Tag Archives: Can Pere Vell

All that Begues

Carles Benavent i Antonio Serrano, ahir al Goula. Jordi Rossy i Roger Mas no es veuen, però també hi són (foto Alfred Dot).

Antonio Serrano, un dels mestres de l’edició d’enguany del Begues Jazz Camp, va dir ahir en el concert de cloenda al Teatre Goula que no ens imaginem fins a quin punt Jordi Rossy –l’inspirador d’aquesta trobada anual– ha influït en molts músics de jazz d’avui dia. I també va dir que el Begues Jazz Camp és l’experiència educativa musical més important que es fa en molts quilòmetres a la rodona (crec recordar que va dir 200.000, però hagués pogut dir 2.000 i també hauria fet el fet).

Potser no ens ho imaginem, però sí que ho intuïm des de fa anys, per la manera com Rossy i els seus col·legues han aconseguit connectar la gent de Begues amb el jazz, independentment de si s’hi entén o no de música. Ahir es va acabar la desena edició del Jazz Camp i, segons tots els indicis, aquesta vegada tampoc ha decebut les expectatives dels participants en la trobada ni de la gent de Begues. Un any més ha estat una caixa de sorpreses amb regals inesperats per als qui estiguin disposats a rebre’ls. Com la descoberta del mateix Antonio Serrano, amb la seva harmònica, en els concerts d’inauguració i cloenda; o el violí de la malaguenya Cristina Pascual dijous davant de Can Pere Vell; o la guitarra de l’italià Enrico Le Noci, també dijous; o les cançons massa esporàdiques de Magalí Datzira…

Amb tot, és molt probable que aquesta edició sigui recordada durant molt de temps per la interpretació magistral, en el concert de cloenda d’ahir, d’un tema de Paco de Lucía per part d’un quartet inèdit: Carles Benavent (guitarra), Antonio Serrano (harmònica), Roger Mas (piano) i Jordi Rossy (bateria). Va ser un bon exemple de les coses que, per a molts de nosaltres, només passen un cop l’any durant el Begues Jazz Camp. Gràcies a l’Alfred Dot per les fotos.

Cristina Pascual (foto Alfred Dot).

Magalí Datzira (foto Alfred Dot).

Amb una partitura per tots dos n’hi ha prou (foto Alfred Dot).

Enrico Le Noci (foto Alfred Dot).

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,