Tag Archives: Barcelona

Totes les llistes de les municipals (8): Partit dels Socialistes

Benito Navarro, cap de llista del PSC a Begues

El PSC reapareix a les eleccions municipals de Begues després d’uns quants anys sense presentar-s’hi, o de fer-ho, el 2011, a través de la marca blanca Gent de Begues. La candidatura del PSC i les pugnes internes que hi va haver per formar-la han protagonitzat, en clau d’humor, una de les cobles de les Caramelles d’aquesta Setmana Santa. El resultat que pugui obtenir aquest partit és, a hores d’ara, una incògnita, tot i que en general es preveu que pot fer un bon paper sobretot per la popularitat del seu cap de llista, l’empresari Benito Navarro.

Navarro va néixer a Barcelona i té 54 anys d’edat. És propietari d’una pime al sector de la construcció i també treballa des de fa anys a la botiga de bicicletes de la seva esposa, la Neus, al carrer Major de Begues. En segon lloc de la llista hi ha Teresa Larraz Doménech, nascuda a Grañén (Osca), de 47 anys, treballadora bancària, i com a número tres Manuel Elósegui Borràs, molt jove, de 19 anys, estudiant de Ciències Polítiques i Dret nascut a Cambridge, a l’estat de Massachusetts, als Estats Units.

La llista sencera, com l’acaba de publicar el butlletí oficial, és aquesta:
1. BENITO NAVARRO REBELLES
2. TERESA LARRAZ DOMENECH
3. MANUEL ELÓSEGUI BORRÁS
4. ANGELA GÜELL TRIGUER0S (Independiente)
5. JOSÉ LUIS GRIÑÁN JIMÉNEZ
6. ERIKA DOPICO LÓPEZ
7. PAU COSIALLS MASSA (Independiente)
8. LORENA NAVARRO JIMÉNEZ
9. CLEMENTE ROSELL MULLOR (Independiente)
10. MARIA TERESA LÓPEZ SANTANA
11. JOSÉ ANTONIO VILARRASA SUÑER (Independiente)
12. RAQUEL AGUSTÍ VENDRELL
13. JOSÉ MIGUEL HERMINIO JIMÉNEZ ORTIZ
Suplents, MARIA NEUS JIMÉNEZ CAPELLADES, ALEJANDRO ESTRUCH MANJON i Mª ISABEL NAVARRO REBELLES.
Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (4): Esquerra Republicana

Jaume Olivella, cap de llista d’Esquerra Republicana.

Marta Roig, advocada, que va en segon lloc de la llista d’Esquerra.

Esquerra Republicana es presenta a les pròximes eleccions municipals a Begues amb moltes esperances d’obtenir un bon resultat, després que en les eleccions de fa quatre anys van ser la segona força més votada. És un dels grups polítics locals consolidats i amb una trajectòria coneguda, i divulguen la seva activitat i propostes a través de facebook i del seu web.

Com a cap de llista repeteix Jaume Olivella, de 42 anys d’edat, que coneix bé l’ajuntament de Begues perquè n’ha estat regidor durant quasi 12 anys. Olivella va néixer a Barcelona i viu al barri de Santa Eulàlia de Begues. És llicenciat en psicologia per la Universitat Ramon Llull i també va fer estudis en educació física a la Universitat de Barcelona. En el número dos de la llista hi ha Marta Roig, advocada, de 44 anys. Josep Atsuara Soriano, que ha estat regidor els darrers quatre anys, es presenta simbòlicament en el lloc número 13 de la llista.

Aquesta és la candidatura sencera d’Esquerra Republicana:

  1. Jaume Olivella i Riba
  2. Marta Roig Segura
  3. Jaume Cornelles Buñuel
  4. Lourdes Tenorio Sánchez
  5. Eduard Emeterio
  6. Doris Roig Segura
  7. Xavier Llopart Freixas
  8. Hèlia Seguí Munté
  9. Amadeu Solé
  10. Maria Ferrer Navarro
  11. Vicenç Martí
  12. Mònica Pujol
  13. Josep Atsuara Soriano

Suplents: Yolanda Márquez Mercader, Thibault Poirier Barrera, Ester Gil, Milena Novas Fernández, Javi Valero, Aràlia Òdena Rabinad, Esther Flores, Joaquim Fernández Segarra, Rosa Buñuel Magret i Jordi Reixach Terrides.

Etiquetat , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (2): Begues en Comú

Guayarmina Saavedra, cap de llista.

Pere Ventura, número dos.

La candidatura de Begues en Comú que es presenta a les eleccions del 26 de maig és la successora directa de les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds que han concorregut a les eleccions locals de Begues des de 1999, encapçalades per Ramon Guasch. Per tant, es tracta d’un grup amb una trajectòria prou coneguda, però aquesta vegada va a les eleccions amb una llista molt renovada i amb candidats nous en els primers llocs de la llista, tret del número dos, Pere Ventura, que ja ha estat regidor els darrers vuit anys.

La cap de llista és Guayarmina Saavedra, que explica qui és d’aquesta manera: “Sóc veïna de Begues, des de 2014, on hi he posat les arrels amb la meva família. Vaig néixer a Barcelona el 1984, al barri de Sant Martí de Provençals. Tinc ascendència andalusa i canària”.

Begues en Comú també utilitza Facebook i Instagram per donar-se a conèixer i en el seu web s’hi pot trobar molta més informació sobre els candidats i les propostes. En el número quatre de la llista hi ha Marc Guasch Griñó, fill de la que fou regidora d’Iniciativa Lourdes Griñó, i en els darrers llocs de la llista, sense probabilitats de sortir elegits, hi ha Almudena Cano, que també va ser regidora anys enrere; Jordi Milà, un històric de les candidatures d’esquerres de Begues, i Ramon Guasch, que tanca la candidatura. La llista sencera és la següent:

  1. Guayarmina Saavedra Serrano
  2. Pere Ventura Santiago
  3. Ana Ortega Hidalgo
  4. Marc Guasch Griñó
  5. Gemma Garcia Giménez
  6. Mercè Miralles Conte
  7. Jordi Vilanova Valero
  8. Maria Jesús Cuñado Martínez
  9. Juan Marin Rodríguez
  10. Almudena Cano Rivas
  11. Anna Castro García
  12. Jordi Milà Figueras
  13. Ramon Guasch Viñas

Els candidats suplents són Conxi Solé Cardona, Luis Jiménez Mesa i Rosa Cardenete Gago.

Etiquetat , , , , , , , , ,

La versió pendent de Jordi Guasch sobre l’afer de l’abocador

Signatures del Forner i del secretari de l’ajuntament, Sebastià Grau, en l’acord de ple que va autoritzar l’abocador el 1972.

L’alcalde de Begues entre 1971 i 1979, Jordi Guasch Paucirerol (1925-2016), el Forner, va deixar molts escrits sobre l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan, a banda de l’extensa documentació que hi deu haver dipositada a l’arxiu municipal. Els escrits personals que va deixar són encara inèdits, però la seva filla Assumpció explica que tenen la intenció de publicar-los algun dia, en una segona part de l’autobiografia del seu pare (“Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner des de 1881 a 2010“).

La qüestió de l’abocador, clausurat el desembre de 2006, ha tornat aquest cap de setmana als mitjans de comunicació perquè un jutge de Vilanova i la Geltrú està investigant la contaminació dels pous de la Plana Novella, probablement a causa de les filtracions de l’abocador. Tot indica que això serà un malson que ens perseguirà encara molts anys.

La investigació sobre la història de l’abocador, els seus efectes i les possibles responsabilitats que se’n derivin és inexcusable, i tant de bo els jutjats facin bé la feina. Però també és cert que, a nivell polític i social, fora dels jutjats, els criteris de 2019 no serveixen gaire per jutjar el que va passar el 1972, encara en el franquisme, quan l’ajuntament de Begues va autoritzar la instal·lació de l’abocador en el seu terme municipal.

Jutjar no, però saber sí. No podem demanar que les generacions que no hi eren llavors i les que vindran hagin d’arrossegar la hipoteca de l’abocador fins ben bé la segona meitat de segle, segons les previsions dels experts, sense saber què va passar i per què. O almenys sense tenir l’oportunitat de saber-ho.

Per això serà interessant conèixer algun dia els escrits inèdits de Jordi Guasch. I si pot ser, en cas que existeixin, els d’altres persones que també van intervenir directament en l’afer. De moment, no tenim gaire cosa, tret del que el Forner va explicar en la primera part de les memòries:

“En les negociacions per evitar que l’abocador es situés a tocar del terme municipal de Begues, de tal manera que se n’haguessin rebut les conseqüències més negatives, i per la portada de l’aigua, vam haver de negociar amb l’Ajuntament de Gavà que devia tenir uns 10.000 habitants censats, amb l’Ajuntament de Barcelona, la companyia d’aigües i altres que també hi van intervenir com el Govern Civil. Nosaltres érem molt petits i ells, entre d’altres qüestions, ens enterraven en paperassa i el procés de negociació va ser complex, difícil i intricat.”

“Per aconseguir, amb molt poc marge de temps, que es derogués el permís d’ubicació a Sant Climent, que s’arribessin a realitzar els projectes corresponents a les compensacions negociades i resoldre els problemes que van anar-s’hi afegint, nosaltres vam haver de tenir una dedicació molt forta i difícil de traspassar a altres persones que no haguessin seguit el procés des del principi. Això feu que, pràcticament, no vaig tenir altra alternativa que intervenir en totes les negociacions i el temps es va anar allargant.”

“S’ha de reconèixer que l’afer de l’abocador de les deixalles de Barcelona ha estat una de les més complexes situacions a què s’ha hagut d’enfrontar l’Ajuntament de Begues en les darreres dècades. Els components de l’administració municipal ens vam veure obligats a aguditzar la capacitat pròpia i de coordinació, amb idees i actuacions per no caure en els propòsits i exigències d’estaments superiors que van jugar amb la seva prepotència per imposar llurs criteris de forma encoberta, però real.”

Continuarà.

Etiquetat , , , , , , , , , , ,

Els “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal

Gràfic publicat pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació a internet, amb informació de les societats de Teixidó (font: ICIJ).

Els anomenats “Paradise Papers” situen a Begues un possible cas d’evasió fiscal i el relacionen amb David Teixidó Rodríguez, el director de la coneguda prova esportiva Ultra Trail Barcelona. Segons els “Paradise Papers”, Teixidó va ser el director i representant legal de dues societats offshore registrades a Malta, anomenades Net Tank Holdings Limited i Raff Limited. Totes dues es van registrar a Malta el mateix dia, el 14 d’octubre de 2009, però el 2016 ja constaven com a donades de baixa en el registre oficial maltès.

“Paradise Papers” és el nom amb què es coneix una filtració massiva de dades de 13,4 milions de documents procedents de dos despatxos d’advocats, de les illes Bermudes i de Singapur, i de 19 registres mercantils de països opacs a les administracions fiscals. Les dades les van publicar fa nou mesos el diari alemany Süddeutsche Zeitung, de Munich, i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). És la primera vegada que Begues apareix en una investigació d’aquestes característiques.

La filtració dona els noms de més de 120.000 persones i empreses, entre els quals el de Teixidó i de les dues societats offshore relacionades amb ell. Sortir als “Paradise Papers” o a investigacions anteriors com Bahamas Leaks, Offshore Leaks o els papers de Panamà no implica necessàriament que els propietaris de les societats offshore evadissin impostos, però aixeca sospites perquè, habitualment, el principal objectiu d’aquestes societats és l’anonimat dels propietaris per estalviar-se precisament el pagament d’impostos. A més del cas de Begues, els “Paradise Papers” en publiquen tres relacionats amb Gavà, set de Castelldefels o vuit de Sitges, per parlar només dels municipis més propers.

El 23 de juliol passat ens vam posar en contacte amb David Teixidó per conèixer la seva versió sobre tot això, però ens va dir que se n’anava de viatge i que ja en parlaríem al setembre. Les dades dels “Paradise Papers” són totes de 2016 i situen la residència de Teixidó a Begues, en una casa de la urbanització Bon Solei II, però actualment viu al Vallès. De tota manera, manté la vinculació amb Begues com a organitzador de la Ultra Trail Barcelona (UTBCN), que aquest any no s’ha celebrat a causa de “les obligacions laborals i algunes dificultats”, segons explica un comunicat del 12 de desembre de 2017. El mateix comunicat anuncia que la prova es tornarà a fer el 27 d’abril de 2019 a Begues, “amb un nou format de proves que inclourà nous recorreguts, noves distàncies i altres notables novetats.”

Segons els “Paradise Papers”, sembla que David Teixidó va compartir la propietat de Net Tank Holdings Limited i de Raff Limited amb altres persones, entre els quals Ernesto Pagès Lara, col·laborador seu a la societat Pasiona Consulting SL de Barcelona.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La companyia d’aigües anul·lada pels tribunals té contracte amb l’ajuntament de Begues

Referència al contracte de Begues en la llista d'actius d'Aigües de Barcelona (foto JFB).

Referència al contracte de Begues en la llista d’actius d’Aigües de Barcelona (foto JFB).

L’anul·lació de la societat mixta Aigües de Barcelona ha caigut com una bomba en les institucions catalanes i en el món de les grans empreses. Com deveu saber, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul·la la societat mixta que gestiona el subministrament d’aigua a 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre els quals hi ha Begues.

Aigües de Barcelona es va crear el 2012 entre el grup privat Agbar (85%) i l’Àrea Metropolitana (15%) per tal de solucionar el buit legal que hi havia sobre la concessió del servei públic d’abastament d’aigua a Barcelona. Agbar havia prestat el servei durant més d’un segle, però una sentència de 2010 va posar en evidència que ho havia fet sense la corresponent concessió.

La creació d’Aigües de Barcelona pretenia legalitzar la situació de fet, però ara el Tribunal Superior de Justícia ha dit que no es va fer bé. Bàsicament, la sentència anul·la la societat mixta perquè l’elecció d’Agbar som a soci de l’Àrea Metropolitana es va fer sense un concurs públic, i a més a més els actius que Agbar va aportar a la societat mixta es van sobrevalorar (en altres paraules, l’aportació d’Agbar va ser inferior al pretès 85%).

Entre els actius aportats per Agbar a la societat mixta hi ha el contracte amb l’Ajuntament de Begues, signat l’1 de juliol de 1993 per un període de 49 anys. És a dir, fins l’1 de juliol de 2042. L’objecte del contracte era la “concessió d’explotació, gestió, ampliació i millora del servei públic d’abastament d’aigua potable en el municipi de Begues”. Tot i que el contracte havia d’acabar el 2042, la creació de la societat mixta ara anul·lada va significar la prolongació de la concessió fins el 2047.

Què passarà ara? És difícil de saber, perquè la batalla legal, política i empresarial per aquest tema està tot just als començaments, però el que és segur és que els usuaris continuaran rebent el servei d’abastament d’aigua amb normalitat. Tant les administracions públiques com l’empresa implicada es preocuparan que aquest conflicte no perjudiqui la població.

Però l’Ajuntament de Begues potser hauria de donar ara les explicacions que no va donar el 2012, quan va aprovar la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona per part de l’Àrea Metropolitana i el grup Agbar. És a dir, quan va aprovar una decisió que ara els tribunals han declarat il·legal. En el portal de l’Ajuntament i en les actes dels plens municipals no hi ha ni una sola referència a aquesta qüestió, encara que va representar la prolongació de la concessió de l’abastament d’aigua per a tots els habitants de Begues, per art de màgia, fins el 2047. Sense informació pública ni concurs públic de cap mena. Per què o a canvi de què?

Etiquetat , , , , ,

Tornen els vehicles clàssics

Els clàssics van participar en la jornada solidària del 24 d’octubre. I ara, en la trobada anual (foto José Ignacio Llobet).

La vida continua i demà, diumenge, 15 de novembre, els Amics dels Vehicles Clàssics de Begues faran la tercera trobada. Tots els propietaris i propietàries de Begues de motos o cotxes clàssics estan convidats a treure’ls del  garatge i a portar-los al carrer Alp, al costat del Club de Begues, on es farà la concentració a partir de les 10 h del matí.

El format de la trobada serà més o menys el dels altres anys, tot i que, com a novetat, explica José Ignacio Llobet, “vindran, espero, unes deu motos del Club Sanglas Catalunya,  i també es presentarà un equip de Begues que vol participar en un Raid solidari”. Es tracta de l’equip “Al loro team”, format per Albert Parra, Sergi Pagès i Guillem Tarín, que té previst participar l’any que ve al Marroc en l’UniDesert, amb un Peugeot 205. Ho expliquen tot en aquesta pàgina web, i demà també ho explicaran directament al públic de la trobada de clàssics.

A les 12 h, els cotxes participants en la trobada faran una ruta pel poble, en caravana, i les motos aniran fins a Olesa de Bonesvalls i tornaran. Quan hagin tornat, a les 13 h, es farà un sorteig entre tots els participants d’entrades per l’Auto Retro (que es farà a Barcelona a partir del 4 de desembre) i altres regals.

Àlbum de fotos d’Alfred Dot de la tercera trobada de clàssics a facebook.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Els mossos tampoc saben l’origen de l’explosió

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d'agost passat (foto Alfred Dot).

Tasques de desenrunament de les cases afectades el 24 d’agost passat (foto Alfred Dot).

Els Mossos d’Esquadra no han trobat indicis de criminalitat, és a dir, d’intencionalitat, en l’explosió del passat 26 de juliol al carrer Major de Begues. Així ho afirmen en l’informe que han elaborat i que han presentat al jutjat de primera instància número 6, de Gavà, que s’encarrega del cas.

Els mossos han tancat l’informe fa pocs dies, després de més de cinc setmanes d’investigació. A més de concloure que l’explosió no va ser intencionada, han arribat a la conclusió que es va produir per la concentració de gas en un espai tancat, a causa d’un escapament. Però la investigació no ha aconseguit esbrinar ni l’origen de l’escapament ni el de la guspira o la flama que va provocar l’explosió.

Són conclusions similars a les que van arribar els Bombers de la Generalitat, que van lliurar el seu informe dies enrere. A més dels Bombers i els Mossos, han estudiat el cas els serveis municipals de Begues i la companyia subministradora de gas, Gas Natural Distribución. Amb les informacions que aportin tots ells, el jutjat de Gavà haurà de treure conclusions sobre què va provocar l’explosió.

Gas Natural Distribución distribueix el gas natural a Begues des de l’any passat. El conveni entre la companyia i l’Ajuntament de Begues es va signar el 24 d’octubre de 2013 a la seu de Gas Natural, a Barcelona. Segons la informació que es va difondre llavors, “l’Ajuntament rebrà un percentatge de la facturació de l’empresa en concepte de taxa per a l’aprofitament privat del sòl i el subsòl del municipi.”

Etiquetat , , , , , ,

Begues ja té moneda social: la cuca

cuca

Imatge que han proposat els alumnes de l’Institut per a representar la cuca

La gent de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements (XIC) ha posat en marxa la nova moneda social de Begues, la cuca. Durant el Mercat d’Intercanvi que s’ha fet aquest diumenge, ja han reclutat els primers 51 socis o “cucaires” que començaran a fer servir la cuca. Totes aquestes persones hauran de publicar, en un termini màxim d’un mes, una oferta i una demanda que estiguin disposades a cobrar o a pagar en cuques per comptes d’euros.

En el díptic de presentació del projecte, els promotors expliquen que “en els quatre anys de funcionament de la XIC no hi ha tingut cabuda el diner, ja que la moneda ha estat només el coneixement, el saber”. No obstant això, diuen, “i un cop ja consolidat l’intercanvi de coneixement, s’ha considerat convenient ampliar i promoure’n d’altres: de béns, productes i serveis, per a la qual cosa s’ha creat una unitat o moneda local, beguetana, virtual i complementària a l’euro: la cuca.”

De fet, la moneda social de Begues és la mateixa, o molt semblant, a les que ja funcionen a molts altres llocs de Catalunya. Una unitat (una cuca, en el cas de Begues) equival a un euro. A Barcelona, per exemple, n’hi diuen ecos, a Olot trocs, etc. La XIC ha batejat la moneda de Begues amb el nom de cuca a proposta dels alumnes de l’Institut, en honor a la Cuca Fera, i la representarà amb la imatge que il·lustra aquest text, també a proposta dels nois i noies de l’Institut. Aviat hi haurà un portal web que donarà tota la informació necessària per al funcionament de la nova moneda social, però si no us voleu esperar podeu demanar-ne a cuca.begues@gmail.com.

Etiquetat , , , , , ,

Torna la cervesa de Begues, l'”Encantada”

A l'esquerra, Daniel Fermun, mestre cerveser, amb una copa d'"Encantada", i a la dreta Miquel Piris, responsable de la marca "Piris" (foto cervezartesana.es)

A l’esquerra, Daniel Fermun, amb l'”Encantada”, i a la dreta Miquel Piris (foto cervezartesana.es).

Els primers 800 litres de la cervesa “Encantada”,  elaborada a partir dels ingredients que es trobaven al massís del Garraf durant el període neolític, ja han sortit al mercat. Ahir al vespre es va fer la presentació “mundial” de l'”Encantada” a la cerveseria Biercab de Barcelona, a la part baixa del carrer Muntaner. Aquesta nova cervesa està inspirada en les restes de la cervesa més antiga d’Europa, descobertes pel col·lectiu CIPAG a la cova de Can Sadurní de Begues, i és obra del cerveser artesà Daniel Fernández, més conegut com Daniel Fermun.

La renascuda cervesa de Begues té força personalitat. Està feta amb ingredients com ara marialluïsa, fruites del bosc, malt d’ordi, mel i artemisa, que li donen un color rogenc i un gust afruitat i tirant a dolç. Daniel Fermun diu que a Begues tindrem l’oportunitat de provar-la aviat, perquè se’n farà una presentació cap a finals d’agost. També podrem veure les etiquetes de les botelles, que ahir encara no estaven a punt.

Daniel Fermun i els seus col·laboradors han vinculat el seu projecte a les excavacions de la cova de Can Sadurní, que han contribuït a finançar amb 4.000 euros (2.000 l’any passat i 2.000 aquest any). A partir d’ara, es proposen continuar les aportacions a un ritme d’1 euro per cada litre de cervesa que venguin.

L'”Encantada” no va estar sola en la presentació, perquè va compartir l’acte amb la primera cervesa elaborada pel mallorquí Miquel Piris, periodista i promotor actiu de la cervesa artesana. La cervesa d’en Piris es diu “Belgian Rye Fruit APA Citra Mango” i està feta amb malts d’ordi i sègol, llúpol, mango i llevat. També boníssima.

Etiquetat , , , , , , , ,
Anuncis