Tag Archives: Begues en Comú

Junts per Catalunya guanya les eleccions locals. Majoria de dones al ple

Mercè Esteve (Junts per Catalunya)

Les eleccions locals a Begues han tornat a donar la victòria, com es preveia, a la llista encapçalada per Mercè Esteve, Junts per Catalunya. Als cinc regidors amb què comptava fins ara, n’ha sumat un més i ha quedat a tocar dels set regidors necessaris per tenir majoria absoluta en el ple. En segon lloc, Esquerra Republicana també ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha passat de dos a tres regidories, en un ascens que sembla lent però segur.

Al costat d’això, les altres notícies de la nit electoral són el tercer lloc del PSC, tot i que lluny dels dos primers en vots; la desaparició del consistori dels partits locals independents, que a Begues han tingut tradicionalment força protagonisme, i l’entrada de la CUP, per primera vegada, amb una regidoria.

Ciutadans també ha obtingut una regidoria per primera vegada, però no ha estat capaç d’heretar els vots que anteriorment havia obtingut el Partit Popular, ara també desaparegut del mapa. Finalment, Begues en Comú ha retingut una regidoria, que ocuparà Guayarmina Saavedra, en les eleccions de la retirada del líder històric d’aquest espai, Ramon Guasch. No hi ha dubte que, si les esquerres volen tornar a guanyar algun dia les eleccions locals a Begues, hauran de repensar l’estratègia.

La majoria dels tretze regidors electes, concretament vuit, són cares noves a l’ajuntament, de manera que el ple quedarà força renovat. A més, set dels electes són dones i, per tant, també majoria, per primera vegada en la història de Begues. La llista dels tretze regidors i regidores que el pròxim 15 de juny participaran en la constitució del ple de l’ajuntament és la següent (en negreta, les persones que s’hi incorporen per primera vegada):

Maria Mercè Esteve Pi (JxC)

Joan Molina Molina (JxC)

Maria Glòria Llauradó Font (JxC)

Jordi Montaña Serres (JxC)

Ana Maria Méndez Achell (JxC)

Alfons Duran Martínez (JxC)

Jaume Olivella i Riba (ERC)

Marta Roig Segura (ERC)

Jaume Cornelles Buñuel (ERC)

Benito Navarro Rebelles (PSC)

María Teresa García García (Cs)

Maria Casadevall Munné (CUP)

Guayarmina Saavedra Serrano (BEC)

Etiquetat , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (i 3)

Només dues de les nou candidatures esmenten el Begues Park al programa electoral (foto beguespark.com)

Una campanya d’esterilització de gats, posar 50 patinets elèctrics a disposició de la ciutadania, construir un parc de Calistenia (“parc de barres”) per fer exercicis a l’aire lliure o podar de manera urgent els plataners del nucli urbà. Són algunes de les propostes que es poden llegir en els programes electorals de les diferents candidatures de Begues a les eleccions del 26-M. De vegades, pot semblar que vulguin prendre el pèl a la gent, però no. Moltes de les idees són sinceres i benintencionades, encara que de vegades estan mancades del sentit de la proporció i, quasi sempre, dels estudis legals o econòmics sobre la seva viabilitat.

En qualsevol cas, totes les candidatures que es presenten a les eleccions locals d’aquest diumenge han fet els deures i han publicat el programa electoral, però només la CUP (46 pàgines) o Junts per Catalunya (35 pàgines) s’han esplaiat a base de bé i han publicat un programa extens. Totes les altres candidatures han optat per publicar documents més sintètics i ràpids de llegir. Fins i tot, dues d’elles han coincidit en la forma: Esquerra Republicana ha publicat “50 propostes per a Begues” en un document de quatre pàgines i el PSC ha publicat unes altres “50 propostes per millorar Begues” en un document de dues pàgines (una és la portada).

En general, els programes dels partits amb més tradició municipal al poble eviten prometre l’oro i el moro i miren de pitjar el fre del realisme, tot i que quasi tots acaben caient en la temptació electoralista d’una manera o una altra. Begues en Comú ha estat capaç de sintetitzar les seves propostes en un document de quatre pàgines. Pel seu compte, Ciutadans ha penjat un “Decálogo municipal” amb nou punts (sic) al seu web, que continuen amb onze capítols més extensos on es barregen propostes genèriques, que podrien servir per qualsevol ajuntament, i unes altres pensades expressament per a Begues. El programa de Ciutadans és l’únic publicat íntegrament en llengua castellana.

Pel que fa als partits independents locals, el programa que Gent de Begues ha penjat al seu portal web equival a un document d’unes set pàgines més o menys (on surten els patinets elèctrics); Tot per Begues n’ha penjat un de quatre pàgines al seu perfil de facebook i Ara Begues ha resumit el seu ideari al seu web en un espai equivalent a dues pàgines (on proposen, entre altres coses, que el mercat de dilluns es faci el cap de setmana). Només Junts per Catalunya i Ciutadans fan alguna referència, per exemple, al Begues Park, i en canvi totes les llistes –excepte Tot per Begues– parlen de fer més habitatge social.

Etiquetat , , , , , , , , , , , ,

Què passarà en les eleccions municipals?

L’enquesta d’El Llobregat sobre les eleccions municipals del 26 de maig.

Els resultats de les eleccions generals del 28 d’abril tindran influència en les pròximes eleccions municipals del 26 de maig al Baix Llobregat, en opinió de tots els periodistes que van participar ahir a Sant Boi de Llobregat en la presentació de l’enquesta encarregada pel periòdic El Llobregat. Els electors votaran en clau local, com sempre, però l’enquesta ha detectat unes grans tendències que s’han vist ratificades pels resultats de les eleccions generals.

Quines són aquestes grans tendències? En primer lloc, la recuperació del PSC i la pujada del vot a Esquerra Republicana, que segons l’enquesta podria quedar com a segona força política local al Baix Llobregat i superaria per primera vegada, per tant, a Iniciativa per Catalunya (ara integrada en els Comuns). De fet, en les eleccions del 28 d’abril el PSC va quedar com a primera força en 16 municipis del Baix Llobregat i ERC va guanyar en els altres 14.

En totes les poblacions de més de 26.000 habitants van guanyar els socialistes, en les de menys de 9.000 va guanyar Esquerra i els municipis del mig se’ls van repartir les dues forces polítiques a parts iguals. A Molins de Rei, per exemple, va guanyar Esquerra, mentre que a Pallejà va guanyar el PSC.

La segona gran tendència detectada per l’enquesta i confirmada per les generals és l’estancament, amb tendència a la baixa, dels Comuns i de Junts per Catalunya. Evidentment, l’efecte d’aquestes tendències en el vot local dependrà molt de cada lloc, del pes de les organitzacions locals de cada força política, de les persones que en formen part i de la seva obra de govern o d’oposició. Però l’enquesta diu que el vent, amb caràcter general, bufa en aquesta direcció.

En el cas dels Comuns hi ha factors especials que sens dubte també influiran en els resultats, com per exemple la fragmentació de les candidatures en alguns municipis. Mentre que a Begues hi ha una única candidatura que representa aquest espai, Begues en Comú, hereva d’anteriors candidatures d’esquerres, a Gavà n’hi ha quatre que competeixen per representar-lo (Iniciativa per Catalunya, Gent de Gavà en Comú, Guanyem Gavà i Gavà Sí se puede). Les candidatures de la CUP també esgarraparan vots a aquest espai, sobretot en els llocs on es presenten per primera vegada, com a Begues.

Pel que fa a Junts per Catalunya, es tracta de les candidatures que fa quatre anys es van presentar com a Convergència i Unió i que després, durant la legislatura municipal, van utilitzar el nom de PDeCAT en alguns casos. En municipis com Begues, on han governat els darrers vuit anys, és probable que aquest ball de noms no es noti en el vot, però en els més grans els pot penalitzar, a no ser que l’embranzida de la candidatura Lliures per Europa (Junts) de les eleccions europees –encapçalada per Carles Puigdemont–, que es faran el mateix dia, ho compensi.

L’enquesta d’El Llobregat també detecta l’estancament de Ciutadans i del Partit Popular, aquest amb tendència clara a la baixa. El descens del PP, fins i tot, pot ser més accentuat del que preveu l’enquesta, tenint en compte la patacada de les generals i l’alternativa de substitució que Ciutadans ofereix als antics votants populars. A més, la presentació de llistes fantasma en alguns municipis, com a Begues, pot accelerar l’erosió del PP, a la qual també contribuïrà, poc o molt, la presentació per primera vegada de Vox en alguns municipis, com ara Viladecans o Castelldefels.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Totes les llistes de les municipals (2): Begues en Comú

Guayarmina Saavedra, cap de llista.

Pere Ventura, número dos.

La candidatura de Begues en Comú que es presenta a les eleccions del 26 de maig és la successora directa de les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds que han concorregut a les eleccions locals de Begues des de 1999, encapçalades per Ramon Guasch. Per tant, es tracta d’un grup amb una trajectòria prou coneguda, però aquesta vegada va a les eleccions amb una llista molt renovada i amb candidats nous en els primers llocs de la llista, tret del número dos, Pere Ventura, que ja ha estat regidor els darrers vuit anys.

La cap de llista és Guayarmina Saavedra, que explica qui és d’aquesta manera: “Sóc veïna de Begues, des de 2014, on hi he posat les arrels amb la meva família. Vaig néixer a Barcelona el 1984, al barri de Sant Martí de Provençals. Tinc ascendència andalusa i canària”.

Begues en Comú també utilitza Facebook i Instagram per donar-se a conèixer i en el seu web s’hi pot trobar molta més informació sobre els candidats i les propostes. En el número quatre de la llista hi ha Marc Guasch Griñó, fill de la que fou regidora d’Iniciativa Lourdes Griñó, i en els darrers llocs de la llista, sense probabilitats de sortir elegits, hi ha Almudena Cano, que també va ser regidora anys enrere; Jordi Milà, un històric de les candidatures d’esquerres de Begues, i Ramon Guasch, que tanca la candidatura. La llista sencera és la següent:

  1. Guayarmina Saavedra Serrano
  2. Pere Ventura Santiago
  3. Ana Ortega Hidalgo
  4. Marc Guasch Griñó
  5. Gemma Garcia Giménez
  6. Mercè Miralles Conte
  7. Jordi Vilanova Valero
  8. Maria Jesús Cuñado Martínez
  9. Juan Marin Rodríguez
  10. Almudena Cano Rivas
  11. Anna Castro García
  12. Jordi Milà Figueras
  13. Ramon Guasch Viñas

Els candidats suplents són Conxi Solé Cardona, Luis Jiménez Mesa i Rosa Cardenete Gago.

Etiquetat , , , , , , , , ,

Primeres eleccions “sense” Ramon Guasch després de 20 anys

Ramon Guasch quan era regidor de la CUT, l’any 1980, en una celebració.

La foto actual de Ramon Guasch al web de l’ajuntament.

Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig seran les primeres dels darrers 20 anys que Ramon Guasch Viñas, de Cal Sacaire, no optarà a l’alcaldia de Begues, com ja va anunciar temps enrere ell mateix. Sí que es presentarà a les eleccions, però en el tretzè lloc de la candidatura de Begues en Comú. Un lloc simbòlic, l’últim de la llista.

Aquestes eleccions, per tant, significaran la retirada de Ramon Guasch de la primera fila de la política municipal de Begues, on ha fet pràcticament tots els papers de l’auca, des de cap de l’oposició fins a tinent d’alcalde en un govern de coalició, i també d’alcalde entre 2007 i 2011. En total haurà estat 32 anys al consistori, la trajectòria política més llarga de la democràcia local –i, probablement, de tota la història– a Begues.

El 19 d’abril de 1979 es va estrenar com a regidor de la CUT (Candidatura Unitària de Treballadors), a l’oposició, després de les primeres eleccions democràtiques, que va guanyar Josep Tutusaus Viñas. Després, entre 1991 i 1995, va ser tinent d’alcalde com a representant de l’APM (Alternativa del Progrés Municipal) en un govern de coalició amb Convergència i Unió, presidit per Sadurní Vendrell pare, i va tenir responsabilitats en els àmbits d’urbanisme i medi ambient.

El 1999 va tornar a la càrrega i des de llavors, durant vint anys, ha encapçalat ininterrompudament les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El 16 de juny de 2007 va obtenir l’alcaldia després de guanyar les eleccions, un fet inusual en els municipis de muntanya del Baix Llobregat, de majories tradicionalment més conservadores. Quatre anys més tard, tot i haver tornat a guanyar les eleccions, va deixar l’alcaldia en perdre una moció de censura que va obrir l’etapa de Mercè Esteve com a alcaldessa.

Poca gent dubta a Begues que Ramon Guasch ha estat una de les persones més influents en la política local dels darrers 40 anys, sempre com a líder de les esquerres. Sense menystenir, és clar, el pes de les altres persones que han ocupat l’alcaldia i dels que, com a propietaris, han tingut també la capacitat d’incidir en les decisions dels diferents governs municipals.

Etiquetat , , , , , , , , ,