Els contractes “a dit” d’Aigües de Barcelona i de Rubatec

Dos treballadors de Rubatec a Esplugues de Llobregat (foto @Ecocontador)

En l’últim any i mig, l’Ajuntament de Begues ha adjudicat “a dit” deu contractes al grup Aigües de Barcelona, per un import global d’uns 80.000 euros. Son tots contractes menors –el més important és per valor d’uns 20.000 euros– i el fet que siguin atorgats a dit no és gens inusual. De fet, l’Ajuntament de Begues utilitza aquest procediment de manera habitual quan es tracta de contractar serveis o subministraments puntuals a una empresa especialitzada que pràcticament és l’única que pot fer la feina.

La contractació a dit és més àgil que la convocatòria d’un concurs públic o d’un procediment negociat amb un mínim de tres ofertes diferents. És un pim-pam. De tota manera, la llista de coses que segons l’Ajuntament de Begues només pot fer el grup Aigües de Barcelona, i que justifiquen la seva contractació directa, és curiosa: obres de canalitzacions i clavegueram, neteja de les terres a l’interior del pont del Camí Ral, escomeses d’una font del Begues Parc i de Cal Purrós, reparació d’unes reixes, condicionament i neteja de la riera de Can Sadurní, etc.

Aigües de Barcelona és un dels grans proveïdors de l’Ajuntament de Begues, i no per aquests contractes menors, evidentment, sinó perquè s’ocupa de l’abastament d’aigua potable de la població des de començaments dels anys 80 del segle passat i, des de temps més recents, de la gestió del sanejament. Les circumstàncies de la seva “elecció” com a companyia proveïdora són conegudes –tenen relació amb la creació de l’abocador d’escombraries de la Vall de Joan–, però no amb detall. Algun dia.

Si sembla sorprenent que Aigües de Barcelona sigui l’única que sap fer les coses que diu l’ajuntament, el mateix passa amb altres contractistes, com ara Rubatec SA, que en els últims dos anys ha estat contractada vuit vegades pel consistori de Begues, per un import total de més de 80.000 euros. La gran majoria de treballs que ha fet Rubatec tenen relació amb els sistemes d’enllumenat públic, però també n’ha fet algun semblant als que fa Aigües de Barcelona.

Rubatec és una empresa privada –amb una participació minoritària del grup constructor Rubau–, però té una relació estreta amb Aigües de Barcelona, de la qual és sòcia i també proveïdora en diferents activitats. Si sumem els contractes que l’ajuntament ha adjudicat a dit a Aigües de Barcelona i a Rubatec, l’import supera els 160.000 euros en total en els darrers dos anys. Perquè resulta que saben fer treballs d’obres, instal·lacions i manteniment que ningú més sap fer.

Totes les llistes de les municipals (6): Tot per Begues

Sadurní Vendrell fill, “Ni”, cap de llista de Tot per Begues

Tot per Begues es presenta a les eleccions municipals per tercera vegada consecutiva. Encapçalat des del primer dia per Sadurní Vendrell Masip, de Can Sadurní, aquest partit local ha format part dels governs de coalició liderats per Convergència i Unió des de 2011. Sadurní Vendrell diu que Tot per Begues “és un partit independent, pensat per a gestionar el poble de Begues des de la modernitat i noves formes de gestionar”. “Aquest any 2019 presentarem novetats importants, una fórmula pensada i elaborada per a millorar el nostre municipi”, assegura.

En “Ni”, com l’anomena molta gent, és actualment el quart tinent d’Alcaldia i regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i Transport. Va néixer a Oviedo fa 47 anys i va ser regidor per primera vegada en la legislatura 1999-2003, en l’etapa de l’alcaldessa Joana Badell. Abans havia estat bomber voluntari de 1990 a 2001 i, després, va ser president del Club de Begues “Casino” (de 2003 a 2006), secretari de l’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) i president de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç (entre 2012 i 2015).

Tot per Begues utilitza Facebook i Twitter per donar-se a conèixer, però les activitats del seu regidor tenen visibilitat sobretot a través del Butlletí de Begues, la publicació municipal, com passa amb els altres grups polítics de la coalició de govern. La llista sencera de Tot per Begues és la següent:

1. Sadurní Vendrell Masip
2. Consol Cantó Ramis
3. Gabriel Maturano Guijarro
4. Lola García Reina
5. Junior Durban Hernández
6. Cristina Paulí Guiral
7. José Antonio Aragonés Gordillo
8. Yolanda Martorell Tutusaus
9. Miguel Ros Paucirerol
10. Ingrid Rabinad Batlle
11. Francesc Bascuñana Guinot
12. María Carmen Font Agüera
13. Jordi Vendrell Masip

Com a suplent, es presenta Montserrat Peropadre Marty.

Un nou itinerari per entendre el carst

Les restes del dolmen d’Ardenya (foto Alfred Dot).

Moltes activitats humanes que s’han desenvolupat tot al llarg dels segles al pla i a les muntanyes de Begues són conseqüència de les característiques especials del massís de Garraf. Un massís càrstic que ha fet possibles activitats econòmiques singualrs que han deixat empremtes i vestigis avui encara evidents. Aquestes i moltes més coses són les que “El Ferret, l’itinerari del carst” vol ensenyar a les persones que s’interessin per aquesta activitat, que es farà a partir d’ara cada segon diumenge de mes a Begues.

El  Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), que s’ocupa des de fa molts anys de les excavacions arqueològiques de la cova de Can Sadurní, ha creat ara aquesta nova oferta en forma d’itinerari. “L’itinerari que plantegem –explica el geòleg Josep Maria Cervelló, del CIPAG–, d’uns 5 km de recorregut i amb un desnivell de poc més de 100 metres, és apte per a tothom i conté, en un espai acotat, tots els elements paisatgístics i geològics característics del domini càrstic. També conté els elements més essencials de l’activitat humana relacionada amb el territori i de l’ús històric dels recursos naturals que ha fet ‘la gent del carst’ en
aquest espai de muntanya tan singular com és el massís de Garraf.”

El títol de l’itinerari fa referència a Francesc Ferret, un pouaire de Begues nascut el 1853 que va acompanyar i donar suport tècnic als primers espeleòlegs i exploradors que van endinsar-se en els avencs del massís de Garraf. Com en el cas de l’avenc de Can Sadurní, al qual va baixar per primera vegada Norbert Font i Sagué el 1897, quan buscava aigua, amb el suport d’en Ferret.

Un dels avencs de les Alzines (foto Alfred Dot).

El geòleg Josep M. Cervelló (foto Alfred Dot).

L’itinerari mostrarà als visitants les excavacions de la cova de Can Sadurní, una antiga mina de “sal de llop”, la boca de l’avenc, construccions de pedra seca, les restes d’un dolmen, l’antic camí empedrat de Vallirana, un antic forn de calç, diferents formacions rocoses…  Tant la sortida com l’arribada de la ruta que proposa el CIPAG és al pàrquing de Can Sadurní. De fet, es tracta d’un circuit que es pot fer en qualsevol dels dos sentits de la marxa i que els promotors volen senyalitzar en els punts més importants per donar més informació als visitants.

 

Memòria històrica a dojo

Un cotxe de línia davant de la Colònia Petit.

Amb l’exposició “Begues, una època oblidada. Jaume Petit Ros, un prohom de Begues (1865-1947)”, que es podrà veure per última vegada aquest cap de setmana al Petit Casal, els seus promotors han aconseguit sobretot dues coses: mostrar a les generacions d’avui com era Begues la primera meitat del segle XX i posar nom i cognoms a l’impulsor d’una bona part del patrimoni arquitectònic de la població. Només per això ja es justifica l’esforç de molts mesos de Jaume Viñas, Jaume Pujol, Carles Ros i Ramon Lluís, les quatre persones que han tirat endavant la iniciativa, amb la col·laboració de moltes persones més i el suport de l’ajuntament i diferents empreses i institucions.

El llegat arquitectònic no és l’única petja que va deixar Jaume Petit Ros a Begues, però sí que és la més evident. No poques construccions que formen part de la fesomia beguetana més característica van ser promogudes per aquest personatge singular i inquiet, que ara coneixem millor gràcies a l’exposició i al llibre publicat pels organitzadors. És molt notable el recull de fotografies històriques que han aconseguit aplegar i mostrar públicament: amb tota probabilitat, es tracta de l’exposició amb més fotos antigues de Begues que s’ha fet mai.

Malgrat l’esforç honest i meritori per aportar la màxima informació possible, de tota manera, el llibre i l’exposició donen la “versió autoritzada” del passat de Begues, com és evident. Com és lògic, els impulsors han comptat amb la col·laboració de la família de Jaume Petit i amb el seu vistiplau. Recorda en certa manera iniciatives anteriors –diferents, però igualment interessants– com les “Memòries de Jordi Guasch Paucirerol. Ca’l Forner 1881 a 2010” o el llibre “Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra, una familia para un pueblo”, de Vicente Medina. Són treballs que ens expliquen el passat de Begues des del punt de vista dels protagonistes, de la gent del seu entorn o d’estudiosos com Medina, però també des de la reivindicació legítima, més o menys explícita, del paper i del llegat dels seus protagonistes (podríem dir que ja només falta un llibre de Can Sadurní per tancar el cercle..!)

Tot plegat és un bon punt de partida perquè els historiadors aportin ara distància i visió crítica i desapassionada. Sense menystenir el treball del Centre d’Estudis Beguetans (CEB) i els seus membres, és clar. De moment, hi ha diferents iniciatives que responen a l’interès creixent per recuperar la memòria històrica, com la presentació del projecte “Memòries” i del documental “Testimoni viu del Begues d’ahir”, demà dissabte al Centre Cívic, o la xerrada “Begues. Històries de la guerra civil” de l’historiador Oriol Valls, divendres vinent, 5 d’octubre, al Petit Casal, organitzada pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal (CIPAG) dins del cicle “Els divendres… Història”.

Això s’anima: arriben els Fòrums de l’Espluga

 

Aquest cap de setmana s’estrena a Begues una nova oferta cívica i cultural: els Fòrums de l’Espluga. Es tracta d’un nou espai de debat i reflexió que, en el primer cicle (l’Europa dels murs), tractarà de les migracions arreu del món, de les situacions a què s’enfronten les persones migrants i de les conseqüències per als països d’acollida.

La primera sessió es farà demà, 6 de maig, de les 19 a les 21 h, en un espai singular, la terrassa natural que hi ha davant de l’entrada de la cova de Can Sadurní. El cicle tindrà tres sessions més els altres dissabtes d’aquest mes de maig, i hi participaran una dotzena de ponents de diferents disciplines, com ara Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat; Ramon Lobo, periodista; Leila Lachawati, professora de comunicació a la Universitat Carlos III de Madrid i activista hispano-siriana; Ignasi Calbó, coordinador del pla de Ciutat Refugi de Barcelona; Mikel Araguás, de SOS Racisme i Andalucía Acoge, o Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum.

Els Fòrums de l’Espluga són una nova iniciativa impulsada conjuntament pel CEB, Centre d’Estudis Beguetans, i el CIPAG, Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal. Les dues entitats col·laboren des de fa anys en diferents investigacions, i en aquesta nova iniciativa tindran la col·laboració de l’Ajuntament de Begues i d’altres entitats del poble.

Les tres primeres sessions del cicle, com diem, es faran els dies 6, 13 i 20 de maig a la terrassa de la cova de Can Sadurní i l’última sessió es farà el 27 de maig al teatre Goula del Centre Cívic, de 18 a 20.30 h.

Quasi trenta barraques de pedra seca restaurades

Tot restaurant la barraca de l’àvia Teresa (foto Alfred Dot).

Si Begues pot presumir de tenir un patrimoni en pedra seca cada vegada més ben conservat, això és gràcies sobretot a la tasca del Centre d’Estudis Beguetans (CEB), amb la necessària complicitat, és clar, dels propietaris de les barraques de vinya. Des que el CEB i la seva gent van començar a restaurar les barraques de pedra seca en mal estat, l’any 2007, ja n’han restaurat quasi una trentena. La darrera és la barraca de l’àvia Teresa, prop de Can Sadurní. Dissabte passat, 15 d’octubre, un grup de persones convocades pel mateix CEB i la Land Art Associació Catalunya (LAAC) van dedicar el matí a restituir les parts danyades de la barraca, que aviat estarà restaurada del tot.

L’objectiu de les dues entitats és no parar fins a restaurar-les totes. El cens que han elaborat arriba al centenar de barraques, moltes de les quals estan molt danyades pel pas del temps i la manca de manteniment. Perquè les barraques ja restaurades no es tornin a malmetre, el CEB i l’Ajuntament de Begues han acordat un conveni perquè l’entitat cultural se n’ocupi.

Què ha passat a l’església vella de Sant Cristòfol?

Croquis de la planta de l’església vella, amb la probable ubicació del temple romànic (imatge CEB-CIPAG).

Que a Begues hi ha diferents sensibilitats sobre la protecció del patrimoni arquitectònic, ja ho vam veure fa dos mesos, en la taula rodona que es va fer a l’Escorxador sobre aquest tema. De tota manera, les diferències no semblaven tan grans com ara, després que el CEB (Centre d’Estudis Beguetans) i el CIPAG (el col·lectiu que fa les excavacions de la cova de Can Sadurní) s’han queixat de l’actuació de l’Ajuntament en unes obres a l’església vella de Sant Cristòfol, a la Rectoria.

El 2005 es van descobrir a l’església les restes d’un temple romànic anterior, probablement del segle XIII, però es veu que no hi havia diners per fer unes excavacions com Déu mana i es van ajornar sine die. La normativa preveu que, si algun dia s’han de fer obres a l’església, el Govern de la Generalitat les ha d’autoritzar abans i vetllar perquè s’hi facin les excavacions arqueològiques corresponents.

En canvi, segons el CEB i el CIPAG, l’ajuntament està fent o acaba de fer unes obres a l’església vella sense haver demanat el permís del Govern, que, lògicament, no ha tingut l’oportunitat de vetllar per res. Evidentment, no s’hi han fet excavacions, o sigui que les restes de l’antic temple romànic continuen sense explorar. Les dues entitats sospiten que les obres actuals poden haver perjudicat una part de les restes, però això no es podrà saber del cert fins que els experts les examinin i les documentin convenientment.

Pel que se sap fins avui, sembla que la paret del fons de l’absis de l’església coincideix amb un dels murs de l’antic temple romànic (vegeu el croquis de dalt). Les obres actuals s’han fet per eliminar o prevenir humitats a les parets de l’església, inclosa precisament la que probablement oculta el mur que comentem. Si és així, per què l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat i no ha encarregat una investigació, per modesta que fos? Encara més: per què no ha demanat el permís corresponent, com diuen les entitats?

És normal que el CEB i el CIPAG protestin i facin el seu paper, atès que volen fomentar la protecció del patrimoni de Begues. Però l’Ajuntament també hauria de fer el seu paper. Si no el fa, ha d’explicar per què. I si el fa, també ho ha d’explicar, per aclarir les evidències que indiquen el contrari. Algú ha dit, en fi, que la protesta d’aquestes dues entitats té relació amb la campanya electoral. Però més aviat sembla que no hi té res a veure. Les entitats no sabien que es farien obres a l’església vella just en aquest moment, abans de les eleccions. Només ho sabia l’Ajuntament, que no ha aclarit què ha passat.

#Begues al mapa d’Europa

El Centre cívic (foto tombarlaigua.blogspot.com.es)

La nominació del projecte del Centre cívic per al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea-Premi Mies van der Rohe és una gran notícia. Primer de tot, per als autors, Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes, que obtenen així un reconeixement més a la seva feina i a la seva trajectòria.

Però també és una gran notícia per a Begues, que durant tot el procés de selecció de les 420 obres nominades ha estat present (encara que sigui indirectament) en les reunions de treball dels experts internacionals, de les associacions de l’Architects’ Council of Europe, dels col·legis d’arquitectes de tot Espanya i del Comitè Assessor del Premi.

Ara el projecte està damunt la taula del jurat, que triarà les obres guanyadores a finals d’aquest mes de gener. El jurat el formen set experts internacionals: sis europeus i un xinès. Només hi ha un membre del jurat d’aquí, l’arquitecta catalana Margarita Jover. Els altres membres europeus són d’Alemanya, Àustria, Anglaterra, Dinamarca i Itàlia. En el supòsit que algun d’ells no conegués Begues, ara ja en tindrà almenys una referència, i força positiva.

Crec que els que no hi entenem d’arquitectura no ens haguéssim imaginat mai que aquest art seria un element de prestigi i de projecció exterior de Begues d’alt nivell internacional. I això que els últims anys hi ha hagut persones que han contribuït força a la divulgació i la revalorització de l’arquitectura beguetana, com ara Jordi Dolz (vegeu, per exemple, el text i les fotos de l’arquitectura pública del segle XXI en el seu blog), l’arquitecte municipal Xavier Teixidor (recordo la conferència “Begues noucentista? Arquitectura per a l’estiueig”) o l’alcaldessa Joana Badell (entre 1995 i 2007). Benvinguda, per tant, la nominació del Centre cívic per al premi Mies van der Rohe.

Trobo força interessant que Begues vagi projectant una imatge exterior de qualitat, en el sentit menys pretensiós de la paraula, vinculada a “nous” factors com ara l’arquitectura, l’arqueologia (gràcies a Manel Edo i a l’equip de les excavacions de la cova de Can Sadurní) o el jazz (amb Jordi Rossy i la trobada anual a Can Rigol), per exemple. Que conviuen perfectament amb els factors tradicionals de la cultura popular, la natura i el paisatge i la qualitat de vida en general. Sembla que tenim model.

Torna la cervesa de Begues, l'”Encantada”

A l’esquerra, Daniel Fermun, amb l'”Encantada”, i a la dreta Miquel Piris (foto cervezartesana.es).

Els primers 800 litres de la cervesa “Encantada”,  elaborada a partir dels ingredients que es trobaven al massís del Garraf durant el període neolític, ja han sortit al mercat. Ahir al vespre es va fer la presentació “mundial” de l'”Encantada” a la cerveseria Biercab de Barcelona, a la part baixa del carrer Muntaner. Aquesta nova cervesa està inspirada en les restes de la cervesa més antiga d’Europa, descobertes pel col·lectiu CIPAG a la cova de Can Sadurní de Begues, i és obra del cerveser artesà Daniel Fernández, més conegut com Daniel Fermun.

La renascuda cervesa de Begues té força personalitat. Està feta amb ingredients com ara marialluïsa, fruites del bosc, malt d’ordi, mel i artemisa, que li donen un color rogenc i un gust afruitat i tirant a dolç. Daniel Fermun diu que a Begues tindrem l’oportunitat de provar-la aviat, perquè se’n farà una presentació cap a finals d’agost. També podrem veure les etiquetes de les botelles, que ahir encara no estaven a punt.

Daniel Fermun i els seus col·laboradors han vinculat el seu projecte a les excavacions de la cova de Can Sadurní, que han contribuït a finançar amb 4.000 euros (2.000 l’any passat i 2.000 aquest any). A partir d’ara, es proposen continuar les aportacions a un ritme d’1 euro per cada litre de cervesa que venguin.

L'”Encantada” no va estar sola en la presentació, perquè va compartir l’acte amb la primera cervesa elaborada pel mallorquí Miquel Piris, periodista i promotor actiu de la cervesa artesana. La cervesa d’en Piris es diu “Belgian Rye Fruit APA Citra Mango” i està feta amb malts d’ordi i sègol, llúpol, mango i llevat. També boníssima.

L’Ajuntament no rectifica el pressupost, sinó que l’amplia un 25%

550.000 euros més per al nou Centre Cívic (foto Calderon Folch Sarsanedas Arquitectes)

L’Ajuntament de Begues ha augmentat un 25% el pressupost de 2014. Als 6,7 milions d’euros dels comptes aprovats el gener passat, ara hi acaba d’afegir 1,7 milions més de cop, de manera que el pressupost total de despeses i inversions d’aquest any ja arriba als 8 milions i mig d’euros.

Aquesta ampliació del pressupost, anomenada tècnicament “modificació de crèdit”, es va acordar quan tot just feia dos mesos de l’aprovació definitiva dels comptes de 2014 en el ple del 29 de gener. El Butlletí de Begues del mes de febrer (núm. 109) hi havia dedicat una pàgina sencera.

Més tard, en el ple del 2 d’abril (per tant, al cap de dos mesos), el consistori va aprovar inicialment la modificació d’aquell pressupost i el 28 de maig passat li va donar el vistiplau definitiu. El destí dels 1,7 milions d’euros addicionals està recollit fil per randa en un document signat el 13 de març passat pel regidor d’Hisenda, Jaume Olivella, d’Esquerra Republicana, que es pot consultar a través d’una notícia publicada el 15 d’abril en el web de l’ajuntament.

Així, per exemple, les principals despeses o inversions que s’afrontaran amb aquests diners són els 550.000 euros i escaig destinats al nou Centre Cívic: 187.000 euros d’obres (a banda de les quantitats ja invertides fins ara) i altres sumes per a l’espai escènic, el mobiliari, els equips informàtics i la integració paisatgística del nou centre amb la riera.

També es destinen quantitats importants a afrontar les obligacions derivades de les sentències sobre la Inmobiliaria Club de Begas i les quotes urbanístiques de Begues Parc, així com a la reurbanització del Camí Ral, la rehabilitació del Colmado i la reforma de la plaça Camilo Riu o el pas peatonal per millorar l’accessibilitat de Cal Vidu. El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds va suggerir sense èxit que no es destinessin tants diners a la integració paisatgística del Centre Cívic o a la reforma de Camilo Riu, i més, en canvi, als serveis socials, la biomassa, el clavegueram o el projecte de la cova de Can Sadurní.

Tota aquesta informació rectifica i amplia la que vam publicar ahir en aquest mateix blog, que malauradament tenia uns quants errors. Agraïm sincerament els comentaris de Jaume Olivella, que ens ho ha aclarit i ens ha facilitat l’accés a la informació que no vam saber localitzar en el web de l’Ajuntament, però que hi era.

En els comentaris, tot fent referència als 1,7 milions d’euros, Olivella també diu que “en d’altres exercicis d’altres legislatures s’han arribat a incorporar romanents molt superiors a aquesta quantitat”. Això, al nostre parer, obre un gran interrogant sobre el procediment d’aprovació anual dels pressupostos. Perquè… ¿cal dedicar gaire temps a fixar-se en el projecte de pressupost, compromès en gran part per les despeses corrents i les obligacions contretes, si al cap de dos mesos es pot augmentar un 25%, com ha passat aquest any?