El risc de contagi cau de “molt alt” a “mitjà” i s’atura per ara la propagació de l’epidèmia

Sala d’espera del CAP Pou Torre (foto Ajuntament de Begues)

El risc de contagi ha caigut dràsticament els darrers dies a Begues, fins al punt que avui dimecres l’índex de risc és de 84* (ahir 245,01), considerat “mitjà”. Recordem que durant quasi tot el mes d’agost el risc a Begues ha estat “molt alt” i ha arribat a superar l’índex 1.000 en algun moment.

De fet, Begues ha estat durant molts dies la població amb un risc de contagi més elevat de tot el Baix Llobregat. Això ja no passa en aquests moments, però el risc no s’ha allunyat gaire, perquè ara el municipi amb una situació més preocupant és Gavà, amb un índex de 496,76. A més, l’evolució de l’epidèmia en una població amb el nombre d’habitants de Begues pot ser inestable i volàtil, perquè uns quants casos diagnosticats poden representar canvis bruscos en els indicadors que la mesuren.

També ha baixat molt a Begues la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7), que ara és del 0,75 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Segons les dades oficials publicades avui –que fan referència al que passava fa tres dies–, en l’última setmana el CAP Pou Torre només havia diagnosticat amb PCR dos casos de COVID-19. L’ajuntament ha tornat a recordar que l’esforç individual “és la clau per frenar la propagació de la COVID-19”, i que això vol dir fer servir mascareta, mantenir la distància física amb les altres persones i rentar-se les mans sovint.

* (Amb les dades actualitzades a les 18:17 h d’avui mateix, l’índex de risc ha baixat a 76,21 i la rho7 a 0,68)

La propagació de l’epidèmia s’alenteix

La propagagió de l’epidèmia de COVID-19 a Begues ha disminuït de velocitat els darrers dies, tot i que el municipi continua sent el que té el risc de contagi més elevat de tota la comarca segons les darreres dades publicades. La veritat és que les últimes dades disponibles en aquests moments corresponen a dijous passat, dia 13 d’agost, però ja llavors hi havia indicis que s’estava frenant la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment (rho7).

En aquells moments la taxa rho7 era de l’1,56, després d’haver estat força dies per damunt del 2. Això vol dir que cada malalt de coronavirus transmetia la malaltia a 1,5 persones més, per comptes de les 2 i escaig dels dies anteriors. No és un gran canvi, però sí en la bona direcció. De fet, encara que Begues tingui l’índex de risc de contagi més alt del Baix Llobregat (747,16), aquest indicador també ha millorat respecte als dies anteriors, que va arribar a superar l’índex 1.000. Totes aquestes dades les reproduïm del portal 324, com les altres vegades.

L’ajuntament tampoc ha donat més dades des de dijous dia 13, en què va publicar un comunicat amb el títol “El brot de COVID-19 a Begues tendeix a estabilitzar-se però el risc de contagi segueix sent molt alt”. En canvi, sí que ha divulgat avui a través de Facebook un nou comunicat sobre la situació que, entre altres coses, diu que “les mesures de prevenció individual i col·lectiva estan donant fruits i per això cal mantenir-les.”

Avui mateix, per exemple, el Casino ha tornat a obrir les portes als socis després d’uns quants dies de tancament per indicació del CAP Pou Torre. També avui el Departament de Salut ha prorrogat quinze dies més les mesures especials que aplica a diferents municipis del Baix Llobregat –com, per exemple, Viladecans, Gavà o Castelldefels–, però no ha inclòs Begues entre les poblacions afectades, senyal que les autoritats sanitàries no consideren necessàries mesures addicionals a les actuals.

Begues té ara el màxim risc de contagi del Baix Llobregat

Captura de pantalla del 324 amb les dades de Begues.

Begues és en aquests moments el municipi del Baix Llobregat amb un índex de creixement potencial de brot de COVID-19, o índex de risc, més elevat del Baix Llobregat. Segons el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Begues té un índex de risc de 851,06.

Recordem que, encara no fa deu dies, diumenge dia 2 d’agost, l’índex era de 56,35, considerat baix, i l’endemà dilluns, dia 3, ja va passar a ser de 221,39, molt alt. Des de llavors, aquest indicador ha continuat augmentant fins al punt que, avui, Begues té el risc més alt de la comarca. El següent municipi amb més risc és Sant Climent de Llobregat (724,26) i després ve Molins de Rei (710,10).

De tota manera, la situació evoluciona molt de pressa i no s’hauria de descartar una estabilització en les pròximes hores. Hi ha alguns motius per pensar d’aquesta manera. Primer, aquests indicadors –que publica diàriament el portal 324— estan calculats amb dades de fins a tres dies abans, de manera que avui mateix la situació ja ha d’haver canviat en un sentit o en un altre. Ho sabrem aviat. Segon, la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment –l’anomenat “rho7”– ha baixat respecte als dies anteriors i ara és del 2,01. Això vol dir que l’epidèmia continua creixent, però no tan de pessa com ho feia dies enrere.

Tercer, l’Ajuntament de Begues i el CAP Pou Torre han fet els darrers dies una campanya intensa de comunicació perquè la gent prengui totes les mesures de precaució necessàries per frenar l’epidèmia. Una de les recomanacions que s’han esforçat més a fer és que els casos positius detectats (30 fins al moment) compleixin l’aïllament domiciliari que hagi prescrit el metge. Es veu que, en alguns casos, això no passava. És probable que aquesta campanya de sensibilització hagi fet efecte. Potser per això la transmissió de la malaltia ha perdut velocitat.

En el marc d’aquesta campanya, ahir l’ajuntament va explicar a través de Twitter i Facebook que ja s’ha assolit la xifra de 30 casos diagnosticats amb PCR els últims catorze dies. 27 d’aquests 30 casos –segons les dades de la UPC– es van diagnosticar els darrers set dies, en la que fins ara es pot considerar la setmana “horribilis” del COVID-19 a Begues.

Preocupació al CAP i ofensiva comunicativa per “l’augment considerable” de contagis

Imatge del vídeo de la metggessa Broto adreçat a la gent de Begues.

La metgessa Mireia Broto, de l’equip mèdic del CAP Pou Torre, ha adreçat aquesta tarda un missatge a la població davant de “l’augment considerable i preocupant” de contagis de COVID-19 a Begues. Es tracta d’un vídeo de 2 minuts i 14 segons que l’Ajuntament de Begues ha publicat, cap a dos quarts de vuit, als seus comptes de Twitter i Facebook. En el vídeo, la doctora Broto demana als ciutadans que extremin les mesures de precaució i explica que al CAP “ja estem desbordats” per l’augment de casos d’aquesta setmana. També pronostica que, si no s’aconsegueix frenar l’epidèmia, la setmana entrant els casos s’hauran “triplicat o quintuplicat”.

El missatge de la doctora Broto forma part d’una ofensiva comunicativa de l’ajuntament, per mirar que la població prengui consciència de la situació i perquè tothom extremi les mesures preventives. També avui mateix s’ha fet viral, a través de WhatsApp, un missatge d’àudio de l’alcaldessa Mercè Esteve, de 2 minuts i 38 segons, adreçat probablement als seus col·laboradors. En l’àudio, l’alcaldessa explica que aquest matí ha participat en una reunió d’alcaldes del Baix Llobregat amb el departament de Salut, on s’ha parlat del cas de Begues en termes preocupants.

A més a més, l’alcaldessa ha adreçat una carta als comerciants i restauradors de Begues per demanar-los “col·laboració i implicació” en la lluita contra l’epidèmia. En la carta, els avisa que “si la situació empitjorés, ens veuríem obligats a aplicar mesures de confinament, restricció d’accessos o d’horaris que poguessin perjudicar la vostra activitat econòmica i fins i tot arribar al tancament d’alguna activitat (sic).”

Efectivament, de moment no s’han anunciat noves mesures de prevenció. Com vam dir, Begues encara no està inclòs entre els municipis metropolitans amb mesures especials afectats per la Resolució SLT/1960/2020, de 31 de juliol. Al departament de Salut ens han dit que “les mesures que s’estableixen a les resolucions deriven de les necessitats que planteja la realitat dels aspectes assistencials i epidemiològics i de salut pública de cada àmbit territorial”. Segons això, per tant, el departament de Salut no ha considerat encara que siguin necessàries mesures més severes a Begues.

En tot cas, les dades publicades avui al portal 324 han recollit, com els dies anteriors, l’empitjorament de la salut pública a Begues. Ara la taxa de reproducció de l’epidèmia, ponderada setmanalment, és del 2,57, que vol dir que cada malalt de COVID-19 contagia a una mitjana de 2,5 persones més (que, al seu torn, en contagien 2,5 més cadascuna i així successivament).

En el marc de l’ofensiva comunicativa, el web de l’ajuntament ha publicat una notícia sobre “l’augment significatiu del nombre de casos positius a Begues”, on explica que “en les últimes hores s’han confirmat nous casos positius al municipi, passant dels 6 de dilluns als 14 d’aquest dijous”. Per la tarda, a més, s’ha difós un breu missatge oficial d’àudio per WhatsApp, que recorda els avisos que es feien antigament a través d’altaveus en alguns pobles. El missatge, de 25 segons, demana que la gent es posi les mascaretes, que es renti les mans i que mantingui les distàncies de seguretat.

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet reclama una moratòria urbanística

 

D’esquerra a dreta, Jaume Grau, Sílvia Ruiz, Isis Santpere i Angel Losada, avui a la Colònia Güell.

El manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que s’ha presentat avui a la Colònia Güell, reclama a les administracions una moratòria urbanística de, almenys, dos anys, i un procés participatiu que permeti reflexionar i decidir socialment el model territorial del Baix Llobregat, que considera amenaçat de mort per l’especulació urbanística.

A través del portal sosbaixllobregat.cat s’anirà informant de la iniciativa a partir d’ara i es convidarà a més entitats de tota la comarca a sumar-s’hi. Les vint-i-vuit entitats que signen el manifest calculen que l’actual Pla General Metropolità preveu prop de 70.000 nous habitatges a la comarca (510 dels quals a Begues) i afecta a més de 1.800 hectàrees de sol urbà, urbanitzable o urbà no consolidat.

En canvi, les dades oficials reconeixen 31.000 habitatges buits al Baix Llobregat i l’absència total de plans per crear parc públic de lloguer a preus socials. Els impulsors del manifest afirmen que “la voracitat sense límits del capital especulatiu ha apostat de nou per la indústria de l’habitatge, i Barcelona i el seu entorn en son un objectiu prioritari”, i acusen el sector de l’especulació immobiliària, on “conflueixen empresaris autòctons sense escrúpols, aliats amb les elits locals i grans grups inversors internacionals, els anomenats fons voltor, que cerquen maximitzar els beneficis d’un tipus d’economia que vol grans rendiments en temps molt curts.”

Les entitats i col·lectius de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’han inspirat en altres iniciatives semblants, com ara SOS Costa Brava o SOS Pirineus, i volen representar la societat civil preocupada per la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca (entre les entitats adherides hi ha l’Ateneu Assembleari Begues i el Centre d’Estudis Beguetans). Com a resultat de la moratòria i el procés participatiu que reclamen, es proposen “aturar la contribució negativa de l’urbanisme metropolità a la crisi ambiental” i aconseguir una reorientació total del model territorial.

Fins al moment, els grups vinculats a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han presentat propostes i al·legacions a plans i projectes urbanístics i d’infraestructures com el Pla Director Urbanístic Metropolità, els diferents plans de Sant Boi de Llobregat (com el Pla Llevant-la Parellada o el Pla Director del Verd Urbà) o la modificació de la línia d’alta tensió Penedès-Viladecans a Begues. Aquest dissabte se sumaran a la manifestació a Gavà contra el Pla de Ponent i, en el futur, a les accions contra l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

La mirada beguetana dels fets de cal Ganxo

La fotografia de cal Ganxo que El Periódico va publicar a primera plana el 12 de març passat (foto Pau Martí).

Els fets de l’alberg de cal Ganxo dels passats dies 9 i 10 de març van tenir una gran repercussió a tot arreu. A Begues també, per descomptat, tant per l’impacte social causat per l’assalt de 25 persones encaputxades als MENA (menors no acompanyats, immigrants) que s’allotjaven en l’alberg, com per la proximitat a Castelldefels.

Es dona la circumstància, a més a més, que El Periódico de Catalunya va informar dels fets el dia 12, a primera plana, amb una gran fotografia a quatre columnes del fotògraf beguetà Pau Martí Moreno, de cal Pau Pubill. La fotografia mostra l’ambient a l’exterior de l’alberg després que es coneguessin els fets i s’hi veuen dos agents dels Mossos d’Esquadra, dos policies locals, dues persones més vestides de paisà i dos vehicles policials.

És la primera fotografia de Pau Martí que El Periódico publica a primera plana i, per això, el mateix 12 de març el fotògraf de Begues va fer aquest comentari al seu perfil de Facebook: “¡Hoy en la portada del Periódico he publicado la foto principal! Bien, no puedo estar más feliz y contento. El tema mal. Mal al comprobar que la ignorancia y el racismo campan a sus anchas en mi Baix Llobregat. En fin… Moltes gràcies Julio Carbó per la confiança!” Julio Carbó és l’editor gràfic del diari.

Descobert un plànol dels llocs on volien fer l’abocador

Fragment del mapa de 1972 de l’arxiu de l’antic Govern Civil, amb els possibles abocadors marcats en color vermell.

Abans de decidir que l’abocador d’escombraries es faria a la Vall de Joan, les autoritats de l’època van estudiar tres llocs més que, finalment, van desestimar. Dos eren al Baix Llobregat (a Sant Climent de Llobregat, a sota del Mur de Begues, i a Gavà, a la vall de la Sentiu) i un altre al Vallès Occidental (a Montcada i Reixac, al pla de Reixac).

D’aquestes tres opcions en dona fe un plànol topogràfic de 1972 que hem localitzat a l’arxiu de l’antic Govern Civil de Barcelona. En el plànol hi ha un rètol gran que diu “Posibles vertederos”. Els tres llocs estan assenyalats de manera clara en color vermell, mentre que unes ratlles fetes amb bolígraf damunt del mapa assenyalen amb força precisió la Vall de Joan. En aquells moments, el governador civil era l’aragonès Tomás Pelayo Ros i l’alcalde de Begues era Jordi Guasch, que feia poc que havia arribat al càrrec.

Precisament, Jordi Guasch explica a les seves memòries que l’ajuntament de Begues va negociar per evitar que l’abocador es fes a Sant Climent, “de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives”. En canvi, fins avui no hi havia constància pública de les altres dues localitzacions possibles (la Sentiu, a Gavà, i el pla de Reixac a Montcada i Reixac).

Mentre tenim la versió de Guasch del per què es va desestimar Sant Climent, no en tenim cap sobre els altres dos llocs descartats. Pel que fa al pla de Reixac, es tracta d’una zona agrícola i forestal que s’ha salvat fins avui del creixement urbanístic. És possible que als anys setanta el temor a l’oposició dels pagesos o a contaminar el riu Besòs, que hi passa a prop, pesessin en contra d’aquesta opció.

Pel que fa a l’opció de la Sentiu, potser es van prendre en consideració factors com la proximitat al nucli urbà de Castelldefels o, encara més, la possibilitat de fer negoci amb la urbanització que s’hi va construir anys més tard. Segons un text de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, “Ramon Llonch fou qui alienà del patrimoni familiar el mas de la Sentiu, en vendre les seves terres a una immobiliària, durant els anys setanta”.

Tornant al mapa descobert a l’arxiu del Govern Civil, a més dels possibles emplaçaments per fer-hi l’abocador també assenyala fins a 31 petits abocadors de brossa actius que hi havia llavors en zones agrícoles del delta del Llobregat, als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més d’un altre de més gran a Cornellà de Llobregat, tocant a la riba dreta del riu.

El creixement demogràfic de Begues multiplica per tres el del Baix Llobregat

Les dades anuals de població revelen que la població de Begues augmenta molt més de pressa que la població de la comarca. L’Idescat acaba de publicar la nova xifra oficial d’habitants de Begues, que és de 6.961 persones l’1 de gener del 2018, i això representa un creixement anual de l’1,91% respecte a l’any anterior (dues vegades més que el Baix Llobregat, que va augmentar d’habitants un 0,63%).

Si el 2018 s’hagués mantingut el mateix ritme de creixement –cosa que no sabrem fins l’any que ve–, en aquests moments la xifra d’habitants ja superaria les 7.000 persones. De fet, com ja hem explicat altres vegades, el nombre d’habitants de Begues no ha parat d’augmentar any rere any, fins i tot en els moments més difícils de la crisi econòmica, com va ser l’any 2013.

En el gràfic que acompanya aquest text es veu que el ritme de creixement de la població és més intents que el de la comarca i que els de l’Àrea Metropolitana i de tot Catalunya. Així s’ha arribat als més que probables 7.000 habitants, més dels que hi ha hagut mai al poble, i que situen la població de Begues molt per damunt d’algunes capitals de comarca rurals com ara Tremp, Sort, Gandesa, Falset o les Borges Blanques, per exemple.

 

Benvingut PSC?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reaparició del PSC a Begues i la visita de Miquel Iceta del 20 de febrer no són sinó la correcció d’una certa anomalia històrica, que té explicacions, però que no per això deixa de ser una anomalia. Als ulls de qualsevol observador forà, efectivament, pot semblar sorprenent que el partit polític que ha tingut la implantació electoral més important al Baix Llobregat durant dècades no hagi superat mai la categoria d’anècdota local a Begues. Com diem, això té explicacions, relacionades amb la realitat geogràfica, social i urbanística de Begues, però no és objecte d’aquest text abordar-les.

Ens volem fixar més aviat en la petja electoral del PSC a Begues i en quin escenari es produeix la seva aparició com a força política local (o, almenys, amb pretensions de ser-ho). Com que la participació del partit dels socialistes en les eleccions municipals és antiga o poc important, fins i tot en el cas de la marca blanca Gent de Begues, hem observat el percentatge de vots obtingut pel PSC només en les eleccions generals i en les eleccions al Parlament de Catalunya durant l’última dècada. I a més a més l’hem comparat amb els percentatges de vot de Ciutadans i del PP en les mateixes convocatòries (excepte les eleccions generals de 2008 i 2011, en què Ciutadans no es va presentar).

Una primera conclusió, com es pot veure en el gràfic que acompanya aquest text, és que l’evolució del vot del PSC és prou autònoma respecte al comportament electoral de Ciutadans i del PP. A primer cop d’ull, no sembla que els transvasaments de vots entre el PSC i Ciutadans, o entre el PSC i el PP, siguin gaire importants, tot i que no els descartem: el 2012, per exemple, la baixada del PSC i l’ascens de Ciutadans són simultanis. En canvi, és molt evident que el PP i Ciutadans es disputen la mateixa bossa de vots a Begues i, quan puja un, baixa l’altre i viceversa.

És una incògnita quina repercussió pot tenir una hipotètica participació del PSC, o de Ciutadans, en les eleccions locals. Les municipals són sempre uns comicis amb unes regles del joc diferents i l’arrelament local dels candidats hi té molt a veure. Però és probable que, si aquesta participació es produís, provocaria una fragmentació del vot tradicionalment captat pel PP, que des de fa anys té representació en l’ajuntament de Begues.

Disputarà el PSC, també, el vot als altres partits amb implantació local, bàsicament el PDeCAT, Iniciativa i Esquerra? D’entrada, sembla difícil. En canvi, aquests partits es podrien beneficiar indirectament, almenys des del punt de vista de les matemàtiques electorals, de la lluita entre Ciutadans, PP i el PSC per captar el vot dels electors als quals s’adrecen. Llavors… benvingut PSC?