Tag Archives: Baix Llobregat

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La mirada beguetana dels fets de cal Ganxo

La fotografia de cal Ganxo que El Periódico va publicar a primera plana el 12 de març passat (foto Pau Martí).

Els fets de l’alberg de cal Ganxo dels passats dies 9 i 10 de març van tenir una gran repercussió a tot arreu. A Begues també, per descomptat, tant per l’impacte social causat per l’assalt de 25 persones encaputxades als MENA (menors no acompanyats, immigrants) que s’allotjaven en l’alberg, com per la proximitat a Castelldefels.

Es dona la circumstància, a més a més, que El Periódico de Catalunya va informar dels fets el dia 12, a primera plana, amb una gran fotografia a quatre columnes del fotògraf beguetà Pau Martí Moreno, de cal Pau Pubill. La fotografia mostra l’ambient a l’exterior de l’alberg després que es coneguessin els fets i s’hi veuen dos agents dels Mossos d’Esquadra, dos policies locals, dues persones més vestides de paisà i dos vehicles policials.

És la primera fotografia de Pau Martí que El Periódico publica a primera plana i, per això, el mateix 12 de març el fotògraf de Begues va fer aquest comentari al seu perfil de Facebook: “¡Hoy en la portada del Periódico he publicado la foto principal! Bien, no puedo estar más feliz y contento. El tema mal. Mal al comprobar que la ignorancia y el racismo campan a sus anchas en mi Baix Llobregat. En fin… Moltes gràcies Julio Carbó per la confiança!” Julio Carbó és l’editor gràfic del diari.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

El creixement demogràfic de Begues multiplica per tres el del Baix Llobregat

Les dades anuals de població revelen que la població de Begues augmenta molt més de pressa que la població de la comarca. L’Idescat acaba de publicar la nova xifra oficial d’habitants de Begues, que és de 6.961 persones l’1 de gener del 2018, i això representa un creixement anual de l’1,91% respecte a l’any anterior (dues vegades més que el Baix Llobregat, que va augmentar d’habitants un 0,63%).

Si el 2018 s’hagués mantingut el mateix ritme de creixement –cosa que no sabrem fins l’any que ve–, en aquests moments la xifra d’habitants ja superaria les 7.000 persones. De fet, com ja hem explicat altres vegades, el nombre d’habitants de Begues no ha parat d’augmentar any rere any, fins i tot en els moments més difícils de la crisi econòmica, com va ser l’any 2013.

En el gràfic que acompanya aquest text es veu que el ritme de creixement de la població és més intents que el de la comarca i que els de l’Àrea Metropolitana i de tot Catalunya. Així s’ha arribat als més que probables 7.000 habitants, més dels que hi ha hagut mai al poble, i que situen la població de Begues molt per damunt d’algunes capitals de comarca rurals com ara Tremp, Sort, Gandesa, Falset o les Borges Blanques, per exemple.

 

Etiquetat , , , , , , ,

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Cap als 6.800 habitants

Els habitants de Begues augmenten més de pressa que els del Baix Llobregat (font: Idescat)

Els habitants de Begues augmenten més de pressa que els del Baix Llobregat (font: Idescat)

La població de Begues continua creixent. A poc a poc, però creixent. L’Institut d’Estadística de Catalunya va publicar fa pocs dies les dades actualitzades d’habitants a 1 de gener de 2016 per a tots els municipis (les dades es publiquen aproximadament amb un any de retard). En el cas de Begues, la nova xifra oficial és de 6.736 persones i és ben probable que d’aquí un any, quan es tornin a actualitzar les dades, comprovarem que ara mateix ja hi ha més de 6.800 habitants*.

Com hem comentat més d’una vegada, la població de Begues no ha deixat de créixer ni un sol any, tot i els efectes que la crisi econòmica va tenir en la demografia de Catalunya i de la península ibèrica en general. No solament això, sinó que els últims anys els creixements relatius de Begues doblen els del Baix Llobregat i superen encara més els de Catalunya i de l’àmbit metropolità de Barcelona. En el gràfic que publiquem es veuen els percentatges de creixement anual de població des de 2011, i es comprova com la velocitat de creixement de Begues, tot i ser modesta, és la més elevada de les quatre.

*Efectivament, no anàvem errats. La nova dada oficial de població de Begues a 2017 és de 6.830 habitants.

Etiquetat , , , ,

Pugna entre “El Llobregat” i “El Far” per liderar la premsa del Baix Llobregat

Logotip del congrés.

Logotip del congrés.

Al Baix Llobregat es donen les condicions perquè hi pugui haver premsa de referència d’àmbit comarcal, segons les conclusions d’una comunicació que hem presentat avui al Citilab de Cornellà de Llobregat, en el marc dels debats del congrés “El Baix Llobregat a Debat”. De tota l’oferta actual, l’estudi assenyala els periòdics El Llobregat i El Far com els que podrien fer el paper de mitjà baixllobregatí de referència en el futur.

Fins ara, el Baix Llobregat no ha comptat amb periòdics de referència, tot i els diferents intents que hi ha hagut en aquest sentit. Així es constata en els estudis de Tasis i Torrent (1966) i de Guillamet (1983), que posen en evidència la debilitat del sistema comunicatiu de la comarca, en comparació amb els del Barcelonès, el Vallès Occidental o el Garraf, molt més sòlids.

Trenta-cinc anys després dels treballs de Guillamet, continua havent-hi una manca de premsa baixllobregatina de referència, però, en canvi, les condicions han canviat radicalment. En aquests moments, l’oferta de mitjans de comunicació és molt nombrosa. Fins i tot hi ha cinc periòdics impresos i cinc diaris digitals que tenen vocació de cobertura més o menys comarcal, a més d’una televisió privada (ETV).

La comunicació recull els resultats d’una enquesta adreçada a 50 responsables de comunicació de diferents institucions i empreses del Baix Llobregat i la zona d’influència. Segons els resultats de l’enquesta, com dèiem, en aquests moments ja es donen les condicions perquè emergeixi un mitjà de comunicació que sigui referent en informació i opinió a nivell comarcal.

De l’oferta actual, els periòdics mensuals El Llobregat i El Far són els més ben situats per fer aquest paper, però de moment no hi ha una gran unanimitat d’opinions en aquest sentit. En qualsevol cas, els dos periòdics comparteixen moltes característiques: són publicacions mensuals i gratuïtes, es distribueixen encartats en El Periódico de Catalunya, publiquen un diari digital amb la mateixa marca, inclouen l’Hospitalet en l’àmbit de cobertura informativa i utilitzen molt majoritàriament el castellà en els textos.

L’oferta actual de premsa al Baix Llobregat (font: Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat 2016).

 

 

 

 

Documents: 1) La possible premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet; 2) Cens provisional de la premsa comarcal del Baix Llobregat (2016); 3) Resultats de l’enquesta sobre la premsa de referència al Baix Llobregat i l’Hospitalet.

 

Etiquetat , , , , , , , , ,

Augment d’alumnes matriculats a les escoles del poble

escolars

La població escolar de Begues ha superat ja amb escreix els 1.300 alumnes. Al cap d’un mes del començament de curs, les dades diuen que els alumnes matriculats en els tres centres d’ensenyament de la població arriben als 1.355 en total, la xifra més alta dels darrers anys.

El nombre total d’alumnes ha augmentat un 3,04% respecte al curs passat, sobretot perquè les línies d’educació infantil de l’Escola Pública Sant Cristòfor (P3, P4 i P5) estan plenes de canalla a vessar. En aquest centre també hi ha molts alumnes de primer curs d’educació primària (de 6 a 7 anys d’edat), i tot plegat fa que ara Sant Cristòfor tingui 458 alumnes, 23 més que l’any passat en aquesta època.

Als altres centres del poble també hi ha hagut un augment dels alumnes matriculats. L’Institut de Begues, per exemple, en té 213, 15 més que el curs passat. L’increment s’ha concentrat en les dues línies de 1r d’ESO, d’11 a 12 anys d’edat, que tenen 61 alumnes en total. I finalment, el Col·legi Sant Lluís/Parvulari Col·legi Bosch, de titularitat privada, ha tingut aquest curs una matrícula de 684 alumnes, 2 més que l’any passat.

La gran majoria de la població escolar de Begues resideix al mateix municipi, però continua havent-hi molts alumnes procedents d’altres poblacions, bàsicament del Baix Llobregat, que van a l’Institut i, sobretot, al Sant Lluís. Un 38,6% dels alumnes d’aquest centre privat són d’altres municipis de la comarca, i tots els altres, 420 (9 més que el curs passat), són de Begues mateix.

Etiquetat , , , ,

Victòria clara de CiU i augment de l’abstenció

abstenció

Com ha passat en no poques poblacions de Baix Llobregat, els resultats de les eleccions municipals a Begues han estat contundents. La candidatura guanyadora, Convergència i Unió, encapçalada per Mercè Esteve, ha vençut de manera clara i ha arrabassat la victòria electoral a l’ICV de Ramon Guasch, guanyadora de les dues anteriors eleccions. Amb cinc regidors, CiU no ha aconseguit la majoria absoluta però segurament no tindrà dificultats per trobar suports que li permetin governar amb comoditat. Sobretot perquè és molt difícil, per no dir impossible, que es puguin formar majories alternatives mínimament sòlides.

Han obtingut representació a l’ajuntament sis candidatures diferents, totes les que es presentaven. El 2007 i el 2011 també van ser sis les forces que van entrar a l’ajuntament, però llavors la fragmentació va ser molt important. Ara, en canvi, CiU ha concentrat un gran nombre de vots, més de mil, que representen un 33,82% dels votants. L’altra candidatura que ha millorat respecte a les anteriors eleccions és Esquerra, que aconsegueix un 18,68% dels vots i dos regidors, el millor resultat d’ERC en unes eleccions municipals a Begues després de Franco.

Totes les altres candidatures han tret pitjors resultats que en les eleccions de fa quatre anys i, per tant, és probable que hagin perdut votants a favor de CiU i d’ERC. Fent una anàlisi precipitada, podríem dir que antics votants de Gent de Begues i Tot per Begues han votat ara a CiU, que ICV ha perdut vots a favor d’ERC i que votants del PP han anat a l’abstenció. Però suposant que tot això fos veritat, amb aquests moviments no n’hi ha prou per explicar els resultats de les eleccions d’ahir. Per tant, haurem d’analitzar els números amb més deteniment en els pròxims dies.

L’altra gran novetat de les eleccions d’ahir a Begues és l’augment de l’abstenció, el contrari de la tendència general a Catalunya. Amb un 38,13%, s’ha apropat al nivell de 2007, quan la participació electoral va caure al mínim històric en unes municipals. Per tant, al marge de guanyadors i perdedors, de moment el que és segur és que la democràcia local a Begues s’ha fotut una trompada. També això s’haurà d’analitzar.

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Com més crisi, més habitants a Begues

chart

Durant els anys de la crisi econòmica, és a dir, des de 2007, la població de Begues ha augmentat any rere any. Això es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, que es pot “descarregar” del portal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (amb els errors tipogràfics inclosos). El recompte de 2012, que és l’últim publicat, dóna un total de 6.520 habitants, amb un 6,4% de població estrangera.

Si ens fixem només en els anys de la crisi, de 2007 a 2012, Begues ha augmentat un 10,5% d’habitants en total (venen a ser uns 125 habitants més cada any de mitjana). Això vol dir que la població de Begues ha crescut el doble que el Baix Llobregat (+4,5%) o que Catalunya (+4,9%) durant el mateix període. No sé si tothom té aquesta percepció, però almenys això és el que diuen les estadístiques oficials.

En canvi, la població estrangera de Begues sí que ha baixat. Si el 2009 va arribar al 8,24% del total, el 2012 havia reculat fins el 6,4%, més o menys el nivell que hi havia al començament de la crisi. Precisament, aquest descens és un fenomen que tothom atribueix a la crisi econòmica (“molts immigrants han tornat al país d’origen…”) En canvi, a què hem d’atribuir l’augment global de la població de Begues durant aquests anys?

En fi, quan es facin públiques les dades oficials de 2013 sabrem almenys si el creixement de la població de Begues ha continuat els últims dotze mesos, o si, en canvi, ja s’ha aturat. Per les dades que s’han fet públiques fins ara, és difícil endevinar-ho: el 2013 el Baix Llobregat ha continuat augmentant de població, mentre que, en canvi, el total de Catalunya ha baixat per primera vegada en molts anys.

Etiquetat ,