Tag Archives: Àrea Metropolitana de Barcelona

Com més crisi, més habitants a Begues

chart

Durant els anys de la crisi econòmica, és a dir, des de 2007, la població de Begues ha augmentat any rere any. Això es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, que es pot “descarregar” del portal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (amb els errors tipogràfics inclosos). El recompte de 2012, que és l’últim publicat, dóna un total de 6.520 habitants, amb un 6,4% de població estrangera.

Si ens fixem només en els anys de la crisi, de 2007 a 2012, Begues ha augmentat un 10,5% d’habitants en total (venen a ser uns 125 habitants més cada any de mitjana). Això vol dir que la població de Begues ha crescut el doble que el Baix Llobregat (+4,5%) o que Catalunya (+4,9%) durant el mateix període. No sé si tothom té aquesta percepció, però almenys això és el que diuen les estadístiques oficials.

En canvi, la població estrangera de Begues sí que ha baixat. Si el 2009 va arribar al 8,24% del total, el 2012 havia reculat fins el 6,4%, més o menys el nivell que hi havia al començament de la crisi. Precisament, aquest descens és un fenomen que tothom atribueix a la crisi econòmica (“molts immigrants han tornat al país d’origen…”) En canvi, a què hem d’atribuir l’augment global de la població de Begues durant aquests anys?

En fi, quan es facin públiques les dades oficials de 2013 sabrem almenys si el creixement de la població de Begues ha continuat els últims dotze mesos, o si, en canvi, ja s’ha aturat. Per les dades que s’han fet públiques fins ara, és difícil endevinar-ho: el 2013 el Baix Llobregat ha continuat augmentant de població, mentre que, en canvi, el total de Catalunya ha baixat per primera vegada en molts anys.

Etiquetat ,

Com afectarà Begues el nou pla director urbanístic?

20131202_workshopPDU_intro.JPG

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana (foto AMB).

La sensació que vivim una època de canvis crucials no és cap miratge. És ben real. Unes persones potser ho percebran d’una manera i unes altres d’una altra, però tothom està d’acord que ens trobem enmig d’un procés accelerat de canvis polítics, econòmics i socials de grans proporcions.

El més normal en aquesta situació és sentir-se desorientat i no tenir respostes a les moltes preguntes que se’ns plantegen. Per això són d’agrair les certeses i els “fulls de ruta” que ens permeten ordenar les idees i adoptar decisions per continuar avançant.

En els pròxims mesos, el debat sobre el procés sobiranista continuarà sent molt intens. El pacte dels partits polítics pro-dret a decidir sobre la data i la pregunta del referèndum ha esvaït incerteses, però n’ha introduït de noves. La part positiva és que permet avançar cap a un horitzó més ben definit que abans. La negativa seria que deixéssim en segon terme altres qüestions que també afecten directament el nostre futur.

Una d’aquestes qüestions corre el risc de passar desapercebuda, i per això la comento. Els 36 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre els quals el de Begues, acaben de començar la redacció del nou Pla Director d’Urbanisme (PDU) metropolità. S’han proposat tenir a punt l’avanç del pla el maig de 2015, precisament abans de les pròximes eleccions municipals.

El pla actual, el pla general metropolità, és de 1976. Vol dir que haurà estat vigent aproximadament uns 40 anys, durant els quals ha ordenat l’urbanisme de tot el territori metropolità. El resultat és la realitat actual, que en el cas de Begues és la que coneixem.

Vistos els antecedents, no és aventurat afirmar que el nou PDU podria definir l’urbanisme de l’Àrea Metropolitana fins el 2055 més o menys. Per tant, tots els municipis s’hi juguen molt. I Begues potser més que altres, perquè té un territori molt extens que fins ara ha aconseguit preservar un equilibri envejable.

Tot i que en la fase final de la redacció es preveu un procés participatiu, seria temerari no preocupar-se des d’ara mateix de com afectarà els nostres pobles i ciutats el futur PDU. Prou que ho fa, per exemple, l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que el 2 de desembre passat va donar el tret de sortida a la redacció del pla com a vicepresident executiu de l’AMB.

Quan hi hagi les pròximes eleccions municipals ja estarà tot dat i beneït. Són els alcaldes i regidors actuals els qui se n’han d’ocupar. No badem.

Etiquetat , , ,

Sobre el preu de l’aigua

Image

Pel que fa al preu de l’aigua, el cas de Begues no és gaire diferent del de la immensa majoria dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Hem comparat factures de l’aigua de Barcelona i de Begues i, a primer cop d’ull, no s’hi veuen gaires diferències. Però si n’hi haguéssin, no seria gaire senzill detectar-les, perquè són factures més aviat difícils d’entendre. En tot cas, el més probable és que l’increment del preu de l’aigua dels últims anys hagi estat molt semblant als diferents municipis metropolitans.

A tot Catalunya, almenys, el preu mitjà de l’aigua que paguen els consumidors s’ha apujat molt els darrers cinc anys. Concretament, un 50%, d’acord amb les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua: si el 2008 el preu mitjà era de 1,3 euros el metre cúbic, el 2013 ja és de 1,9 euros, i el 2014 tornarà a pujar (aquestes xifres inclouen la tarifa de l’aigua, el cànon de l’aigua i l’IVA, però no la taxa de clavegueram).

Ahir dissabte, 30 de novembre, la Plataforma Aigua és Vida va publicar la infografia que il·lustra aquest text. La reproduïm perquè fa un esforç per explicar com es distribueixen els ingressos que la companyia d’aigües obté a través dels rebuts dels usuaris. Si Aigües de Barcelona fes aquest mateix exercici, segur que la infografia no explicaria les mateixes coses o no les explicaria de la mateixa manera, sense que això vulgui dir que diria mentides. Senzillament, el cicle integral de l’aigua és una qüestió complexa des del punt de vista econòmic i els aspectes financers encara la compliquen més. Per això, és fàcil que se’n puguin donar versions diferents segons el punt de vista de cadascú.

El que és un disbarat és dir que l’aigua hauria de ser gratis o que podria ser-ho. El servei de distribució d’aigua potable és un servei públic que ha de garantir que cada llar disposi d’aigua de qualitat i en quantitats suficients. Si, a més a més, el rebut ha de pagar el cost del cicle integral (és a dir, no solament el que costa fer arribar l’aigua potable a les llars, sinó el que costa recollir les aigües brutes i depurar-les per tornar-les al medi), ja es veu que pensar en la gratuïtat és un deliri. No fa gaires dies, un full que algú va deixar a la bústia de casa encara afirmava que a Begues hi podia haver aigua gratis. Pot ser que sigui ignorància, però em sembla que més aviat és una falta de respecte.

Etiquetat , , ,

La mateixa companyia d’aigües fins el… 2047

aixeta_oberta

Si sou abonats de la companyia d’aigües, Aigües de Barcelona, amb l’última factura haureu rebut una carta del nou director general de l’empresa, l’Ignacio Escudero. La carta explica moltes coses, però no la més important, almenys des del meu punt de vista: que serem clients de la companyia fins el 2047, com a mínim.

En la carta, Escudero ve a dir que la Societat General d’Aigües i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han creat una nova empresa mixta que, de fet, és la mateixa de sempre, Aigües de Barcelona, però amb una nova personalitat jurídica i amb l’Àrea Metropolitana com a accionista. Aquesta “nova” empresa prestarà el servei de distribució d’aigua i sanejament a quasi tots els municipis de l’Àrea Metropolitana, Begues inclòs, fins el 2047.

L’Àrea Metropolitana, amb l’acord de tots els ajuntaments, va aprovar-ho el 21 de maig passat. No deixa de ser sorprenent que una decisió d’aquest tipus, que ens afectarà a tots durant les tres pròximes dècades i escaig, s’hagi explicat tan poc (la carta que vam rebre amb la factura no compta). Al capdavall, la distribució d’aigua és un negoci i estaria bé que s’informés als clients que no podran canviar de proveidor fins el 2047… o mai!

Sabeu per què a Begues la companyia que fa la distribució de l’aigua potable és Aigües de Barcelona? He trobat un text meu del novembre de 1979, publicat al diari Avui, que ho explicava (sigueu comprensius):

“Els tractes de l’ajuntament de Begues amb l’ajuntament de Barcelona, que van començar l’any 1972, responien a la necessitat de Barcelona de trobar un lloc on posar les escombraries de la ciutat i a la pressa dels urbanitzadors perquè se solucionés aviat la manca d’aigua a Begues. El 1974 hi hagué un acord entre l’ajuntament de Barcelona, el de Begues i la Societat General d’Aigües, en virtut del qual Barcelona pagava a la Societat d’Aigües l’import de les obres per a portar l’aigua de Barcelona a Begues. A canvi, Begues cedia els terrenys de la vall de Joan per a instal·lar-hi l’abocador. A més a més, s’acordà que el consistori barceloní “interessaria” la diputació provincial en les obres de reparació de la carretera de Gavà a Begues. Com a conseqüència de tot això, Begues té ara aigua i una carretera més ràpida que l’antiga, però la destrossa ecològica que han significat tant l’abocador com les obres de la carretera és irreparable. També els terrenys de Begues s’han apujat de preu.”

(imatge: argentonacomunicacio.cat)

Etiquetat , , , , ,

Què fem amb l’aigua?

Sense títol

El consum domèstic d’aigua a Begues ha millorat considerablement els últims anys, tot i que continua sent una de les poblacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb més consum per habitant. De fet, el 2007, l’any de la sequera, Begues va arribar gairebé als 175 litres per capita i dia segons les dades oficials, més que qualsevol altra població de l’àrea metropolitana.

A partir de llavors hi va haver una reacció molt evident i el consum va baixar any rere any (tret de 2009, en què va repuntar), fins arribar el 2012 als 136,6 litres per habitant i dia. Això representa un descens del 21,5% en cinc anys, molt més del 7% que ha baixat de mitjana a l’àrea metropolitana.

Ara Begues ja no és el municipi amb més consum, sinó el quart, després de Cervelló, Sant Cugat del Vallès i Corbera de Llobregat. Durant uns anys havia estat el segon de la llista, darrera de Sant Cugat, però a partir de 2011 l’Àrea Metropolitana va incorporar les dades de Cervelló i Corbera, que encara són pitjors que Begues en aquest aspecte.

Tot i la millora d’un 21,5% en cinc anys, queda molta cosa per fer, perquè el consum mitjà metropolità és de 105,8 litres per persona i dia, gairebé 30 litres menys que a Begues. Per quin motiu a Begues es consumeixen, cada dia del món, 30 litres més per persona que en els altres llocs? Tenint en compte les característiques de la població, l’única explicació que se’ns ocorre és que els jardins i els horts casolans “es beuen” diàriament bona part d’aquests 30 litres d’aigua per capita.

Si l’explicació fos aquesta, no creiem que s’hagués de renunciar a jardins i hortets, sinó de continuar aplicant mesures d’estalvi i d’eficiència per baixar encara més el consum d’aigua i apropar-se als 105,8 litres de la mitjana metropolitana o, millor encara, als 100 litres que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Un altre dia ja parlarem del preu.

Etiquetat , , , ,