Tag Archives: Biennal d’Arquitectura de Venècia

Biennal de Venècia i retallades al Garraf, més que una coincidència desafortunada

Abocador_33_MArta_Quismondo

Una de les fotos que mostren la rehabilitació de la Vall de Joan a l’exposició de Venècia (foto IRL)

És una llàstima que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hagi anunciat que refarà el projecte de rehabilitació de l’antic abocador del Garraf, a la Vall de Joan, justament ara, quan aquest projecte és un dels que representen a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia.

L’AMB vol reduir el pressupost del projecte de rehabilitació en 10 milions d’euros i deixar-lo en 20 milions, per comptes dels 30 previstos. Fins ara s’ha rehabilitat ja una zona de 20 hectàrees, corresponents al municipi de Gavà, però encara queden més de 40 hectàrees per recuperar, situades al municipi de Begues.

El grup Les Agulles–Ecologistes en Acció de Gavà ja va avisar fa mes i mig que “s’està incomplint el projecte de restauració de l’abocador de la Vall de Joan per manca de pressupost” i va reclamar a l’AMB i al Govern que posin els mitjans necessaris per finalitzar els treballs. El projecte no solament preveu la restauració paisatgística de la vall, sinó també el segellat per evitar que els residus de l’antic abocador contaminin el subsòl i, de retruc, el delta del Llobregat i el mar.

Precisament, com dèiem, el projecte de rehabilitació de l’abocador forma part de l’exposició “Arquitectures Empeltades”, presentat per l’Institut Ramon Llull en la Biennal de Venècia. L’exposició, segons la informació oficial, “vol mostrar els canvis que s’estan produint a l’arquitectura contemporània catalana, mostrant exemples d’una manera de fer que sap actualitzar una tradició viva, projectant-la cap el futur”.

El contrast entre el missatge que hem portat a la Biennal de Venècia i el que explica el grup Les Agulles–Ecologistes en Acció, i que l’AMB reconeix, és evident. Però, per mi, el pitjor no és aquesta coincidència desafortunada, sinó el fet que al cap de quaranta anys les coses es continuïn fent malament a l’abocador del Garraf.

Està clar que ara el problema és pressupostari, perquè no hi ha diners per a fer el projecte tal com s’havia concebut. Però les coses es van començar a fer malament ja fa quaranta anys. Des de llavors, les administracions han desaprofitat etapes de bonança econòmica i fins i tot d’abundància per prevenir les filtracions, complir les promeses i rehabilitar els terrenys de l’abocador en els terminis i amb la qualitat previstos.

Anuncis
Etiquetat , , , , , , ,

Les cases dels arquitectes del centre cívic

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

La inauguració ahir diumenge de la biblioteca de Begues a l’edifici del nou centre cívic ha estat tot un esdeveniment. Només cal passejar-se per les xarxes socials i veure el rastre que ha deixat l’acte d’ahir a twitter, facebook o instagram. Els comentaris són molt positius i tothom està content per la inauguració de la nova biblioteca.

L’edifici també agrada. Després d’uns primers temps en què els comentaris sobre l’obra eren de tota mena, ara sembla que l’opinió dels beguetans és cada vegada més favorable al projecte arquitectònic. Ja tindrem temps en el futur de valorar-lo segons l’ús que se’n faci, però ara que ja s’hi pot accedir lliurement, val la pena gaudir de la nova biblioteca, de l’edifici i observar les noves vistes i perspectives que ofereix.

Gràcies a les explicacions de Jordi Dolz he sabut que l’equip d’arquitectes que va projectar el centre cívic, Calderon-Folch-Sarsanedas, també és l’autor dels tres blocs de pisos de protecció oficial del Camí Ral promoguts per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). Segur que els heu vist i us han cridat l’atenció per les formes geomètriques i el color verd de les façanes.

Setmanes enrere, en una jornada de debat entre arquitectes i urbanistes sobre el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els tres blocs de Begues es van posar com a exemple d’adaptació a l’entorn. Recordo que l’arquitecta que va comentar el cas destacava la disposició dels edificis en la parcel·la llarga que ocupen. Tot i ser blocs de pisos, poc freqüents a Begues, els tres edificis estan prou separats com per evitar donar sensació de densitat, que, en el lloc on són (al final del casc urbà), no hauria tingut sentit. Podeu trobar més explicacions sobre el projecte al portal de l’equip d’arquitectes.

El prestigi de Calderon-Folch-Sarsanedas sembla notable. Precisament, són un dels equips que ara mateix estan representant a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Hi han presentat el projecte “Caldereria petita”, que van fer el 2001-2002 a Gelida i va consistir en la rehabilitació d’un habitatge entre mitgeres. A la Biennal hi ha un altre projecte, en aquest cas paisatgístic, relacionat amb Begues, però ja en parlarem un altre dia.

Tornant als arquitectes del centre cívic, el despatx Calderon-Folch-Sarsanedas es va fundar l’any 2000. L’any passat va rebre el premi Arquitectura Espanyola Internacional “Jove Arquitecte a l’Exterior” del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el Prix National Construction en Bois per l’Association des Maires de France.

Ells expliquen que fan una arquitectura “enfocada a garantir una millor qualitat de vida a les persones i a oferir una òptima solució per als requeriments dels clients i per a l’interès col·lectiu, des de la responsabilitat social i mediambiental”. I a Begues, per sort, en tenim dos exemples.

Etiquetat , , , , , , ,
Anuncis