Tag Archives: Camí Ral

Reviuen 288 trossets del passat de Begues

En primer terme, unes aixes corbes de fuster a l’exposició de les Monges (foto Alfred Dot).

De la mateixa colla de beguetans –ampliada– que l’any passat van organitzar la fantàstica exposició sobre Jaume Petit Ros, aquest estiu ens ha arribat la mostra “Begues, eines i oficis. Un testimoni silenciós del passat”. Els organitzadors, constituïts ara en la nova Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), han reunit fins a 288 eines de treball i objectes de la vida domèstica utilitzats des del segle XIX fins a mitjans del segle XX que “representen un patrimoni identitari i etnològic del poble.”

La mostra ja es va exposar a les Monges (la Fundació Privada Col·legi Bosch, al Camí Ral) el juliol passat i a partir de demà diumenge, 1 de setembre, tornarà a obrir les portes, tots els caps de setmana, fins el 29 de setembre. L’horari d’obertura serà de 18 a 20 h dissabte i de 10 a 14 h diumenge, i hi haurà visites guiades a les 18 h els dissabtes i a les 12 h els diumenges.

L’esforç dels organitzadors, meritori, ha aconseguit que 288 d’objectes que haurien quedat en l’oblit com a antigalles o ferralla, cobrin ara un nou sentit, tots i cadascun, com a protagonistes d’un trosset del passat recent de Begues. Un passat que quedaria quasi ignorat per les noves generacions o els nouvinguts si no hi haguessin iniciatives com aquesta, o com la que les mateixes persones van tenir l’any passat amb l’exposició d’en Petit.

És probable que, d’entrada, la nostàlgia envaeixi a molts visitants de l’exposició que ja tinguin una certa edat, però ajudar a les noves generacions a entendre com es vivia i com es treballava a Begues en el passat, i per què, és una aportació més valuosa –a parer nostre– que la merament sentimental. Els anys a què fa referència l’exposició, Begues tenia aproximadament un miler d’habitants que es dedicaven bàsicament a les activitats relacionades amb el treball al camp. Ara, gràcies a aquesta exposició, els 7.000 habitants d’avui tenen l’oportunitat de saber més coses d’aquells temps que formen part, de manera directa o sobrevinguda, del seu món.

Els organitzadors volen donar continuïtat a la iniciativa amb un futur museu local, però, de moment, l’esforç desplegat fins ara ja ha valgut més que la pena. Ells són Rafael Artigas de Cal Ferrer de Baix; Ramon Lluis; Jaume Pujol; Joan Rovira; Carlos Ros; Cisco Ros de Cal Fuster; Josep Tutusaus, el Melitón, i Jaume Viñas, que han tingut la col·laboració de moltes altres persones i, especialment, de l’ajuntament i de la fundació Bosch.

 

 

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xafarderies de les candidatures a les eleccions municipals (2)

La piscina del Casino un dia de molta animació (foto clubdebegues.cat)

L’anecdotari de les municipals no pot passar per alt la polèmica de les darreres hores per una proposta electoral de Gent de Begues. Resulta que aquesta candidatura proposa crear una targeta per als usuaris de les instal·lacions esportives, que inclouria també les del Club de Begues, el “Casino”. Han fet córrer la proposta per WhatsApp i, quan ha arribat als directius del Club de Begues, aquests han fet un bot i han publicat un comunicat oficial dient que no és veritat. Sembla que temps enrere algú de Gent de Begues va comentar la proposta a l’anterior president del Club, que, per educació o pel que fos, va donar-los esperances. Ara la junta actual del Club se n’ha desmarcat del tot, fins veure el resultat de les eleccions, i Gent de Begues els ha acusat de falsedat a través de Facebook.

Tampoc podem callar la història d’Eustaquio Márquez Carrasco, el número 7 de la llista d’Ara Begues, que anys enrere va tenir una aparició fugaç en el programa de televisió “El diario de Patricia”, d’Antena 3, per explicar que tenia un guacamai femella a qui havia posat per nom Patxi i que sabia dir “hola qué passa”. Eustaquio va comprar el guacamai després d’haver aixafat un periquito que tenia a casa, sense adonar-se. Es veu que el periquito es va ficar al llit d’Eustaquio mentre ell i la dona dormien, i mira.

Ara bé, el candidat d’Ara Begues potser més popular és Salvador Aumedes, que va de suplent. És una persona polifacètica, expert en comunicació i a qui agrada molt cantar. Ho fa prou bé. Té una vintena de vídeos penjats a YouTube interpretant cançons conegudes, en diferents llocs, com a Begues mateix. La cap de llista, com ja vam explicar, és Ana Zafra, professora de l’Institut de Begues.

El grup de persones que ha impulsat la llista d’Ara Begues es reuneix sovint al bar Caliu, al començament del Camí Ral, fins al punt que això s’ha convertit en un dels seus senyals distintius. Res de nou en la història de Begues, perquè, com explica el llibre sobre Jaume Petit Ros publicat l’estiu passat, antigament això ja passava. Els grups polítics locals acostumaven a trobar-se al bar del Petit Casal (els de dretes) o al de Cal Pere Vell (els d’esquerres). Doncs això.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , ,

L’ajuntament troba que la riera de can Figueres és “un pas fonamental”

Les cabres, passant per la riera de can Figueres el 10 de març passat (foto JFB).

El projecte de l’Ajuntament de Begues per cobrir un tram de la riera de can Figueres, just abans de creuar el Camí Ral, “representa un evident guany social” i regularitzaria “un pas fonamental entre el carrer Saragossa i el Camí Ral”. Aquests són, almenys, dos dels principals arguments que dóna la memòria del projecte. Tenint en compte que el cost de l’obra seria només d’uns 122.000 euros, a primer cop d’ull els arguments semblen prou poderosos perquè el projecte vagi endavant.

Però en realitat és difícil veure quins són els guanys socials i el caràcter fonamental que els redactors del projecte li han atribuït. En primer lloc, no es té constància de cap petició ciutadana perquè es cobreixi la riera en aquell tram. Els veïns del lloc són els primers sorpresos que l’ajuntament s’hagi empescat el projecte, que ells no troben necessari tot i que els autors argumentin que facilitaria “la comunicació amb el centre del nucli urbà i l’accés als serveis generals com l’Ajuntament, correus, bancs…”

Evidentment, els veïns d’aquell tram de la riera de can Figueres no serien els únics destinataris de l’obra, que es posaria al servei de tota la població per poder accedir al Camí Ral a través del carrer Saragossa, cosa que ara només es pot fer a peu. Però el fet que no hi hagi hagut cap petició ciutadana en aquest sentit vol dir, probablement, que ningú troba a faltar aquesta connexió, ja que d’accessos al Camí Ral n’hi ha d’altres, i no gaire lluny. Per tant, les dificultats per anar als serveis municipals, correus o bancs semblen inexistents.

La riera de can Figueres, a més a més, és una riera, com el seu nom indica, amb les funcions que tenen les rieres. És una de les que travessa el cas urbà de Begues en estat natural i, per tant, fa de corredor verd entre els espais naturals d’una banda i altra del Camí Ral. Hi ha altres rieres que també travessen el poble, que es van canalitzar o desviar temps enrere i que tenen un aspecte molt diferent, poc atractiu i gens natural. Serveixen perquè circuli l’aigua, però no es pot dir que facin de corredor verd, com la de can Figueres. Fa pocs dies vam comprovar com un dels ramats de cabres del poble travessava el Camí Ral per aquell lloc.

Una altra de les funcions d’aquell tram de la riera és la connexió a peu entre el Camí Ral i el carrer Saragossa, una connexió que el projecte qualifica de “pedestre i sense les més mínimes condicions”. Pedestre sí, perquè s’hi ha de passar a peu. I les condicions són les habituals de les ribes de les rieres, amb pedres i herbes, com és normal en els entorns naturals. Gràcies a la feina dels serveis municipals, darrerament el pas està normalment net d’herbes i s’hi pot passar sense problemes. Segur que una actuació més decidida, però sense necessitat d’invertir-hi milers d’euros, encara milloraria més les condicions del pas.

En fi. El Centre d’Estudis Beguetans ha presentat unes al·legacions molt sensates que expliquen força bé per què sembla innecessari aquest projecte.

 

Etiquetat , , , ,

Google Earth renova la vista aèria de Begues

En la foto aèria de Begues del Google Earth ja hi surt el solar buit de les cases de l'explosió.

En la foto aèria de Begues ja s’hi veu el solar buit de les cases de l’explosió del carrer Major (foto Google Earth).

La bola del món virtual Google Earth acaba d’actualitzar la vista aèria de Begues, de manera que ja s’hi poden veure els canvis arquitectònics i urbanístics que s’han produït els últims anys al poble. Fins fa ben poc, les fotografies de Begues que mostrava Google Earth eren anteriors a 2012. Des d’aquell any no hi ha hagut gaires canvis, però sí els suficients perquè es notin les diferències entre la vista actual i la que el globus virtual mostrava fins fa pocs dies.

Una de molt evident és que ara ja no hi ha cases als números 34, 36A i 36B del carrer Major, que van ser enderrocades arran de l’explosió de gas del 26 de juliol de 2015. Explosió, per cert, pendent d’aclariment. També es veu la placeta-aparcament on abans hi havia l’antic teatre Goula, al Camí Ral, i els horts urbans que l’ajuntament va fer al costat, ja amb plantes. L’edifici del centre cívic El Roure, que en la foto anterior encara s’endevinava en obres, ara ja es veu acabat.

També es veuen les obres de remodelació del Camí Ral, tot just començades. La foto aèria de Begues que es pot veure ara a Google Earth la van fer el dissabte 2 de juliol de 2016 al matí. S’hi veuen ombrel·les obertes a diferents llocs del poble, gent a les piscines i els tendals i paradetes de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, que aquell dia es van instal·lar al carrer Major i el passeig de l’Església.

 

Etiquetat , , , , , , , ,

Què passarà amb els arbres del Camí Ral?

aleg urb cami ral 1 (1)

Escrit del Centre d’Estudis Beguetans sobre la qüestió del Camí Ral.

El Centre d’Estudis Beguetans ha demanat a l’Ajuntament que el projecte de reurbanització del Camí Ral respecti totes les edificacions, tanques i arbres existents en el tram afectat pel projecte. El Centre d’Estudis va presentar la petició la setmana passada, a través d’un escrit de suggeriments sobre els plans de reurbanització del Camí Ral.

Tot i que l’escrit proposa preservar “el patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Begues”, és probable que el motiu principal de la iniciativa hagi estat la notícia que el projecte de reurbanització preveu tallar 36 arbres. Un dels arbres afectats és el gran plàtan de Cal Sastre.

La proposta del Centre d’Estudis s’afegeix a les opinions sobre aquesta qüestió que es poden llegir a les xarxes socials, a partir dels comentaris que va publicar la Sílvia Ruíz al seu perfil de facebook. A més a més de proposar que no es tallin els arbres, com diem, l’escrit del Centre d’Estudis proposa que no quedin afectats Ca l’Agustí, l’Hotel Petit Canigó, Ca la Lola, Ca la Rateta i la tanca de Can Romagosa. Sobre la qüestió d’aquesta tanca hem escoltat opinions diverses: d’una banda, es destaca que es tracta d’una construcció històrica, però, d’una altra, diuen que estreny el pas en un tram del Camí Ral molt cèntric.

P.D. El 19 de desembre de 2014, l’ajuntament va fer pública a través d’internet la nota “Aclariments sobre el tractament de l’arbrat del projecte del Camí Ral“. Un parell de dies abans, moltes cases havien rebut una circular de l’alcaldessa que podeu llegir aquí.

Etiquetat , , , , , , ,

Salvar els arbres

Els plàtans de la Rectoria (foto Eusebi Sánchez Rivas)

Els plàtans de la Rectoria (foto Eusebi Sánchez Rivas)

Notícia del Setmanari del Baix Llobregat del 16-9-1977 (foto JFB)

Notícia del Setmanari del Baix Llobregat del 16-9-1977 (foto JFB)

Una campanya popular va aconseguir el 1977 salvar els arbres de la recta d’entrada a Begues per la Rectoria. La Diputació de Barcelona feia llavors les obres de la carretera i estava previst tallar els arbres per dos motius: per poder eixamplar la calçada i per seguretat. La campanya es va emmarcar en la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural del Congrés de Cultura Catalana. Amb l’embranzida de la mobilització per evitar la desaparició dels plàtans de la carretera, va néixer una Agrupació Ecològica de Begues d’una trajectòria més aviat efímera.

En qualsevol cas, els arbres es van salvar. Com tothom pot comprovar, es va optar per construir la carretera nova de manera paral·lela a l’antiga, que, d’aquesta manera, va conservar tots els arbres i el seu magnífic aspecte. Avui és un tram força tranquil, que s’utilitza bàsicament per accedir a la gasolinera o al barri de la Rectoria, i que guarneix l’entrada a Begues amb els colors de cada estació.

Ara ha saltat l’alarma a les xarxes socials per la possibilitat que el projecte de reurbanització del Camí Ral inclogui la desaparició de 36 plàtans del tram que s’ha de reurbanitzar (entre la Rambla i el carrer Indústria). Afortunadament, la gent de Begues va saber salvar els arbres de la Rectoria. Si els del Camí Ral ho mereixen, segur que també sabrà com salvar-los.

Etiquetat , , , , , , , ,

Les cases dels arquitectes del centre cívic

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

Els pisos del Camí Ral, dels mateixos arquitectes que el Centre Cívic (foto Calderon-Folch-Sarsanedas)

La inauguració ahir diumenge de la biblioteca de Begues a l’edifici del nou centre cívic ha estat tot un esdeveniment. Només cal passejar-se per les xarxes socials i veure el rastre que ha deixat l’acte d’ahir a twitter, facebook o instagram. Els comentaris són molt positius i tothom està content per la inauguració de la nova biblioteca.

L’edifici també agrada. Després d’uns primers temps en què els comentaris sobre l’obra eren de tota mena, ara sembla que l’opinió dels beguetans és cada vegada més favorable al projecte arquitectònic. Ja tindrem temps en el futur de valorar-lo segons l’ús que se’n faci, però ara que ja s’hi pot accedir lliurement, val la pena gaudir de la nova biblioteca, de l’edifici i observar les noves vistes i perspectives que ofereix.

Gràcies a les explicacions de Jordi Dolz he sabut que l’equip d’arquitectes que va projectar el centre cívic, Calderon-Folch-Sarsanedas, també és l’autor dels tres blocs de pisos de protecció oficial del Camí Ral promoguts per l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL). Segur que els heu vist i us han cridat l’atenció per les formes geomètriques i el color verd de les façanes.

Setmanes enrere, en una jornada de debat entre arquitectes i urbanistes sobre el futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els tres blocs de Begues es van posar com a exemple d’adaptació a l’entorn. Recordo que l’arquitecta que va comentar el cas destacava la disposició dels edificis en la parcel·la llarga que ocupen. Tot i ser blocs de pisos, poc freqüents a Begues, els tres edificis estan prou separats com per evitar donar sensació de densitat, que, en el lloc on són (al final del casc urbà), no hauria tingut sentit. Podeu trobar més explicacions sobre el projecte al portal de l’equip d’arquitectes.

El prestigi de Calderon-Folch-Sarsanedas sembla notable. Precisament, són un dels equips que ara mateix estan representant a Catalunya en la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Hi han presentat el projecte “Caldereria petita”, que van fer el 2001-2002 a Gelida i va consistir en la rehabilitació d’un habitatge entre mitgeres. A la Biennal hi ha un altre projecte, en aquest cas paisatgístic, relacionat amb Begues, però ja en parlarem un altre dia.

Tornant als arquitectes del centre cívic, el despatx Calderon-Folch-Sarsanedas es va fundar l’any 2000. L’any passat va rebre el premi Arquitectura Espanyola Internacional “Jove Arquitecte a l’Exterior” del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el Prix National Construction en Bois per l’Association des Maires de France.

Ells expliquen que fan una arquitectura “enfocada a garantir una millor qualitat de vida a les persones i a oferir una òptima solució per als requeriments dels clients i per a l’interès col·lectiu, des de la responsabilitat social i mediambiental”. I a Begues, per sort, en tenim dos exemples.

Etiquetat , , , , , , ,

L’Ajuntament no rectifica el pressupost, sinó que l’amplia un 25%

centre

550.000 euros més per al nou Centre Cívic (foto Calderon Folch Sarsanedas Arquitectes)

L’Ajuntament de Begues ha augmentat un 25% el pressupost de 2014. Als 6,7 milions d’euros dels comptes aprovats el gener passat, ara hi acaba d’afegir 1,7 milions més de cop, de manera que el pressupost total de despeses i inversions d’aquest any ja arriba als 8 milions i mig d’euros.

Aquesta ampliació del pressupost, anomenada tècnicament “modificació de crèdit”, es va acordar quan tot just feia dos mesos de l’aprovació definitiva dels comptes de 2014 en el ple del 29 de gener. El Butlletí de Begues del mes de febrer (núm. 109) hi havia dedicat una pàgina sencera.

Més tard, en el ple del 2 d’abril (per tant, al cap de dos mesos), el consistori va aprovar inicialment la modificació d’aquell pressupost i el 28 de maig passat li va donar el vistiplau definitiu. El destí dels 1,7 milions d’euros addicionals està recollit fil per randa en un document signat el 13 de març passat pel regidor d’Hisenda, Jaume Olivella, d’Esquerra Republicana, que es pot consultar a través d’una notícia publicada el 15 d’abril en el web de l’ajuntament.

Així, per exemple, les principals despeses o inversions que s’afrontaran amb aquests diners són els 550.000 euros i escaig destinats al nou Centre Cívic: 187.000 euros d’obres (a banda de les quantitats ja invertides fins ara) i altres sumes per a l’espai escènic, el mobiliari, els equips informàtics i la integració paisatgística del nou centre amb la riera.

També es destinen quantitats importants a afrontar les obligacions derivades de les sentències sobre la Inmobiliaria Club de Begas i les quotes urbanístiques de Begues Parc, així com a la reurbanització del Camí Ral, la rehabilitació del Colmado i la reforma de la plaça Camilo Riu o el pas peatonal per millorar l’accessibilitat de Cal Vidu. El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds va suggerir sense èxit que no es destinessin tants diners a la integració paisatgística del Centre Cívic o a la reforma de Camilo Riu, i més, en canvi, als serveis socials, la biomassa, el clavegueram o el projecte de la cova de Can Sadurní.

Tota aquesta informació rectifica i amplia la que vam publicar ahir en aquest mateix blog, que malauradament tenia uns quants errors. Agraïm sincerament els comentaris de Jaume Olivella, que ens ho ha aclarit i ens ha facilitat l’accés a la informació que no vam saber localitzar en el web de l’Ajuntament, però que hi era.

En els comentaris, tot fent referència als 1,7 milions d’euros, Olivella també diu que “en d’altres exercicis d’altres legislatures s’han arribat a incorporar romanents molt superiors a aquesta quantitat”. Això, al nostre parer, obre un gran interrogant sobre el procediment d’aprovació anual dels pressupostos. Perquè… ¿cal dedicar gaire temps a fixar-se en el projecte de pressupost, compromès en gran part per les despeses corrents i les obligacions contretes, si al cap de dos mesos es pot augmentar un 25%, com ha passat aquest any?

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , ,