Tag Archives: Can Romagosa

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Mercè Pujadas: “Tenim dos o tres anys per fer un tomb al club”

Mercè Pujadas (imatge WhatsApp).

La nova junta directiva del Club de Begues, el “Casino”, ha quedat proclamada formalment aquesta setmana, després que només es va presentar una candidatura dins del termini fixat, com ja vam explicar. Hem fet una breu entrevista a la nova presidenta de l’entitat, Mercè Pujadas, la primera dona presidenta en la història del Casino, per a qui l’objectiu immediat és “recuperar la il·lusió”.

-Què voleu canviar del club?

-Primer de tot, recuperar la il·lusió. També és important obrir-lo al poble i que la gent ho vegi com una alternativa a considerar.

-Teniu alguna idea de com es fa tot això?

-En la nova junta ens hem organitzat per àrees. Hem parlat amb el personal del club, amb socis i amb persones que coneixen bé Begues, i ens hem repartit la feina. Al front de cada àrea hi ha gent il·lusionada, compromesa i competent, la majoria de la qual viu a Begues. Per tant, coneixen l’oferta que hi ha, les necessitats i les possibilitats. I saben el que el club pot oferir. No es tracta de fer una competència a les instal·lacions municipals, sinó de ser una alternativa a considerar i un complement. El Club de Begues és un espai ampli i tancat, que permet a les famílies gaudir de moments d’oci i esportius i d’activitats infantils.

-Us preocupa l’aspecte econòmic? La sostenibilitat de l’entitat i el finançament de les activitats?

-Aquesta preocupació hi serà sempre. S’ha d’intentar buscar l’equilibri. I aquest equilibri passa per fer una bona gestió i implicar a tots els socis. A banda de les activitats pels socis, també hi ha sales que es poden oferir a les escoles o a altres entitats del poble. S’ha de dinamitzar molt el club per aconseguir aquest equilibri tant necessari. Aquest és l’objectiu.

-Tot això seria suficient per compensar, en el futur, els ingressos anuals que aporta l’ajuntament, però que ja no hi seran a partir de 2020?

-És clar, a mitjà termini ja no s’hi podrà comptar. Tenim aquest temps, dos o tres anys, per fer un tomb al club. Crec que hi ha bones idees. Alguns de nosaltres hi hem passat molts bons moments i això és el que volem pels nostres fills i néts. Som conscients que les situacions van canviant: abans la majoria dels socis eren estiuejants i ara són gent que viu a Begues tot l’any. Crec que és important adaptar-nos aquesta nova realitat. I és per això que volem posar el club a disposició de persones i famílies que també ho puguin valorar.

A més de Mercè Pujadas, la nova junta està formada per Alejandro Gatell Gómez com a vicepresident, Eva Mas de les Valls Matas com a secretària, Eva Olivé de Fortuny com a tresorera i, com a vocals, Dalmau Amat Oller, Alicia Belsa Colina, Laia Beltrán Roldán, Joan Cabot Avellan, Teresa Cardiel Lavilla, Rosa María García Pérez, Ramon Gil de Luigi, José Miguel Jiménez Ortiz, José Ignacio Llobet Fenosa, Francesc Mármol Orti, Paloma Martínez Pérez, Maria del Mar Montero Ranchal, Antoni Sala Pérez, Inmaculada Salat Bertran, Oliver Saura Velasco i Emili Serra Coll.

De tots ells, José Ignacio Llobet és l’únic que ja formava part de la junta anterior. A més a més, ell i Ramon Gil són vocals del consell d’administració de la Inmobiliària Club de Begas, propietària de la finca de Bon Solei on hi ha el club. També destaquen els lligams d’Emili Serra, espós de Mercè Pujadas, i d’Eva Mas de les Valls, vinculada amb Can Romagosa.

Etiquetat , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Xavier Parellada explica que l’antiga plaça del centre urbà és del segle XVI

En aquesta foto antiga s’hi veu la plaça, a la dreta. Al davant, el Petit Casal; al fons del carrer major Can Romagosa i a l’esquerra Can Pere Vell (postal cedida per Xavier Parellada).

Begues tenia una plaça “central” on es trobava la gent del poble i concentrava bona part de la vida social de la població. Al voltant d’aquesta plaça es desenvolupaven les principals activitats ciutadanes, ja fossin festives, polítiques o econòmiques. La plaça va desaparèixer després de la guerra civil espanyola, a causa del desenvolupament urbanístic del poble i de la construcció del passeig de l’Església.

Xavier Parellada, del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), ha explicat avui al Petit Casal el resultat de les investigacions sobre la plaça, que situen el seu origen en el segle XVI, com a mínim. Fins ara es creia que la plaça era del segle XIX, molt posterior. “Per tant –diu Parellada– hem de capgirar de dalt a baix la història que sempre hem explicat per a justificar que el nucli urbà s’hagi format allà i no al voltant de l’església vella de la rectoria, com passa en la majoria dels pobles.”

La plaça estava situada exactament davant de Can Pere Vell i del Petit Casal. Algunes persones grans del poble encara ho recorden. Tenia més o menys la mateixa amplada que l’actual passeig de l’Església i, pel nord, estava limitada per la riera de l’Alzina, que ara passa coberta per sota del passeig. Dels dibuixos que Parellada ha mostrat avui durant la xerrada sembla deduir-se que, potser, hi va haver un pontet o una passera per creuar la riera i anar cap al que avui és l’Església parroquial.

L’existència de la plaça des del segle XVI està força documentada. En Parellada i els seus companys del CEB n’han trobat proves en diferents arxius, però fins ara no havien arribat a conclusió que es tractava de la mateixa plaça del centre del poble. “Aquella plaça que s’esmentava al segle XVI i que ningú sabia on era, és la que surt a les postals”, explica en Parellada. Efectivament, moltes fotografies històriques que es conserven mostren l’antiga plaça, que en diferents moments va tenir el nom oficial de plaça de la República o plaça d’en Macià.

 

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Què passarà amb els arbres del Camí Ral?

aleg urb cami ral 1 (1)

Escrit del Centre d’Estudis Beguetans sobre la qüestió del Camí Ral.

El Centre d’Estudis Beguetans ha demanat a l’Ajuntament que el projecte de reurbanització del Camí Ral respecti totes les edificacions, tanques i arbres existents en el tram afectat pel projecte. El Centre d’Estudis va presentar la petició la setmana passada, a través d’un escrit de suggeriments sobre els plans de reurbanització del Camí Ral.

Tot i que l’escrit proposa preservar “el patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic de Begues”, és probable que el motiu principal de la iniciativa hagi estat la notícia que el projecte de reurbanització preveu tallar 36 arbres. Un dels arbres afectats és el gran plàtan de Cal Sastre.

La proposta del Centre d’Estudis s’afegeix a les opinions sobre aquesta qüestió que es poden llegir a les xarxes socials, a partir dels comentaris que va publicar la Sílvia Ruíz al seu perfil de facebook. A més a més de proposar que no es tallin els arbres, com diem, l’escrit del Centre d’Estudis proposa que no quedin afectats Ca l’Agustí, l’Hotel Petit Canigó, Ca la Lola, Ca la Rateta i la tanca de Can Romagosa. Sobre la qüestió d’aquesta tanca hem escoltat opinions diverses: d’una banda, es destaca que es tracta d’una construcció històrica, però, d’una altra, diuen que estreny el pas en un tram del Camí Ral molt cèntric.

P.D. El 19 de desembre de 2014, l’ajuntament va fer pública a través d’internet la nota “Aclariments sobre el tractament de l’arbrat del projecte del Camí Ral“. Un parell de dies abans, moltes cases havien rebut una circular de l’alcaldessa que podeu llegir aquí.

Etiquetat , , , , , , ,
Anuncis