Primera Pasqua sense caramelles després de vint-i-tants anys

Preparatius abans de cantar a cal Vidu, en una imatge de 2011. Com es pot observar, llavors ja es mantenien les distàncies, fins i tot sense coronavirus (foto Jordi Dolz).

Aquesta serà la primera Pasqua sense caramelles a Begues després de vint anys i escaig ininterromputs de cantades. O això és, almenys, el que recorden els membres més veterans del Cor de Caramelles, confinats aquests dies cadascun a casa seva, com tothom, per la crisi del coronavirus.

En condicions normals, demà dissabte en havent dinat haurien començat les cantades al Pati, per acabar al vespre a l’Ajuntament després de tota una tarda de cançons, porró i bunyols pels barris de Begues. Però aquest any no podrà ser i aquests dies els cantaires mostren els efectes de la síndrome d’abstinència a través de WhatsApp, que és com es mostren les coses durant el confinament.

El director del cor, Carles Martí, recorda que “jo vaig començar el 1978 i es van fer cada any fins al 83 com a mínim. Després van venir unes eleccions municipals i el Jaume Rabell [Marti] va dir que aquell any millor que no”. “A partir d’aleshores –explica– es van fer cada dos anys, més o menys, i després de la mort del Jaume Rabell, el 1997, s’han fet sempre cada any.”

Així, pendents de poder remenar arxius quan es pugui, sembla que les cantades s’han fet ininterrompudament durant 23 anys, tot i que l’actual formació del cor de caramelles, com explica Carles Martí, es va posar en marxa el 1978, és a dir, fa 42 anys. Va ser un dissabte 21 de gener quan es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar part del cor al Club de Futbol, i llavors va començar tot, sota la direcció d’en Carles (que, de moment, continua) i d’en Xavier Isbert. En Joan Ventura recorda que, entre les cançons que van cantar aquell primer any, hi havia “L’Empordà”, de Joan Maragall i Enric Morera.

Caminada i aniversari nocturns

El delta des de les Agulles, una nit de lluna plena. Una vista semblant a la que veuran aquesta nit els participants en la caminada, si no hi ha núvols (foto Pep de Cal Pau).

Per primera vegada a la història, la caminada popular de festa major es farà de nit. Aquesta nit. Els organitzadors, Carles Martí, Joan Guasch, Centre Excursionista i companyia, volen celebrar d’aquesta manera el quinzè aniversari de la caminada, aprofitant que aquests dies tenim lluna plena.

Si els comptes estan ben fets, la primera caminada va ser al juliol de 1999. Llavors ja va ser un èxit de resposta popular, que s’ha mantingut sempre, en totes les edicions. Fins la d’avui, que també promet molt. Escric de memòria, però recordo que els primers anys la caminada tenia almenys dues categories, la competitiva i la “dominguera”. Els participants que s’estimaven més prendre-s’ho com una cursa, ho podien fer, i els que volien passejar també.

Els organitzadors han tingut l’encert de canviar sempre d’itinerari, de manera que el recorregut de la caminada és un dels principals al·licients per apuntar-s’hi, a banda dels aspectes populars o esportius. Després d’unes primeres caminades organitzades només per Carles Martí i uns quants amics, fa uns anys s’hi va afegir també el Centre Excursionista de Begues. De fet, durant aquests quinze anys han col·laborat moltes i moltes persones en l’organització de les diferents edicions, un dels factors clau perquè una iniciativa com aquesta tingui continuïtat.

Almenys una vegada també hi van col·laborar els Timbalers de Begues, que amb el seu so ofegaven els renecs dels participants mentre remuntaven el camí, cap a Begues, després que el recorregut els hagués portat fins a les immediacions de Torrelletes. L’any passat, fins a tres quilòmetres de l’itinerari van transcórrer per la riera de Begues, on les pedres de riu van obligar els participants a fer el doble de l’esforç normal per avançar… Sort dels talls de síndria a l’arribada.

Segons la informació dels organitzadors, avui la caminada serà més suau, cosa d’agrair si tenim en compte que començarà a les nou del vespre (davant de l’Ajuntament). Coincidirà amb la final del Mundial de futbol entre Alemanya i Argentina i amb una actuació de la Coral Montau a Pallejà, i això potser farà que alguns participants habituals s’ho perdin, però tot i així les previsions són d’una alta participació.

En aquest enllaç trobareu tota la informació que vulgueu sobre els horaris, l’itinerari i la celebració dels quinze anys de caminada, amb coca i cava, que es farà al cim de la Desfeta, un dels miradors naturals del massís de Garraf sobre el delta del Llobregat. Alerta, que caldrà portar un llum frontal o una llanterna. Ànims als participants i gràcies als organitzadors.

Unes caramelles de cine

La pantalla de l’ordinador de l’Albert (foto Said Lujan)

El 2014, quan fa trenta-sis anys que Begues va decidir recuperar les caramelles, serà l’any del documental. Divendres passat, 28 de febrer, a les 10 de la nit, a l’Hostal del Bosc, començaven al mateix temps el primer assaig d’enguany del cor de caramelles i el rodatge del documental sobre aquesta manifestació de la cultura popular que dirigeix i produeix Albert Guasch Luján, Said Lujan.

Avui mateix l’Albert ha penjat al seu perfil de facebook la foto que reproduïm, amb el següent comentari: “Ordenant material de divendres i preparant següent assaig/rodatge”. És una foto de la pantalla de l’ordinador on l’Albert està endreçant les imatges enregistrades durant l’assaig. En una finestreta s’hi endevina la figura del mestre, d’esquenes a la càmera, davant seu un teclat i més enllà, asseguts, els 44 cantaires que van participar en l’assaig.

El rodatge del documental durarà tota la temporada, per recollir totes les situacions que es produeixen al voltant de la tradició de les caramelles. Segons explica l’Albert, el cor de caramelles de Begues fa més de vuitanta anys que existeix. De tota manera, la tradició es va interrompre durant el franquisme i es va reprendre el 1978. El dissabte 21 de gener d’aquell any, al Club de Futbol, a les 10 de la nit, es va fer la primera trobada de tots els interessats a formar el cor (homes, per descomptat).

Dirigien la primera formació dos nois de Barcelona, en Carles Martí (que continua al peu del canó) i en Xavier Isbert. Entre les cançons que van preparar per aquell any hi havia “L’Empordà”, “Els Segadors” (que en aquells temps era èxit assegurat), un vals i les indispensables cobles.

Veient les lletres de les cobles, escrites pels mateixos cantaires, ja es veu que van començar fort (penseu que encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals democràtiques): “L’ajuntament representa / el conjunt dels electors / i els estaments econòmics / haurien de ser-hi tots. / Així donant bon exemple / el consistori actual / quasi tots són propietaris / però això és un fet casual.”

A caminar: 13 km sense gaires desnivells

Els organitzadors de la caminada popular de Begues ja han esbombat l’itinerari d’aquest any. Es farà aquest diumenge, 13 de juliol, per la tarda. El recorregut farà uns 13 quilòmetres i no tindrà gaires desnivells, o sigui que serà apte per a tots els públics. La previsió del temps és que diumenge hi hagi sol i núvols, amb una probabilitat de pluges molt baixa (així, jo també faig previsions). Aquell dia les temperatures oscil·laran entre els 17 graus de mínima i els 29 de màxima.

L’any que ve ja en farà quinze que en Carles Matí i companyia organitzen la caminada de festa major, els últims anys amb la col·laboració del Centre Excursionista de Begues. Per tant, ja han dissenyat tots els recorreguts haguts i per haver. Això és el que expliquen aquesta vegada: “Enguany la caminada no tindrà gaires desnivells, però comptarà amb l‛atractiu de fer una bona part del seu recorregut seguint la Riera de Begues. Sortirem de l‛Avinguda de Sitges en direcció a Can Rigol, poc després tombarem a la dreta per un corriol que ens portarà a la pista de La Massana. Després de passar per aquesta masia seguirem el GR 92. Passades unes vinyes iniciarem el retorn seguint uns 3 km per dins del curs de la Riera de Begues fins a prop de les instal·lacions de les barbacoes. El camí seguirà cap a la depuradora, el Pou del Glaç i passant per la masia de Can Termens tornarem cap el punt de sortida.”

(foto: josepcastillo.blogspot.com)