Arriba l’hora de la veritat per al documental de les caramelles

Quim Broquetas enregistra el so durant un assaig del cor.

Albert Guasch i Dídac Roger en un moment del rodatge (fotos Pau Martí).

El projecte de documental sobre les caramelles de Begues ja està en la recta final. Després d’hores i hores de rodatge, l’equip que lidera Albert Guasch ha començat ja el procés de postproducció i preveu acabar la feina cap a finals d’any, per poder estrenar el llargmetratge a finals de gener.

Paral·lelament, aquesta setmana han començat la recaptació de fons a través de la plataforma d’internet Verkami, amb l’objectiu de completar el finançament del projecte. Amb un pressupost molt ajustat, de 5.200 euros en total, en Guasch i companyia estan a punt de fer una sonada aportació a la divulgació de les caramelles i de la cultura popular de Begues: el valor afegit del documental superarà amb escreix la inversió d’aquests 5.200 euros.

Els primers 2.700 euros els van aportar l’Ajuntament de Begues (1.500) i la Generalitat (1.200) a través de l’Institut Ramon Muntaner. Els altres 2.500 esperen obtenir-los a través d’aportacions populars, és a dir, del micromecenatge, per mitjà de Verkami. En el moment de redactar aquest text, el dissabte 6 de setembre de 2014, més o menys a mitjanit, ja han aconseguit 325 euros de deu mecenes. La campanya de recaptació de fons encara durarà 38 dies més. L’objectiu que es proposen està perfectament al seu abast, però més val no adormir-se. És l’hora de la veritat.

Si aconsegueixen els diners, acabaran el documental, que tindrà una durada d’uns 70 minuts. De moment, ja se’n pot veure un tastet a YouTube. El vídeo no arriba ni als quatre minuts, però ja es veu que tot l’equip ha fet fins ara una gran feina. A banda del mateix Albert, que fa de productor i director, hi ha els responsables de la direcció de fotografia i operadors de càmera, Dídac Roger i Hugo Machado; els tècnics de so, Quim Broquetas i Àlex Pérez; la muntadora d’imatge, Gemma R. Cabello; l’ajudant de direcció, Berta Ros; les ajudants de producció Laia Vega, Núria Prunera i Joana Martí i el també ajudant de producció Dani Llenas. A més, amb ells ha col·laborat el fotògraf Pau Martí (de l’equip d’El Periódico), que ha fet les fotografies del rodatge, com les que il·lustren aquest text.

És el quart documental sobre Begues i la seva realitat en què Albert Guasch participa, després dels tres que va fer fa uns anys amb Rosa Sevillano i Sabem.com sobre el testimoni oral de la gent gran del poble (com el memorable Begues. Maleïda la guerra). I és una gran notícia que, ara, hagi volgut abocar l’experiència adquirida llavors, el coneixement directe del tema (és cantaire del Cor de Caramelles de Begues) i la preparació professional (és diplomat en cinematografia) en un nou projecte sobre Begues. Un nou documental que ens mostrarà l’evolució de l’Albert com a cineasta, però, sobretot, explicarà un tros de Begues i la seva gent als beguetans d’avui i a les generacions futures.

Les fotos de les caramelles. L’any del documental

Dídac Roger i Albert Guasch en un moment del rodatge (foto Pau Martí Moreno).

Segurament ja les heu vist, però, si no, no us les perdeu. Fa un parell de setmanes, Pau Martí Moreno va publicar a facebook unes quantes fotografies de l’assaig del cor de caramelles de Begues del 14 de març passat. Són 22 instantànies “boníssimes”, com diu en Xavi Llenas en un comentari, que recullen diferents moments de l’assaig i del rodatge del documental que estan fent l’Albert Guasch i companyia. Ves per on, resulta que no solament tindrem cor de caramelles i documental, sinó també un gran reportatge fotogràfic. Perquè ara en Pau n’ha publicat vint-i-dues, però n’hi ha moltes més. L’Albert, el Pau i tots els col·legues que estan treballant en aquest projecte deixaran un llegat força valuós sobre Begues i les caramelles. Una bona manera de compartir-ho amb ells pot ser seguir les cantades del cor de caramelles que es faran aquest dissabte i diumenge, dies 19 i 20 d’abril.

Unes caramelles de cine

La pantalla de l’ordinador de l’Albert (foto Said Lujan)

El 2014, quan fa trenta-sis anys que Begues va decidir recuperar les caramelles, serà l’any del documental. Divendres passat, 28 de febrer, a les 10 de la nit, a l’Hostal del Bosc, començaven al mateix temps el primer assaig d’enguany del cor de caramelles i el rodatge del documental sobre aquesta manifestació de la cultura popular que dirigeix i produeix Albert Guasch Luján, Said Lujan.

Avui mateix l’Albert ha penjat al seu perfil de facebook la foto que reproduïm, amb el següent comentari: “Ordenant material de divendres i preparant següent assaig/rodatge”. És una foto de la pantalla de l’ordinador on l’Albert està endreçant les imatges enregistrades durant l’assaig. En una finestreta s’hi endevina la figura del mestre, d’esquenes a la càmera, davant seu un teclat i més enllà, asseguts, els 44 cantaires que van participar en l’assaig.

El rodatge del documental durarà tota la temporada, per recollir totes les situacions que es produeixen al voltant de la tradició de les caramelles. Segons explica l’Albert, el cor de caramelles de Begues fa més de vuitanta anys que existeix. De tota manera, la tradició es va interrompre durant el franquisme i es va reprendre el 1978. El dissabte 21 de gener d’aquell any, al Club de Futbol, a les 10 de la nit, es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar el cor (homes, per descomptat).

Dirigien la primera formació dos nois de Barcelona, en Carles Martí (que continua al peu del canó) i en Xavier Isbert. Entre les cançons que van preparar per aquell any hi havia “L’Empordà”, “Els Segadors” (que en aquells temps era èxit assegurat), un vals i les indispensables cobles.

Veient les lletres de les cobles, escrites pels mateixos cantaires, ja es veu que van començar fort (penseu que encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques): “L’ajuntament representa / el conjunt dels electors / i els estaments econòmics / haurien de ser-hi tots. / Així donant bon exemple / el consistori actual / quasi tots són propietaris / però això és un fet casual.”