No aneu al passeig de l’Església a treure els quartos

Acte de l’ANC al passeig de l’Església, el 19 de setembre passat, davant mateix de l’oficina del Banc Sabadell (foto Alfred Dot).

L’anunci del trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Alacant i la probabilitat que CaixaBank faci el mateix i traslladi el seu a Palma* ha sacsejat l’opinió pública i ha obert molts interrogants. Els experts s’han afanyat a interpretar o explicar la decisió dels dos bancs, però inevitablement els sentiments i les emocions pesen molt en aquests moments i la gent, els clients i accionistes de les dues entitats, continua fent-se moltes preguntes.

Aquest és el cas de Begues, on gairebé tothom és client d’alguna de les dues entitats, perquè el Sabadell i CaixaBank són els únics bancs que hi tenen oficina. Totes dues al passeig de l’Església. La del Sabadell, a més, és l’oficina històrica de Caixa Penedès –posteriorment absorbida pel Sabadell–, l’única que hi va haver durant molts anys al poble.

Encara que ja s’ha explicat, aclarim que la decisió de traslladar el domicili social en aquests moments té sentit i és impecable des del punt de vista empresarial. Fins i tot, és positiu des del punt de vista dels clients i accionistes. Una cosa diferent és que aquesta decisió sigui instrumentalitzada políticament –voluntàriament o involuntària– en contra del procés d’independència.

Bàsicament, el que volen el Sabadell i CaixaBank és assegurar-se que el domicili social no queda ni un minut fora de la Unió Europea, perquè llavors perdrien la protecció del Banc Central Europeu. Aquesta protecció, després de la crisi financera de 2007, és imprescindible per al sector bancari europeu si vol evitar riscos i perjudicis. Precisament, la possibilitat que les dues entitats es poguessin veure desprotegides va provocar la baixada de preu de les accions de totes dues a la borsa (després del discurs del rei) i també, segons sembla, la retirada de dipòsits de clients d’altres llocs d’Espanya.

Es pot discutir si cal adoptar aquesta decisió ara o si s’haguessin pogut esperar a fer-ho més endavant i sense tant de soroll, atès que el procés d’independència és gradual i la sortida de Catalunya de la Unió Europea, suposant que es produeixi algun dia, no és qüestió de 24 hores. En canvi, el trasllat del domicili social sí que es pot fer en 24 hores o en menys, perquè n’hi ha prou amb un document notarial. Però calia aturar en sec els dos efectes que hem comentat (preu de les accions i dipòsits de clients). Sense descartar, sinó al contrari, que el soroll i la precipitació formin part també de la campanya en contra del procés.

Dit això, insistim, és inqüestionable que la decisió és correcta per protegir els interessos d’accionistes i clients. I, com a conseqüència, també, dels treballadors. És més, ja fa molt de temps que hi havia rumors que això podria passar. Es deia, fins i tot, que les dues entitats ho tenien tot preparat a Madrid, amb uns serveis força potents. Cosa lògica, d’altra banda –amb o sense trasllat del domicili social–, si tenim en compte que Madrid és la capital financera d’Espanya.

El president del Sabadell, el primer banc que ha anunciat el trasllat, té el despatx en un lloc de nivell, el carrer Serrano, al costat mateix de l’ambaixada americana. I malgrat això, d’entre les tres opcions que tenia per traslladar el domicili social, Madrid, Oviedo i Alacant, ha triat Alacant. No Madrid, molt més normal des d’un punt de vista logístic, de comoditat o de proximitat al poder.

I és que el País Valencià com a mercat natural és, de fa molts anys, una aposta del Sabadell, que ja hi va tenir durant molt de temps el Solbank (l’antic NatWest March), que finalment va acabar absorbint, i que també va quedar-se la CAM quan va tenir l’oportunitat de fer-ho. Ara l’elecció d’Alacant com a nou domicili social –com diem, més incòmode que Madrid des d’un punt de vista logístic– és coherent amb aquesta història, encara que sigui una decisió temporal i simbòlica. És també, si voleu, un vot pel corredor mediterrani.

De passada, no anar a Madrid evita un incendi de proporcions molt més grans del que ja tenen declarat, perquè traslladar el domicili des del número 20 de la plaça de Sant Roc de Sabadell –on ha estat sempre– fins a la capital d’Espanya hauria estat quasi ofensiu per als clients i accionistes d’aquí als quals es pretén protegir. I el mateix val per CaixaBank, si finalment trasllada el domicili a Mallorca. Al capdavall, tots dos “se n’aniran”, però no gaire lluny. De fet, aquí al costat. Tot fent la puta i la ramoneta: fent el que vol el PP –que segur que els ha pressionat–, però només a mitges.

En fi, no aneu al passeig de l’Església a treure els quartos. El Sabadell i CaixaBank continuen sent dos bancs catalans, s’hi posin com s’hi posin.

* Finalment, CaixaBank ha anunciat que traslladarà el domicili social a València, no a Palma, mentre que la Fundació Bancària la Caixa (propietària de Criteria Caixa, principal accionista de CaixaBank) sí que el traslladarà a Palma. Els arguments tècnics per al trasllat preventiu dels domicilis dels bancs (bàsicament, conservar la protecció del Banc Central Europeu) no serveixen per a la Fundació, que no és cap banc.

S’apropa el referèndum

Jordi Valldeperas, secretari de la Taula del Baix Llobregat

 

 

Cada dia està més a prop el referèndum sobre la independència, que serà un dels moments més importants de la política catalana de tots els temps. Si les previsions del Govern de la Generalitat es mantenen, a finals de setembre o començament d’octubre es farà la votació. O no es farà. Però en tots dos casos les conseqüències seran de gran magnitud. Si es fa, perquè probablement guanyarà el sí (no confonguem un referèndum amb les enquestes d’opinió sobre la independència). I si no es fa, perquè la prohibició del referèndum tindria uns efectes comparables a la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, que precisament va desfermar el procés d’emancipació política de Catalunya. Per tant, en tots dos casos la tensió política està més que garantida.

Sovint hi ha persones que manifesten cansament pels gairebé set anys de procés. El cansament és comprensible perquè set anys són molts anys. A més, al món passen moltes altres coses que mereixen atenció. Hi ha problemes socials, econòmics i de tota mena que no es poden deixar de banda amb l’excusa de l’agenda política. Però que el procés centri l’atenció d’una bona part de la societat també és normal: costa d’imaginar un moment polític més complex i amb més transcendència que l’actual en la història recent del país.

Per això, per la transcendència del moment, molts sectors i entitats s’han adherit al Pacte nacional pel Referèndum per defensar la votació, “una eina privilegiada –diuen en el manifest– d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços”. Precisament, aquesta setmana s’ha presentat a Molins de Rei la Taula pel Referèndum del Baix Llobregat, que té com a portaveu Genoveva Català i com a secretari Jordi Valldeperas, de la Taula de Begues.

Fins al moment, a Begues s’han adherit a la Taula pel Referèndum les entitats locals Òmnium Cultural, ANC, Centre d’Estudis Beguetans, BigBand Begues, Grup Sardanista de Begues, Cooperació en Acció i la colla castellera Els Encantats, i els partits PDeCAT, ERC, ICV, Gent de Begues i Tot x Begues. Aquesta vegada, el PP no ha donat la sorpresa, com l’altre dia amb l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

 

Sílvia Ruiz serà regidora al setembre

La foto de Sílvia Ruiz del seu perfil de twitter.

Sílvia Ruiz s’incorporarà el pròxim mes de setembre a l’ajuntament de Begues com a regidora per EB-ICV. Aquesta candidatura va obtenir dues regidories en les passades eleccions municipals, que van ocupar Ramon Guasch i Lurdes Griñó, els dos primers candidats de la llista. Ara, arran de la renúncia de Lurdes Griñó, Sílvia Ruiz -la tercera de la llista- entrarà en l’ajuntament com a regidora d’ICV per ocupar el lloc vacant

És la primera vegada que Sílvia Ruiz farà de regidora. Doctora Enginyera de Telecomunicació i professora de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC, Sílvia Ruiz té ara 54 anys d’edat i en fa 20 que viu a Begues, on és força activa en la vida cívica i política. Col·labora amb l’ANC i amb el grup local d’Òmnium a Begues, i també és membre d’Amnistia Internacional, de la plataforma “Esquerres per la Independència”, de l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) i del corrent “Compromís per la Independència” d’ICV. Durant uns anys va estar afiliada a ICV, però ara no està afiliada a cap partit.

El currículum professional de la Sílvia Ruiz és impressionant. Té més de 200 publicacions en llibres, revistes i congressos internacionals i és fundadora i directora, l’any 2008, del grup de recerca WiComTec: Wireless Communications and Technologies. També té 15 anys d’experiència en gestió i política universitària, bagatge que segur que li serà útil en la nova etapa com a regidora.