A i 36B del carrer Major després de l’esfondrament (foto Alfred Dot)

Avui ha fet deu dies de l’explosió del carrer Major, que va deixar la població de Begues quasi en estat de xoc. Mai sabrem quantes persones van tornar a néixer aquella matinada del 26 de juliol. Com va dir l’alcaldessa al seu escrit de l’Alcaldia Oberta, “hem de pensar ‘quina sort hem tingut'”.

Hem recollit els diferents comunicats sobre l’explosió publicats fins ara pels estaments oficials, com l’Ajuntament, per tal de reconstruir els fets des del 26 de juliol fins avui. La primera conclusió és una obvietat: a hores d’ara no se sap, o no s’ha fet pública, quina va ser la causa de l’explosió. No cal dir que aquesta és una informació que tothom espera amb el màxim interès.

L’altra cosa que es posa en evidència rellegint els comunicats és un cert desconcert sobre el nombre de ferits i afectats, comprensible tenint en compte com va anar tot plegat. En els primers comunicats, el mateix dia 26, els Bombers de la Generalitat deien que hi havia hagut 13 ferits lleus i l’Ajuntament deia que n’hi havia hagut 11 en el títol del comunicat, tot i que en el text especificava que la xifra total era de 13, 11 dels quals hospitalitzats. Al cap d’uns quants dies, el 30 de juliol, la Diputació parlava únicament d’11 ferits.

També hi ha algun ball de xifres, encara més comprensible, sobre el nombre de cases afectades, però segur que quan tot hagi passat algú farà un informe minuciós, oficial, perquè aquells fets i les conseqüències que han tingut quedin aclarits. De moment, aquests són els comunicats que s’han publicat fins ara:

26-07-2015, 11.38 h, Els Bombers de la Generalitat han treballat aquesta matinada en l’esfondrament d’un habitatge amb 13 ferits a Begues (Baix Llobregat)

26-07-2015, Una explosió de gas deixa onze persones ferides lleus

27-07-2015, Comença el retorn a les seves llars d’afectats per l’explosió del carrer Major

27-07-2015, El govern municipal estableix les prioritats en garantir l’atenció als afectats per l’explosió i trobar habitatge provisional a les famílies que no poden tornar a les seves llars

29-07-2015, L’Ajuntament inicia la recerca de recursos per als afectats per l’explosió

29-07-2015, Reprèn l’activitat la farmàcia del municipi

29-07-2015, L’Ajuntament de Begues obre un número de compte per tal de recollir un fons solidari amb els afectats per l’explosió

30/07/2015, 12.26 h, La Diputació de Barcelona col·labora amb l’Ajuntament de Begues en el suport als afectats per l’explosió de gas

31-07-2015, L’Ajuntament tramita amb diferents administracions l’obtenció de recursos extraordinaris per als afectats de l’explosió

03-08-2015, En marxa la campanya per donar a conèixer el fons solidari amb les víctimes de l’explosió del carrer Major

03-08-2015, A l’espera de l’inici dels enderrocs al carrer Major

04-08-2015, Comença l’enderroc dels edificis afectats per l’explosió

04-08-2015, Totes les famílies que han perdut la llar per l’explosió ja disposen d’habitatge

Etiquetat , , , , ,