Tag Archives: Àrea Metropolitana de Barcelona

El risc de contagi continua empitjorant i l’ajuntament recomana l’aïllament domiciliari

El comitè d’emergència, en una reunió del juny passat (foto Ajuntament de Begues).

Les dades publicades avui al portal 324 sobre l’evolució del COVID-19 a Begues han tornat a empitjorar. L’índex de risc és en aquests moments de 301.90 (considerat com a “molt alt”) i la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment és de 2.14 (vol dir que cada persona contagiada n’infecta dues més com a mínim).

No és una situació gaire diferent a la d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però sí que és més preocupant que la que hi havia la setmana passada, quan Begues semblava una bassa d’oli. Tot i així, fins al moment el departament de Salut no ha inclòs Begues entre les municipis de l’AMB afectats per la resolució 1960/2020, de 31 de juliol, que recomanava mesures severes per combatre la propagació de l’epidèmia.

Aquesta mateixa tarda, l’ajuntament ha publicat a Twitter i a Facebook una crida amb el títol “Ajuda’ns a frenar l’expansió comunitària del virus a Begues”. La crida recorda que “l‘aïllament domiciliari és fonamental” i explica que “si presentes símptomes, si estàs esperant resultat de PCR, si has donat positiu, segueix les indicacions del metge o metgessa”.

També aquesta setmana, l’ajuntament ha explicat que el dispositiu d’emergència sanitària continuarà actiu durant tot l’agost. “El comitè de seguiment de la pandèmia a Begues manté el seu operatiu activat per fer front a qualsevol situació derivada de la COVID-19”, segons una notícia del web de l’ajuntament. El comitè d’emergència es va crear el mes de març i està format per l’alcaldessa, els regidors i regidores titulars de les diferents àrees municipals i, entre altres, els serveis tècnics de Prevenció de Riscos, Policia Local, Serveis Socials i Secretaria.

Etiquetat , , , , , ,

Puntualitzacions de l’ajuntament sobre els contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec

L’any passat Rubatec va fer manteniment de les instal·lacions tèrmiques del Centre Cívic (foto eliseupaisatgista.cat).

L’Ajuntament de Begues ha puntualitzat “algunes de les afirmacions” del text que vam publicar el 3 de juliol sobre les adjudicacions de contractes a Aigües de Barcelona i a Rubatec. Per tal d’evitar “males interpretacions” i de “vetllar per la veracitat de qualsevol afirmació que posi en entredit la correcta administració de recursos públics que fa aquest ajuntament”, el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Joan Molina, ens ha adreçat un ofici i un informe tècnic –aquest signat pel cap de Serveis Territorials– tot aclarint la “informació poc contrastada” que vam publicar. Les frases que posem entre cometes corresponen a fragments textuals de l’ofici o de l’informe.

Així, l’informe tècnic explica que aquestes dues empreses son les adjudicatàries dels serveis d’abastament d’aigua potable i de clavegueram i aigües pluvials, la primera, i de manteniment i conservació de les instal·lacions tècniques del municipi la segona.

En el primer cas, segons l’informe, des de 2012 la condició d’adjudicatari del servei d’abastament d’aigua implica que la mateixa companyia s’ha d’ocupar dels treballs que hi tenen relació (almenys als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquest imperatiu –també d’acord amb l’informe– no existeix en el cas del servei de clavegueram, tot i que l’ajuntament de Begues pot adjudicar igualment els contractes a Aigües de Barcelona, com ha fet.

En el segon cas, l’ajuntament adjudica a Rubatec “tots els treballs extres que sorgeixen en les tasques quotidianes de manteniment”, d’acord amb els preus que aquesta empresa va oferir al seu dia en el concurs públic, que va guanyar, per prestar el servei de manteniment de les instal·lacions tècniques.

Des d’A BEGUES volem agrair l’esforç de transparència de l’ajuntament i que hagi afegit informació al nostre text del 3 de juliol, basat en les dades oficials publicades en el portal de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.

D’acord amb aquestes dades, cap dels deu contractes adjudicats al grup Aigües de Barcelona a què fèiem referència va ser com a conseqüència explícita de la condició d’adjudicatari del servei d’aigua potable, sinó per altres motius: ser “l’opció més eficient i eficaç”, “la millor solució”, “només hi ha una empresa que pot respondre adequadament”, “el coneixement que té aquesta empresa de la xarxa”, “la relació qualitat-preu” o “és la concessionària del servei de clavegueram”. En tots deu casos, l’única oferta va ser la d’Aigües de Barcelona. L’ajuntament només va convidar aquesta empresa a presentar-ne.

En el cas de Rubatec, les coses son semblants. Els vuit contractes que vam examinar corresponen també a vuit invitacions expresses de l’ajuntament, només a aquesta empresa, perquè presentés una oferta. Les adjudicacions es van fer per “la relació qualitat-preu”, perquè disposa “de l’experiència i mitjans tècnics i humans” o perquè “ja ha efectuat altres tasques per l’ajuntament”, etc., arguments tots legítims que, des d’aquí, només reproduïm.

Etiquetat , , , , ,

Plans “caducats” per construir 180 habitatges nous

Dibuix de Can Termens, de Vicens Tort Arnau. Un antic pla preveia fer-hi 92 cases al voltant.

En aquests moments, el planejament urbanístic de Begues preveu que es puguin construir prop de 520 nous habitatges al municipi, la qual cosa donaria peu a un augment de la població d’unes 1.500 persones. Aquest increment de la població situaria el nombre d’habitants en més de 8.500, més del doble dels que hi havia a començament de segle, fa tot just vint anys.

A més a més, l’Ajuntament de Begues manté encara obertes les carpetes de tres plans parcials amb tots els terminis legals caducats, que preveuen la construcció d’uns 180 dels 520 nous habitatges possibles. Son els plans parcials de la plana de Mas Ferrer (aprovat definitivament el 2012, de 29 habitatges), la Sínia (2004, 62 habitatges) i Can Termens (2002, 92 habitatges). Tot i les aprovacions oportunes, els promotors respectius no han estat capaços d’executar-los des de fa 8, 16 i 18 anys respectivament, i la legislació permet declarar-ne la caducitat per raons òbvies. De fet, l’any passat mateix el departament de Territori i Sostenibilitat ja va declarar la caducitat del pla parcial de Santa Eulàlia, que preveia 20 nous habitatges i que no havia avançat gens des que els seus promotors el van impulsar. Per a més informació, vegeu el que va explicar Jordi Dolz al seu bloc “Tombar l’aigua“.

A banda dels 180 habitatges “caducats”, el planejament de Begues en preveu uns altres 340 en situacions legals diferents. Són només previsions damunt del paper, però es podrien convertir en realitat en el moment que hi haguessin promotors que plantegessin projectes en ferm, d’acord amb la normativa, i tinguessin capacitat de tirar-los endavant. Aquesta situació es repeteix a molts altres municipis del Baix Llobregat, fins al punt que en aquests moments es podrien construir 70.000 nous habitatges a la comarca d’acord amb les previsions del Pla General Metropolità de 1976 o, en el cas de Begues, del Pla General de 1997.

Però és evident que no som ni al 1976 (abans, per tant, dels ajuntaments democràtics) ni al 1997 (al segle passat). Som al 2020. Al començament d’una profunda crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19. Per tant, mantenir plans i previsions d’èpoques passades, quan les coses no es decidien democràticament, o quan conceptes com creixement econòmic o mobilitat tenien connotacions diferents de les d’ara, quan la crisi climàtica només era perceptible per uns pocs científics a tot el món, quan internet no s’havia universalitzat o quan el teletreball no existia, mantenir els mateixos plans que llavors, dic, sembla un disbarat de dimensions colossals.

Per això, el febrer passat el Centre d’Estudis Beguetans va demanar al Govern de Catalunya que declarés la caducitat dels plans de Mas Ferrer, la Sínia i Can Termens de Begues. I poc després, el març, el manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet va proposar una moratòria urbanística d’un mínim de dos anys a tota l’Àrea Metropolitana, perquè es pugui fer, sense pressions, un debat i una reflexió social per decidir el model territorial que l’actual generació (no la del franquisme, no la del segle passat) vol per al futur.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

El creixement demogràfic de Begues multiplica per tres el del Baix Llobregat

Les dades anuals de població revelen que la població de Begues augmenta molt més de pressa que la població de la comarca. L’Idescat acaba de publicar la nova xifra oficial d’habitants de Begues, que és de 6.961 persones l’1 de gener del 2018, i això representa un creixement anual de l’1,91% respecte a l’any anterior (dues vegades més que el Baix Llobregat, que va augmentar d’habitants un 0,63%).

Si el 2018 s’hagués mantingut el mateix ritme de creixement –cosa que no sabrem fins l’any que ve–, en aquests moments la xifra d’habitants ja superaria les 7.000 persones. De fet, com ja hem explicat altres vegades, el nombre d’habitants de Begues no ha parat d’augmentar any rere any, fins i tot en els moments més difícils de la crisi econòmica, com va ser l’any 2013.

En el gràfic que acompanya aquest text es veu que el ritme de creixement de la població és més intents que el de la comarca i que els de l’Àrea Metropolitana i de tot Catalunya. Així s’ha arribat als més que probables 7.000 habitants, més dels que hi ha hagut mai al poble, i que situen la població de Begues molt per damunt d’algunes capitals de comarca rurals com ara Tremp, Sort, Gandesa, Falset o les Borges Blanques, per exemple.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Alerta: el consum d’aigua augmenta més de 8 litres diaris per persona en només dos anys*

Les dades de consum domèstic d’aigua a Begues en els dos últims any han empitjorat i ho han fet de manera preocupant. Després de cinc anys seguits de baixada del consum mitjà, la tendència es va capgirar i el 2015 i 2016 el consum va tornar a augmentar. En el conjunt de l’Àrea Metropolitana, el consum mitjà també va pujar els dos darrers anys, però ho va fer de manera més moderada i, el que és més important, després de set anys seguits de baixada continuada.

Com es pot veure en el gràfic de dalt, els dos últims anys el consum mitjà per habitant ha augmentat més de vuit litres diaris, fins als 129,26 litres per habitant i dia, vint-i-quatre més que la mitjana metropolitana (cada dia!) De manera intuïtiva, podem deduir que aquest augment del consum respon a la recuperació de l’activitat econòmica, d’una banda, i a un relaxament o abandó de les bones pràctiques adquirides durant la sequera de 2007. En tot cas, Begues sempre ha estat un dels municipis metropolitants amb un consum més alt, superat en aquests moments només per Cervelló, Sant Cugat del Vallès i Tiana.

Davant d’aquestes dades, sobren les paraules i toca reflexionar. Caldria recuperar el camí de la moderació del consum tant per motius ambientals com econòmics i socials. La tecnologia ens ho posa cada vegada més fàcil. A més, probablement ningú desconeix que som a la conca Mediterrània. Doncs només falta treure conclusions d’aquesta evidència i entendre que amb l’aigua, com amb el clima, no s’hi juga.

*Després d’haver publicat aquest text, el Butlletí de Begues núm. 144, d’octubre de 2017, en va publicar un altre sobre el mateix tema, a la pàgina 4, amb el títol sorprenent de “La població consolida una reducció en el consum d’aigua“. El text del Butlletí parla del consum de 2014, que, efectivament, va ser l’any més baix de la dècada, sense dir res dels increments de 2015 i 2016.

 

Etiquetat , , , , , ,

La companyia d’aigües anul·lada pels tribunals té contracte amb l’ajuntament de Begues

Referència al contracte de Begues en la llista d'actius d'Aigües de Barcelona (foto JFB).

Referència al contracte de Begues en la llista d’actius d’Aigües de Barcelona (foto JFB).

L’anul·lació de la societat mixta Aigües de Barcelona ha caigut com una bomba en les institucions catalanes i en el món de les grans empreses. Com deveu saber, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els quals hi ha Begues.

Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup privat Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%) per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió del servei públic d’abastament d’aigua a Barcelona. Agbar havia prestat el servei durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la corresponent concessió.

La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però ara el Tribunal Superior de Justícia ha dit que no es va fer bé. Bàsicament, la sentència anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense un concurs públic, i a més a més els actius que Agbar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar (en altres paraules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al pretès 85%).

Entre els actius aportats per Agbar a la societat mixta hi ha el contracte amb l’Ajuntament de Begues, signat l’1 de juliol de 1993 per un període de 49 anys. És a dir, fins l’1 de juliol de 2042. L’objecte del contracte era la “concessió d’explotació, gestió, ampliació i millora del servei públic d’abastament d’aigua potable en el municipi de Begues”. Tot i que el contracte havia d’acabar el 2042, la creació de la societat mixta ara anul·lada va significar la prolongació de la concessió fins el 2047.

Què passarà ara? És difícil de saber, perquè la batalla legal, política i empresarial per aquest tema està tot just als començaments, però el que és segur és que els usuaris continuaran rebent el servei d’abastament d’aigua amb normalitat. Tant les administracions públiques com l’empresa implicada es preocuparan que aquest conflicte no perjudiqui la població.

Però l’Ajuntament de Begues potser hauria de donar ara les explicacions que no va donar el 2012, quan va aprovar la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona per part de l’Àrea Metropolitana i el grup Agbar. És a dir, quan va aprovar una decisió que ara els tribunals han declarat il·legal. En el portal de l’Ajuntament i en les actes dels plens municipals no hi ha ni una sola referència a aquesta qüestió, encara que va representar la prolongació de la concessió de l’abastament d’aigua per a tots els habitants de Begues, per art de màgia, fins el 2047. Sense informació pública ni concurs públic de cap mena. Per què o a canvi de què?

Etiquetat , , , , ,

Torna a millorar el consum d’aigua

consum d'aigua

El consum d’aigua de Begues ha tornat a millorar per cinquè any consecutiu. Segons les darreres dades oficials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el 2014 el consum d’aigua va ser de 121 litres, encara no, per persona i dia. Això vol dir quasi 7 litres menys que l’any anterior. La millora és evident, tot i que el consum de Begues continua lluny de la mitjana metropolitana, de 102,3 litres per persona i dia (la línia de color taronja del gràfic de dalt).

En el gràfic podem observar com el consum de Begues (la línia de color blau) s’apropa cada vegada més a la mitjana de l’àrea metropolitana. Però difícilment l’atraparà, tenint en compte les característiques de la població, en què molts habitatges compten amb jardí i la superfície agrícola és prou important. Tots dos factors tensionen a l’alça el consum d’aigua.

De tota manera, ni la ciutadania ni l’administració es poden permetre el luxe de relaxar-se en aquest aspecte. La reducció del consum hauria de continuar, per molt difícil que sembli. A les conques internes de Catalunya, la disponibilitat d’aigua és molt escassa comparada amb les necessitats que hi ha, i Begues forma part del sistema com tothom: si aquí el consum supera la mitjana, algú altre s’haurà de conformar amb menys.

Per això van ser una bona notícia les obres que es van fer en la xarxa de distribució d’aigua a diferents carrers del centre de Begues. Les obres les va fer setmanes enrere la constructora Acsa Sorigué i van anar a càrrec de la companyia concessionària del servei, Aigües de Barcelona. Segons la informació divulgada per l’ajuntament, les obres van consistir “en la substitució de les canonades d’uralita per unes altres de polietilè, un nou material que suposa una millora del servei”. Tot i que no s’ha divulgat gaire més informació, pot ser que aquest canvi eviti possibles fuites de la xarxa i que això es reflecteixi, tard o d’hora, en noves millores de les estadístiques de consum d’aigua.

 

Etiquetat , , , ,

Un mes després del 26 de juliol

El moment que treien de la runa la màquina dels pollastres a l'ast de la Cabaña (foto Alfred Dot).

El moment que treien de la runa la màquina dels pollastres a l’ast de la Cabaña (foto Alfred Dot).

L’agost d’aquest any a Begues ha estat especial. Ha estat un mes marcat, poc o molt, per les conseqüències de l’explosió del 26 de juliol al carrer Major. Tot i la immensa sort que no hi hagués víctimes mortals, de víctimes n’hi va haver igualment, i per això l’administració ha posat en marxa mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades i la ciutadania ha engegat el moviment de solidaritat. Al mateix temps, començava el desenrunament dels edificis destruïts per l’explosió.

Demà, dia 26, es compleix un mes de l’explosió i acaba el termini perquè les persones que van patir danys a casa seva demanin els ajuts del govern espanyol per aquest concepte. Fins el passat dia 21 es podien demanar a través de l’Ajuntament de Begues i demà dimecres encara es poden demanar a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. S’hi poden acollir les famílies afectades que no superin els 35.145,71 euros d’ingressos nets anuals, d’acord amb un barem esglaonat segons el nombre de membres de la família. A més a més, a partir de setembre es podran demanar unes ajudes semblants a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i s’hi podran acollir les famílies afectades que no superin els 59.020,22 euros de renda familiar anual, d’acord amb un barem similar a l’anterior.

Al seu torn, la ciutadania no s’ha quedat en cap moment de braços creuats i ha iniciat un moviment solidari, amb la intenció de recaptar fons durant tot un any per ajudar els afectats. Arran d’una crida de Santi Barroso, Pilar Capellades i Mercè Vendrell, el 17 d’agost es va crear una comissió d’entitats que impulsarà diferents iniciatives amb aquest objectiu. La mateixa Mercè Vendrell presideix la comissió, que continuarà la tasca iniciada el 15 d’agost per Jordi Rossy i els seus companys amb un concert benèfic de jazz al centre cívic.

Tots aquests esforços necessiten, però, la contrapartida de la informació. Saber què va passar i per què, la valoració dels danys, etc. Mentre continuen les investigacions, l’interès de la gent sobre aquesta qüestió és evident, com pot comprovar qualsevol persona parant l’orella i escoltant les converses d’aquests dies al carrer, on les més diverses teories sobre l’explosió s’escampen com una taca d’oli.

Tot això és normal, com també és normal desitjar que la versió oficial no es faci esperar gaire. Segurament, el primer ple de l’ajuntament que es reuneixi després de l’explosió serà seguit amb atenció.

Etiquetat , , , , , , ,

Begues aconsegueix estalviar 9 litres més d’aigua per persona i dia el 2013

aigua

Els beguetans van consumir nou litres menys d’aigua potable cada dia durant 2013. El consum domèstic d’aigua a Begues ha millorat de manera ininterrompuda des de 2009, quan l’Ajuntament va aprovar l’ordenança municipal per a l’estalvi d’aigua. De tota manera, continua sent dels més alts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB): uns 22 litres i mig més per persona cada dia.

Concretament, el 2013 el consum mitjà d’aigua a Begues va ser de 127,63 litres diaris per persona, per sota dels 136,6 litres de l’any anterior. Afortunadament, per tant, les dades oficials confirmen la millora dels hàbits de consum d’aigua dels beguetans, després que el 2007 van aconseguir “la medalla” de màxims consumidors d’aigua de tota l’AMB. Des de llavors, el consum d’aigua a Begues s’ha reduït un 29,02% i s’ha anat apropant cada vegada més a la mitjana metropolitana i al nivell recomanat per l’Organització Mundial de la Salut, que és de 100 litres per persona i dia.

Probablement no hi ha un sol motiu d’aquesta millora. Segur que hi ha tingut molt a veure l’ordenança municipal de 2009, que, entre altres coses, preveu que les noves construccions disposin de cisterna per recollir les aigües pluvials. Però de noves construccions no se n’han fet gaires, a causa de la crisi, o sigui que hi ha d’haver més motius que expliquin la caiguda de consum d’aigua.

Potser també hi han influït factors com ara la millora dels hàbits de consum, la millora de les tecnologies (reductors de cabal, regs, piscines…) o l’augment del preu de l’aigua, que també compta. Però tot això són conjectures, ja que no ens podem basar en cap estudi públic sobre l’estructura del consum d’aigua a Begues.

Tenint en compte que els 127,63 litres d’aigua diaris per habitant continuen tossudament lluny de la mitjana metropolitana (105,2 litres), potser seria hora d’analitzar més a fons per què costa tant millorar el consum d’aigua a Begues, més enllà d’atribuir-ho als jardins, els horts domèstics i les piscines, com si no hi hagués res a fer.

Etiquetat , ,

Biennal de Venècia i retallades al Garraf, més que una coincidència desafortunada

Abocador_33_MArta_Quismondo

Una de les fotos que mostren la rehabilitació de la Vall de Joan a l’exposició de Venècia (foto IRL)

És una llàstima que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hagi anunciat que refarà el projecte de rehabilitació de l’antic abocador del Garraf, a la Vall de Joan, justament ara, quan aquest projecte és un dels que representen a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia.

L’AMB vol reduir el pressupost del projecte de rehabilitació en 10 milions d’euros i deixar-lo en 20 milions, per comptes dels 30 previstos. Fins ara s’ha rehabilitat ja una zona de 20 hectàrees, corresponents al municipi de Gavà, però encara queden més de 40 hectàrees per recuperar, situades al municipi de Begues.

El grup Les Agulles–Ecologistes en Acció de Gavà ja va avisar fa mes i mig que “s’està incomplint el projecte de restauració de l’abocador de la Vall de Joan per manca de pressupost” i va reclamar a l’AMB i al Govern que posin els mitjans necessaris per finalitzar els treballs. El projecte no solament preveu la restauració paisatgística de la vall, sinó també el segellat per evitar que els residus de l’antic abocador contaminin el subsòl i, de retruc, el delta del Llobregat i el mar.

Precisament, com dèiem, el projecte de rehabilitació de l’abocador forma part de l’exposició “Arquitectures Empeltades”, presentat per l’Institut Ramon Llull en la Biennal de Venècia. L’exposició, segons la informació oficial, “vol mostrar els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana, mostrant exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur”.

El contrast entre el missatge que hem portat a la Biennal de Venècia i el que explica el grup Les Agulles–Ecologistes en Acció, i que l’AMB reconeix, és evident. Però, per mi, el pitjor no és aquesta coincidència desafortunada, sinó el fet que al cap de quaranta anys les coses es continuïn fent malament a l’abocador del Garraf.

Està clar que ara el problema és pressupostari, perquè no hi ha diners per a fer el projecte tal com s’havia concebut. Però les coses es van començar a fer malament ja fa quaranta anys. Des de llavors, les administracions han desaprofitat etapes de bonança econòmica i fins i tot d’abundància per prevenir les filtracions, complir les promeses i rehabilitar els terrenys de l’abocador en els terminis i amb la qualitat previstos.

Etiquetat , , , , , , ,